dissabte, de novembre 04, 2006

Curs de poesia a Alcoi

No trobaràs l'adolescent perdut
ni entre papers ni al fons de cap calaix
amb molts objectes plens de pols i oblit.
L'únic indici cert i sorprenent
se't revela a la pell, si la contemples
amb ulleres de vell, sense recança
ni enyor, seguint si cal la filigrana
del tosc dibuix.

Miquel Martí i Pol

El CEFIRE d'Alcoi, amb la col·laboració de l'Ajuntament i de la Xarxa de Biblioteques, organitza un taller de poesia per a professors i professores de llengua que es realitza cada dijous al Local sindical Pep Llinares de CCOO, al carrer St. Isidre, 1.
Una de les activitats que s'hi va dur a terme el passat dijous 26 d'octubre fou la pràctica de la traducció a diverses llengües d'alguns poemes d'autors coneguts, d'ací i d'allà, d'ara i de sempre (Ausiàs March, Salvador Espriu, J.V. Foix, Maria-Mercé Marçal, Àlvaro de Campos, Pierre Reverdy, Louis Aragon, etc)
Us copiem tot seguit la traducció al castellà i a l'anglés d'un fragment del poema de Miquel Martí i Pol amb què encapçalàvem el post, que van realitzar Alícia Rodríguez i Francisco Javier López:

No encontrarás al adolescente perdido.
Ni entre papeles, ni en el fondo del cajón.
Lleno de innumerables objetos enterrados,
en el sucio polvo del olvido.
El único atisbo de realidad
se vislumbra en la piel, si la contemplas
con la mirada de la sabiduría,
sin rencor y sin añoranza, siguiendo si cabe
el trazo de un garabato.

You will never find the missing youth,
between papers, or in the dephts of a drawer.
Full of never-ending objects
buried in the dirty dust of oblivian.
The only hint of reality sees through the skin,
if you behold it with the sight of wisdom,
without hatnet or yearning, following at least
the lines of a scrawl.



És cert, això que diu "Traduttóre traditóre"?

2 comentaris:

Antoni Navarro ha dit...

La traducció és la vida i la traició és implícita... Cal córrer el risc. El traductor viu a mil laberints: la llengua de partida? la llengua d'arribada? el llenguatge literari de l'autor? el marc de referències dels destinataris?

Quin plaer poder equivocar-se! Quin plaer viure!

Jo traduisc les obres de teatre que a mi m'agradaria veure en escena en un País Valencià modern, lliure i sense complexes.Traduïu tota la bellesa, siusplau, és una manera de fer-la nostra. Ens hi va la vida!!!

ovidi carbonell ha dit...

Sí. La traducció ho és tot. Som éssers traduïts, constantment enduts per les transformacions d'un altre (un altre original, un altre destinatari, un altre llenguatge, un altre nos-altres) sempre fugisser. La nostra mateixa pell, que canvia cada set anys, ens recorda que no som més que un instant. Heus ací una altra:


You’ll never find your missing youth
Among papers, or deep inside a drawer,
Amid sundry objects covered with dust and oblivion.
There is only a hint to be discovered
On your own skin, startling and true,
If seen through elderly glasses,
With no longing, nor mistrust,
Closely following the filigree lines
Of its crude design.

(trad. O. Carbonell)