diumenge, 26 de febrer del 2017

Balls en Valls



Balls en Valls combina l’entusiasme dels ballarins i el túnel fosc de la pista deserta, el fulgor de la partitura i el desencís dels llums apagats quan els músics tanquen la porta i l’airús del carrer els recorda el dia de la propera actuació. Perquè en el fons el poeta i el músic responen al mateix desig d’esperonar el cor de qui els escolta: els lírics grecs arcaics i els trobadors medievals ja sacsejaven amb els seus artefactes de música i lletra –cançons– l'ànima d’aquells que s’arrambaven a la seua vora.
Joan Valls segueix aquesta tradició de l’artista que desperta la humanitat d’un somni de pedra, treball i desfici per dur-la de la mà a la pista de ball i al llibre, amb el propòsit d’aconseguir un instant de plaer o de dol, tant se val. Amb la dansa i el poema puja la intensitat de la sang i es rebaixa el solatge de la fel. Amb la dansa i el poema juguem amb el foc dels cossos i els sentiments. Amb la dansa i el poema la humanitat escriu el seu propi destí sobre la pista de ball.


Jordi Botella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada