dimarts, 14 de maig de 2019

Melines Garcia defensa el premi a Asun Navarro


Asun, quan et notificaren que havies rebut el guardó, vas fer el de sempre, voler compartir-lo amb algun col·lectiu dels quals formes part, qualsevol d’ells, perquè és el que ens han ensenyat, a compatir, a no sentir-nos mai prou per a nosaltres mateixes, úniques de rebre un reconeixement.
Asun, han sigut 18 homes i 6 dones fins ara els guardonats i guardonades amb els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, no creus que ja et tocava a tu?
Quan em digueren que fera la defensa del teu premi, el primer que vaig pensar va ser: “Digueu-me què he de llegir”. Fals, em feia molta il·lusió parlar de tu i explicar com ets.
Doncs bé: alcoiana, de pares andalusos, la teua llengua materna va ser el castellà en un principi, amb les vivències típiques d’un barri de treballadors immigrants d’Alcoi, i va ser després quan t’incorpores al món del treball quan aprens el valencià amb la convivència amb les altres xiques de Carbonell, cosa que tu contes amb orgull. Elles, les dones de Carbonell, foren les que te l’ensenyaren, perquè a l’escola no solament no l'ensenyaven sinó que l'ocultaven.
Dona d’inquietuds, en tot moment aquelles inquietuds et van portar a participar en molts moviments socials, l’Hoac, l’Associació de Veïnes i Veïns de la Mistera, el Col·lectiu 8 de març, la Cocupanca i ara, últimament, en grups per a la defensa del poble palestí. Sempre activa, sempre dempeus.
En tots aquests grups i organitzacions no cal dir que el valencià ha sigut la llengua que hi empràveu, que tu vas continuar aprenent en els cursets del Carles Salvador que es feien a la Unesco, i que actualment encara continues estudiant a l’escola d’adults de l’Oròsia Silvestre.
Des que et conec el que més m’agrada de tu és la teua coherència: ets feminista i lluitadora i ho transmets en tot moment i en qualsevol activitat que faces. I sempre et sents arrelada a la teua terra i a la seua cultura, lectora incansable i amb moltes ganes de saber i conèixer s i més coses.
Tu vas tindre eixacambra pròpia” de què parlava Virginia Wolf. Des de la teua botiga de Cocentaina transmeties alguna cosa més que la simple venda de productes naturals i ecològics i hi informaves a tots d'activitats programades, de les mocions que s'havien de presentar a l’Ajuntament, tancaves si tocava fer vaga, i també apropaves la nostra llengua i cultura a les nouvingudes, que trobaven en tu un lligam per connectar-se a la nova realitat que estrenaven.
És per tot això que et crec mereixedora del reconeixement que se't fa avui, perquè la llengua no continuaria sense els que la parlem dia a dia i la transmetem a tots els qui ens rodegen. I tu l’has sabuda aprendre, conèixer, comunicar-la i estimar-la.
El tinc molta enveja, tens una força immensa i sempre vius amb bon humor i disposada a ajudar a tots
Asun, ets preciosa i t'estime molt.


Melines Garcia, 9 de març de 2019








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada