dimarts, 20 de setembre del 2011
dijous, 28 de juliol del 2011
El text censurat del representant de Compromís al Consell de RTVV
CONSIDERACIONS I PROPOSTES AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE RTVV (28/07/2011)
RAFAEL XAMBÓ. REPRESENTANT DE COMPROMÍS.
El grup RTVV es troba en una situació gravíssima de vulneració dels principis fonamentals de la Llei de creació 7/1984 de 4 de juliol tant pel que fa a la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia (art. 2n. a), a la veracitat, imparcialitat i objectivitat en les informacions (art. 2n. b), a la separació entre informació i opinió (art.2n. c), com pel que fa al respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social (art. 2n. e).
En aquest sentit, la presència del valencià en el conjunt de la programació es troba molt per davall del que és exigible per al compliment del mandat legal i arriba a desaparèixer sovint en l’horari de màxima audiència. Tots els estudis indiquen una presència de la llengua pròpia per davall del 50%. El pressupost per a doblatge al valencià s’ha reduït en un 70% i ha portat a la fallida del sector. D’altra banda, en el conjunt de la programació s’ignoren sistemàticament les obres del sector cultural –literatura, teatre i música- que s’expressen en valencià. De la mateixa manera, no es dóna informació de les Trobades d’Escola Valenciana que reuneixen milers i milers de persones per tota la geografia valenciana. La manipulació informativa ha estat documentada en repetides ocasions pels sindicats de RTVV i associacions d’usuaris i ha sigut objecte de queixa davant el Síndic de Greuges. Els fets dels darrers dies en relació a la cobertura informativa del cas judicial en què es troba imputat l’expresident Camps, així com la informació sobre la seua dimissió i l’allau de lloances, a mena de publireportatge, a la seua presidència, són la darrera mostra d’una greu manipulació informativa de l’audiència amb una clara intenció d’ocultar i enganyar. Se li ha arribat a atribuir l’arribada de l’AVE o la consecució del corredor mediterrani.
Convé no oblidar el paper actiu que RTVV va jugar en el cas Gurtel per mitjà dels contractes milionaris per a la visita del Papa l’any 2006 i que van suposar el desviament de sis milions d’euros cap a la trama corrupta i la dimissió de l’anterior Director General, Pedro García, implicat també en el cas.
Igualment, convé assenyalar la manca de diligència de l’actual Director General en el cas d’abusos sexuals de l’exdirector de Recursos Humans Vicente Sanz, un cas en què RTVV haurà de pagar-li indemnització per no haver-li obert un expedient al seu moment, haver-lo mantingut més d’una setmana en el seu lloc, després de denunciats els fets greus, i haver mentit als representants sindicals assegurant que li havien obert expedient.
Quant a la situació econòmica de RTVV, és conegut que arrossega un deute de 1.200 milions d’euros. Una sagnia que es va iniciar l’any 2000 quan la Generalitat va decidir que les ampliacions de capital de RTVV es feren a partir d’aquell any mitjançant endeutament bancari en comptes d’incrementar les aportacions de la Generalitat. Una decisió que ajornava els problemes i que ens ha dut a la situació actual en la qual, segons l’informe del Síndic de Comptes (2009), Canal 9 i Ràdio 9 es troben en un dels supòsits de dissolució prevists en l’article 260 de la Llei de Societats Anònimes. Això, no obstant, no ha sigut obstacle per continuar contractant producció externa que es podria fer amb recursos propis, mantenint els contractes d’alta direcció d’un grapat de càrrecs sense cap control, amb condicions opaques i amb indemnitzacions ben sucoses. Cal destacar que a RTVV no hi ha bossa de treball i les contractacions s’efectuen amb tota l’arbitrarietat que el CA de RTVV ha permès, tot transgredint els principis de competència i qualificació per al lloc i de transparència que és exigible als organismes públics. Des de l’any 1996 fins al 2011, RTVV ha incrementat el nombre de treballadors fins a doblar la plantilla. Una política de contractació orientada a tenir personal fidel i submís bé per afinitat ideològica, bé per temor a ser despatxat, mentre la majoria del personal de plantilla, els treballadors més qualificats i que accediren al lloc per mitjà de proves selectives, han estat arraconats a treballs menors.
Segons la Sindicatura de Comptes (2009), les dotacions previstes per a despeses de personal en els pressuposts del Grup RTVV de l’exercici de 2009 pugen a 54.357.650 euros, mentre que les despeses comptabilitzades s’eleven a 81.268.794 euros. Aquesta derivació pressupostària, igual que en exercicis precedents, està motivada per la inclusió de les despeses de personal contractat per obra o servei per a la producció de programes en el capítol II del pressuposts del Grup.
No obstant això (i tal com es va posar de manifest ja en anteriors informes de fiscalització), una vegada revisats els contractes del personal de programes analitzats s'observa que els dits contractes són de naturalesa laboral i tenen per objecte la realització de les tasques típiques de l’activitat de TVV i RAV. En conseqüència, atenent al que estableixen les normes pressupostàries relatives a la classificació econòmica de la despesa, aquestes despeses, quan es destinen a satisfer qualsevol tipus de retribució pels serveis prestats o treballs realitzats per personal dependent, no poden imputar-se al capítol II.
Crida poderosament l’atenció la ruïnosa gestió en la compra de drets esportius. L’any 2009, últim any en què disposem de dades fiables per mitjà de la Sindicatura de Comptes, TVV va invertir 33 milions d’euros en la compra de drets esportius, principalment del València C.F. (17 milions) i del Vila-real C.F. (13.7 milions). Els va vendre a tercers per 22.2 milions d’euros. El resultat fou que es van perdre 11 milions d’euros en una operació encoberta de subvencionar els dos principals equips de futbol valencià sense haver-ne de donar comptes i augmentant les pèrdues del Grup RTVV. No consta que el CA de RTVV cridara l’atenció dels responsables de TVV, exigira explicacions i prenguera les mesures adients davant un cas tan greu de mala gestió.
Quant a audiència, TVV ha anat perdent l’interès del públic valencià que s’ha reduït a la meitat. Si l’audiència mitjana del 2009 fou del 11.8 per cent, l’any 2010 era del 5.9 per cent i ha continuat baixant.
En suma, el Grup RTVV es troba en una situació gravíssima d’incompliment de la Llei de creació, amb una gestió econòmica i de personal totalment ineficient i amb un perfil de continguts de programació mediocre i allunyat del que ha de ser una televisió pública al servei de la ciutadania.
Per tot això, PROPOSE:
Cessament immediat del Director General de RTVV, José López Jaraba, i que les seues competències siguen assumides interinament pel CA de RTVV fins que es procedisca al nomenament d’un nou Director General.
Cessament immediat dels directors de Canal 9, Luís Redondo, i Ràdio 9, Lluís Motes, i dels respectius caps d’informatius. Aquests càrrecs haurien de ser assumits, interinament i fins als nous nomenaments, pel personal de plantilla més qualificat i antic en cada cas a proposta del CA de RTVV.
Revisió de tots els contractes d’alta direcció i de les indemnitzacions que s’hi inclouen.
Obertura d’una convocatòria pública per a la provisió del lloc de Director General entre professionals amb prestigi i competència reconeguts. El CA elaborarà una terna atenent criteris de qualificació, experiència en el sector, coneixement de la realitat valenciana i compromís de compliment de la Llei de creació de RTVV i la proposarà al Consell de la Generalitat Valenciana.
Prendre les mesures oportunes per a constituir de nou el Comité de Redacció, previst en el Conveni Col·lectiu de RTVV, com a instrument per a avaluar l’adequació dels diferents programes de contingut informatiu al pluralisme polític, la veracitat dels fets i l’absència de manipulació.
Instar la Generalitat Valenciana i les Corts perquè creen i posen en marxa el Consell Audiovisual (Llei 1/2006, de 19 d’abril, de la Generalitat, del Sector Audiovisual), al qual l’Estatut d’Autonomia encomana vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l’àmbit dels mitjans audiovisuals de comunicació social.
Atenent la declaració feta pública pel President de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra, quant a la necessitat de reestructurar el Grup RTVV amb criteris d’eficiència i estalvi, iniciar d’immediat els treballs escaients en aquest Consell d’Administració per contribuir amb totes les nostres forces i capacitats a redreçar RTVV, patrimoni de la ciutadania que ha d’actuar al seu servei en defensa i promoció de la llengua pròpia, la cultura valenciana i universal, els valors democràtics i el dret a la informació de totes i tots.
RAFAEL XAMBÓ. REPRESENTANT DE COMPROMÍS.
El grup RTVV es troba en una situació gravíssima de vulneració dels principis fonamentals de la Llei de creació 7/1984 de 4 de juliol tant pel que fa a la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia (art. 2n. a), a la veracitat, imparcialitat i objectivitat en les informacions (art. 2n. b), a la separació entre informació i opinió (art.2n. c), com pel que fa al respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social (art. 2n. e).
En aquest sentit, la presència del valencià en el conjunt de la programació es troba molt per davall del que és exigible per al compliment del mandat legal i arriba a desaparèixer sovint en l’horari de màxima audiència. Tots els estudis indiquen una presència de la llengua pròpia per davall del 50%. El pressupost per a doblatge al valencià s’ha reduït en un 70% i ha portat a la fallida del sector. D’altra banda, en el conjunt de la programació s’ignoren sistemàticament les obres del sector cultural –literatura, teatre i música- que s’expressen en valencià. De la mateixa manera, no es dóna informació de les Trobades d’Escola Valenciana que reuneixen milers i milers de persones per tota la geografia valenciana. La manipulació informativa ha estat documentada en repetides ocasions pels sindicats de RTVV i associacions d’usuaris i ha sigut objecte de queixa davant el Síndic de Greuges. Els fets dels darrers dies en relació a la cobertura informativa del cas judicial en què es troba imputat l’expresident Camps, així com la informació sobre la seua dimissió i l’allau de lloances, a mena de publireportatge, a la seua presidència, són la darrera mostra d’una greu manipulació informativa de l’audiència amb una clara intenció d’ocultar i enganyar. Se li ha arribat a atribuir l’arribada de l’AVE o la consecució del corredor mediterrani.
Convé no oblidar el paper actiu que RTVV va jugar en el cas Gurtel per mitjà dels contractes milionaris per a la visita del Papa l’any 2006 i que van suposar el desviament de sis milions d’euros cap a la trama corrupta i la dimissió de l’anterior Director General, Pedro García, implicat també en el cas.
Igualment, convé assenyalar la manca de diligència de l’actual Director General en el cas d’abusos sexuals de l’exdirector de Recursos Humans Vicente Sanz, un cas en què RTVV haurà de pagar-li indemnització per no haver-li obert un expedient al seu moment, haver-lo mantingut més d’una setmana en el seu lloc, després de denunciats els fets greus, i haver mentit als representants sindicals assegurant que li havien obert expedient.
Quant a la situació econòmica de RTVV, és conegut que arrossega un deute de 1.200 milions d’euros. Una sagnia que es va iniciar l’any 2000 quan la Generalitat va decidir que les ampliacions de capital de RTVV es feren a partir d’aquell any mitjançant endeutament bancari en comptes d’incrementar les aportacions de la Generalitat. Una decisió que ajornava els problemes i que ens ha dut a la situació actual en la qual, segons l’informe del Síndic de Comptes (2009), Canal 9 i Ràdio 9 es troben en un dels supòsits de dissolució prevists en l’article 260 de la Llei de Societats Anònimes. Això, no obstant, no ha sigut obstacle per continuar contractant producció externa que es podria fer amb recursos propis, mantenint els contractes d’alta direcció d’un grapat de càrrecs sense cap control, amb condicions opaques i amb indemnitzacions ben sucoses. Cal destacar que a RTVV no hi ha bossa de treball i les contractacions s’efectuen amb tota l’arbitrarietat que el CA de RTVV ha permès, tot transgredint els principis de competència i qualificació per al lloc i de transparència que és exigible als organismes públics. Des de l’any 1996 fins al 2011, RTVV ha incrementat el nombre de treballadors fins a doblar la plantilla. Una política de contractació orientada a tenir personal fidel i submís bé per afinitat ideològica, bé per temor a ser despatxat, mentre la majoria del personal de plantilla, els treballadors més qualificats i que accediren al lloc per mitjà de proves selectives, han estat arraconats a treballs menors.
Segons la Sindicatura de Comptes (2009), les dotacions previstes per a despeses de personal en els pressuposts del Grup RTVV de l’exercici de 2009 pugen a 54.357.650 euros, mentre que les despeses comptabilitzades s’eleven a 81.268.794 euros. Aquesta derivació pressupostària, igual que en exercicis precedents, està motivada per la inclusió de les despeses de personal contractat per obra o servei per a la producció de programes en el capítol II del pressuposts del Grup.
No obstant això (i tal com es va posar de manifest ja en anteriors informes de fiscalització), una vegada revisats els contractes del personal de programes analitzats s'observa que els dits contractes són de naturalesa laboral i tenen per objecte la realització de les tasques típiques de l’activitat de TVV i RAV. En conseqüència, atenent al que estableixen les normes pressupostàries relatives a la classificació econòmica de la despesa, aquestes despeses, quan es destinen a satisfer qualsevol tipus de retribució pels serveis prestats o treballs realitzats per personal dependent, no poden imputar-se al capítol II.
Crida poderosament l’atenció la ruïnosa gestió en la compra de drets esportius. L’any 2009, últim any en què disposem de dades fiables per mitjà de la Sindicatura de Comptes, TVV va invertir 33 milions d’euros en la compra de drets esportius, principalment del València C.F. (17 milions) i del Vila-real C.F. (13.7 milions). Els va vendre a tercers per 22.2 milions d’euros. El resultat fou que es van perdre 11 milions d’euros en una operació encoberta de subvencionar els dos principals equips de futbol valencià sense haver-ne de donar comptes i augmentant les pèrdues del Grup RTVV. No consta que el CA de RTVV cridara l’atenció dels responsables de TVV, exigira explicacions i prenguera les mesures adients davant un cas tan greu de mala gestió.
Quant a audiència, TVV ha anat perdent l’interès del públic valencià que s’ha reduït a la meitat. Si l’audiència mitjana del 2009 fou del 11.8 per cent, l’any 2010 era del 5.9 per cent i ha continuat baixant.
En suma, el Grup RTVV es troba en una situació gravíssima d’incompliment de la Llei de creació, amb una gestió econòmica i de personal totalment ineficient i amb un perfil de continguts de programació mediocre i allunyat del que ha de ser una televisió pública al servei de la ciutadania.
Per tot això, PROPOSE:
Cessament immediat del Director General de RTVV, José López Jaraba, i que les seues competències siguen assumides interinament pel CA de RTVV fins que es procedisca al nomenament d’un nou Director General.
Cessament immediat dels directors de Canal 9, Luís Redondo, i Ràdio 9, Lluís Motes, i dels respectius caps d’informatius. Aquests càrrecs haurien de ser assumits, interinament i fins als nous nomenaments, pel personal de plantilla més qualificat i antic en cada cas a proposta del CA de RTVV.
Revisió de tots els contractes d’alta direcció i de les indemnitzacions que s’hi inclouen.
Obertura d’una convocatòria pública per a la provisió del lloc de Director General entre professionals amb prestigi i competència reconeguts. El CA elaborarà una terna atenent criteris de qualificació, experiència en el sector, coneixement de la realitat valenciana i compromís de compliment de la Llei de creació de RTVV i la proposarà al Consell de la Generalitat Valenciana.
Prendre les mesures oportunes per a constituir de nou el Comité de Redacció, previst en el Conveni Col·lectiu de RTVV, com a instrument per a avaluar l’adequació dels diferents programes de contingut informatiu al pluralisme polític, la veracitat dels fets i l’absència de manipulació.
Instar la Generalitat Valenciana i les Corts perquè creen i posen en marxa el Consell Audiovisual (Llei 1/2006, de 19 d’abril, de la Generalitat, del Sector Audiovisual), al qual l’Estatut d’Autonomia encomana vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l’àmbit dels mitjans audiovisuals de comunicació social.
Atenent la declaració feta pública pel President de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra, quant a la necessitat de reestructurar el Grup RTVV amb criteris d’eficiència i estalvi, iniciar d’immediat els treballs escaients en aquest Consell d’Administració per contribuir amb totes les nostres forces i capacitats a redreçar RTVV, patrimoni de la ciutadania que ha d’actuar al seu servei en defensa i promoció de la llengua pròpia, la cultura valenciana i universal, els valors democràtics i el dret a la informació de totes i tots.
dimecres, 15 de juny del 2011
Monolingüisme per decret
Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l'anglès. L'embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.
En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.
Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?
L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.
Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.
I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.
I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.
Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!
[Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011]
En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.
Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?
L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.
Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.
I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.
I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.
Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!
ALFONS ESTEVE
[Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011]
divendres, 10 de juny del 2011
Setge al cercle de Robert Llopis
Després de sis anys, per fi veu la llum Setge al cercle, el poemari amb què l'alcoià Robert Llopis va guanyar el XXII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. L'edició segueix la línia dissenyada amb Ponts de paraules, l'antologia que vam editar en el 25è aniversari del nostre premi, caracteritzada per la sobrietat, l'elegància i la qualitat dels materials d'impressió. Així, publicat el llibre de Jaume Pomar Llibre de l'Exili, guanyador del XXIIIè, per El Gall Editor de Mallorca –edició a la qual la nostra associació va contribuir amb la compra de llibres– en 2011, queda saldat el deute que l'entitat, per culpa d'uns editors irresponsables, tenia amb aquests magnífics autors.
Aquest és el poema amb què Robert Llopis obre Setge al cercle perquè aneu fent boca:
Ara m'envolta el desfici del capvespre,
la pausada cadència de les ombres.
Sobre elles, un desig felí llisca engrescat
pel fugisser cordill dels somnis.
Em preguntes què és el vent entre els cabells
o la incerta essència de la mar
i no duc sinó tristes morts als llavis,
llunes esmicolades, recreades en silenci,
mentre tu, Sweet Jane, somrius sota un sol
que clou la funció amb un cert deix d'amarguesa.
El llibre l'acompanya un pròleg que vaig escriure per a l'ocasió i que acaba així: "Aquest Setge al cercle que finalment, lector, tens a les mans és un inici fulgurant per a un poeta –la flauta de la bona poesia no sol sonar per casualitat– colrat en molts precedents exercicis. De tant en tant l'esforç que significa convocar i organitzar, des de la més estricta independència, el premi anual de poesia Manuel Rodríguez Martínez, es veu amb escreix compensat per les troballes com la que avui tinc el gust de presentar. La veu poètica de Robert Llopis ja s'ha guanyat un espai propi que no malmetran l'aldarull del bassal on rauquen tants batracis ni la indiferència més gèlida. I li desitgem plena i llarga vida".
Ara només ens cal esperar poder-lo presentar i que arribe als lectors més sensibles i exigents.
Aquest és el poema amb què Robert Llopis obre Setge al cercle perquè aneu fent boca:
Ara m'envolta el desfici del capvespre,
la pausada cadència de les ombres.
Sobre elles, un desig felí llisca engrescat
pel fugisser cordill dels somnis.
Em preguntes què és el vent entre els cabells
o la incerta essència de la mar
i no duc sinó tristes morts als llavis,
llunes esmicolades, recreades en silenci,
mentre tu, Sweet Jane, somrius sota un sol
que clou la funció amb un cert deix d'amarguesa.
El llibre l'acompanya un pròleg que vaig escriure per a l'ocasió i que acaba així: "Aquest Setge al cercle que finalment, lector, tens a les mans és un inici fulgurant per a un poeta –la flauta de la bona poesia no sol sonar per casualitat– colrat en molts precedents exercicis. De tant en tant l'esforç que significa convocar i organitzar, des de la més estricta independència, el premi anual de poesia Manuel Rodríguez Martínez, es veu amb escreix compensat per les troballes com la que avui tinc el gust de presentar. La veu poètica de Robert Llopis ja s'ha guanyat un espai propi que no malmetran l'aldarull del bassal on rauquen tants batracis ni la indiferència més gèlida. I li desitgem plena i llarga vida".
Ara només ens cal esperar poder-lo presentar i que arribe als lectors més sensibles i exigents.
dimecres, 8 de juny del 2011
La lògica (socio)lingüística del PP i el 15-M
Cal ser molt ignorant o tindre molt mala fe per dir que el PP valora el valencià i l’escola pública, així com que pretén sincerament implantar el plurilingüisme en el sistema educatiu. Al contrari, no cal treballar a l’ensenyament per saber que pretenen extirpar les línies en valencià, així com eliminar grups dels centres públics (per augmentar-los als de l’Església), retallar hores de reforç, recursos i professorat, apujar el nombre d’alumnes per aula i la jornada laboral, abaixar salaris d’educadors i aportacions als centres, etc. Intenten camuflar tot això sota el rètol “modelo único plurilingüe”, però se’ls veu el llautó i no s’ho creuen ni ells. De sempre les nostres classes dirigents han odiat el valencià, els fa nosa, perquè els posa en evidència, i ara per fi han vist l’ocasió d’eliminar-lo, carregant-se la faena de 30 anys d’ensenyament públic en valencià. També de sempre han temut la instrucció de la gent, des de fa segles, quan cremaven mestres a les fogueres inquisitorials (o els feien retractar-se o exiliar-se) –i fins ben entrat el segle XIX: Gaetà Ripoll, mestre valencià, va ser-hi assassinat pel Sant Ofici, avantpassat de l’Opus que ara ens governa. És lògic: una ciutadania instruïda i il·lustrada no permetria la impunitat de què gaudeixen. I una població educada en valencià els deixaria en ridícul: la seua coentor, la seua barbàrie i la seua defecció lingüística quedarien massa a la vista. No poden consentir-ho, ells ho veuen instintivament, i tenen raó. Aquesta és la seua lògica sociolingüística: la promoció del valencià els deixa en evidència i mina el seu poder, per això els cal eliminar-lo com a llengua culta i vehicle educatiu. Necessiten una educació arcaica, confessional, retrògrada i castellanista per mantindre les seues majories electorals, però ara potser se’ls ha anat la maneta: no compten amb la força del món educatiu valencià ni amb l’emergència del Moviment Quinze de Maig. Si confluïren aquests dos factors els podríem obligar a fer marxa arrere en les últimes agressions –i en les que preparen.
Perquè ara tots ens preguntem: Què farem? Pares i mares, profes, estudiants, societat civil... ¿Tornarem a caure en els mateixos errors de sempre? ¿Tornarem a confiar en els “líders” que al final sempre acaben traïcionant-nos, negociant i desfent les mobilitzacions que tantes energies costen de muntar? ¿Tornarem a protestar perquè uns quants “capos” traguen partit i decidisquen per tots? Doncs no, companys, aquesta volta no. Tenim ben present l’última i no tornarem a espifiar-la. Recordeu? Només fa 2 cursos: era el 2008/09. El 29 de novembre hi hagué a València una macro-manifestació històrica, de desenes de milers de persones, que culminava mesos de mobilitzacions com no s’havien vist ací en dècades: tancaments a moltíssims centres, assemblees massives, tot el món educatiu en lluita... Aquell dia la gent estava eufòrica i se sentia invencible, però poc després, els “líders” de la Plataforma (o la seua majoria), satisfets amb la retirada de la “Citizenship”, claudiquen i desfan el moviment, firmant la pau amb Font de Mora. Quina vergonya! Aquella energia de molts milers de persones mobilitzades durant mesos de lluita només va servir per evitar que una assignatura de 2 hores en 2n d’ESO s’impartira en anglés
Afortunadament ara estem en una altra fase i no ens deixarem segrestar per cap cúpula, sindical, de FAPA o del que siga. Ara tenim, gràcies al Moviment 15-M, una societat civil en ebullició i en connexió creixent, una nova força en la base que no teníem, i per això ara les mobilitzacions no seran tan fàcils de segrestar. Els sindicats, FAPA, Escola Valenciana... i tots els partits, associacions i entitats que vulguen sumar-s’hi són benvinguts, però alerta: res de líders que negocien en nom nostre i que s’atribuïsquen poder de decisió. Necessitem connectar totes les lluites en el món educatiu (això de les línies és la punta de tota una immensa retallada en marxa que pretén pegar-li el colp de gràcia a l’ensenyament públic), i el 15-M pot ser-ne el mitjà, el referent i l’espurna: hem d’aprofitar-lo i aprendre’n. Les seues acampades, assemblees, comissions, grups de treball, interacció en xarxa, rotació dels portantveus, contacte permanent a través d’Internet... són ja una referència i cal adoptar-los. Comencem des de baix: assemblees per centres, per districtes o per estaments, comissions i grups de treball de profes, mares i estudiants, connexió de tots, webs ad hoc i blogs actius, xarxes socials, “moodle”... Preparem ja tancaments i acampades als centres contra aquest atac brutal a l’ensenyament públic. Posem en peu de nou el món educatiu valencià, i ara sense delegar en cap líder, amb representants rotatoris i sense claudicar davant de petites retirades, ni tan sols amb la dimissió de Font de Mora, que és ja un cadàver polític. L’onada mobilitzadora que ara comença només hauria de parar quan tinguem garanties escrites i proves factuals de tota una altra política educativa i quan ho decidisquen les assemblees sobiranes. Com diria aquell: o ara o mai.
[Josep-Lluís Navarro (Cap d’Estudis de l’Institut Lluís Vives)]
Publicat a Levante-EMV, juny 2011
Perquè ara tots ens preguntem: Què farem? Pares i mares, profes, estudiants, societat civil... ¿Tornarem a caure en els mateixos errors de sempre? ¿Tornarem a confiar en els “líders” que al final sempre acaben traïcionant-nos, negociant i desfent les mobilitzacions que tantes energies costen de muntar? ¿Tornarem a protestar perquè uns quants “capos” traguen partit i decidisquen per tots? Doncs no, companys, aquesta volta no. Tenim ben present l’última i no tornarem a espifiar-la. Recordeu? Només fa 2 cursos: era el 2008/09. El 29 de novembre hi hagué a València una macro-manifestació històrica, de desenes de milers de persones, que culminava mesos de mobilitzacions com no s’havien vist ací en dècades: tancaments a moltíssims centres, assemblees massives, tot el món educatiu en lluita... Aquell dia la gent estava eufòrica i se sentia invencible, però poc després, els “líders” de la Plataforma (o la seua majoria), satisfets amb la retirada de la “Citizenship”, claudiquen i desfan el moviment, firmant la pau amb Font de Mora. Quina vergonya! Aquella energia de molts milers de persones mobilitzades durant mesos de lluita només va servir per evitar que una assignatura de 2 hores en 2n d’ESO s’impartira en anglés
Afortunadament ara estem en una altra fase i no ens deixarem segrestar per cap cúpula, sindical, de FAPA o del que siga. Ara tenim, gràcies al Moviment 15-M, una societat civil en ebullició i en connexió creixent, una nova força en la base que no teníem, i per això ara les mobilitzacions no seran tan fàcils de segrestar. Els sindicats, FAPA, Escola Valenciana... i tots els partits, associacions i entitats que vulguen sumar-s’hi són benvinguts, però alerta: res de líders que negocien en nom nostre i que s’atribuïsquen poder de decisió. Necessitem connectar totes les lluites en el món educatiu (això de les línies és la punta de tota una immensa retallada en marxa que pretén pegar-li el colp de gràcia a l’ensenyament públic), i el 15-M pot ser-ne el mitjà, el referent i l’espurna: hem d’aprofitar-lo i aprendre’n. Les seues acampades, assemblees, comissions, grups de treball, interacció en xarxa, rotació dels portantveus, contacte permanent a través d’Internet... són ja una referència i cal adoptar-los. Comencem des de baix: assemblees per centres, per districtes o per estaments, comissions i grups de treball de profes, mares i estudiants, connexió de tots, webs ad hoc i blogs actius, xarxes socials, “moodle”... Preparem ja tancaments i acampades als centres contra aquest atac brutal a l’ensenyament públic. Posem en peu de nou el món educatiu valencià, i ara sense delegar en cap líder, amb representants rotatoris i sense claudicar davant de petites retirades, ni tan sols amb la dimissió de Font de Mora, que és ja un cadàver polític. L’onada mobilitzadora que ara comença només hauria de parar quan tinguem garanties escrites i proves factuals de tota una altra política educativa i quan ho decidisquen les assemblees sobiranes. Com diria aquell: o ara o mai.
[Josep-Lluís Navarro (Cap d’Estudis de l’Institut Lluís Vives)]
Publicat a Levante-EMV, juny 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)