dijous, 12 de març de 2020

Ell és un mestre

ELL ÉS UN MESTRE

    (Homenatge a l’Andreu)

Són tres quarts de nou, i el carrer
marca l'hora del blanc quefer,
colles de xiquets i xiquetes
aventen la son del silenci
i abaixen estoigs de rialles
que encendran de colors el dia.
Entre la ronquera dels cotxes
i les mans que enllacen afectes
un pas pausat porta la clau
que obri el pany als ulls que l'esperen
per jugar desvetlant misteris
i atresorar màgics sabers.


Mireu-lo bé: ell és un mestre...
Va a escola vestit de treball
perquè sempre és un aprenent
en l’ofici de ser persona,
i és quan dubta que més en sap.
Les seues mans de clarió
dibuixen sanefes de goig
i escriuen contes mai contats
en pissarres que no s'esborren.
Paraula amatent de savi
escoltar, quan cal consell
dóna la mà, ell és un mestre...
Mes sap el dret d’alçar la veu
quan la raó està amagada,
i fa el deure d’engalzar mans
per portar un demà més clar.
Mireu-lo: el seu pas ja sap
el rostre de tots els camins
que enceta el dia, ell és un mestre...
Fent-li costat, té una mestra
en el constant art de l’estima,
la seua brisa és l’alé fresc
que besa l’amor i les nafres
i abracen junts el pas dels dies
per fer, ésser, voler, donar...

Són tots els quarts de tantes hores
i a escola es senten sons de joia,
colles de xiquets i xiquetes
pugen pel carrer de la vida
amb l’estoig carregat de somnis
que mai no volen adormir.
Entre el silenci de tants ecos
un pas pausat porta la clau
que ha obert el pany a tant de goig;
deixa el rastre del camí obert
i unes veus que ho diuen clarament:
ell és l’Andreu, és tot un mestre!

Joan Jordà

[Cocentaina, 10 de juny, 2011.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada