Concurs de micropoemes a Valls 1#JoanValls103Anys

✏️ Fem el primer lliurament-publicació de poemes escrits per alumnes de l'IES Pare Arques de Cocentaina dirigits per l'amiga i professora de valencià Diana Valor. 

📖 Els textos van ser escrits, com podeu veure, per alumnes de 1r i 4t d'ESO per al Concurs de micropoemes basats en Joan Valls organitzat per l'Ajuntament d'Alcoi, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià i Aramultimèdia. Els treballs de Abderraman Niny, Carlos Quiles i Alba Gallego van estar premiats en les seues categories respectives.

📚

JOAN VALLS I JORDÀ             

Superació

El gran Joan Valls i Jordà

va patir bastant de petit,

mes les dificultats superà,

i en genial poeta es convertí.
      [Abderrahman Niny Sobai El Idrissi, 1r ESO]

          · · ·

Joan Valls i Jordà

Poeta i escriptor alcoià,

que per a les seues metes arribar,

des de ben xicotet va lluitar,

i per republicà, va ser empresonat.

      [Cristina Olmedo Trucharte, 1r ESO]

          · · ·

Valls i la Mariola

Joan Valls, republicà i alcoià

començà a escriure en català

cançons d’herbes i animals,

que a la Mariola es poden trobar.

      [Ana Mesa Pérez, 1r ESO]

          · · ·

Literatura i natura

Alguns poemes de Joan Valls

fan referència a la natura,

que en la seua literatura

és temàtica habitual.

      [Alba Gallego Moltó, 4t ESO]

          · · ·

La cançó de Mariola

La cançó de Mariola

parla de la terra nostra

i de l’entorn natural

amb gran musicalitat.

     [Carlos Quiles Moltó, 4t ESO]

           · · ·

Poesia i política

Les roses marginals

i les Posicions terrenals

són poemes de Joan Valls,

el nostre autor republicà.

     [Eulalia Cortés Pascual, 4t ESO]                                 

          · · ·

🌹🌹🌹🌹

· · ·

Valls no es fa vell #JoanValls103Anys

🎥 Recuperem, el Dia de l'Entrada alcoiana, "Valls no es fa vell", l'experiència docent en forma d'espectacle que al voltant de poemes de Joan Valls va dirigir l'amic, escriptor i professor de secundària durant molts anys Jordi Botella amb alumnes de 4t d'ESO de l'IES Pare Eduardo Vitoria d'Alcoi en novembre de 2017, any del centenari del nostres poeta. El vídeo fou gravat en el seu moment per personal del periòdic digital Página66. 

👀 Ara el podeu veure ací:

#JoanValls103Anys

Retrat fraternal#JoanValls103Anys

📣 El proper 1 de maig és el 103è aniversari del naixement del nostre poeta Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917-1989).

📆 Fa molts anys que aquest dia les Amigues i Amics de Joan Valls celebrem el seu naixement a la popular Placeta del Fossar alcoiana, davant per davant del que fou el seu domicili familiar al carrer del Carme i on hi ha una escultura dedicada al poeta obra d'Ismael Belda.

😷 El confinament pel coronavirus ens impedeix enguany celebrar el nostre homenatge a Valls a l'aire lliure amb lectura de poemes, cançons, parlaments, El cant dels ocells i La Muixeranga d'Algemesí interpretades per Hiroshi Fujii i Lluís Torró i una ofrena floral.

👉🏼 És per això que avui, Dia dels Músics a la nostra ciutat, amb Sant Jordi de llibres 📚 i roses 🌹🌹🌹🌹 i festes girant la cantonada, de bracet amb el 25 d'Abril Dia de les Llibertats Nacionals del País Valencià, comencem a presentar i difondre treballs inspirats en poemes del nostre autor.

🎤 🎥 I comencem amb dos vídeos amb les cançons "Retrat fraternal" i "Canvi de llengua" musicades per Josep Maria Gadea (guitarra), amb la veu de Sofia Moltó i la guitarra de Juan Mateo. Les gravacions van ser fetes al Centre Cultural d'Alcoi el 14 de setembre de 2018 i al Centre Cultural de Castalla el 5 de juliol de 2018 respectivament.

😘 Esperem que en gaudiu i que ajudeu a difondre si us ha agradat. 

En els propers dies anirem mostrant nous treballs.

Retrat fraternal

Tenia la germana

major un clar somrís

d’humilitat florida

i pensament submís.

Les eines de l’ofici

dansaven als seus dits:

les tisores lleugeres,

l’agulla de cosir

i el taulellet de fusta

on tallava els vestits,

tot esbossant les formes

embastades amb fil.

Cantava les cançons

ploroses dels anys 20,

abemollant la veu,

la romança endolcint

junt al balcó que olia

a alfàbrega i gesmil.

Tres mossos la rondaven,

tres focs per a un sospir,

en atzarosa tria

d’un incert avenir.

Tenia la germana

major un clar somrís.

Morí jove i va tindre

una filla i dos fills.

El record ens la fixa

al retrat esvaït,

quan tenia vint anys

un diumenge d’estiu.

[Joan Valls i Jordà, La rosa quotidiana, 1990.]

CANVI DE LLENGUA

Com el milions donen aires

de folgances diplicents,

Pep, dels companys canonaires

ja no se'n recorda gens.

Abans era tot salut

i rebossava alegria,

i ara té ple el mig almud

d'una estranya hipocondria.

Té abranor, molt bé no dorm

i està més sord que un cantal,

encara que a Benidorm

tinga pins, cala i casal.

La muller, que era ordidora

per a telerets a mà,

com vol fer-se la senyora

ara parla en castellà.

I el sabateja tan bé

dins del seu típic estil,

que ni el paper d'esmeril

pot llimar l'aspror que té.

I diu "camàs" i "carnito",

"olorita", "fojo", "mueies",

"pebreja", "Plaza de Bueyes"

i "joge el nene al bracito".

Tan foll és el frenesí

de la seua convicció,

que creu que la distinció

en castellà "fa més fi".

La sort, tornant-se desaire,

a Pep ha omplit de rovell.

Ai, quan era canonaire

tenia més bon pansell!".

(1966)

[Joan Valls i Jordà, Cent serafins, 1975]

Resum en imatges i amb la veu de Sofia Moltó de la nit dels premis 2020

Hugo Mas interpreta El meu poble Alcoi

Per commemorar els 25 anys de vacances de l'Ovidi, el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics (COM) ha posat en marxa la difusió de gravacions de diversos músics del país que interpretaran les seues versions de cançons de l'artista alcoià. La primera d'aquestes versions l'ha feta l'amic Hugo Mas sobre la popular cançó El meu poble Alcoi, amb què l'Ovidi va reintepretar magistralment el tema de Jacques Brel Le plat pays (1962). La cançó de l'Ovidi va circular en gravacions clandestines durant els darrers anys del franquisme i sonava de tant en tant (com sempre, amb permís de l'autoritat incompetent) en algun directe. Quan al cap de molts anys l'Ovidi es va decidir a gravar-la per fi, a aquella lletra que tothom sabíem de memòria hi va introduir un quants però fonamentals canvis. I així quedà una mostra magnífica del gust de l'Ovidi pel detall, pel treball fet a poc a poc, de la seua voluntat de perfeccionament i rigor infatigable que fou marca de la casa. La nova versió havia de ser un dels temes que integraven el Verí good –i l'únic que va arribar a gravar el juny de 1993– juntament amb altres cançons que ja no es van poder gravar per culpa d'aquella maleïda malaltia que se'l va endur tan prematurament com sovint se'n duu els més bons.
Heus ací, doncs, aquesta mena d'himne oficiós i popular d'Alcoi en la versió d'Hugo Mas, que ha rescatat la primera lletra que va tenir la cançó. Doneu-li corda, difoneu-la aquests dies de confinament, d'incerteses però també d'esperances, perquè ara al nostre poble i a tots els pobles "d'homes que han volgut llibertat" els és més necessària que mai.

(Entre parèntesi us confessaré que quan l'Ovidi n'enllestia la versió definitiva em va telefonar per consultar-me com havia d'escriure correctament el nom del nostre barranc més emblemàtic, aquell dels dos braços oberts. Vaig tirar mà del savi Coromines i li vaig dir que a l'Onomasticon hi apareixia la forma 'cint',  relacionat amb el verb cenyir, com cintura o cinturó, i que 'cinc' devia ser una reinterpretació popular per proximitat al nombre cinc, ja que la forma primigènia devia haver caigut en desús i la gent ja no la reconeixia, cosa que afavoria l'emmudiment que els alcoians fem amb algunes oclusives finals, com en el cas de pon[t] sense anar més lluny. Així doncs Barranc del Cint, solució que va donar disciplinadament per bona. Però potser l'excessiu zel o la desorientació del corrector del text de l'antologia Ovidi Montllor de 2000 va tornar al ja superat Barranc del Cinc i així s'ha quedat, de moment.)

[Manel Rodríguez-Castelló]

EL MEU POBLE ALCOI

Té costeres i ponts,

música de telers,

té muntanyes que el volten

i li donen fondor.

Allí fan ser un riu

aigües brutes de fàbriques,

allí fan nàixer boira

del fum brut sense ales

que eiximeneres trauen

en prova de treball

d'un poble que l'ofeguen

i que no mataran.

El meu poble Alcoi.

Poble d'història d'homes

que han volgut llibertat,

poble tossut i obert,

carrascós, clevillat.

Com un gat matiner

canta i alça la cresta

com si el seu horitzó

fora fora finestra.

Hi ha també un raconet

que només el sé jo

ple de flors a l'estiu,

ple de flors a l'hivern.

El meu poble Alcoi.

Allí hi ha un Campanar

que en guerra el van tombar

i que després l'han fet

calcat com era abans.

Per vergonya de tots

i beneït pel clero,

la vergonya de fer-te

anar al teu enterro.

I encara té una Font

Roja i fresca tostemps.

Com ella dona vida

la primavera mou

el meu poble Alcoi.

Allí fan unes festes

que a molts els dura un any

i que altres les esperen

sense pensar en el sant.

Són moros i cristians

que el cafè fa germans,

sempre perden els moros

i guanyen els cristians.

Tants amos, tants obrers,

tan dolç i tan amarg,

ballen colors de festa

amb músiques i focs

al meu poble Alcoi.

Amb un Cantó Pinyó,

lloc de cita a tothom,

amb un Barranc del Cint

com dos braços oberts.

Allí hi ha una Glorieta

que ensenyen als infants

i que els dona cabuda

quan s'han cansat d'anar,

i els té fins que se'n van

al món millor que ens diuen,

rient pels qui li venen,

plorant pels qui se'n van

va coneixent-ho tot

el meu poble Alcoi.