diumenge, de novembre 26, 2006

Normes del bon rapsode i la bona rapsoda

Ací teniu un poema d'Estellés.Tot seguit,trobareu una série de recomanacions per recitar un poema comdéumana.

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER
(Homenatge a José Martí)

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
........................

Normes del bon rapsoda

1. Per començar, cal conéixer (i sentir) el poema. Recordeu que LA POESIA HA D’EIXIR DE DINS, I PER EIXIR HA D’HAVER ENTRAT.
2. És recomanable conéixer bé i pronunciar correctament els fonemes i els sons de la nostra llengua. Posarem especial atenció en les consonants sonores: paisatge, rosa, senzill, platja, etc. i en les palatals: bellesa, caramel, penjoll, etc.
3. Heu de saber comunicar allò que dieu, a través, sobretot d’una entonació creïble d’allò que es diu o que es llegeix.
4. Heu de situar les pauses del poema, al final del vers i, de vegades al mig (pauses sintàctiques), no tingueu mai pressa per acabar.
5. Respecteu el ritme i penseu que és com cantar una cançó.
6. Cal que trobeu les paraules o frases clau del poema per posar-hi l’èmfasi que necessiten.
7. Heu de saber distingir les síl.abes tòniques per donar-hi intensitat. Recordeu que en valencià sempre comptem fins l’última síl.laba accentuada.
8. Convé aguantar el to fins al punt o final de vers i no baixar l’última síl.laba (més aviat pujar)
9.VIVIU EL POEMA I EL FAREU VIURE

diumenge, de novembre 19, 2006

AMOR DE PARE

Assegura Fernando Giner que des que té ús de raó política l’amor de la seua vida ha estat la seua terra. Ignore com li deu haver sentat tan solemne declaració a la seua esposa. Ignore fins i tot si el president té esposa, però en qualsevol dels casos jo no m’ho prendria a la valenta. Són coses que es diuen i que queden molt bé perquè no fan mal a ningú, com la música ambiental, una pintura discretament abstracta, una americana senzilla i elegant. De fet el nostre personatge no sap com anomenar l’objecte de tan fidel passió, si Regne de València o Comunitat Valenciana, que és tant com si hagués afirmat que l’amor de la seua vida era Conxita o Pepita, ara no me’n recorde. El que ja no està tan clar és això de la “raó política”. Sabem més o menys què és tenir ús de raó perquè com amor, terra, regne o Conxita són paraules que ens vénen sovint a la boca i així ens fa l’efecte que sabem el que diem. Però ús de raó política… De no ser que Giner vulga referir-se amb tan misteriosa fórmula al seu pas successiu per la Falange, Unió Valenciana i el PP fins a encabir les seues natges en la suprema poltrona de la Diputació. Si fos així hauríem de considerar que tan fastuosa declaració d’amor a la terra constituiria un salconduit infal·lible que et permet travessar tota la gamma dels blaus amb absoluta impunitat i en ple ús de les facultats racionals. Un amor tan gran ho disculpa tot. Què importa que Juan Soler, per exemple, s’unfle a pilotades urbanístiques si tot ho fa perquè estima València, o el València, que és el mateix? Etcètera. Hi ha amors que maten, en efecte, sobretot aquells que brollen de la passió més desenfrenada o de certes raons polítiques i pecuniàries. De fet a aquest país, regne o comunitat li sobren amants declarats que ens el porten al naufragi i li falta bona cosa de raó política, que deu ser, vistos els antecedents, una cosa ben distinta al que representa l’eximi president.

M. Rodríguez-Castelló
Publicat a Levante-EMV, 18 novembre 2006

dimecres, de novembre 08, 2006

dissabte, de novembre 04, 2006

Curs de poesia a Alcoi

No trobaràs l'adolescent perdut
ni entre papers ni al fons de cap calaix
amb molts objectes plens de pols i oblit.
L'únic indici cert i sorprenent
se't revela a la pell, si la contemples
amb ulleres de vell, sense recança
ni enyor, seguint si cal la filigrana
del tosc dibuix.

Miquel Martí i Pol

El CEFIRE d'Alcoi, amb la col·laboració de l'Ajuntament i de la Xarxa de Biblioteques, organitza un taller de poesia per a professors i professores de llengua que es realitza cada dijous al Local sindical Pep Llinares de CCOO, al carrer St. Isidre, 1.
Una de les activitats que s'hi va dur a terme el passat dijous 26 d'octubre fou la pràctica de la traducció a diverses llengües d'alguns poemes d'autors coneguts, d'ací i d'allà, d'ara i de sempre (Ausiàs March, Salvador Espriu, J.V. Foix, Maria-Mercé Marçal, Àlvaro de Campos, Pierre Reverdy, Louis Aragon, etc)
Us copiem tot seguit la traducció al castellà i a l'anglés d'un fragment del poema de Miquel Martí i Pol amb què encapçalàvem el post, que van realitzar Alícia Rodríguez i Francisco Javier López:

No encontrarás al adolescente perdido.
Ni entre papeles, ni en el fondo del cajón.
Lleno de innumerables objetos enterrados,
en el sucio polvo del olvido.
El único atisbo de realidad
se vislumbra en la piel, si la contemplas
con la mirada de la sabiduría,
sin rencor y sin añoranza, siguiendo si cabe
el trazo de un garabato.

You will never find the missing youth,
between papers, or in the dephts of a drawer.
Full of never-ending objects
buried in the dirty dust of oblivian.
The only hint of reality sees through the skin,
if you behold it with the sight of wisdom,
without hatnet or yearning, following at least
the lines of a scrawl.



És cert, això que diu "Traduttóre traditóre"?