diumenge, 2 de maig de 2021

#JoanValls104Anys

El batec infinit


Jo no sóc més que aquest mot que batega

dins el meu clos humà sense remei.

Si ahir el somni blau fou dolça brega,

avui el verb és mon ferro de servei.


Entre somni i ferida, la paraula

s'hi fa rosa secreta i el seny vol

cenyir al cor el mite de la faula

com el cant isolat del rossinyol.


Ofert al buit nocturn. Veu esmolada

que em diga de la lluita i el desfici,

del neguit que incendia el pensament.


Jo sóc tan sols la lluïssor frustrada

d'un instint esmolat amb sacrifici,

flama d'amor a la mercé del vent.

 

[Joan Valls i Jordà, Les roses marginals, 1965]

🌹 🌹 🌹



Recitació: Begonya Mezquita i Emma Rodríguez Castelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada