Josep Guia i Marín, l'històric líder de l'independentisme català, fundador amb altres militants del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, 1968-2018), matemàtic, professor de la Universitat de València i escriptor, i l'entitat Famílies Pel Valencià, fundada arran de l'aprovació de la Llei de llibertat educativa o Llei Rovira per a la defensa del dret a rebre l'ensenyament en valencià que la llei posa en perill, són els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català 2025 en l'apartat individual i en el col·lectiu. El premi, instituït per l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà en 1995 en reconeixement al treball en favor del valencià de persones i grups de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, arriba enguany a la seua 31ª edició amb aquests guardons decidits pels vots dels socis i sòcies de l'entitat.
Josep Guia va nàixer a València en 1947 i molt prompte es va traslladar a Beneixama, poble de l'Alcoià amb el qual ha mantingut sempre estrets lligams familiars i socials, com ara el fet de ser casat amb la beneixamina i també Premi Joan Valls 2013, la filòloga Maria Conca, amb la qual va publicar la versió revisada i ampliada d'El Tractat d'Almisrà, 750 anys (1244-1994) (1994) de Salvador Domènech (1979). En aquest sentit d'incidència directa en l'àmbit comarcal de l'Alcoià del treball de Josep Guia esmentem també la seua participació en la constitució de l'Institut d'Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) o la pertinença a l'Associació del Tractat d'Almisrà del Camp de Mirra, entre d'altres.
Però l'abast del treball de Josep Guia que l'ha fet mereixedor del Premi Joan Valls té un caràcter plenament nacional, des de dos àmbits complementaris: el de l'activisme polític i el de la investigació científica en els camps de la matemàtica i la filologia. Doctor en Matemàtiques (1974), àmbit en el qual ha destacat en l'especialitat de Topologia General i com a professor a la Universitat de València fins a la seua jubilació (1971/2010), i en Filologia (2008), els llibres publicats per Josep Guia mostren els dos vessants principals del seu treball, el de militant i teòric independentista, i el d'investigador en el camp de la llengua i la literatura catalanes. En el primer, hi destaquen llibres com Països Catalans i Llibertat (1983), És molt senzill, digueu-li Catalunya (1985), Des de Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (1988, Premi d'Assaig Joan Fuster) o Catalunya descoberta (1990). Pel que fa a la seua tasca d'investigació filològica, feta sovint en col·laboració amb Maria Conca, cal esmentar els títols següents: De Martorell a Corella. Descobrint l’autor del “Tirant lo Blanc” (1996), Els primers reculls de proverbis catalans (1996, amb Maria Conca), Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1998), Ficció i realitat a l’“Espill”. Una perspectiva fraseològica i documental (2010) i La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions (2014, amb Maria Conca). Així mateix, ha participat en l’edició crítica (2001) de l’obra d’Hernán Núñez Refranes o proverbios en romance (Salamanca 1555), on es va ocupar de la part corresponent als proverbis catalans, aragonesos i italians. També amb Maria Conca ha publicat treballs sobre memòria històrica relatius a la repressió franquista a Beneixama i Alacant, com ara Aportaciones al estudio de la represión franquista en Beneixama (1939-1946). Transmisión oral y documentación escrita (2008), Noves dades sobre presos i presons del primer temps de la repressió franquista a Alacant (2009), Anàlisi d’un sumaríssim d’urgència: el 7545 d’Alacant, contra Vicent Conca Amorós, alcalde de Beneixama (2010), etc. Darrerament ha publicat amb Maria Conca La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània occidental. El Llibre de paraules i dits de savis i filòsofs (1291-1294) de Jafudà Bonsenyor (2024).
El treball de Josep Guia ha estat àmpliament reconegut amb premis com els de la Fundació Jaume I (1986), el de cultura popular Valeri Serra i Boldú (1995), el premi a la unitat de la llengua catalana Manuel Sanchis Guarner (1997) o el Tio Canya del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia (2002). Articles seus han aparegut en publicacions com Lluita, El Temps, El Punt o Vilaweb. És membre de la Fundació Gaetà Huguet de Castelló de la Plana, de la Fundació Vicent Andrés Estellés de Burjassot, de la Societat Coral el Micalet de València, d'Acció Cultural del País Valencià o de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entre d'altres, a més de vicepresident del patronat i professor de la Universitat Catalana d'Estiu.
Com a Vicerector d’Estatuts (1984/86) de la Universitat de València aconseguí que, en l'articulat del text dels Estatuts de la Universitat, es recollís la denominació acadèmica «llengua catalana» per a la llengua pròpia del País Valencià, així com «àrea lingüística catalana» per a designar l'àmbit lingüístic propi, la qual cosa ha estat el fonament de totes les sentències judicials guanyades en favor de la unitat de la llengua. Per la seua activitat en favor dels drets nacionals dels Països Catalans Josep Guia fou multat, detingut i processat diverses vegades, abans i després de la mort de Franco, per exemple durant l'episodi conegut com "Els 10 d'Alaquàs", quan el 24 de juny de 1975 van ser detinguts aquests assisttents a la reunió per a la creació del Consell Democràtic del país Valencià.
Per altra banda, Amics de Joan Valls ha volgut reconèixer en l'entitat Famílies Pel Valencià, de molt recent creació, l'esforç civil de defensa del dret a rebre l'educació en la llengua pròpia del país i d'oposició a l'aplicació a la Llei Rovira, àmpliament contestada des de diversos sectors socials. Famílies Pel Valencià ha destacat en l'organització de les mobilitzacions en contra de l'esmentada llei i de l'extensa tasca informativa que ha desplegat a favor del sí en l'anunciada consulta sobre la llengua base de l'ensenyament que ha estat anunciada per als dies 24 de febrer al 3 de març, impugnada amb diverses iniciatives judicials i sobre la qual pesen denúncies per il·legalitats i irregularitats de tota mena fetes, entre d'altres, per l'Associació d'Inspectores i Inspectors del País Valencià (ADIDE-PV), associacions de pares i mares d'alumnes i diversos sindicats docents.
L'acte de lliurament dels guardons –sengles escultures de l'artista alcoià Antoni Miró realitzades per a l'ocasió– tindrà lloc el proper 15 de març al Casal Ovidi Montllor d'Alcoi. En el mateix acte públic es presentarà l'obra guanyadora del 42è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez Ciutat d'Alcoi, Poar la set, de l'autora mallorquina Aina Riera Serra, publicada per Edicions del Buc/Pruna Llibres. La vetlada comptarà amb l'actuació musical de Mireia Tortosa i Pau Miquel Soler i serà convocada sota el lema "Ahir, avui, demà: sí al valencià".
🌿 🌿 🌿
· Alcoi, 17 de febrer de 2025 ·
