diumenge, de març 26, 2006

Els homes del PAI

No sigueu desconfiats, fotre! ¿Què té de particular que algú, posem per cas Ramón Doménech, passejant un dia pels idíl·lics paisatges alcoians que s’estenen entre la Font Roja i la Serra de Mariola, a la partida de Xirillent, i enlluernat per tan sòbria bellesa, decidís invertir els estalvis de tota una vida de dur treball en els terrenys del Mas de Miró, una modesta finca de 395.000 metres? I més considerant que l’operació suposava desembutxacar la ridícula suma de 456.000 euros, molt inferior al preu de mercat, 1.662.000 pam dalt pam baix, que el susdit Ramón ha pagat a les entitats religioses que n’eren les propietàries, amb la qual cosa no ha fet un negoci (lliure i legal) sinó un acte de caritat. Així, no sigueu perepunyetes, que els colps de fortuna cal saber-los aprofitar! A la vida hi ha obrers de vila, com hi ha teixidors o mestres d’escola, i no hi fa res que Doménech siga subsecretari de Territori de la Conselleria de don Rafael Blasco, que el pobre home s’ha de guanyar el pa d’alguna manera.
¿Que molt a prop del Mas de Miró hi ha prevista la construcció d’un camp de golf, un hotel de l’hòstia i 500 xaletets, contra els quals clamen els quatre radicals de sempre? Això no us dóna dret a posar en dubte la innocència del subsecretari, home de provada honradesa, ni –retorçuts espremedors de la lògica– a pressuposar que com a membre de l’organisme encarregat d’avalar els projectes urbanístics, el nostre eficaç funcionari disposés d’informació privilegiada. No deu ser enveja pura i dura, tanta perspicàcia? Però tranquils, que el pastís dóna per a tots i, si molt convé, construirem fins en el fons del mar. Apa, sigueu bons xics i voteu una altra volta el PP, el Partit dels PAIs, i el nostre President us portarà tota l’aigua de l’Ebre a poalades perquè pugueu beure tot el que vulgueu i fins i tot dutxar-vos de tant en tant.
Diari Levante, dissabte 25 de març de 2006

dilluns, de març 20, 2006

ALCOI: 750 ANYS. Poema de Jordi Botella


CANÇÓ DELS CIUTADANS ALCOIANS

Fa molts anys
Que vivim ací
Entre barrancs
Dalt del puig iber
O a la cova dels neanderthals

Fa molts anys
Que vivim vora els rius
La terra llaurada dels romans
Recer de l’Horta Major
Infern de cantals

Fa molts anys
Barxell Uixola Polop
Foren alqueries àrabs
Batoi Baradello Benixaidó
Talaia del Castellar

Fa molts anys
Que vivim ací
Fent de l’enginy destral
Contra l’aspre esbarzer
Contra el mineral

Però no érem ciutadans
De dret llengua
Carrer i mercat
Fins que Jaume I ens féu poble
Foc de moltes llars

Grau Miró Fuster Abat
Noms dels que vingueren
Verdú Martí Terol Savall
Hui ens justifiquen
I ens encoratgen per a demà

Tant fa set segles com set anys
Serem el que vulguem ser
Voluntat de ferro cor de batà
Lliure xemeneia digna
Sang de la Revolució Industrial

Mai serem súbdits sols ciutadans
Un repte a la geologia i al sàtrapa
Mai serem fum perquè som llar
Sempre amb el destí enllà dels ponts
I als cors l’orgull d’Al-Açraq



Jordi Botella

CURS SOBRE LA FIGURA I OBRA DE JOAN VALLS

IV SETMANA DEL LLIBRE A ALCOI
VERS(OS) A ALCOI: L’OBRA I LA FIGURA DE JOAN VALLS

Dimarts 4 d’abril
· 12.00 h. Inuaguració de l’exposició “L’Alcoi de Joan Valls: terra i llengua d’acollida” (Centre Cultural)
· 18.00 h. Conferència: “L’evolució de Joan Valls en la poesia valenciana del s. XX”, a càrrec de Ferran Carbó (Centre Cultural).

Dimecres 5 d’abril
· 20.00 h. Presentació de Poemes de la Guerra d’Espanya (1936-1939), llibre inèdit de Joan Valls, a càrrec de Manel Rodríguez-Castelló (Sala d’Actes de la CAM).

Dijous 6 d’abril
· 11.00 h. Conferència: “La urgència de la publicació de l’obra completa de Joan Valls”, a càrrec de Lluís Alpera (Sala d’Actes de la CAM).
· 18.30 h. Conferència: “Joan Valls, una veu de l’exili”, a càrrec de Josep Iborra (Sala d’Actes de la CAM).

Divendres 7 d’abril
· 18.30 h. Taula redona de clausura, amb Jordi Botella, Emili Rodríguez-Bernabeu i Antoni Prats.

Organitza: Xarxa de Biblioteques Municipals d’Alcoi.
Col·laboren: Universitat d’Alacant, Caja de Ahorros del Mediterráneo.
Aquest curs està reconegut amb 1 crèdit de lliure elecció per la Universitat d’Alacant.
Inscripció gratuïta: www.ua.es/www.ajualcoi.org/biblioteca

dimecres, de març 15, 2006

Vergonya nacional

Vergüenza nacional
Javier Llopis

Por muchas veces que pase, resulta imposible acostumbrarse. Por más previsible que sea, el boicot institucional del Ayuntamiento de Alcoy a todos los actos que tengan algo que ver con Ovidi Montllor sigue siendo una indignidad injustificable, una decisión sectaria que convierte a sus promotores en una vergüenza nacional para los habitantes de la ciudad que vio nacer al cantautor. Buceando en las hemerotecas, resulta difícil hallar tal grado de miseria moral, a pesar de que las viejas páginas de los periódicos suelen ir repletas de historias escasamente edificantes.Durante el último año, mientras se conmemoraba el décimo aniversario del fallecimiento de Ovidi, los alcoyanos nos hemos ruborizado viendo como universidades, ayuntamientos y entidades culturales de toda España organizaban homenajes al autor de «La fera ferotge», mientras nuestra administración local rechazaba, una tras otra, las peticiones para sumarse al acontecimiento. El ridículo se ha visto compensado, al menos en parte, por ese encomiable esfuerzo de voluntarismo que han hecho los colectivos culturales de la ciudad, organizando una intensa programación para el «Any Ovidi», al margen de todos los circuitos de ayudas oficiales.

Todas estas sensaciones se me acumularon, a la vista de la fotografía de los actos de inauguración del homenaje que la Politécnica le esta rindiendo al desaparecido cantante. Dolía la ausencia de representantes municipales en esa cita y más, si tenemos en cuenta que estamos hablando de una corporación capaz de montar un despliegue institucional para presentar un cursillo de macramé.

Apagados los ecos del aniversario y de la indignación, llega la hora de hacer balance. De esta triste historia, se extrae una conclusión: la política cultural del PP ha quedado totalmente descalificada por su absurdo e inútil empeño en negar la existencia de una de los artistas más importantes de Alcoy. Ante el clamoroso desprecio a Ovidi Montllor, resulta inevitable preguntarse ¿qué demonios entenderá esta gente por cultura?

Diario Información

diumenge, de març 12, 2006

EXILI EN PRÒPIA TERRA

Pena d'exili és el desterrament
damunt aquesta terra que dius teva
ple d'urc i solidari amb una lleva
de constructors, en saps el basament.

Però has vist com s'enruna en un moment,
punt de suport dels segles, mentre neva
en el teu cor i plou pena sens treva
que ara et soscava enllà del pensament.

Foragitat en el terrer dels avis
has perdut la contesa i el neguit
de les cavorques tens a flor de llavis.

Un déu advers t'assenyala amb el dit
quan t'ha desheretat: vius el rigor
d'antigues lleis escrites sense amor.

Jaume Pomar, XXIIIè premi MRM. Alcoi 2006

diumenge, de març 05, 2006

Resum gràfic de la nit de dissabte


Aquesta és l'escultura d'Antoni Miró que lliurem als guanyadors del premi JV per l'ús i promoció del català. D'altra banda, els 1500 euros del premi de poesia enguany han anat a parar a Mallorca, a l'autor del llibre de poemes "Llibre de l'exili" Jaume Pomar (qui, per cert no va poder estar present a l'acte de lliurament).


Emili Marín que va rebre el premi de mans del seu amic Antoni Miró, autor de les escultures


Representant de l'Ateneu Cultural El Panical, durant el seu parlament d'agraïment pel premi i d'encoratjament per la llibertat i el futur de la llengua.


Escultura. Hi podeu llegir la inscripció?






Alguns dels 74 assistents al sopar.


L'autora de les fotos beu timonet d'Alcoi.


Perruqueria de Torró, tancada fins qui sap quan.