diumenge, de maig 14, 2017

Homenatge a Joan Valls 2017



A
mb una afluència de gent clarament superior a la d'altres anys, l'homenatge a Joan Valls el dia del seu primer Centenari, a la Placeta del Fossar, amb l'acompanyament –com sol ser habitual en aquestes primaveres– d'un temps magnífic, fou allò que se'n diu tot un èxit. De públic en primer lloc, d'organització i de rigor i professionalitat dels nostres convidats. Presentat per Rosanna Espinós i Manel Rodríguez, l'acte començava amb aquestes paraules: 

"MANEL: Enguany la nostra cita té un sabor especial, el que donen les xifres redones d'un primer centenari, per molt que l'any passat, tal dia com avui i en aquest mateix escenari, donàvem el tret d'eixida a aquesta commemoració. D'entre els molts ensenyaments que de l'obra de Valls podem traure no és el menor el convenciment que només la persistència, la fidelitat generosa a uns principis i uns propòsits i la confiança en l'obra col·lectiva, creativa i solidària ens poden fer avançar com a ciutadans i pobles lliures. 

ROSANNA: La persistència, doncs, significa anar més enllà de dates lluminoses –tan necessàries per altra banda– i s'ha de concretar en l'esforç de cada dia de cada any, en el recompte humil dels reptes i els beneficis. L'Any Valls, que el nostre Ajuntament ha tingut l'encert de proclamar, sensible a l'espenta de la societat civil i les diverses entitats que hi col·laborem, ha de mantenir-se i créixer en el temps. Perquè quan haurem girat tots els fulls del calendari de l'any 2017 ha de quedar entre nosaltres molt més que una suma d'actes per a l'inventari. 

MANEL: Hi ha de quedar una edició digna dels poemes de Joan Valls, no ens cansarem de dir-ho, una edició que siga capaç de trencar tots els silencis que planen sobre una obra importantíssima, imprescindible, i el més clamorós dels quals és potser l'oportunitat perduda d'haver declarat –com així ho han sol·licitat Amics de Joan Valls i l'Ajuntament d'Alcoi amb temps i en reiterades ocasions– l'any 2017 com el del poeta Joan Valls per part de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. 

ROSANNA: Malgrat tot sempre som a temps de véncer les forces de l'oblit i la ingratitud, de col·laborar en la tasca de reconeixement i difusió de la poesia de Valls, d'escampar-la als quatre vents de la nostra ciutadania, de transmetre-la responsablement a les generacions més joves. I bona prova d'això són les iniciatives que estan desplegant-se enguany en espectacles, concerts, exposicions i edicions. 

MANEL: Als alcoians en primer lloc, que de ponts en sabem una miqueta, ens correspon alçar-ne de nous i cap a horitzons més amples perquè Joan Valls siga valorat, reconegut i estimat com pertoca a la seua vàlua poètica i civil. Aquest és al capdavall el propòsit de cada 1r de maig i d'aquest acte que comença agraint la presència de cada un de vosaltres, la col·laboració de l'Ajuntament d'Alcoi, el treball d'Alcoytrònic, que ens assegura el prodigi de l'acústica, dels compositors que van acceptar-nos el repte de musicar poemes de Valls, l'alcoià Eduard Terol i els valencians Pepe Alonso i Carles Marquina –encara que per raons tècniques avui només escoltarem la peça d'aquest darrer–, les fotos i panells de Tomàs Tàpia, les gestions de Sergi Rodríguez i l'atenció a la taula de llibres d'Emma Rodríguez, i, evidentment, als qui hi posareu la vostra veu i el vostre art, la Coral Polifònica Alcoiana dirigida per Alexandra Soler, els cantautors Ferran Rodes, Sofia Moltó, Josep Mª Gadea, Juan Mateo, Hugo Mas i Jordi Gil, tots amb composicions sobre poemes de Valls, els rapsodes Rosanna Espinós, Josep Manuel Moltó, Francesc Pou, Mar Miralles, Begonya Mezquita, Faust Botí i Joan Jordà i els mestres de la xirimita i el tabalet Hiroshi Fuji i Lluís Torró. A tots moltes gràcies." 

I després, durant una bona hora i mitja, les actuacions anunciades: lectures de poemes de Valls, cants de la Coral Polifònica Alcoiana i actuacions dels cantants i músics. Cloïa l'homenatge la dolçaina d'Hiroshi i el tabal d'en Lluís Torró. Cants i músiques, poemes, flors i un any més de fraternitat i de memòria. Les fotos que segueixen ho il·lustren. Les devem a la gentilesa de Joan Jordà i Mario J. Soler Francés.