dimecres, 2 de maig de 2018

Els herois i el sepulcre. Francesc Bernàcer

ELS HEROIS I EL SEPULCRE

                        Kavafis, Eliot, tantos otros
                             temieron la llegada de los bárbaros.
                              
                             Roger Wolfe


                       I
Eren les nits d'hivern i jo estudiant
quan palpava curiós el món
en el mapa de les aventures.
Ja de nit, amb el llum de l'escriptori,
com una llàntia votiva,
navegava en l'esfera països del Mediterrani,
les illes, els boscos de pins vora el mar
on plorava Ovidi llàgrimes literàries.
Cap a l'est, les ones que banyaven Troia,
els seus herois i ara el seu sepulcre,
la mar blava d'Ulisses i sirenes verges.

Les còncaves naus arribaven de Roma
amb les àguiles d'or
que abastien el món.
Sentia la remor del vent entre els cedres
del Líban; palmeres i flors d'un orient
mític de llegenda i contes.
Les mil nits i una més.
La cal·ligrafia de les cúpules
en el matí de diamants.
Buguenvíl·lees, roses i gessamins
en la remor de l'aigua
viva dels jardins.
Síria tota de tresors
i palmeres com estels en la terra.
Oasi de verd encés, Damasc i les tribus
itinerants per les dunes d'or.
Alep i les seues caravanes de seda i òpals.

                       II
Inèdita blancor,
llum suau que va pentinant les dunes,
sol que forja el migdia,
horror del buit,
rellotge sense hores,
Palmira,
instant que s'eternitza.
S'han cremat versos en l'altar dels déus,
cançons que són ara prec de silenci,
infinitud d'oblits.
Ara ja ni textos ni sepulcres,
Palmira,
buida de mercaderies,
porta ofegada pel sol del desert,
sense records,
tota desesperança
i sola,
Palmira,
òrfena hui d'avantpassats,
vídua de tots els contemporanis.
Fins i tot les runes també moren.

                         III
Com el retorn recurrent d'un malson,
la teua rosa del desert.
Negra de sang negra,
rosa de sang,
pètals sagnants,
punxes, espines, vidres apagats,
roser de cendra,
rosa de Síria dessagnada,
roser malalt,
rosa amortallada
i solitària.

Han arribat armats els bàrbars.

Francesc Bernàcer  

(Poema llegit a la Placeta del Fossar d'Alcoi l'1 de maig de 2018 en l'acte d'homenatge a Joan Valls i Jordà en el 101è aniversari del seu naixement per la llibertat d'expressió. Francesc Bernàcer rebé el XXXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi en 2013 pel seu llibre El pes de les ales.)

[Fotografia de Núria Vila.]