dimarts, de desembre 11, 2007

No ens fareu callar. Volem poder veure TV3

El passat 29 de setembre publicàvem aquest article al Levante-EMV. El tancament nocturn i traïdor del repetidor de TV3 a La Carrasqueta, dut a terme per funcionaris a les ordres del Govern Valencià del PP, és l'últim episodi de la llarga crònica d'un atac anunciat i perpetrat contra el dret a la lliure informació i a la lliure expressió, un atac en tota regla contra drets bàsics de qualsevol democràcia. En molts aspectes, els valencians no vivim en un regne, regió o país, ni tal sols en una comunitat com ens volen fer creure, sinó en una pura i dura república bananera, aixó sí, ben blindada per les lleis dels amos. Al tancament de La Carrasqueta potser seguiran els dels repetidors de les comarques de València i Castelló. No és hora ja de parar-los els peus? No és hora d'articular formes més eficaces de resistència civil? Superades pels fets, però, ací teniu algunes consideracions al respecte.

RESISTÈNCIA CIVIL

La imposició de la multa de 300.000 euros a Acció Cultural i l'amenaça de tancament imminent de les emissions de TV3 al País Valencià són, abans que una qüestió tècnica o legal, l'enèsim atac a la llibertat d'expressió i d'informació dels valencians. L'obsessió pel control dels mitjans de comunicació, tan estesa arreu, arriba a nivells de pur deliri en el cas de la dreta valenciana. Un govern que no es cansa d'alimentar el gran forat negre de Canal 9 (amb els diners dels contribuents), convertit amb paciència i molta canya en rudimentària maquinària de propaganda, no podia permetre l'aire fresc que entra de tant en tant pels canals de Catalunya, i a més a més en valencià del nord, com diria Lluís Llach. Hi ha lletjos acomplexats que voldrien superar el seu trauma matant tots els guapos que passegen pel carrer. Parapetat en la seua omnipotència, el PP pretén dissimular amb un nou colp autoritari els propis complexos: es mira a l'espill de TV3 i els seus espectadors valencians (i en som molts més dels que ells volen i diuen, com diria Raimon) i se sap lleig sense remei i molt desfavorit pels contrastos. Aquesta patologia explicaria en bona part l'absoluta inanitat en què es funda la política del PP en el corral valencià, com un gall que sempre canta malament i a deshora. La reciprocitat d'emissions és una excusa i en el fons els importa un rave, conscients que una televisió que amb prou feines atrau els sectors valencians més domesticables, a penes valdria per vendre quatre xurros a l'altre costat del Sènia. No contents d'anar reduint l'espai nacional valencià a nivell de reserva indígena ara semblen entossudits a aplicar la tolerància zero a qualsevol mena de dissidència (i qui ens havia de dir que veure la tele acabaria sent-ho!). En aquest cantonet d'Europa el termòmetre democràtic està a punt de davallar molts graus sota zero si es consumen tan impresentables amenaces. La resistència democràtica no és només un dret sinó un deure inexcusable de la ciutadania en aquestes circumstàncies.

Manel Rodríguez-Castelló