dimecres, de desembre 12, 2007

L'antisemitisme espanyol



La plaça de l'Òpera de Berlín és el cim de la Carrasqueta. Si el 10 de maig de 1933 es va fer tristament famós per la crema, per part dels nazis, de 20.000 llibres antialemanys (amb obres de Freud, Proust, Wells, Mann, London...), el 9 de desembre de 2007 passarà a la història com el dia que el PP va tallar les emissions de TVC al sud valencià. Com en el cas alemany, la censura, la injustícia i l´opressió es disfressen de legalitat, mentre els mitjans del règim amplifiquen la versió oficial i silencien les veus discordants.
Si la comparació us sembla desproporcionada, recordeu la broma de Sigmund Freud a un periodista de l´època: que tal fenomen era un avanç en la història humana, ja que «en l´Edat Mitjana m´haurien cremat a mi». No es devia imaginar que les seues paraules eren premonitòries. Els qui van començar botant foc a les idees dels jueus van acabar incinerant els jueus mateixos. Què precintaran en el futur els qui ara tanquen els repetidors?
Diguem-ho clar: l´Espanya contemporània està assignant als catalans el mateix rol de boc emissari que tenien els jueus a l´Alemanya dels anys 30. Com que els reis catòlics ja es van encarregar d´expulsar els jueus fa cinc-cents anys, han de ser Catalunya i la llengua catalana els dimonis contra els quals es construeix i es cohesiona la nació espanyola. El nacionalisme espanyol menysprea (i, en secret, admira) la catalanitat, tal com el nazisme feia amb la intel·lectualitat jueva. L´anticatalanisme és, ni més ni menys, l´antisemitisme espanyol.
Algú dirà que aquestes afirmacions són exagerades, que no tots els espanyols són anticatalanistes, i que ningú no ha reclòs els catalans -de moment- en camps de concentració. Certament. Però el fet és que el PP ha pogut dur a terme impunement la seua crema de llibres particular, amb la passivitat còmplice del PSOE. L´esquerra espanyola -el nacionalisme espanyol d´esquerres-es cuidarà molt que l´acusen de sionista/catalanista i, en el millor dels casos, es mirarà el linxament de reüll, amb indiferència.
L´anticatalanisme s´ha normalitzat també entre la població valenciana. En massa converses de bar o de gimnàs, els catalans o el català son culpables de tants o més mals que els immigrants magribins, sud-americans o romanesos. En alguns cercles, fer comentaris anticatalans esdevé una marca de valencianitat genuïna. I com ens ha d´estranyar? Aquestes actituds han estat alimentades durant dècades, amb total impunitat, des d´alguns mitjans de comunicació, instrumentalitzades pels partits polítics de la dreta, tolerades pels de l´esquerra i aplicades programàticament des de l´administració pública.
Perquè aquesta variant espanyola de l´antisemitisme ja fa temps que ha passat del discurs polític a la praxi administrativa. Es concreta, en el cas valencià, en el boicot del Consell als títols de llengua de les altres administracions (inclosa la llicenciatura en Filologia Catalana!), en l´obsessió per expurgar els pocs textos que es publiquen en valencià de qualsevol forma lingüística considerada catalana, en les campanyes milionàries (amb diners públics!) que apel·len a l´anticatalanisme per reclamar el lucratiu (i irracional) transvasament de l´Ebre, i, ara, en el tancament de les emissions de TVC al País Valencià.
Els valencianistes som gent de bé i només volem que la nostra cultura visca dignament. Pensem que
l´Administració té l´obligació de posar tots els mitjans tècnics i legals per assegurar la recepció plena i lliure, pel 100% de la població, de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua. Això vol dir que els valencians hem de poder veure els canals catalans i balears, i viceversa. No demanem massa, atés que fins i tot així la majoria de canals disponibles estarien en castellà. Qualsevol demòcrata pot entendre que això no perjudica ningú i beneficia tothom.
Els fets del 9 de desembre de 2007 constitueixen una victòria de l´espanyolisme goebbelsià del PP i bona part del PSOE. Però, per als valencianistes i per als demòcrates en general, és un dia trist. El dia en què la policia del règim ha impedit, per la força, que els valencians del sud vegem els quatre canals d´una televisió digna en la nostra llengua. A la crema de llibres de la plaça de l´Òpera de Berlín van seguir altres fets que tots coneixem. No permetem que la nit dels vidres trencats arribe a València.

Rafael Ramos, Secretari de Política Lingüística del Bloc Nacionalista Valencià

dimarts, de desembre 11, 2007

No ens fareu callar. Volem poder veure TV3

El passat 29 de setembre publicàvem aquest article al Levante-EMV. El tancament nocturn i traïdor del repetidor de TV3 a La Carrasqueta, dut a terme per funcionaris a les ordres del Govern Valencià del PP, és l'últim episodi de la llarga crònica d'un atac anunciat i perpetrat contra el dret a la lliure informació i a la lliure expressió, un atac en tota regla contra drets bàsics de qualsevol democràcia. En molts aspectes, els valencians no vivim en un regne, regió o país, ni tal sols en una comunitat com ens volen fer creure, sinó en una pura i dura república bananera, aixó sí, ben blindada per les lleis dels amos. Al tancament de La Carrasqueta potser seguiran els dels repetidors de les comarques de València i Castelló. No és hora ja de parar-los els peus? No és hora d'articular formes més eficaces de resistència civil? Superades pels fets, però, ací teniu algunes consideracions al respecte.

RESISTÈNCIA CIVIL

La imposició de la multa de 300.000 euros a Acció Cultural i l'amenaça de tancament imminent de les emissions de TV3 al País Valencià són, abans que una qüestió tècnica o legal, l'enèsim atac a la llibertat d'expressió i d'informació dels valencians. L'obsessió pel control dels mitjans de comunicació, tan estesa arreu, arriba a nivells de pur deliri en el cas de la dreta valenciana. Un govern que no es cansa d'alimentar el gran forat negre de Canal 9 (amb els diners dels contribuents), convertit amb paciència i molta canya en rudimentària maquinària de propaganda, no podia permetre l'aire fresc que entra de tant en tant pels canals de Catalunya, i a més a més en valencià del nord, com diria Lluís Llach. Hi ha lletjos acomplexats que voldrien superar el seu trauma matant tots els guapos que passegen pel carrer. Parapetat en la seua omnipotència, el PP pretén dissimular amb un nou colp autoritari els propis complexos: es mira a l'espill de TV3 i els seus espectadors valencians (i en som molts més dels que ells volen i diuen, com diria Raimon) i se sap lleig sense remei i molt desfavorit pels contrastos. Aquesta patologia explicaria en bona part l'absoluta inanitat en què es funda la política del PP en el corral valencià, com un gall que sempre canta malament i a deshora. La reciprocitat d'emissions és una excusa i en el fons els importa un rave, conscients que una televisió que amb prou feines atrau els sectors valencians més domesticables, a penes valdria per vendre quatre xurros a l'altre costat del Sènia. No contents d'anar reduint l'espai nacional valencià a nivell de reserva indígena ara semblen entossudits a aplicar la tolerància zero a qualsevol mena de dissidència (i qui ens havia de dir que veure la tele acabaria sent-ho!). En aquest cantonet d'Europa el termòmetre democràtic està a punt de davallar molts graus sota zero si es consumen tan impresentables amenaces. La resistència democràtica no és només un dret sinó un deure inexcusable de la ciutadania en aquestes circumstàncies.

Manel Rodríguez-Castelló

dilluns, de desembre 10, 2007