dimarts, 2 de febrer del 2021

Ricard Garcia premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi de poesia 2021

El poeta Ricard Garcia (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès, 1962) ha estat guardonat amb el 38è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi que convoca l'Associació Cultural Amigues i Amics de Joan Valls i Jordà per la seua obra La llum més alta. El jurat, integrat per Imma López Pavia, Marta Pérez i Sierra, Francesc Pou, Francesc Rodrigo i Manel Rodríguez-Castelló, va triar aquest llibre d'un total de 75 treballs presentats a concurs, 38 de procedents de Catalunya, 28 del País Valencià, 7 de les Illes Balears i 2 de fora del nostre domini lingüístic, mentre que 59 d'aquests llibres eren signats per homes i 16 per dones. El premi, dotat amb 1.500 euros, serà coeditat per Edicions del Buc i Pruna Llibres el proper mes de març.

Ricard Garcia, que treballa com a professor de Secundària, ha publicat diversos poemaris: Els contorns del xiprer (2005, premi Josep Fàbregas i Capell de Sallent), De secreta vida (2007, premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó), El llibre que llegies (2011, premi Vila de Martorell) i On la sang (2016, premi Jaume Bru i Vidal de Sagunt). Escriptor molt actiu en recitals poètics i tallers literaris de creació i lectura, publica amb assiduïtat en els seus blogs Castell de cartes i Cupressus sempervivens (www.ricardgarcia.cat), reconegut aquest darrer en 2015 com a millor blog literari en català pels Premis Vila de Martorell.

Pel que fa a La llum més alta el jurat ha destacat la sobrietat i precisió d'uns poemes que despleguen un gran ventall temàtic des d'una mirada que, alhora que reconeix sense escarafalls el costat més fosc i amarg de la condició humana, enfonsa les seues arrels en una passió vital indeleble, en les constants de l'amor, en l'equilibri de la vida en harmonia amb la natura o en la força de la solidaritat amb els més desposseïts. Llibre d'una gran maduresa creativa, La llum més alta és també un cant als orígens i a l'experiència amorosa, un exercici de memòria que fa balanç del passat i una contemplació assossegada del món condensada en la veritat dels poemes amb què el poeta es rescabala de les seues ferides i obre solcs d'esperança en el cor del lector.


Cireres

Trencar-los tots, els miralls on t'emmiralles,

escampar-ne, després, els trossos pel terra

i descalç, fins a fer-te sang, trepitjar-los.


Anomenar-les totes, les formes del mal,

i cridar-ho: tu ets el meu enemic i tu ets jo!


Acceptar derrota i cicatrius. Tornar a viure

una vida senzilla i tornar a tastar, només llavors,

la llum, molsuda i dolça, a la carn de les cireres.

 

[La llum més alta, Ricard Garcia]



Alcoi, 2 de febrer de 2021

 

🌿 🌿 🌿 🌿

 

amicsjoanvalls@gmail.com

http://amicsdejoanvalls.blogspot.com 

@AmicsJV

1 comentari:

  1. No sóc experta en el món literari.pero és un goig llegir llibres del Ricard. fa servir paraules molt boniques i originals.

    ResponElimina