dissabte, de juliol 29, 2006

EN LA MORT DE TONI MESTRE




“Sempre els canalles tenen un descuit
que els desemmascara”. La Fontaine.

“Ara, si les víctimes no se n’adonen
i els voten , ja s’ho faran!” T. Mestre.


EL LLOP PASTOR
(A Ovidi Montllor)

Un llop ronyós, espentat per la fam,
va cavilar de manera enginyosa
i es disfressà de pastor. El trastam?
Barret, bordó i pellissa llanosa.

Així vestit s’acostà pam a pam
cap al ramat. I, cosa prodigiosa,
trobà adormits el pastor, l’ovellam
i fins el fer mastí de pell puçosa.

L’animalot decidí rematar
tan bell treball i va voler la veu
de l’abaltit pastor falsificar

per tal de la rabera al cau portar.
Així boig ho pensà, així ho féu
i amb el seu crit el gos va despertar.

En veure’s descobert volgué escapar,
però per tanta disfressa impedit
allí acabà la vida el malparit.


Toni Mestre.
Febrer de 2005.

diumenge, de juliol 16, 2006

BEIRUT

BEIRUT

Els dies passen amb la inèrcia d'un canvi de guàrdia
Lent i llefiscós com l'indici del llimac
Rera els murs tan sols aguaiten bruixes i boirines però
Pensa que els déus han lliurat els designis al vent
Sabent que a cada nafra teua tota llosa vessa flors d'asperges
I no et caldran bitllets per a pujar als trens de la nit
El jorn que arrere deixes un munt d'instants amb flaire d'hússar

Malgrat que has aprés de Nietzsche l'ús d'insecticida per als enemics
I dels xinesos que la venjança és una tasca sense mèrit
No reservaràs un espai al jardí bromós de l'oblit
Per aquells que han fet de la por un altar
I de la mort un ídol amb cent fuets sagnants


Jordi Botella, Editorial Prometeo, València, 1983