diumenge, d’octubre 19, 2008

MEMÒRIA I DESIG


X Edició Cabanyal Portes Obertes


Quan la memòria no és camí franc, travessat de llum i d'ombres, pot quedar sepultada sota munts de terra, una ferida en carn viva que supura des de l'abisme d'una fossa. A temperatures extremes, adopta sovint la invisible textura de l'aire, i es vaporitza per condensar-se al cap d'un temps i tornar a la seua forma primordial, que és la de l'aigua obstinada que cau, inunda els llits secs, es filtra per les escletxes. Federico García Lorca jeu des de fa 72 anys amb dos banderillers, Francisco Galadí i Joaquín Arcollas, i el mestre roig de Pulianas Dióscoro Galindo, a la vora d'una olivera del camí d'Alfacar a Víznar, on un escamot de falangistes va alçar un monument a l'estultícia amb el plom de les bales. Més de 30 són els anys que ha esperat Ian Gibson perquè la veritat dels llibres guanye la dignitat de la reparació històrica. Amb Federico vindran milers de morts abandonats en carreteres o enmig de la soledat dels camps, i l'aigua que es va evaporar per efecte de la crueltat, la por i el silenci, caurà en forma de pluja tenaç i fertilitzarà la terra. El passat és un geni tancat en una llàntia meravellosa; si l'alliberes, podrà concedir-te tres desigs, però si t'obstines a negar-lo, un dia eixirà brandant l'espasa i et reclamarà el seu tribut de sang. Només la memòria pot suturar algunes ferides. Pelar la ceba fa plorar, però duu al cor del bulb i assacia la gana, com li va passar a Günter Grass. La memòria no és un culte a la història, individual i col·lectiva, sinó una exaltació del present i un projecte de futur. Tota la poesia de Manuel Vázquez Montalbán es concentra en aquestes dues paraules. Avui fa cinc anys que aquest immens forjador de memòria va acudir a la cita que havia anotat en un dels seus versos i va trobar la mort a Bangkok. Li hauria agradat veure com plou avui sobre les fosses, li hauria agradat trobar-se les Portes Obertes al Cabanyal, on la gent encara riu i defensa memòria i desig, passat en present i en futur.

Manel Rodríguez-Castelló, Levante-EMV, 18 octubre 2008



Manuel Vázquez Montalbán

3 comentaris:

Jaume Joan ha dit...

Gràcies per l'oportunitat de participar al Cabanyal Portes Obertes 2008.
Amics de Joan Valls
us envie els dos textos que vaig llegir dissabte primer de novembre.
1.-
Ja sé que aquesta existència és desubstanciada
i solitària, esquerpa i trista.
Ja sé que aquestes hores són buides
i que la desraó m'ompli d'ombres.
Ja sé que ho mate tot
amb actituds hostils,
pensars radicals, lluites extremades.
Ja sé que no sé per on vaig
que no sé què me dic
què me faig.
Ja sé que ho ignore tot de l'amor
del joc del festeig
del goig de la carn.
Ja sé que el temps se me'n va
en saber on estic.
Ja sé que el saber demana passió.
I
en saber aquestes coses me n'adone
que ho ignore tot.
2.-
Almoina del repòs
premi de consolació
loteria del perdedor
te la jugaves mentre callava
tot el verd de l'Horta
mentre esclatava el motor
i el plàstic s'incendiava.

Alexandre

jordan shoes ha dit...

where you come from!

面对面视频游戏 ha dit...

It appears the level of my language is the need to improve, because some things I can not understand, but I still firmly believe that here is a very good article!