Detesto l'infinit,
és massa llarg i ample,
però m'agrada perquè el trobo fet
un vuit tombat de panxa enlaire,
com un escarabat vençut injustament
per la física.
Detesto l'infinit, no sona a pluja
ni a cargol de mar ni a vent ni a campana ni a ocell
matiner: sempre m'ha fet por,
la por perfecta,
el clos d'on vaig sortir
vestit de rosa.
Màrius Sampere Passerell
Jerarquies, ed. Proa 2003
