Ha mort el poeta contestà Vicent Valls

El poeta contestà Vicent Valls i Gonzàlez va faltar sobtadament el passat dijous, 27 de novembre. Va anar al Sanatori Sant Jordi per a una rutinària operació d’hèrnia i va morir al poc d’anestesiar-lo. Tenia 57 anys, era llicenciat en Filologia Catalana i actualment treballava a l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcoi com a professor de valencià. Havia començat a escriure en castellà i, molt influït per Lluís Alpera –de qui era molt amic– es va passar a escriure en la seua llengua materna i té publicats els llibres Els baladres de la nit (Xé premi de poesia Paco Mollà, 2002. Ed. Aguaclara) i El pes de la cendra (XV Certament de Poesia Marc Granell Vila d’Almusafes, Edicions 96, 2012) i fa poc havia acabat un llibre, que no ha vist la llum. A més, alguns poemes seus han estat publicats a les antologies Llampecs d’espurnes. Mostra de poesia de l’Alcoià-Comtat (Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1991) i El tast de la terra. Poesia entre Valls (Elviart, 2010). Era una persona molt reservada i no havia tingut massa sort en el treball, era interí i cada any canviava de destinació. Des de feia uns anys vivia al mateix carrer meu, però ens véiem poc. Jo hi bromejava dient-li que entre els dos féiem un Joan Valls Jordà i així no ens barallàvem per qui era el millor poeta del nostre carrer. Reproduïm ací un dels dos poemes que vaig llegir en la cerimònia del funeral i una foto seua. Descanse en pau.

Joan Jordà