dilluns, de juny 09, 2008

LES MARGARIDES DE MARQUÉS


De fet feia anys que el trobàvem a faltar, en els seus articles, en la plaça on s’airegen els debats creatius i volen les propostes engrescadores, i no perquè mai hagués desistit dels somnis, de la voluntat d’arrimar el muscle, del compromís, sinó per les putades del temps, pels estralls de la malaltia. De manera que sempre preguntàvem per Marqués en veu baixa, com qui tem despertar un nadó, agafant-nos a la necessitat de pensar que potser la Dama havia fet una excepció i ens concediria la treva del retorn de la lúdica lucidesa del mestre. Perquè l’heterodox de l’heterodòxia, com algú va arribar a definir-lo, fou essencialment un mestre, capaç d’elaborar les preguntes que ens posaven davant l’espill de la nostra perplexitat. I ho féu sense ajornar el goig de viure el present en nom de cap paradís futur, renúncia que tant justifica els mansos de moltes confessions, sabedor que l’autèntic compromís comença amb el que és té més a mà, que no és altra cosa que la pròpia vida. Un ram de margarides posà color al festí d’estovalles arnades del comunisme canònic, i aquelles flors eren verdes, i violetes, i concentraven tota la gamma dels vermells. La construcció del país que anàvem fent s’impregnava, gràcies a homes com Josep Vicent, d’aromes llibertàries, i l’horitzó, sostret de les urpes de les simplificacions fàcils, s’obria a vivificadores complexitats. Però ara se n’ha anat per sempre i ens deixa ací, una mica més orfes, amb els nostres amors impossibles. Molts amics el van acomiadar al cementeri de València mentre sonava una cançó de l’Ovidi. L’eslògan que quasi el va fer senador deia: “L’única cadena, la del vàter; l’únic vàter, el vàter”. I per això continuarem, dones i homes d’un país que potser no el va merèixer.

Manel Rodríguez-Castelló
Levante-EMV
, 8 de juny de 2008

VALLS ENDINS, RECITAL A MURO

El passat dimarts 3 de juny, Amics de Joan Valls vam ser a Muro en un recital col·lectiu de poemes en homenatge a Joan Valls i Jordà. En aquesta vila del Comtat se celebrava la setzena edició de la seua Setmana del Llibre i fou en aquest marc de lletres i cultura que vam ser-hi convidats en compliment d'un acord de col·laboració amb l'Ajuntament murer amb motiu del I Encontre de Poetes a Alcoi del març passat. Una digna representació de la nostra entitat, integrada pels amics-poetes Jordi Botella, Maria Fullana, Joan Jordà, Robert Llopis, Eduard Marco, Begonya Mezquita, Francesc Pou i qui açò signa va ser l'encarregada d'escenificar aquest “Valls endins. Recital de poetes valencians en homenatge a Joan Valls i Jordà (1917-1989)”. El títol que vam triar per a la lectura era un cluc d'ull al temps: en 1989, uns mesos després de la mort del poeta alcoià, presentàvem al Music Hall del Rialto de València l'espectacle “Valls endins” amb poemes de l'autor recitats per Begonya Mezquita, Rosanna Espinós, Pepa Miralles i Manel Rodríguez-Castelló i acompanyats per la música del piano de Marisa Blanes, el clarinet d'Eduard Terol i el violoncel de Rafael Terol. Per a l'anecdotari direm que aquell mateix dia, una mica més tard, l'Ovidi tornava després de molts anys a cantar a València, en companyia de Toti Soler, al teatre del mateix Rialto, motiu pel qual no va poder assistir al nostre recital –si bé ens va visitar uns moments abans per disculpar-se'n molt amablement. Però tornem a la nostra crònica murera.
Uns dies abans, i gràcies a l'abnegat esforç –una vegada més– de l'amic Tomàs Tàpia i de la maneta de Salvador Sellés (Siva), es muntava al Centre Social de Muro l'exposició “25 anys de poesia. 25 anys units per la paraula”, que ja vam presentar a Alcoi el març i que es podrà veure durant aquesta Setmana del Llibre en aquella vila. (Si us la vau perdre llavors, aprofiteu ara l'ocasió per visitar-la: no us defraudarà.)
I ara el recital. Hora de començament, 20.30 h. Lloc: Biblioteca Municipal, amb la sala plena de gom a gom, amb predomini de públic femení (of course). Amb la projecció d'un audiovisual preparat per a l'ocasió per Tomàs Tàpia amb instantànies del poeta d'Alcoi i llocs emblemàtics de la vila del Comtat, van obrir l'acte Rafa Calbo, regidor de cultura de Muro, i l'amic Joan Jordà, el nostre amfitrió. La primera part de l'espectacle consistí en la lectura de quatre fragments autobiogràfics de Valls que Joan Jordà havia espigolat en números de la Revista de Festes corresponents a la dècada dels 80: estius de jovenesa a Muro, on el poeta va descobrir-hi els atractius del camp murer amb la gent treballadora dedicada a les diverses feines; records del seu pas per la presó d'El Sueco d'Alcoi, acabada la guerra; el contacte amb un poeta de Muro en els inicis de la seua activitat literària… La segona part del recital consistí en la lectura de poemes de Joan Valls per part dels poetes presents. S'hi van sentir poemes de Grumet a soles, L'home pot ésser àngel, Tast d'eternitat, Hereu de solituds, Versos a Sara, Breviari d'un eremita urbà, Les hores vives i Anys i paranys. Acabada aquesta part, els poetes van llegir-hi poemes de collita pròpia, amb la peculiaritat que cada poeta llegia un poema propi i un de l'autor que el seguia en l'ordre de la recitació, fins a completar la roda de vuit poetes i setze poemes.
Una hora i poc més després de començat l'acte acabava el recital, que, segons l'opinió de molts dels presents, havia aconseguit el difícil equilibri entre lleugeresa i profunditat i un ritme molt viu. Dotze exemplars del nostre llibre Ponts de paraules, que es van vendre allà, van poder ser signats pels autors presents. I després de la feina, un sopar a l'hotel Vila de Muro, amb magnífiques picadetes i bon vi negre del país, que tan estupendament i amb tant de trellat s'està elaborant avui dia a la comarca. La vetlada, entre els comensals, no va poder dissimular la satisfacció del deure ben complit i l'alegria de retrobar-nos, valls endins, per raó de la poesia.



A la fotografia, d'esquerra a dreta, Joan Jordà, Rafa Calbo, Manel Rodríguez-Castelló, Robert Llopis, Jordi Botella, Begonya Mezquita, Tomàs Tàpia, Pep Mir, Eduard Marco, Francesc Pou i Maria Fullana, després del recital.