dissabte, de setembre 20, 2008

EL FORENSE


El joc de prestidigitació del trilingüisme és en mans de Font de Mora (ja rebatejat per algú com Blackberry's Fountain) una burda maniobra que no pot enganyar ni els més il·lusos. Ni que només siga perquè, gràcies a Darwin i a les matemàtiques, tots sabem que no pot haver-hi tres sense dos. De no ser que es pretenga convèncer el personal que la universalització efectiva del castellà entre valencians i la reducció de l'idioma propi a pura anècdota és un exemple de bilingüisme, la qual cosa contradiria no solament la matemàtica i fins i tot Darwin sinó la més palmària evidència. De moment ni la teoria de l'evolució de les espècies ni les ciències exactes han estat anatemitzades per les nostres autoritats educatives, encara que tal i com està el peix potser és només qüestió de temps. En una cosa sí l'encerta l'anàlisi del forense: la immensa majoria dels nostres alumnes són bilingües (parlen castellà però porten samarretes escrites en anglès, encara que no l'entenguen), si bé d'una manera tan original que hauria de concitar l'atenció dels nostres sociolingüistes. Si l'observació no és errònia, doncs, l'única llengua que l'ensenyament hauria de potenciar, per arribar a l'estat ideal del trilingüisme, fóra el valencià. Clar, això només en el cas que el que realment es pretengués fos que els nostres pupils dominassen tres llengües i no, com sospitem, una exhibició maldestra d'il·lusionisme amb la carta del tripijoc polític mal dissimulada a la mànega i a la vista d'un públic estupefacte però no estúpid. O encara pitjor. Això de governar sense complexos, sant i senya de la casa, havia d'acabar en la fatxenderia d'apostar a veure qui la té més llarga, cosa molt lletja per a un forense presumpte catòlic. Si no volies brou, ací tens onze miserables convertits en herois i Ciències del Món en anglès. A poc que s'ho propose, el forense farà prompte de l'escola un cadàver ideal per practicar l'autòpsia. El mal és que ja tots sabrem de quanta incompetència i mala llet va morir la pobra.

Manel Rodríguez-Castelló, 20 setembre 2008

1 comentari:

ginjol ha dit...

Magnífic, l'article, Manel. Al meu blog tinc un apartat que es diu Rapsòdies i renills en què parle cada setmana del post que més m'ha agradat i el que menys. Aquesta setmana t'ha tocat la rapsòdia. Supose que en vindran moltes més.
Una abraçada.