dissabte, 1 de maig del 2021

#JoanValls104Anys

Blava plenitud


Amb set de blava harmonia

davant la mar he pensat

que la vida és una estela

perduda en l’eternitat.

Sóc ocell d’altes carenes

on l’oratge trenca i trau

gris de roca i saba dolça

de pins i de lliris blaus.

On llançar el crit de goig,

en la terra o en el mar?

On ordir millor garlanda

de versos que van lliurant

el misteri en recta línia

i el somni en la blava pau?

Diu adéu una gavina

a l’estàtic vianant

amb les seues puntes blanques

de dos mocadors alats.

I és el triangle llatí

de la vela de la nau

un somrís de benvinguda

entre l’or que declinant

fixa violes a l’aigua

amb un foc d’estels bressats.

Amb set de blava harmonia

de la serra jo he aplegat,

fins que mon pulmó arravate

més brisa, més llibertat.

 

[Joan Valls i Jordà, Grumet a soles, 1958]

🌿 🌿 🌿

 

Recita Francesc Pou

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada