Marta Pérez i Sierra guanya el 36è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

El poemari Escorcoll de Marta Pérez Sierra (Barcelona, 1957) ha estat guardonat amb el Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi que l'Associació Cultural Amics de Joan Valls instituí en memòria del neuropsiquiatre madrileny que exercí en aquest ciutat des de 1951 fins al seu traspàs l'any 1983. Cofundador i primer president del Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi, president del grup de teatre de càmera La Cazuela i del Grup d'Alcohòlics Rehabilitats d'Alcoi, entre d'altres iniciatives, fou militant comunista des dels anys 60s i tingué també una intensa vida literària com a lector i com a autor de poemes, contes i novel·la curta (Jaque al amo, El alijo…) i teatre (Legado de rosas para el futuro, El expreso de las 24…), obres per algunes de les quals rebé el premi de novel·la Hora XXV per a metges escriptors o el Sant Jordi de Teatre d'Alcoi.

El jurat d'aquesta trentasisena convocatòria fou integrat per Jordi Botella, Rosa Escrivà, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif i hagué de triar l'obra guanyadora d'un total de 73 originals presentats, 45 dels quals procedien de Catalunya, 19 del País Valencià, 6 de les Illes Balears, 2 d'Andalusia i 1 d'Itàlia, mentre que 46 eren signats per homes i 27 per dones. El premi està dotat amb 1.500 euros i el publica enguany per primera vegada la prestigiosa Edicions del Buc amb un ajut de l'Ajuntament d'Alcoi. El guardó, amb la presència de l'autora, serà fet públic el dissabte 9 de març al Centre Cultural Ovidi Montllor en un acte en què es presentarà el llibre guanyador i s'atorgaran també els 25 Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català que reconeixen la tasca de persones i entitats de les comarques de l'Alcoià i el Comtat i que enguany han recaigut en l'alcoiana Assun Navarro, del Col·lectiu 8 de Març, i el Grup de Danses Baladre de Muro. A l'acte hi haurà també l'actuació musical de Fan Swing, amb Sofia Moltó, Juan Mateo i Toni Cruz.

Pel que fa a la guanyadora del premi de poesia, la barcelonina Marta Pérez i Sierra, es tracta d'una escriptora d'una extensa obra poètica que s'inicià en 2002 amb Sexe Mòbil Singular (SMS) i que ha continuat amb Dones d'heura (2011), boCins (2011), Si goso dir-li un mot d'amant (2013), M'he empescat la lluna (2015), Un segon fora del dubte (2016), Ostatge (2016), Llavors, els peixos (2017), Gàngster, ploma i Vaudeville (2018) i Compte amb el buit (2018). Ha conreat també la narrativa curta amb els volums de contes I demà, l'atzar (2008), Bavastells (2014) i ¿Dónde estás?, ha tingut cura del llibre col·lectiu solidari Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (2016) i ha participat en Ponts d'aigua (2018), antologia poètica col·lectiva en favor de Pro Activa Open Arms.

Escorcoll, el poemari que ara edita Edicions del Buc, és un viatge límpid a les tenebres de la presó ple de ressonàncies del passat i la sensualitat d'un món compartit amb la germana empresonada. A propòsit del llibre, que combina amb autèntic mestratge la duresa de l'experiència evocada amb l'ús d'un llenguatge poètic translúcid que funciona amb ritmes i sentits perfectament pautats, l'escriptor alcoià Jordi Botella ha dit: «Aquest viatge al final de la nit té una heroïna: “Abigail!”. Potser la tria d’aquest nom haja estat fruit de l’atzar, però m’agrada més concedir-li un valor simbòlic. Abigail, una de les esposes del rei David, és considerada una dona valenta i profeta. Estava casada amb Nabal, home imprudent, que es va negar a abonar el tribut a David. Aquest, encoleritzat quan es disposava a castigar la insubmisssió rebé la visita d’Abigail, la qual li vaticinà que seria un gran dirigent i guanyaria guerres per a Iaveh. David desestimà la venjança i quan poc temps després Nabal morí, es casà amb Abigail».

[La poeta Marta Pérez i Sierra.]

 

 

[El Jurat 2019. D'esquerra a dreta: Rosa Escrivà, Begonya Mezquita, Jordi Botella, 

Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif, a la Plaça de la Mare de Déu de València 

el 22 de gener de 2019.] 

 

Assun Navarro i el Grup de Danses Baladre, premis Joan Valls 2019

L'alcoiana Assun Navarro i Santos, històrica militant feminista del Col·lectiu 8 de Març, en l'apartat individual, i el Grup de Danses Baladre de Muro, en el d'entitats, són els guardonats amb els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, que enguany arriben a la seua 25^a edició, i que atorga l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El premi, de caràcter honorífic, consisteix en una escultura original de l'artista alcoià Antoni Miró creada per a l'ocasió i els serà lliurada en un acte públic que tindrà lloc el proper dissabte 9 de març al Centre Cultural Ovidi Montllor. En el mateix acte Amics de Joan Valls atorgarà també el XXXVIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d'Alcoi a l'autora barcelonina Marta Pérez i Sierra pel seu llibre Escorcoll, que ha editat Edicions del Buc amb una ajuda de l'Ajuntament d'Alcoi. El premi està dotat amb 1.500 euros. Enguany n'han format el jurat Jordi Botella, Rosa Escrivà, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez-Castelló i Pau Sif. Al premi, un dels més veterans del País Valencià, s'hi van presentar 73 obres (45 de Catalunya, 19 del País Valencià, 6 de les Illes Balears i 3 d'altres llocs).

Assun Navarro va nàixer a Alcoi en una família amb arrels a Espejo i Montilla. Durant 10 anys va treballar a Manufactures Carbonell. Corria la dècada dels 60 i en aquesta emblemàtica fàbrica de la indústria tèxtil alcoiana Assun va prendre contacte i consciència del valencià, l'interès pel qual ja no decauria. Fou en aquesta llengua, ja plenament assumida, que va educar els seus dos fills. En els anys de la transició Assun Navarro va col·laborar amb l'Associació de Veïnes i Veïns de la Mistera. La seua feina, constant i discreta, en aquesta entitat del moviment veïnal, amb l'arreplega i organització de tota la informacó gràfica i escrita que generava, va fer possible la plena presència del valencià en aquest àmbit. Fou aquesta mateixa tasca la que Assun Navarro, conscient de la importància d'una bona arxivística per al present i futur de l'idioma, realitzà ara al si de la COCUPANCA, el col·lectiu per la cultura de la pau i la no-violència del Comtat i l'Alcoià. Però Assun Navarro és coneguda sobretot per la seua lluita en el moviment feminista i la seua implicació en les activitats del Col·lectiu 8 de Març on, entre d'altres tasques, hi ha continuat la seua tasca de documentació i n'ha tingut cura de l'arxiu. També en l'esfera de la seua activitat laboral, a la botiga de Cocentaina on ha treballat quasi 30 anys, tota la retolació, informació per al públic, fitxatge dels productes, etc., ha estat feta en valencià gràcies al seu esforç normalitzador. Assun Navarro és, doncs, un magnífic exemple de persona que s'incorpora amb tot l'entusiasme a la llengua i cultura dels valencians, que la fa seua i que n'impulsa l'ús normal.

 

 [La premiada Assun Navarro al mig, entre Marieta, a la dreta de la imatge, i Emília, totes tres del Col·lectiu 8 de Març, en una imatge recent.]

Pel que fa al premi Joan Valls a entitats i col·lectius, han volgut els socis i sòcies d'Amics de Joan Valls que enguany recaigués en el veterà Grup de Danses Baladre de Muro. Fundat en 1981 per «retrobar el folklore i les tradicions lligades al nostre poble i les seues festes», l'activitat de Baladre, amb uns 40 integrants, gira al voltant de la recerca, documentació, conservació i difusió de les úsiques, cançons, balls i tradicions populars de les comarques del sud del País Valencià. Així, Baladre ha realitzat estudis i exposicions d'indumentària antiga i etnografia, participa en l'escola municipal de dansa i en trobades i festivals folklòrics, fa conferències divulgatives i tallers de dansa i amenitza cerimònies civils i religioses. La seua Rondalla Baladre és l'encarregada de posar la música per al ball del grup. Els nombrosos intercanvis que el grup ha dut a terme l'han portat per Itàlia i França, Alemanya i Portugal, Galícia, el País Basc, Castella o Múrcia, a més de sovintejar territoris germans de Catalunya i les Illes Balears, on té en projecte l'agermanament amb la població homònima de Muro. També ha produït espectacles propis: «Festa major» (1988), «Del sud al nord» (1995), «La faena i la festa» (1995), «Això diu que era» (1997) «La festa dels no convidats» (2004), «Cada cosa al seu temps» (2005), «Tradicions de Muro» (2007), «Balls i cançons d'ací (2008), «Les danses» (2013), «Sarau mediterrani» (2013) o «Els cecs romancers» (2013). Tot un exemple, com es pot veure, de feina persistent i ben feta indestriable del conreu acurat i normal de la llengua pròpia.

 

[Dues imatges del Grup de Danses Baladre.]

Francesc Pou guanya un premi de relats i Manuel Bellver exposa a l'Octubre de València

Bones notícies dels nostres socis i amics Francesc Pou, que ha guanyat un premi de relats a La Font d'En Carròs amb el seu treball Fugida, i Manuel Bellver, l'artista gràfic i poeta de Sagunt, que inaugura l'exposició Hivern al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València el proper dimecres 6 de març.

Ací teniu l'enllaç amb informació sobre el premi de Francesc Pou i el cartell de l'exposició de Manuel Bellvers. L'enhorabona als dos.

https://www.lesmuntanyes.com/2019/02/27/lescriptor-alcoia-francesc-pou-guanya-el-iv-concurs-de-relat-breu-de-la-font-den-carros/

Presentació d'un nou llibre sobre Valls

Adeu a Jaume Bordera

L'actor, el director, l'home de teatre Jaume Bordera ens acaba de deixar a la seua ciutat, Alcoi. Amic de Joan Valls des de la fundació de la nostra entitat, Jaume va formar tàndem des dels inicis de La Cassola amb un altre dels grans del nostre teatre, Mario Silvestre. Entre els anys 50 i els 80 del segle passat Jaume Bordera va representar molts papers en una companyia que fou una de les més importants mostres del denominat teatre independent de l'Estat espanyol, com a actor, sobri, elegant, amb una veu profunda i greu i ben timbrada, i com a director de no pocs muntatges. Impossible en aquesta nota d'urgència pel seu decés intentar, ni per aproximació, acostar-nos a les fites més importants amb què va viure la que fou, sens dubte, la gran passió de la seua vida, el teatre. Queden, si de cas, tímidament enllaçats pel fil de la pròpia memòria, alguns instants d'El retaule del Flautista, de Fedra, de Minetti. 
La mort de Jaume, però, ens torna a situar, al costat dels records, en el territori dels deutes, que la majoria de les vegades o no es paguen o es paguen malament. Tal és, em fa l'efecte, el deute que la cultura dels valencians en general i la dels alcoians en particular té amb aquell moment esplendorós de La Cassola i amb homes i dones com Jaume Bordera, el d'escriure les històries d'aquella aventura sense la qual no s'explicarien posteriors efemèrides teatrals. Amb la mort de Mario Silvestre, em fa l'efecte que Jaume Bordera es va quedar massa sol com per aguantar amb dignitat aquell projecte que ja a mitjans anys 80 estava necessitat d'un renovació en profunditat. Feia molts anys que Jaume s'havia retirat de tota activitat cultural i potser també social. Ara finalment descansa en pau. Gràcies, Jaume.

[Jaume Bordera, a l'esquerra, amb Ximo Llorens en el sopar de lliurament del premi de 1993.]