dimarts, 22 de novembre del 2022

Dos dècimes de Joan Valls, les bases del premi de 1985 i un retall del Ciudad

El segon any del nostre premi de poesia, 1985, estrenàvem nou disseny per a les bases. El va fer l'amiga Mavi Mezquita. Fou la primera de les col·laboracions que l'artista saguntina ens ha regalat, tant en la confecció del disseny per a les bases, com cartells, convocatòries diverses i tot el que sempre estem sol·licitant-li. Ací les podeu veure:


També hem fotografiat de l'arxiu aquests dos poemes juganers (sota la forma joiosa de la dècima) amb què Valls agraïa a Don Manuel (com popularment era conegut el neuropsiquiatre Manuel Rodríguez Martínez) la tramesa de sengles puros havans amb què aquest l'obsequiava cada any pel dia de Nadal. Heus-los ací:

 



Per últim, la primera notícia que sobre el premi va donar la premsa escrita local (és a dir, en aquell temps, el Ciudad de Alcoy). Curiosa la redacció de la notícia feta per NR, que canvia l'ordre dels cognoms del guanyador de la modalitat en català del premi, el poeta d'Ontinyent (Onteniente, no els donava per a més), David Mira i Gramaje (o Gramaje i Mira si hem de creure'ns NR). Siga com siga, és la primera notícia que va aparèixer sobre el premi Memorial Manuel Rodríguez, que així va començant dient-se, i fora de poc agraïts no reconèixer-los-ho.



🌿  🌿  🌿


dilluns, 14 de novembre del 2022

Un poema de Joan Valls a Manuel Rodríguez Martínez. Bases de la primera convocatòria del premi

 

 

COMIAT FINAL

             

                En la mort de l'amic

                Manuel Rodríguez Martínez


Pels camins de les clares avinences

te n'has anat, amic d'amor plural,

deixant-nos un enyor immustigable,

una mort fecunda de bon blat.

La flor de l'empatia en tu era el signe

de l'home bo que cerca tot germà

per guarir-lo de boires enigmàtiques

i de verí feixuc al fons mental.

A punt tenies la paraula amiga

com una ofrena de fraternitat

i el càlid esplendor del teu gran cor

que en l'hora destinada t'ha fallat.

Metge irradiant fulgors d'auxili, metge

de vincles intensius cara al malalt,

a qui lliuraves els acuraments

amb un somrís que li estroncava el plany,

amb un somrís on la filosofia

li aclaria les ombres espectrals.

Al poble restarà, en vasta presència,

la immensa magnitud que en tu ha arribat,

com un vèrtex d'altívola muntanya,

a enlairar-se en la joia del treball

per assolir, amb ulls i ànima atents,

la saviesa del camí més clar,

quan la idea d'un món comunitari

lluita per la sagrada llibertat.

Arrelares al poble i vas fer teua

la dolça llengua que estimaves tant

i en ella et mantingueres amb fermesa

inquiet per la troballa lexical–,

com un fill entranyable que volia

capir el suc joliu dels alcoians.

Molts trets del teu caràcter expansiu

es queden en la veu per esbrinar.

I si el misteri del silenci que ara

traça uns punts suspensius de buit glaçat,

els qui t'hem conegut en la clarícia,

amic de bonhomia excepcional,

no oblidarem la càlida fulgència

del teu seny i el teu cor il·luminats.


Joan Valls i Jordà 

 

[Aquest poema fou publicat a La Casa del Pavo, suplement cultural del periòdic Ciudad de Alcoy, el 20 de gener de 1983.]

 

🌾  🌾  🌾

 

                                       [Les bases de la primera convocatòria del premi, 1983.]
                                                 

   🌿  🌿  🌿
 

dimarts, 4 d’octubre del 2022

Francesc Pou presenta Tots els colors del guix

El nostre amic Francesc Pou (Alcoi, 1963), després d'haver viatjat pel món de la poesia amb els llibres De fil de veu (2009, amb Alexandre Ros), Camí de Benassait (2014) i Cel d'horabaixa (2019), d'articles diversos en premsa i alguns premis de contes i altres aventures, s'estrena ara en l'univers de la novel·la.

El nou llibre es titula Tots els colors del guix i l'ha publicat l'editorial Neopàtria. De la mà d'Antoni M. Bonet i de Francesc Gisbert el presentarà aquest divendres 7 d'octubre al Centre de Cultura d'Alcoi en un acte que comptarà amb l'actuació d'Eduard Terol (clarinet) i Sílvia Gómez (piano), que interpretaran obres de Franz Shubert i Johhanness Brahms. L'enhorabona i molta sort en la nova singladura.

 


 



dilluns, 3 d’octubre del 2022

En memòria d'Antoni Ferrer

    https://www.diarilaveu.cat/noticia/9999/sha-mort-el-poeta-antoni-ferrer-als-78-anys

Aquesta matinada ens ha deixat el gran poeta i amic Antoni Ferrer i Perales (Alcúdia de Crespins, 1943-L'Eliana, 2022) després d'una llarga lluita contra el càncer que, no obstant la seua acarnissada duresa, no el va apartar de la primera línia de l'activitat literària i cívica. No fa a penes un any, el 13 de novembre de 2021, va rebre a La Vall d'Uixó l'homenatge "Home de paraules" en una exposició que aplegava 22 composicions plàstiques inspirades en sengles poemes de l'autor coordinada per Nel·lo Navarro.

Va estudiar teologia i filosofia i durant uns anys va exercir el sacerdoci. En abandonar-lo es va integrar a l'Ensenyament Secundari com a professor de valencià fins a la seua jubilació.

    https://www.castelloninformacion.com/vall-duixo-poetes-antoni-ferrer/

Molt unit a Amics de Joan Valls des dels seus inicis, va ser jurat del premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi l'any 1992 i 2015 i soci de la nostra entitat. En la celebració del 25è aniversari del nostre premi, en 2008, participà a Alcoi en els homenatges que més d'una trentena de poetes van retre a Joan Valls i Ovidi Montllor i contribuí amb el poema titulat "Marchiana" al volum col·lectiu Ponts de paraules (2008). El poema fou inclòs més tard en la "Variació 3" del seu llibre Variacions Goldberg (2015):

 

    Que he de morir, la meua ànima ho sap.

    Si ho tem l'enteniment, m'ho nega el jo:

    Tot sospirant de l'hàlit immortal,

    Cada lleu alenar del meu pit se'm subleva incansable

    Com qui vol perdurar en el pols de les hores indelebles.

 

[D'esquerra a dreta Núria Cadenes, Empar Sáez, Manuel Bellver, Antoni Ferrer i Manel Rodríguez, el jurat de 2015.]

 

 [Al mig de la foto, a la Glorieta d'Alcoi, en l'Homenatge a Ovidi Montllor. Manuel Bellver a l'esquerra i Antoni Defez a la dreta.]

 

Els déus no abandonen Antoni. Honenatge a Antoni Ferrer fou titulat el volum col·lectiu que Onada Edicions va publicar en febrer de 2015. Bona prova de la simpatia i reconeixement que la seua persona i la seua poesia concitaven entre els autors és la participació en aquell homenatge d'una setantena de poetes.

Des de la seua fundació Antoni Ferrer participà activament en les tasques de la revista Saó com a editorialista, inspirador de projectes i finíssim recensor de llibres.

En els últims anys, a més de l'obra mestra ja citada, Variacions Goldberg, Antoni Ferrer veié publicada la seua Poesia completa (1979-2021), que incloïa el majestuós i inèdit Lux aeterna, les composicions per a cant coral (Tres peces corals) i poemes esparsos i inèdits, a més de tots els seus llibres: Fragmentos con figuras para un vaso minoico (1979), Partitura laberint (1984), Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies (1986), Bagatel·les (1990), Cant espiritual (1992), Pietà (1993), Cant temporal (2000), La dansa de les hores (2006), Sis bachianes (2015), Variacions Goldberg (2015) i Lux aeterna (2021).

En els següents enllaços podeu llegir crítiques sobre alguns d'aquests llibres:

 

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202006 sobre La dansa de les hores

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202015 sobre Variacions Goldberg

http://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Antoni%20Ferrer%202022 sobre Lux aeterna

https://lapedraielmarge.blogspot.com/search/label/Un%20gran%20poema%20per%20a%20la%20m%C3%BAsica%20del%20m%C3%B3n.%20A%20prop%C3%B2sit%20de%20la%20poesia%20d%27Antoni%20Ferrer%202020 sobre la poesia d'Antoni Ferrer


Malgrat que arran de les últimes publicacions Antoni Ferrer ha començat a ser reconegut i més llegit, encara se l'ha de situar com un dels grans de la poesia de tots els temps. En aquesta foto, el poeta rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en 2016:


I ací el podeu veure, voltat de xiquets i en la foto dels participants, en un recital de poetes en solidaritat amb la lluita del Cabanyal en 2007:


    NUNC DIMITTIS

 

                                                A Josep Antoni Comes

    Ara, si vols, ja pots deixar-me Antoni

    Ferrer en pau: signat per ta paraula,

    refós en carn i en sang, en vera faula,

    i lliure l'esperit de querimoni.

 

    Si vols, ja pots deixar-me anar Antoni.

    Car els meus ulls t'han vist damunt la taula,

    il·luminant el testament, la baula

    que ferra l'impensable en matrimoni.

 

    T'han vist l'hereu i l'heretat testada:

    el Nom en cada nom: l'Instant més àgil

    dansant, glorificant cada mirada;

 

    el temps d'Andreu, eternitat pensada

    per a regraciar la vida fràgil;

    la carn per sempre més en Tu emparada.

  

     [L'Eliana, febrer de 2000,  Cant temporal, 2000]

 

 

Tot i que sempre ens quedarà la seua poesia, el seu exemple cívic i el record de la seua bondat, el trobarem molt a faltar, a n'Antoni, l'home, l'amic.


🌾  🌾  🌾