El poeta de Gata de Gorgos
(1953) Carles Mulet i Grimalt ha estat guardonat amb el XXXIVè Premi
de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi, que convoca
l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà, per la seua obra
Talismà.
El llibre, número 119 d'Edicions de la Guerra de l'editorial Denes,
col·lecció que dirigeix Vicent Berenguer, fou presentat ahir al
Casal Ovidi Montllor d'Alcoi. En la mateixa cerimònia foren lliurats
els guardons dels XXIII Premis Joan Valls i Jordà Per l'Ús i
Promoció del Català, sengles escultures de l'artista alcoià Antoni
Miró, al mestre, escriptor i activista Alexandre Agulló en
l'apartat individual i al periòdic quinzenal El
Gratis,
capçalera present a les comarques centrals valencianes des de fa 30
anys. Al premi de poesia s'havien presentat 89 treballs d'arreu dels
Països Catalans. El jurat d'aquesta trentaquatrena edició del premi
fou integrat per Manuel Bellver, Imma López Pavia, Begonya Mezquita,
Isabel Robles i Manel Rodríguez-Castelló.
Carles
Mulet, que és membre del consell de redacció de la revista
L'Aiguadolç
de
l'Institut d'Estudis Comparcals de la Marina Alta i viu a Pedreguer
des de fa molts anys, havia publicat narrativa (Els
mons d'Aixa,
1981; Amarg
com el sèver,
1983; Cossos
i mossos,
1998), diversos estudis sobre l'obra de Maria Ibars, fra Pere Esteve
o Joan F. Mira i, en poesia, la carpeta Crestalls
de desig
amb litografies de Josep Pedrós Ginestar (1986), Quadern
de sal (2011)
i Viatjar
descansa (2015),
Premi Senyoriu d'Ausiàs March. Talismà
és un llibre perfectament travat, de caràcter unitari, dividit en
set seccions de set poemes cadascuna. Cada secció pren el nom d'una
runa (signe alfabètic de les antigues llengües germàniques
associat a algun tipus de poder esotèric) i les set runes,
organitzades aleatòriament, van establint l'eix temàtic de les
parts, que giren sobre la memòria de la infantesa, l'amor i el
desig, l'autoconeixement i l'enigma de la vida i de la mort, la
corrupció de la vida pública i el compromís social… La de Mulet
és una poesia feta de suggerències més que no pas de subratllats,
volgudament sintètica i austera en l'ús dels recursos expressius i
d'efectes perdurables. La coneguda cita de T. S. Eliot que precedeix
el poemari és ben explícita sobre el caràcter genesíac que
l'autor atribueix al treball poètic com a expressió de
l'experiència vital: «Despunta l'alba, i un nou dia es posa / a
punt per la calor i el silenci. Mar enllà el vent de l'alba /
s'arruga i llisca. Sóc aquí / o sóc on sigui. Al meu principi»
(trad. Jordi Cornudella). El primer poema, que pertany a la secció
Hagall (base
del recorregut experiencial: la infantesa), diu així: «Enllà on es
perd el dir / l'abraçada on l'ànsia es desbasta / com constreny el
galze / i salva // només el bressoleig candit d'un núvol / el batec
d'una merla a dins del puny / esporuguida // el deliri bufant un cor
de brasa».
L'acte
de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls en l'any del
centenari del poeta (1917-1989) tingué també paraules d'homenatge a
l'autor alcoià amb la lectura de poemes de Posicions
terrenals (1969)
i a Ovidi Montllor, de qui la vespra es complien vint-i-dos anys
justos de la mort. Sofia Moltó, acompanyada per Juan Mateo i Josep
Maria Gadea a les guitarres, cantà tres cançons compostes per
aquest darrer sobre poemes de Joan Valls. Per la seua banda el
cantautor alcoià Hugo Mas va interpretar quatre versions de poemes
de Valls que integraran l'àlbum que està a punt de veure la llum i
que és dedicat íntegrament al poeta alcoià. Les paraules dels
guardonats Alexandre Agulló (de qui féu la semblança Jordi Tormo),
Santi Sempere (en nom de l'equip d'El
Gratis)
i Carles Mulet, i els conductors de l'acte, Emma i Manel
Rodríguez-Castelló, completaren una vetlada a què assistí un
públic nombrós que aplaudí generosament cada intervenció. L'acte,
que havia començat poc després de les 20.00 s'allargà fins quasi
les 22.00.
Alcoi, 12 de març de 2017
