Les paraules d'Assun Navarro en la recepció del Premi Joan Valls 2019

 

Done les gràcies a la Associació Cultural Amics de Joan Valls per haver-me atorgat aquest guardó, tam​bé a la persona que m'haja proposat i especialment a la gent que li ha donat suport.

N'estic agraïda, perquè pense i sé que hi ha altres persones que podrien ser igual o més mereixedores d´aquest  premi.

Cooperació i solidaritat són dues claus per entendre l'evolució humana, també en el vessant de la llengua, per això hui, des d'aquesta banda, aprofite l'avinentesa per agrair i compartir el guardó amb les amigues. Sense elles difícilment haguera aconseguit desenvolupar la meua modesta tasca, ni en la nostra llengua, a tots els meus àmbits vitals. I fer-ho amb naturalitat i constància. Sabeu que un trosset del guardó és vostre. Gràcies, Júlia, Emi, Melines, Vicent, Susi, Àlex…

Gràcies també a Ximo per estar ací. 

No sé si deu ser casualitat, avui 9 de març, un dia després de la Vaga Feminista Mundial, quan ahir es va fer evident tot el que volem tantes i tantes dones com vam eixir al carrer per dir, per cridar, per exigir la igualtat, per dir que volem compartir tasques i cures, jornals dignes i dignitat en el treball, que volem poder eixir lliurement al carrer, que quan una relació no siga possible, puguem continuar la vida amb altres persones o soles, però amb tranquil·litat i sense pors. Cap persona no és ama de cap altra.

Alguna persona de les presents ací pot pensar que hui no toca això, aquestes paraules, però de la mateixa manera que la nostra llengua ha viscut amagada, menyspreada i perseguida, continuen ocorrent moltíssimes coses que si no les verbalitzem sembla que no existeixen, però hi són i les pateix més de la meitat de la humanitat.

Tornant, doncs, al que dèiem, pense que hem fet un pas cap avant reconeixent la tasca del  dia a dia de milions i milions de dones. No és una tasca cridanera, però és el que fa que el món funcione, gràcies a la gent del carrer, gràcies a les invisibles.

Dic açò I en pose un exemple. Fa més de 70 anys varen vindre milers de cordovesos ací a Alcoi. Amb el pas del temps els nouvinguts i les noves generacions han fet en la majoria dels casos seus els costums i la llengua del país.

A més de per la indústria, a Alcoi la comparen amb Barcelona perquè s'hi parla el català, cosa que no es pot dir sempre d'Alacant.

Moltes de les amigues que tinc tenen pares andalusos, i a més de parlar la llengua d'Alcoi, són actives en entitats de defensa de la llengua.

L'altre dia en una nota necrològica vaig sentir dir: “Ha mort Cándido… natural d'Espejo…”. En valencià, sí. Pot semblar una simple anècdota, però és un exemple de la tasca que fan quotidianament les invisibles.

Avui em sent fidel portadora d'un guardó que compartesc amb totes elles i no puc deixar de banda el meu agraït i sincer reconeixement. Avant!

[Intervenció d'Assun Navarro en la recepció del 25 Premi Joan Valls al Centre Cultural Ovidi Montllor el dissabte 9 de març de 2019.]