diumenge, de març 12, 2006

EXILI EN PRÒPIA TERRA

Pena d'exili és el desterrament
damunt aquesta terra que dius teva
ple d'urc i solidari amb una lleva
de constructors, en saps el basament.

Però has vist com s'enruna en un moment,
punt de suport dels segles, mentre neva
en el teu cor i plou pena sens treva
que ara et soscava enllà del pensament.

Foragitat en el terrer dels avis
has perdut la contesa i el neguit
de les cavorques tens a flor de llavis.

Un déu advers t'assenyala amb el dit
quan t'ha desheretat: vius el rigor
d'antigues lleis escrites sense amor.

Jaume Pomar, XXIIIè premi MRM. Alcoi 2006