Homenatge a Joan Valls l'1 de maig

Isabel-Clara Simó Medalla d'Or i Filla Predilecta de la Ciutat

Amics de Joan Valls i Jordà celebra la decisió de l’Ajuntament d’Alcoi de concedir la Medalla d’Or de la ciutat i de nomenar Isabel-Clara Simó Filla Predilecta d’Alcoi i felicita la il·lustre escriptora. Perquè la llarga i fecunda trajectòria d’Isabel-Clara Simó, com a narradora, periodista i militant compromesa amb els Països Catalans, mereixia un reconeixement com aquest del poble i l’Ajuntament d’Alcoi. No és només que la seua literatura haja aconseguit fites de qualitat com les que representa per exemple la novel·la Júlia, especialment estimada pels alcoians, ni que Isabel-Calara Simó siga una de les veus més representatives i potents de la seua generació, sinó que els seus llibres han sabut arribar a sectors de la nostra població que rarament s’havien pogut interessar per la lectura. La contribució, en aquest sentit, de la nostra autora a la causa del país i de la llengua discorre paral·lela als seus mèrits estrictament literaris. Hi ha encara una altra avinentesa que voldríem recordar: la Isabel-Clara Simó representa, com en el seu moment l’Ovidi Montllor i tants i tants altres veïns nostres, reconeguts o anònims, el fil que uneix dues ciutats germanes, Barcelona i Alcoi, dos pobles que compartim nació, cultura i llengua, Catalunya i el País Valencià. En aquests moments en què al Principat està obrint-se una fase inèdita cap a l’emancipació nacional, democràtica i social, reconèixer el treball i homenatjar la persona d’Isabel-Clara Simó, és també apostar pel canvi de rumb necessari que Alcoi i el País Valencià necessiten avui més que mai. Per tot això, enhorabona al Govern Municipal per la iniciativa i enhorabona, sobretot, a l’amiga Isabel-Clara Simó.

Alcoi, 25 d’abril de 2013

Maria Conca i Aramultimèdia premis Joan Valls 2013

L'activista, professora i escriptora Maria Conca i el diari digital Aramultimèdia han estat guardonats, en l'apartat individual i en el col·lectiu respectivament, en la dinovena edició dels Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català. Maria Conca i Martínez (Beneixama, 1948) és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Persona molt activa de l'esquerra independentista i fundadora, juntament amb el seu marit Josep Guia i altres companys, del PSAN, Maria Conca fou una de les pioneres de l'ensenyament en català al País Valencià, tasca a la qual va dedicar algunes publicacions, i una destacada investigadora en el terreny de la paremiologia, o estudi lingüístic dels proverbis, i la fraseologia del català. En relació a l'ensenyament en català fou coautora d'Escola i llengua al País Valencià (1976); quant a la investigació lingüística, li devem llibres com Paremiologia (1987), Els refranys catalans (1988) o Teoria i història dels proverbis catalans. Aplicació a un corpus paremiològic del segle XVI, la tesi amb què es va doctorar i que fou publicada en 1995. Amb Josep Guia, a més de nombrosos articles i comunicacions, va publicar Els primers reculls de proverbis catalans (1996), premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular i Premi Manuel Sanchis Guarner a la Unitat de la Llengua Catalana, i va encarregar-se de l'edició d'El Tractat d'Almisrà (precisament l'espectacle que cada any es fa a Biar fou premi Joan Valls de l'any 2004) en 2008, i amb diversos autors Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva (1998). Més directament vinculats amb el seu compromís cívic i polític, i sovint en col·laboració amb Josep Guia i amb especial incidència en l'àmbit de les comarques valencianes del sud, són treballs com "Noves dades sobre presos i presons del primer temps de la repressió franquista a Alacant", Revista del Vinalopó (2009), "Anàlisi d’un sumaríssim d’urgència: el 7545 d’Alacant, contra Vicent Conca Amorós, alcalde de Beneixama", Cahiers de Prohemio, 11 (2010) o "Tres voltes rebel: El compromís nacional, de classe i feminista de Maria-Mercè Marçal (PSAN 1976-1980)", III Jornades Marçalianes: Obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal des de la perifèria (València, 12 i 13 de novembre 2010), entre molts d'altres. Altres fites del seu compromís amb la llengua, la cultura, el poble i el país van ser la creació de la revista La Llobera en 1978, la fundació de l'associació cultural La Quarantameula, la participació en la campanya “No trenquem la comarca. Per la unitat de l'Alcoià-Comtat” en 1986 o, entre moltes d'altres iniciatives, la creació de l'Institut d'Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) en 2009. L'any 2010 Maria Conca va tenir una participació decisiva en l'organització de la XXII Trobada d'Escoles en Valencià a Beneixama.

[Maria Conca en un moment de la seua intervenció després

de rebre el premi. Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, 23 de març de 2013. Foto Andrea Rodríguez.]

Per la seua banda, el diari digital Aramultimèdia fou creat en gener de 2010 com una prolongació del projecte AlcoiDigital, iniciat en 2003. Els socis fundadors del diari van ser els periodistes Jordi Orts, Natxo Lara i Germà Llorca, equip a què es va afegir més tard Lídia Vila, l'actual coordinadora, juntament amb els redactors Rafa Cerdà i Andrea Moreno. El valencià ha estat, així, el vehicle normal d'informació i opinió multimèdia adreçada especialment a l'àmbit d'algunes de les denominades comarques centrals valencianes, l'Alcoià i la Foia de Castalla, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Costera i també l'Alacantí. Es tracta d'una empresa periodística de les nostres comarques innovadora i que obté els seus ingressos per la via de les subscripcions de lectors i els anuncis publicitaris. Malgrat la seua evident “joventut”, Aramultimèdia està consolidant-se ja com un mitjà de comunicació per Internet de referència a les nostres comarques, amb una mitjana d'unes 15.000 visites úniques cada mes, i per a les institucions sensibles al procés de normalització del català al País Valencià. Prova del procés d'expansió en què es troba el diari a hores d'ara ha estat l'obertura recent d'un espai físic per a la redacció al centre d'Alcoi. Els guardons, simbolitzats en sengles escultures d'Antoni Miró, juntament amb el XXXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi a Francesc Bernàcer i Valor (Alcoi, 1943) per la seua obra El pes de les ales, van ser lliurats per la nostra entitat el 23 de març al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi.

[La coordinadora d'Aramultimèdia Lídia Vila. Al fons Rafa Cerdà,

Andrea Moreno, Natxo Lara i el regidor de Política Lingüística

de l'Ajuntament d'Alcoi Jordi Tormo. Foto d'Andrea Rodríguez.]

[Francesc Bernàcer en un moment de la seua intervenció. Foto A.R.]

Dia Mundial de la Poesia

A la fi la poesia
no deixa d'ésser
un tremolós assaig de vida
al buit desolador
de l'existència.

Captaire és l'home
entre el fat de la cendra
i l'obscura consumpció,
pregant un poc de claredat
al no-res que l'aïlla en la set fosca
de tanta absència,
on l'ànima és un mite
de miratges que inventa
un déu de nuvolosa transhumància
a través de la nit.

El colom i la rosa sempre ajuden
a nodrir de tendresa
la darrera harmonia de la mort.
¿Per a què més vivències
contra el destí que ens mena cegament,
limitant-nos d'incertitud
el joc gastat de la Natura?
Nàufrags o no, suplim el crit
amb queixa d'encegades animàlies.

[Joan Valls i Jordà, "Atzar de la poesia", Quadern vermell, Diputació Provincial de València, València, 1986.]

Lliurament Premis 2013