dilluns, de setembre 29, 2008

Traeix la mala consciència al PP?

Al ple del divendres es va considerar una proposta conjunta dels grups de l’oposició per tal que l’Ajuntament començara a preparar la commemoració del 75 aniversari dels bombardejos d’Alcoi per al 2013. No va resultar cap sorpresa el rebuig del PP, entestat com es troba en la seua particular oposició a la recuperació de la memòria històrica. Tot i això, no deixa de ser remarcable l’escassa perspicàcia que demostra aquest posicionament. El que guanyen per la dreta amb la crida de “¡prietas las filas!”, ho perden abastament pel centre i l’esquerra erosionant la seua imatge de partit demòcrata en presentar-se com els hereus de la rebel·lió militar.
El principal argument del PP per rebutjar la proposta va ser que entenien que era “revanxista”. Ja hem assistit aquesta setmana a un intent deliberat per part del govern municipal de treure rellevància pública a les activitats organitzades amb el mateix propòsit per les escoles UNESCO de la ciutat. Cal dir que la proposta, a més de deixar les portes molt obertes per a decidir els termes i els continguts de la commemoració, tan sols pretenia recordar els fets i homenatjar les víctimes. No es pretenia condemnar els bombardejos perquè havien estat duts a terme per un determinat bàndol, sinó pel mateix fet de l’ús de la violència indiscriminada contra la població civil. Els bombardejos contra nuclis de població és una de les manifestacions més execrables de la mostra de barbàrie i primitivisme que representa la guerra. Si el 1938 Alcoi va sofrir aquesta desgràcia, per quina raó no s’han de recordar els fets i retre homenatge als alcoians i les alcoianes que hi van perdre la seua vida?
Per què els dirigents del PP s’ofenen per una proposta com aquesta? Per què no l’accepten i, encara més, es posen al front d’aquesta reivindicació? Per què actuen com si s’identificaren amb els responsables d’aquells luctuosos esdeveniments? Sedano i la seua gent faria bé de reflexionar sobre aquestes qüestions més enllà de qualsevol consideració partidista.
Un apunt per acabar. L’escultura d’Antoni (no Antonio) Miró que hi ha al rebedor de l’Ajuntament, homenatja els lluitadors caiguts durant la guerra (independentment de la seua ideologia) i no a tots els que la van patir. No cal dir que els primers, equivocats o encertats, rojos o blaus, eren responsables dels seus actes. Els 64 alcoians i alcoianes morts al llarg dels 7 bombardejos en van ser víctimes innocents.

Lluís Torró i Gil, soci d'Amics de Joan Valls, diputat al Parlament Valencià d'EUPV.

dissabte, de setembre 20, 2008

EL FORENSE


El joc de prestidigitació del trilingüisme és en mans de Font de Mora (ja rebatejat per algú com Blackberry's Fountain) una burda maniobra que no pot enganyar ni els més il·lusos. Ni que només siga perquè, gràcies a Darwin i a les matemàtiques, tots sabem que no pot haver-hi tres sense dos. De no ser que es pretenga convèncer el personal que la universalització efectiva del castellà entre valencians i la reducció de l'idioma propi a pura anècdota és un exemple de bilingüisme, la qual cosa contradiria no solament la matemàtica i fins i tot Darwin sinó la més palmària evidència. De moment ni la teoria de l'evolució de les espècies ni les ciències exactes han estat anatemitzades per les nostres autoritats educatives, encara que tal i com està el peix potser és només qüestió de temps. En una cosa sí l'encerta l'anàlisi del forense: la immensa majoria dels nostres alumnes són bilingües (parlen castellà però porten samarretes escrites en anglès, encara que no l'entenguen), si bé d'una manera tan original que hauria de concitar l'atenció dels nostres sociolingüistes. Si l'observació no és errònia, doncs, l'única llengua que l'ensenyament hauria de potenciar, per arribar a l'estat ideal del trilingüisme, fóra el valencià. Clar, això només en el cas que el que realment es pretengués fos que els nostres pupils dominassen tres llengües i no, com sospitem, una exhibició maldestra d'il·lusionisme amb la carta del tripijoc polític mal dissimulada a la mànega i a la vista d'un públic estupefacte però no estúpid. O encara pitjor. Això de governar sense complexos, sant i senya de la casa, havia d'acabar en la fatxenderia d'apostar a veure qui la té més llarga, cosa molt lletja per a un forense presumpte catòlic. Si no volies brou, ací tens onze miserables convertits en herois i Ciències del Món en anglès. A poc que s'ho propose, el forense farà prompte de l'escola un cadàver ideal per practicar l'autòpsia. El mal és que ja tots sabrem de quanta incompetència i mala llet va morir la pobra.

Manel Rodríguez-Castelló, 20 setembre 2008

dijous, de setembre 11, 2008

PRESENTACIO DEL DARRER LLIBRE DE JOSEP LLUIS SANTONJA

Ací teniu la convocatòria de l'acte de presentació del llibre La desfeta d'Alcoi, de l'historiador i amic Josep Lluís Santonja, director també de la Xarxa de Biblioteques i de l'Arxiu Municipal d'Alcoi.

dimecres, de setembre 10, 2008

BASES DEL XXVI PREMI DE POESIA MANUEL RODRIGUEZ MARTINEZ

Després del parèntesi estival, tornem al bloc i a la feina amb la publicació de les bases del nostre Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez, que en 2009 complirà 26 anys.

BASES

1.Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2.L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3.Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.

4.Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 15 de desembre de 2008, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.

5.S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

6.El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

7.El jurat serà integrat per Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis, Ricard Ripoll i Manel Rodríguez-Castelló.

8.L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el dissabte 14 de març de 2009, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XV Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, País Valencià, 11 de setembre de 2008, Diada Nacional de Catalunya



Joan Valls i el Dr. Manuel Rodríguez Martínez en una foto presa a Alcoi als anys 60