dissabte, de juliol 29, 2006

EN LA MORT DE TONI MESTRE




“Sempre els canalles tenen un descuit
que els desemmascara”. La Fontaine.

“Ara, si les víctimes no se n’adonen
i els voten , ja s’ho faran!” T. Mestre.


EL LLOP PASTOR
(A Ovidi Montllor)

Un llop ronyós, espentat per la fam,
va cavilar de manera enginyosa
i es disfressà de pastor. El trastam?
Barret, bordó i pellissa llanosa.

Així vestit s’acostà pam a pam
cap al ramat. I, cosa prodigiosa,
trobà adormits el pastor, l’ovellam
i fins el fer mastí de pell puçosa.

L’animalot decidí rematar
tan bell treball i va voler la veu
de l’abaltit pastor falsificar

per tal de la rabera al cau portar.
Així boig ho pensà, així ho féu
i amb el seu crit el gos va despertar.

En veure’s descobert volgué escapar,
però per tanta disfressa impedit
allí acabà la vida el malparit.


Toni Mestre.
Febrer de 2005.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Amb molt carinyo per Toni Mestre, m’agradaria penjar aquest poema seu, que m’encisa:

EL NOU CANT
Et naix la veu arran de jovenesa,
lunar, potent, benigna com la rosa,
contra la nit, la por i l'aridesa
de tanta gent que viu la boca closa.
És el teu cant l'esclat de l'ardidesa,
l'accent novell damunt de cada cosa
vella de temps, de dol i de vilesa,
l'alè tendral i l'himne de l'alosa.

No tingues por de dir el que voldries,
de fer allò que t'han vedat els pares
des del seu món vençut d'hipocresies,

de somnis morts i silencioses ares.
Canta ben fort! Amb la cançó podries
aquesta nit encendre d'alimares!


[Amb les armes del sonet]