Gràcies Pere!

CONTRIBUCIÓ A L´HOMENATGE DELS I LES POETES AL MESTRE JOAN VALLS I JORDÀ

Estimada gent que honora la memòria del gran poeta alcoià -i català- Joan Valls, al qual tinguí el benefici de conéixer, tractar i llegir en primera persona, a banda d´haver coincidit com a membre jurat en algun que altre premi de poesia, com ara el València de l´Ajuntament del cap i casal.

Tinguí la sort d´anar a Alcoi amb poetes i amics i coincidir en sa casa amb companys com el Lluis Alpera, just quan jo anava a demanar-li un poemari per a una editorial que de penes tingué vida, però hi traguérem una mostra de Joan Valls i Jordà, "A cavall de la vida" en Jaç de palla (Víctor Orenga ed.)...

He pogut explicar amb delectança durant els anys que era preparador de comentari de textos per a aspirants a agregats/ades i catedràtics/ques de literatura catalana a diversos instituts la capacitat de bastiment d´estructures retòriques que ben pocs poetes, a gosades, han treballat com ell aquest segle: en particular, la precisió d´orfebre de l´alexandrí català.

He hagut d´explicar la riquísima imatgeria abastida tant de la tradició catalana com de la veïna tradició romàntica i simbolista/modernista francesa, sense deixar de costat la literatura millor castellana...

Y, per no allargar-me, no me n´estic de col.laborar amb un poema per a contribuir a retre l´homenatge sense dubte degut a Joan Valls i Jordà, que és d´hora!


LA RODA DEL CONEIXEMENT




No et resta més celebració

que la mida de la teua edat en la pell

que s‚avança

cap a l‚escorça dels arbres

sense noms.

El teu dolor té el sabor de les pomes àcides

i ametles verdes

més agres encara,

si la llengua de la soledat farceix tothora,

cerca lentament les osques de les llavors

tan bon punt com l‚àpex

cerca el solc de la llum cap avall,

quan les germanes s‚acomoden

i recorden el sentit tort de la soledat

i dels desigs.

Mentre, la fulla trifoliada ascendeix

lentament

cap a la roda del coneixement,

la flor del blau,

s‚amaga i reposa al bell centre

de la memòria:

Servirem els rònecs menjars esta nit

i ens prepararem per a les copes buides

de les ruges, dels pètals i dels vestits

I, com àngels falsos custodiant el fals paradís,

cobrirem al llit la filla que no tinguérem,

la victòria de la clepsidra,

el cercle fosc, l‚anell en argent viu,

la rosa blava.

(De "Només per a dones", inèdit, i dormint en la casa d´Amós Belinchón)

Pere Bessó.

Programa de diumenge 1r de maig a Alcoi

HOMENATGE AL POETA JOAN VALLS L'1 DE MAIG

Coincidint amb el 88è aniversari del seu naixement, i com ja és tradicional des de fa uns anys, diverses entitats cíviques, sindicats i partits polítics alcoians convoquen a la celebració, aquest diumenge 1 de maig, d'un homenatge al poeta Joan Valls i Jordà (1917-1989) a partir de les 13.00 h. a la Placeta del Fossar, enfront de la casa del carrer del Carme on l1autor visqué molts anys. Enguany fa, a més, cinquanta anys de l'edició de Presoner de l'ombra, trenta de Breviari d'un eremita urbà i vint d'Anys i paranys, tres títols ben significatius de l'obra poètica de l'autor homenatjat.
L'acte se centrarà enguany en dues actuacions: la de la Coral Polifònica Alcoiana, dirigida per Eduard Terol, que combinarà un repertori de cançons tradicionals ("Mareta", popular valenciana, i "Sense vent", popular d'Escandinàvia) amb d'altres dels nostres autors ("Homenatge a Teresa", d'Ovidi Montllor, "Al vent", de Raimon, i "L'estaca", de Lluís Llach); i la d'alumnes de l'IES Andreu Sempere d'Alcoi, que recitaran poemes de Joan Valls.
Hi ha prevista també la presència de la dolçaina, amb el popular dolçainer japonès arrelat a Alcoi Hiroshi, i el tabalet, que tocarà Lluís Torró. L'acte es clourà amb la interpretació de La Moixeranga i una ofrena floral al monument que el poeta alcoià té dedicat a la popular Placeta del Fossar, obra de l'escultor Ismael Belda.

Joan Valls i Jordà

JOAN VALLS I JORDÀ
(Alcoi, 1917-1989)

Després que he fet la troca del llarg torn laboral,
m’he llavat mans i cara. La brutor sol estendre
una pàtina fosca de gregari habitant
per l’òptima suma d’importants estadístiques.
Vaig al meu domicili del carrer dels Argadins,
que dóna a una placeta on hi ha, entre gespa i oms,
un bust de ferro vell dedicat a Azorín.
Bese la meua esposa. Parlem de coses vives
que van passant, que couen, que omplen el curs seré
de la nostra existència: els germans, els nebots,
els amics que prosperen. De fills, res. No en tenim.
Aquest eclipsi entronca un acord voluntari,
compliment d’un temps rònec de trista economia,
daltabaix desganat, positura benigna.
Els avis deien que cada fill que ve al món
duu un pa sota l’aixella. La innocent confiança
no ens inspira seguir tan clàssic optimisme.
Muller, mare política, canari i avant sempre.
Quan ve la nit descanse vulgarment. Tinc la pau
que, en cloure’m les parpelles, nivella excelsament
el meu somni de pària benigne, ací aturat,
donant senyals de vida sota un trespol anònim.
No em negarà ningú que açò és civilitat
i obediència pura als dictats establerts
de l’ordre social que adopten moltes víctimes.

(De Breviari d’un eremita urbà, 1975)

Vella mar

Tot i que ja fa uns mesos, els nostres amics van llogar un microbus i van realitzar un viatge a Barcelona, on se celebrava un homenatge a dos dels poetes més nostres per entendre'ns, és a dir, l'Estellés i el Papasseit. Malgrat el vent de l'AP7, sobretot a l'alçada de les comarques de l'Ebre on sempre bufa més, vam arribar a la Barceloneta on ens esperaven els artistes del Principat. Vam fer una mena de processó cívica (no us agrada la paraula?) i vam acabar a la plaça Sant Just, just darrere de la plaça Sant Jaume, on vam llegir poemes d'aquests autors i de propis. Ací teniu una foto d'en Sergi Jover. Com això és de prova, doncs acabaré prompte amb la crònica. I ho faig amb una notícia del moment que us serà aclaridora

Valencians a Barcelona
Diumenge que ve, 14 de novembre, més de quinze poetes valencians, cridats pel poeta d'Alcoi Manel Rodríguez Castelló, i cantants d'albades de la Ribera –amb lletres compostes en aquesta ocasió per
Josep Lluís Sirera– es desplaçaran des de la ciutat de València a la de Barcelona per retre homenatge al poeta barceloní Joan Salvat-Papasseit i al valencià Vicent Andrés Estellés, en el context de la
defensa de la unitat de la llengua catalana.
Una marxa cívica, a la qual se sumaran els gegants de la Barceloneta i de Santa Maria del Mar, començarà a les 11 del matí des de la plaça de Sant Miquel del barri mariner i papasseitià, continuarà pel Fossar de les Moreres –on es recollirà la senyera de TiC [Memorial 1714]–, seguirà pel carrer Argenteria i arribarà a la plaça Sant Just, als voltants de les 12.30, on al recital dels poetes s'hi afegiran les actuacions dels cantants Miquel Gil, Mariona Sagarra i MarcelCaselles.
Aquesta iniciativa, que els organitzadors han batejat com Vella mar, un embat per la cultura (www.vellamar.tk), farà un reconeixement, a la plaça Sant Just, del lluitador per la cultura Enric Tàrrega, cavaller valencià de nació catalana.

Josepa Obradors i Francesc Xavier Rosselló
Barcelona