“Sempre els canalles tenen un descuit
que els desemmascara”. La Fontaine.
“Ara, si les víctimes no se n’adonen
i els voten , ja s’ho faran!” T. Mestre.
EL LLOP PASTOR
(A Ovidi Montllor)
Un llop ronyós, espentat per la fam,
va cavilar de manera enginyosa
i es disfressà de pastor. El trastam?
Barret, bordó i pellissa llanosa.
Així vestit s’acostà pam a pam
cap al ramat. I, cosa prodigiosa,
trobà adormits el pastor, l’ovellam
i fins el fer mastí de pell puçosa.
L’animalot decidí rematar
tan bell treball i va voler la veu
de l’abaltit pastor falsificar
per tal de la rabera al cau portar.
Així boig ho pensà, així ho féu
i amb el seu crit el gos va despertar.
En veure’s descobert volgué escapar,
però per tanta disfressa impedit
allí acabà la vida el malparit.
Toni Mestre.
Febrer de 2005.
Amb molt carinyo per Toni Mestre, m’agradaria penjar aquest poema seu, que m’encisa:
ResponEliminaEL NOU CANT
Et naix la veu arran de jovenesa,
lunar, potent, benigna com la rosa,
contra la nit, la por i l'aridesa
de tanta gent que viu la boca closa.
És el teu cant l'esclat de l'ardidesa,
l'accent novell damunt de cada cosa
vella de temps, de dol i de vilesa,
l'alè tendral i l'himne de l'alosa.
No tingues por de dir el que voldries,
de fer allò que t'han vedat els pares
des del seu món vençut d'hipocresies,
de somnis morts i silencioses ares.
Canta ben fort! Amb la cançó podries
aquesta nit encendre d'alimares!
[Amb les armes del sonet]