dissabte, 29 de juliol de 2006

En la mort de Toni Mestre




“Sempre els canalles tenen un descuit
que els desemmascara”. La Fontaine.

“Ara, si les víctimes no se n’adonen
i els voten , ja s’ho faran!” T. Mestre.


EL LLOP PASTOR
(A Ovidi Montllor)

Un llop ronyós, espentat per la fam,
va cavilar de manera enginyosa
i es disfressà de pastor. El trastam?
Barret, bordó i pellissa llanosa.

Així vestit s’acostà pam a pam
cap al ramat. I, cosa prodigiosa,
trobà adormits el pastor, l’ovellam
i fins el fer mastí de pell puçosa.

L’animalot decidí rematar
tan bell treball i va voler la veu
de l’abaltit pastor falsificar

per tal de la rabera al cau portar.
Així boig ho pensà, així ho féu
i amb el seu crit el gos va despertar.

En veure’s descobert volgué escapar,
però per tanta disfressa impedit
allí acabà la vida el malparit.


Toni Mestre.
Febrer de 2005.

1 comentari:

  1. Amb molt carinyo per Toni Mestre, m’agradaria penjar aquest poema seu, que m’encisa:

    EL NOU CANT
    Et naix la veu arran de jovenesa,
    lunar, potent, benigna com la rosa,
    contra la nit, la por i l'aridesa
    de tanta gent que viu la boca closa.
    És el teu cant l'esclat de l'ardidesa,
    l'accent novell damunt de cada cosa
    vella de temps, de dol i de vilesa,
    l'alè tendral i l'himne de l'alosa.

    No tingues por de dir el que voldries,
    de fer allò que t'han vedat els pares
    des del seu món vençut d'hipocresies,

    de somnis morts i silencioses ares.
    Canta ben fort! Amb la cançó podries
    aquesta nit encendre d'alimares!


    [Amb les armes del sonet]

    ResponElimina