dimecres, de maig 24, 2006

Ravals de l'alegria

RAVALS DE L'ALEGRIA
de Miquel Martínez
·premi de poesia ausiàs march 2005·

·Edicions 62·

presenta
Emili Rodríguez Bernabeu


Llibreria Ochenta Mundos
(General Marvà, 14. Alacant)
Dijous 25 de maig, 20.00 h.

dimarts, de maig 23, 2006

DEFENSEM EL TERRITORI

Moratòria urbanística, ja!
Prou d’especulació!
Prou de corrupció



Els i les sotasignats, personal docent, d’investigació i de gestió de les universitats valencianes, escriptors i periodistes, músics i artistes i gestors culturals, considerem que:

Durant els darrers anys, el territori valencià està patint el major conjunt d’agressions de la seua història recent. Al llarg de tot el País i de totes les comarques, a la costa i a l’interior, als pobles i a les ciutats, el nostre territori es va progressivament destruint, desapareixent davall d’una capa d’asfalt i formigó.
Urbanitzacions sense control, camps de golf i centres d’oci fora de mida s’escampen pertot arreu, acompanyats d’un excés de noves vies de comunicació i d’infraestructures molt sovint innecessàries.
S’especula amb la terra i amb l’aigua, es destrossa el paisatge, el medi natural i el patrimoni cultural, amb la permissivitat interessada i la complicitat activa de les administracions locals i autonòmiques, en les quals es fa cada dia més present l’ombra de la corrupció.
La creixent opinió ciutadana en contra d’aquesta dinàmica destructiva és sistemàticament menyspreada.
L’irracional deteriorament industrial, la progressiva liquidació de l’economia agrària i una nefasta gestió dels recursos hídrics i energètics i dels residus, vénen a agreujar aquest panorama.
Darrere de tot això, una economia basada en el turisme massiu i en la construcció, que només busca el benefici particular immediat, en perjudici de tot interès social: l’educació, la sanitat i els altres serveis públics es deterioren cada dia més, i la joventut i els sectors socials més desfavorits no poden accedir a un habitatge digne.

Cal una resposta col·lectiva, un compromís actiu dels ciutadans i les ciutadanes del nostre País, per acabar amb la destrucció, la corrupció i l’especulació, a favor d’una alternativa econòmica i social que respecte el territori, racionalitze els recursos naturals i energètics i la producció industrial, redrece l’agricultura i garantisca la participació de la ciutadania en les decisions.

Cal aturar la destrucció per a pensar el país que volem

Per tot això cridem a participar en la manifestació del proper 3 de juny a les 18:00 a la Plaça de Sant Agustí

Adhesions al Manifest: envieu un correu amb el tema adhesió a Andres.Tobarra@uv.es

dimarts, de maig 16, 2006

III Marxa per la Desmilitarització de la Serra d'Aitana

La III Marxa per la Desmilitarització de la Serra d'Aitana serà el pròxim 21
de maig



Per tercer any consecutiu acudim a la base de radars de la Serra d´Aitana a Alacant a exigir la desmilitarització d'aquest espai natural privilegiat.

El cim de la serra d'Aitana està totalment ocupat per unes instal.lacions militars, els potents radars de les quals guien la navegació marítima i aèria de l'OTAN cap a l'Orient Mitjà, i vigilen quasi tot el Magrib. Als peus
d'aquests radars, una base militar concentra les edificacions, construccions defensives i armaments que custodien aquests valuosos i estratègics aparells. La integritat mediambiental d'aquesta serra, la més alta de les comarques d'Alacant, poc preocupa.

Aquesta marxa ciutadana és lúdica i reivindicativa. S'emmarca en la campanya "Maig Calent Desobedient", posada en marxa per tercer any consecutiu per Alternativa Antimilitarista-MOC i altres entitats a l'estat espanyol; està convocada pels Casals Jaume I d'Elx, Alacant i Alcoi, la Colla Muntanyenca del Campello, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció, el Col·lectiu Ecologista El Margalló, el Col·lectiu per la Cultura de Pau i Noviolència del Comtat i l´Alcoià, l'Ateneu Cultural El Panical i el Grup Antimilitarista Tortuga.

Es quedarà per a eixir a les 9´00 hores del dia 21 (diumenge) a l'estació d'autobusos d'Elx, i a la plaça de bous d'Alacant. I a les 9´30 a la plaça d'Al-Azraq d'Alcoi.

Totes i tots ens trobarem a les portes del Safari Aitana (carretera Relleu-Benifallim), a les 10´30 del matí per des d'allí fer una no molt llarga -i bonica pel paisatge- marxa fins a les portes de la base, on esmorzarem i ja
es vorà entre tots/es la forma de concloure la jornada lúdica i reivindicativa.

Cal portar calçat còmode, protecció solar i esmorzar.

Vos esperem!

- Informació a la web de Tortuga: www.grupotortuga.org
- Podeu descarregar el cartell per a difondre, ací: http://www.nodo50.org/tortuga/IMG/pdf/cartel_Aitana_v1-6_flatten.pdf
- I podeu consultar com va ser la cosa l'any passat ací: http://www.node50.org/tortuga/article.php3?id_article=1897
- Fotos boniques de la serra ací: http://web.ukonline.co.uk/mountains/blanca2.htm
- Més informació en el correu del Grup Antimilitarista Tortuga: tortuga@nodo50.org


Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
Apartat de Correus 252
03800 Alcoi (l'Alcoià)
Correu-e: carrasca@xarxaneta.org
http: www.xarxaneta.org/~carrasca

diumenge, de maig 07, 2006

Amics de Joan Valls s'adhereix al manifest del 25 d'abril

País Valencià Sí!
Un canvi és possible: fem-lo realitat!


Nosaltres, ciutadans i ciutadanes del País Valencià, quan falta només un any per acomplir-se el 300 aniversari de la derrota d’Almansa, i amb ella, de la pèrdua de les nostres llibertats com a poble, constatem amb preocupació que ara ens amenaça una nova i perillosa Almansa, si no actuem de manera ferma i contundent per aturar-la.

- Una nova Almansa, perquè l’especulació urbanística avança a costa dels sectors productius, agrícoles, industrials i comercials, i du implícita una degradació del nostre territori que ja ha encés totes les alarmes, tant a nivell valencià com europeu.

- Una nova Almansa, perquè l’Estatut d’Autonomia submís i de rebaixes que que ens han aprovat no respon a les necessitats reals del nostre poble, i margina sectors importants de la societat que no combreguem amb rodes de molí en qüestions tan transcendentals com la representativitat a les Corts o els atacs a la unitat de la llengua mitjançant absurdes definicions secessionistes.

- Una nova Almansa, perquè des del govern valencià, en comptes d’impulsar les potencialitats de la nostra economia i d’una societat dinàmica com es la valenciana, que vol mantenir-se unida amb la resta d’Europa a tots els nivell, comunicacionals, progressistes i respectuosos amb el medi ambient, es pretén fomentar un model provincià, aillacionista i degradant de tots els valors d’una societat que hauria de mirar cap al futur.

Davant aquesta situació, i tenint en compte que l’any vinent, coincidint amb aquest 300 aniversari, se celebraran eleccions per escollir unes noves Corts i un nou govern valencià, fem una crida a totes les forces polítiques i socials que aspiren a una renovació de la societat valenciana, en una clara línia d’identitat i progrés, perquè unesquen esforços i presenten als electors una alternativa única, integradora i creïble, que impulse el canvi polític necessari perquè el País Valencià recupere el temps perdut i s’incorpore plenament a un projecte identitari i progressista en el context dels pobles d’Europa. I, per fer sentir aquest clam unitari i impulsar d’una manera clara i decidida aquest procés, us invitem a totes i tots a participar en la gran manifestació convocada a València, dissabte 6 de maig, sota un lema, PAÍS VALENCIÀ, SÍ, que volem que siga ben aviat no només un eslògan, sinó una clara realitat.

Acció Cultural del País Valencià
Federació Escola Valenciana
Societat Coral El Micalet
i més de 100 enitats culturals i cíviques del País Valencià

dimarts, de maig 02, 2006

Anvers(os) d'Alcoi

Definitivament els he de donar la raó a tots aquells que pensen que organitzar a Alcoi alguna activitat cultural en el mes d'abril és perdre el temps. En abril tot és festa o, necessàriament, tot, o quasi tot, ha de girar al seu voltant.
Amb el suggerent títol de “ Vers(os) a Alcoi “, i dintre de la IV Setmana del llibre, la Xarxa de Biblioteques d'Alcoi va organitzar tot un ventall d'activitats al voltant de dos dels seus poetes més representatius i coneguts: Joan Valls i Juan Gil-Albert. De les tres conferències programades sobre l'autor de La cançó de Mariola ( una d'elles s'anul·là per manca de públic), vaig poder assistir-hi a dues, i la veritat és que van estar d'allò més interessants. Però allò que em va sobtar, decepcionar i que m'ha fet reflexionar i escriure aquestes quatre ratlles, va ser la pobra, pobríssima, vergonyosa assistència de públic. Efectivament és abril i, com deia més amunt, és un mes per a molts sagrat, però dic jo, tant poc dóna Alcoi perquè només assistiren unes cinc o sis persones? És possible que interesse a tant poca gent l'obra del millor dels nostres poetes? Sí, ja ho sé que és abril, però és que aquesta IV Setmana del llibre estava organitzada per la Xarxa de Biblioteques i amb la col·laboració del Centre Cultural, la CAM i la Universitat d'Alacant. Cinc o sis persones són tota la capacitat de convocatòria que tenen aquestes entitats? Vull creure que no, però se'm fa una mica difícil imaginar que aquestes tres conferències no interessaren a estudiants, professors de català, escriptors, poetes o públic en general, tot i que, a més a més, es tractava d'un poeta alcoià.
Però aquest fet no és anecdòtic, ja que unes quantes setmanes abans, i segons vaig poder llegir en aquest mateix periòdic, el músic i professor Àngel-Lluís Ferrando donà unes conferències sobre la història de la música alcoiana i l'assistència fou tres quarts del mateix.Què passa, que als alcoians tampoc els interessa la música? Aquests dos fets ocorreguts quasi al mateix temps ens haurien de fer reflexionar. El tema cultural a la nostra ciutat comença a ser preocupant. La Festa és una manifestació cultural necessària, i per a molts alcoians i alcoianes la més important, i per això és comprensible que s'hi dediquen tants i tants esforços, però és evident que no és l'única. Segurament, si sabérem coordinar i canalitzar millor tots aquests esforços aconseguiríem una major diversificació i participació dels alcoians en altres manifestacions culturals. El mateix Ramón Climent, director del Ciudad, ens recordava l'altre dia que li ha sentit dir moltes vegades a Javier Morales, president de l'Associació Sant Jordi, que “ la Festa no pot ser el més important de la vida”. Bé, ens agrade o no és evident que per a molta gent sí que ho és, però el què hauríem d'aconseguir és que no siga l'única manifestació cultural que li interesse i on participe. Si només una petita part dels esforços que cadascú dedica a la Festa, els invertís en altres manifestacions culturals, podríem ser el referent de moltes coses més, a banda de la Festa. S'imaginen com seria Alcoi si aquesta capacitat d'organització i participació que implica la Festa, aquest orgull “per donar esplendor” també s'invertiren en la música, el teatre, la llengua, la literatura…
Ningú dubta que Alcoi és una ciutat acollidora, que al llarg dels seus set segles i mig ha sabut ser capdavantera en moltes coses i ha estat imitada, envejada i desitjada. Tot aquest solatge ens ompli d'orgull i satisfacció, és el revés del nostre poble. Però d'uns anys ençà, i al meu parer, hem perdut pistonada. Per això, aquests dos exemples que abans els he contat només són una petita mostra de l'altra cara de la moneda, l'anvers que ens hauria de preocupar. A banda de la Festa, la cultura en aquest poble funciona a base de “capelletes”. És suficient que la capelleta contrària organitze unes activitats culturals perquè la resta li facen el buit, encara que el tema els interesse. En fi, segurament aquesta decebedora realitat és inevitable, en tot cas el que sí que posa de manifest és la manca d'un projecte global reflexionat, consensuat i compartit pels polítics, les capelletes i les mateixes institucions festeres.

Alcoi, 24 d'abril del 2006
Vicent Luna i Sirera

dilluns, de maig 01, 2006

Centenars de persones en l'homenatge a Joan Valls

Unes tres-centes persones s'han aplegat aquest matí assolellat del 1r de maig a la Placeta del Fossar d'Alcoi per homenatjar el poeta Joan Valls i Jordà en el 89è aniversari del seu naixement. En nom d'Amics de Joan Valls Vicent Romans ha estat l'encarregat d'obrir, amb unes paraules de benvinguda als assistents, l'acte, al llarg del qual s'han alternat les interpretacions de la Coral Polifònica Alcoiana i del seu Cor Infantil i la recitació de poemes per part de representants de les diverses entitats convocants.
Les veus dels petits cantors han interpretat la cançó popular "Margalideta" i "La fera ferotge" d'Ovidi Montllor, mentre que els adults han entonat "L'estaca" de Lluís Llach i "D'un temps, d'un país", d'en Raimon.
La lectura de poemes ha anat a càrrec de Manel Rodríguez-Castelló (Amics de Joan Valls), Josep Manuel Moltó (Coordinador Alcoià-Comtat pel Valencià), Emília Pérez (Club UNESCO d'Alcoi), Sandra Obiols (Casal Ovidi Montllor), Enrique Martínez Piera (Club UNESCO d'Alcoi) i Joan Jordà (Amics de Joan Valls).
L'homenatge, on es donen la mà les cançons, les flors (amb l'ofrena floral a l'escultura que el poeta té dedicada enfront de la casa on va viure tants anys, al peu de tres magnífics àlbers, obra d'Ismael Belda) i els poemes, ha conclòs amb la interpretació d'"El Cant dels Ocells" i "La Moixeranga" per part d'Hiroshi (dolçaina) i Lluís Torró (tabalet), peces emblemàtiques del nostre poble que han deixat en l'aire, ple d'emoció, la convocatòria per al proper 1r de maig. Un 90è aniversari que els organitzadors han promès celebrar a cor què vols. (En els propers dies podreu veure el reportatge fotogràfic de l'acte.)

LA TARDANÇA

La fàbrica era un monstre de trepidacions.
Els tentacles ferrenys tocaven a arravat.
S'acreixia el teixit per la trama i l'ordim.
Els batecs mesuraven els torns de la suor.
Per manats i menats s'acomplia la tasca
mentre la son plomissa pesava a les parpelles
i una fetor pudent d'oli ranci regia
la jornada duríssima que el destall imposava.
De l'esperança tréiem només un foc follet.
La crònica seguia escalfant estadístiques.
El menestral volia saragüells nous i boina
per vestir decentment: un capítol precís
que minvava una mica la fel incontenible
d'aquelles rebel·lies que anaven mustigant-se.
Caduquem massa prompte i està fent-se'ns tard.
Mentrestant l'esquelet compleix la seixantena.


Joan Valls, La rosa quotidiana, Bromera, col·lecció de Poesia número 6, Alzira, 1990.