Adeu a Jaume Bordera

L'actor, el director, l'home de teatre Jaume Bordera ens acaba de deixar a la seua ciutat, Alcoi. Amic de Joan Valls des de la fundació de la nostra entitat, Jaume va formar tàndem des dels inicis de La Cassola amb un altre dels grans del nostre teatre, Mario Silvestre. Entre els anys 50 i els 80 del segle passat Jaume Bordera va representar molts papers en una companyia que fou una de les més importants mostres del denominat teatre independent de l'Estat espanyol, com a actor, sobri, elegant, amb una veu profunda i greu i ben timbrada, i com a director de no pocs muntatges. Impossible en aquesta nota d'urgència pel seu decés intentar, ni per aproximació, acostar-nos a les fites més importants amb què va viure la que fou, sens dubte, la gran passió de la seua vida, el teatre. Queden, si de cas, tímidament enllaçats pel fil de la pròpia memòria, alguns instants d'El retaule del Flautista, de Fedra, de Minetti. 
La mort de Jaume, però, ens torna a situar, al costat dels records, en el territori dels deutes, que la majoria de les vegades o no es paguen o es paguen malament. Tal és, em fa l'efecte, el deute que la cultura dels valencians en general i la dels alcoians en particular té amb aquell moment esplendorós de La Cassola i amb homes i dones com Jaume Bordera, el d'escriure les històries d'aquella aventura sense la qual no s'explicarien posteriors efemèrides teatrals. Amb la mort de Mario Silvestre, em fa l'efecte que Jaume Bordera es va quedar massa sol com per aguantar amb dignitat aquell projecte que ja a mitjans anys 80 estava necessitat d'un renovació en profunditat. Feia molts anys que Jaume s'havia retirat de tota activitat cultural i potser també social. Ara finalment descansa en pau. Gràcies, Jaume.

[Jaume Bordera, a l'esquerra, amb Ximo Llorens en el sopar de lliurament del premi de 1993.]