VELLA COBLA
espere l’amor.
La brisa polsava
les citres dels xops
i un fanal de lluna
argentava el món.
–Boig de bojos, boig!
Em deien a cor
burletes granotes
des del fons del toll.
A vora del riu
ja no espere, no,
veritat florida
que em porte l’amor,
perquè les granotes
no saben que jo
sóc ocell altiu
i somniador.
ESBANDIDA
humilment entusiasmada.
En ella hi ha mil aromes
d’alta carena enlairada,
cingles de la vall d’Alcoi
i llomes de Cocentaina,
on es respiren les aures
de la vasta serralada
i en quimeres volanderes
el poema es torna àguila.
Ma cançó creua les serres
con un vent de tramuntana.
[Joan Valls i Jordà, La cançó de Mariola, 1947]
🍃 🍃 🍃
Recitació: Diana Valor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada