Poemes de Joan Valls recitats per alumnes de 6è del Col·legi El Romeral d'Alcoi. És un treball coordinat pel mestre i poeta Francesc Pou.
🌹
🌹
🌹
🌹
dimarts, 4 de maig del 2021
diumenge, 2 de maig del 2021
#JoanValls104Anys
Francesc Rodrigo, VIIè premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez
Ciutat d'Alcoi 1991,
recita "Rebel en solitud", de L'íntim miratge
(Joan Valls i Jordà, 1959)
🌹 🌹 🌹
#JoanValls104Anys
L'1 de maig de 2017, a la Placeta del Fossar alcoiana, va tenir lloc un homenatge especial a Joan Valls i Jordà, el del 100è aniversari del seu naixement. En altres llocs d'aquest blog podeu resseguir aquelles petjades, però avui en què tornem a homenatjar el nostre poeta, quatre anys més tard, reproduïm aquest vídeo gravat en aquella ocasió. Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo interpreten una cançó de Cent serafins (1975), "Canvi de llengua", una paròdia divertidíssima de tots aquells que, creient-se la moda, abandonaven (i abandonen) el valencià per parlar un castellà que en el moment en què ho radiografia l'acerada ploma de Joan Valls resultava molt més macarrònic i ridícul que el que fan servir ara. Senyal que "la ciencia avanza que es una barbaridad" i que el castellà va imposant-se de mica en mica amb tota naturalitat entre nosaltres. La mateixa coentor, però, de banda a banda. Ai!
"Canvi de llengua" (Cent serafins, 1975), Joan Valls i Jordà.
Sofia Moltó, Josep Maria Gadea i Juan Mateo,
Plaça del Fossar, Alcoi, 1 de maig de 2017.
🌹 🌹 🌹
#JoanValls104Anys
El batec infinit
dins el meu clos humà sense remei.
Si ahir el somni blau fou dolça brega,
avui el verb és mon ferro de servei.
Entre somni i ferida, la paraula
s'hi fa rosa secreta i el seny vol
cenyir al cor el mite de la faula
com el cant isolat del rossinyol.
Ofert al buit nocturn. Veu esmolada
que em diga de la lluita i el desfici,
del neguit que incendia el pensament.
Jo sóc tan sols la lluïssor frustrada
d'un instint esmolat amb sacrifici,
flama d'amor a la mercé del vent.
[Joan Valls i Jordà, Les roses marginals, 1965]
🌹 🌹 🌹
Recitació: Begonya Mezquita i Emma Rodríguez Castelló
dissabte, 1 de maig del 2021
#JoanValls104Anys
VELLA COBLA
espere l’amor.
La brisa polsava
les citres dels xops
i un fanal de lluna
argentava el món.
–Boig de bojos, boig!
Em deien a cor
burletes granotes
des del fons del toll.
A vora del riu
ja no espere, no,
veritat florida
que em porte l’amor,
perquè les granotes
no saben que jo
sóc ocell altiu
i somniador.
ESBANDIDA
humilment entusiasmada.
En ella hi ha mil aromes
d’alta carena enlairada,
cingles de la vall d’Alcoi
i llomes de Cocentaina,
on es respiren les aures
de la vasta serralada
i en quimeres volanderes
el poema es torna àguila.
Ma cançó creua les serres
con un vent de tramuntana.
[Joan Valls i Jordà, La cançó de Mariola, 1947]
🍃 🍃 🍃
Recitació: Diana Valor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)