dilluns, de febrer 02, 2009

IN MEMORIAM EMMA PEIDRO BLANQUER

Emma, et farem l'adéu
amb tres paraules,
senzilles veritats
del puny que es tanca
en el lloc dels pares,
amb remor de mar i barques,
el millor racó del poble.
(Pugen cançons
del vell Molinar
que en l'aire deixen fragors
de timonet i d'herba-sana; un ocell petit
desplega les seues ales
entre l'horitzó i l'abisme.)
Ja no sents el fred que arrapa els ponts
ni la por violant els llits
amb el ferro dolent de l'odi
d'aquelles matinades fosques.
Ja no et cal estendre el braç
per lliurar el teu bocí a la fam dels presos,
i vetlar tota la nit dempeus
espentant la roda,
ni alimentar el forn que és pa
en el combat de llum i d'esperança.
Ja el teu nom
s'arrela en la dura terra
en un sil·labari de roses
vermelles.
Te les devem a tu,
fermes com una pedra,
tèbies com la mà que es dóna:
fidelitat, rebel·lia i tendresa
són principi, camí i cloenda
i alè de vida.

I així seràs, en la tremolor
de fràgils roselles,
lluny de l'hivern que crema,
l'altiva serenor dels arbres
i arreu on l'aigua corre i feineja.
Així viuràs entre nosaltres,
vigia i estrela,
memòria i alba de dies més lliures.

Manel Rodríguez-Castelló
2 de febrer de 2009



Emma en un sopar dels Premis de l'any 1994

3 comentaris:

Andrea Rodríguez Lluch ha dit...

Com el cant dels ocells o el murmull de la mar acaricies la meua ànima retornant-la a la tranquil·litat del ventre de la mare. Fortalesa delicada que deixen entre veure la lluita, la constància i el bon cor que t'envolten. Amor, molt d'amor és tot el que et rodeja. Amor a la vida, amor als èssers estimats.
Per sempre Emma, Emma la major...

Anònim ha dit...

Dear brother, thanks for bringing warmth and tenderness to my heart and for reminding me of the place Emma has had, and will always have, in our memories. Even though I wish I were there, love knows no distance. I'm enjoying images of my childhood as I write these words.

Anònim ha dit...

SE NOS HA IDO ENMA LA MAYOR, CUANTOS RECUERDOS DE LA INFANCIA RETORNA HOY. SIEMPRE RECORDARÉ SU MÍTICA TOALLA DE PLAYA. TE ACUERDAS MANEL?. (FONDO DE PALMERAS Y PIRAMIDES EN EL DESIERTO). SIEMPRE RECORDARÉ ESOS FROTES SOBRE NUESTRO PELO CON LA SAL DEL MAR MEDITERRANEO.
COMO SABES LA POSIA NOS ES MI ARMA, PERO TE ASEGURO QUE ALGO HÚMEDO EN SENTIDO SOBRE MI MEJILLA.