dissabte, 28 de febrer del 2009

EUGENI S. REIG I LA COORDINADORA ALCOIÀ-COMTAT PEL VALENCIÀ PREMIS JOAN VALLS 2009

El lexicòleg alcoià Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià han estat premiats per Amics de Joan Valls, en l'apartat individual i en el d'entitats, per la seua contribució a la normalització ligüística del valencià. Els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català van ser instituïts per l'associació alcoiana l'any 1995, són de caràcter honorífic i s'atoguen a persones i grups de l'Alcoià i el Comtat. Recordem que en l'edició de 2008 van ser premiats la mestra contestana Mila Llorens i el grup de dolçainers La Xafigà de Muro.
L'estudiós de la llengua Eugeni S. Reig (Alcoi, 1942) va començar a difondre els seus treballs lexicogràfics d'ençà de l'aparició del seu llibre Valencià en perill d'extinció en 1999. Amb un tiratge de 1.500 exemplars, l'obra quedà exhaurida en 2003 en un cas bastant insòlit en el mercat valencià. En 2005 se n'ha fet una reedició augmentada i revisada de 2.000 exemplars. La seua tasca d'arreplega i estudi lexicogràfic s'inicià quan l'autor era molt jove i consta d'un repertori d'unes 7.000 paraules, locucions i frases fetes genuïnament valencianes. Arran de l'edició d'aquella obra, Eugeni S. Reig s'ha prodigat en articles, ponències, comunicacions i conferències sobre els seus temes d'investigació com “Valencià en perill d'extinció: les raons d'un llibre” (2000), “Lèxic tradicional valencià” (2000) o “El lèxic de Jordi Valor i Serra” (2005) entre d'altres. Nombrosos mitjans de comunicació valencians s'han fet ressò de les seues recerques: des de 2001 Levante-EMV publica a la pàgina “Panorama” una secció diària amb material de Valencià en perill d'extinció; a Ràdio 9 es lligen entrades del llibre en la secció “En una paraula” del programa “De nou cap de setmana” que dirigeix la periodista Amàlia Garrigós des de 2005; d'ençà 2006 publica a El Punt la seua secció “Clar i en valencià” amb comentaris sobre llengua, i al periòdic Ciudad de Alcoy “Les nostres paraules” sobre la mateixa temàtica des de 2008.
Eugeni S. Reig ha estat cofundador de la llista Migjorn a Internet, que compta a hores d'ara amb 240 col·laboradors i ha produït més de 37.000 missatges sobre diversos temes relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Migjorn distribueix quatre dies a la setmana el seu Butelletí i compta ja amb més de 9.000 subscriptors.
En 2007 presenta a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua el treball Les nostres paraules, amb 300 paraules i locucions no recollides al seu primer llibre, que editarà aquesta entitat en 2008 amb un pròleg del lingüista alcoià Jordi Colomina.




Per la seua banda, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, que rep el premi Joan Valls 2009 en l'apartat d'entitats, fou constituïda en 1987 arran d'unes jornades d'escoles valencianes celebrades al Centre Cultural d'Alcoi per impulsar l'ús del valencià a tots els àmbits i en especial el de l'escola. Passats uns anys, la Coordinadora, juntament amb altres set entitats, conformarà el nucli inicial d'Escola Valencia-Federació d'Associacions per la Llengua, creada en 1990. L'actual presidenta de la Coordinadora, Àngels Jordà, en fou una de les signatàries. La Coordinadora compta avui amb un centenar de socis estables de les principals localitats de l'Alcoià i el Comtat i convoca des de 1988 (Beniarrés) les Trobades d'Escoles Valencianes, que en 2009 celebraran la seua vintidosena edició a Cocentaina. Així mateix l'entitat ha dut endavant campanyes per la matriculació d'alumnes en valencià, perquè els diversos ajuntaments es dotassen de reglaments de normalització lingüística i ha denunciat incompliments en matèria de drets lingüístics, organitzat xarrades i presentacions de llibres i ha actuat com a agent de difusió, promoció i participació de tots els projectes de la FEV en aquestes comarques.
La Coordinadora ha estat la responsable, a més, de l'organització de quatre congressos i de les onze edicions amb què compten els Premis Sambori de literatura en valencià en què només el darrer curs hi van participar 3.500 escolars, i ha promogut la projecció de pel·lícules en la nostra llengua i la realització del programa Voluntariat pel Valencià. Fruit de la seua col·laboració amb altres associacions i entitats com la Universitat Politècnica de València, la Universitat d'Alacant, el Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi, el Centre Cultural Ovidi Montllor o la Colla Ecologista la Carrasca ha estat, entre d'altres, el rellançament de les Jornades de Sociolingüística d'Alcoi amb un nou format i la programació de concerts de música en valencià a les nostres comarques. Des de fa un parell d'anys la Coordinadora té signats convenis de col·laboració amb els ajuntaments de Muro i Cocentaina.
Aquests XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català seran atorgats públicament en un acte que tindrà lloc el proper dissabte 14 de març al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi. En la mateixa vetlada es donarà a conèixer l'obra guanyadora del XXVIè Premi Manuel Rodríguez Martínez de Poesia-Ciutat d'Alcoi, elegida per un jurat integrat pels poetes Jordi Botella, Tono Fornes, Ricard Ripoll, Robert Llopis i Manel Rodríguez-Castelló i publicada per l'editorial Denes en la col·lecció que dirigeix Vicent Berenguer Edicions de la Guerra. L'acte donarà començ, a partir de les 19.30 h., amb un concert d'Eva Dénia Trio, que interpretarà cançons de Georges Brassens, i on Amics de Joan Valls retrà homenatge a la seua sòcia Emma Peidro Blanquer, traspassada recentment. L'entrada és lliure i al final se servirà un vi d'honor.

dilluns, 2 de febrer del 2009

IN MEMORIAM EMMA PEIDRO BLANQUER

Emma, et farem l'adéu
amb tres paraules,
senzilles veritats
del puny que es tanca
en el lloc dels pares,
amb remor de mar i barques,
el millor racó del poble.
(Pugen cançons
del vell Molinar
que en l'aire deixen fragors
de timonet i d'herba-sana; un ocell petit
desplega les seues ales
entre l'horitzó i l'abisme.)
Ja no sents el fred que arrapa els ponts
ni la por violant els llits
amb el ferro dolent de l'odi
d'aquelles matinades fosques.
Ja no et cal estendre el braç
per lliurar el teu bocí a la fam dels presos,
i vetlar tota la nit dempeus
espentant la roda,
ni alimentar el forn que és pa
en el combat de llum i d'esperança.
Ja el teu nom
s'arrela en la dura terra
en un sil·labari de roses
vermelles.
Te les devem a tu,
fermes com una pedra,
tèbies com la mà que es dóna:
fidelitat, rebel·lia i tendresa
són principi, camí i cloenda
i alè de vida.

I així seràs, en la tremolor
de fràgils roselles,
lluny de l'hivern que crema,
l'altiva serenor dels arbres
i arreu on l'aigua corre i feineja.
Així viuràs entre nosaltres,
vigia i estrela,
memòria i alba de dies més lliures.

Manel Rodríguez-Castelló
2 de febrer de 2009



Emma en un sopar dels Premis de l'any 1994

dimecres, 21 de gener del 2009

21 treballs presentats



Un total de 21 poemaris han estat presentats a la vintisisena convocatòria del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez –10 de procedents del País Valencià, 10 de Cataunya i 1 de les Illes Balears– que organitza a Alcoi l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El Jurat, integrat per Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis, Ricard Ripoll i Manel Rodríguez-Castelló, haurà de triar el poemari guanyador, que serà editat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes. El premi està dotat, amb 1.500 euros.
El proper dissabte 14 de març tindrà lloc al Centre Cultural Ovidi Montllor la cerimònia de lliurament del premi, amb la presentació del poemari guardonat i el lliurament dels XV Premis Joan Valls per l'Ús i Promoció del Català que l'entitat convocant atorga a una persona i a un col·lectiu de les comarques de l'Alcoià i del Comtat en reconeixement a la seua tasca en defensa de l'idioma propi. Els guardonats d'aquest premi reben una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró.
La cerimònia de Lliurament dels Premis 2009 s'obrirà amb l'actuació del Trio Eva Dénia, que interpretarà cançons de Georges Brassens, i continuarà després amb la intervenció d'algun membre del Jurat, del poeta guardonat i dels premiats amb els Joan Valls 2009. L'acte acabarà amb un vi d'honor.

Alcoi, 20 de gener de 2009

dimecres, 7 de gener del 2009

15 PREMIS JOAN VALLS I JORDÀ

Amics de Joan Valls obrim des d'ara el termini perquè tots aquells amics i simpatitzants que ho vulgueu pugueu fer les vostres propostes per a candidats als 15 Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català 2009. Com deveu saber aquest guardó honorífic, que reconeix la tasca civil d'una persona i una entitat de les comarques de l'Alcoià i el Comtat que s'hagen distingit en el treball de normalització de la nostra llengua, fou instituït per la nostra entitat en 1995 i consisteix en una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró. El premi ha estat lliurat fins ara a les següents persones i entitats:

1-1995: Rafael Sellés i Tormo (Alcoi) / Associació de Veïns Zona Nord (Alcoi)

2-1996: Josep Maria Segura (Alcoi) / Centre Cultural Castallut (Castalla)

3-1997: Vicent Romans (Alcoi) / Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi)

4-1998: Ximo Llorca (Muro) / Centre d’Estudis Contestants (Cocentaina)

5-1999: Adolf Gisbert (Alcoi) / El Romeral (Alcoi) i Sant Joan Bosco (Cocentaina)

6-2000: Alfons Llorenç (Planes) / IES Pare Eduardo Vitoria (Alcoi)

7-2001: Àngels Jordà (Alcoi) / Club d’Amics de la UNESCO (Alcoi)

8-2002: Josep Lluís Peiró (Muro) / Col·lectiu Serrella (Banyeres)

9-2003: Verònica Cantó (Cocentaina) / Llibreria La Lluna (Alcoi)

10-2004: Vicent Micó (Turballos) / Patronat del Tractat d’Almirra (Camp de Mirra)

11-2005: Isabel Carreres i Senabre (Benillup) / Fonèvol (Alcoi)

12-2006: Emili Marín (Alcoi) / Ateneu Cultural El Panical (Alcoi)

13-2007: Josep Tormo i Colomina (Alcoi) / Coral Polifònica Alcoiana (Alcoi)

14-2008: Mila Llorens (Cocentaina) / Grup de Dolçainers La Xafigà (Muro)

Així doncs, ja podeu enviar-nos les vostres propostes a amicsjoanvalls@gmail.com.
El dissabte 14 de març de 2009, al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, farem públic homenatge als distingits en el transcurs d'una vetlada on també atorgarem el XXVIè Premi de Poesia M. Rodríguez Martínez. De tot el programa d'activitats us n'anirem donant notícia puntualment.



Emili Marín, premi 2006, i l'autor de l'escultura Antoni Miró

diumenge, 4 de gener del 2009

Deu anys sense Brossa




Fa deu anys que ens va deixar Joan Brossa. Llavors, en el trànsit del 1998 al 1999, vam escriure la columneta que segueix. Avui la rescatem per continuar homenatjant el genial poeta.

BROSSA

El trànsit d’un any a un altre sembla època propícia per a certs adéus silenciosos. Enmig l’algaravia buida d’aquestes dates, el formigueig d’un consumisme forassenyat i la lacrimogènia inodora, incolora i insípida que la sustenta, alguns, tal volta els més clars, decideixen fer les maletes –o plegar el faristol– i fer un mutis que sempre ens agafa per sorpresa. Així ha estat en el cas de Vicent Ventura.
Però l’última acció de Joan Brossa sembla haver estat dissenyada amb precisió milimètrica. El més gran poeta català d’aquesta segona meitat del segle, que va inventar infinites maneres de viure, deu haver-se inspirat en algun vers propi per realitzar el darrer gran salt mortal. Un final adequat per al gran mag il·lusionista, amb la qual cosa ens torna a deixar a tots amb un pam de nas, encara esperant amb un punt d’ingenuïtat que la seua figura menuda torne a aparèixer des dels fons del copalta on s’ha entaforat, al costat de coloms, papallones i conills, o de darrere els cortinatges de vellut on un canó de llum projecta encara un cercle perfecte. Però la vida és un joc finit que et pot sorprendre, pletòric, quan estaves a punt de fer els vuitanta. O tal volta la seua ha estat una manera elegant d’esquivar els homenatges que tanta nosa li feien.
El cert és que a l’estany poètic nostre, on rauquen massa les granotes que confonen la poesia amb l’edició compulsiva de poemes i el treball amb el refregit de bunyols pastats amb farina antiga, el silenci amb què brilla l’estel de Brossa, que ha demostrat que vida i poesia són la mateixa cosa, continuarà rebentant les oïdes dels més sords. Quan, buida la sala, el seu cos incinerat s’enlaire en volutes des de l’escenari (i qui diu foc, diu flames), la funció es perpetuarà en cada paraula, cada lletra, cada signe: “Accepta aquesta elegia d’aplaudiments, / amic Frègoli, amic meu estel·lar, / i guarda’m la butaca dellà el Temps”.

Manel Rodríguez-Castelló, Levante-EMV, 2 gener 1999