Ahir expirava, en el seu domicili de València, el Doctor Adolfo Benages Martínez. Catedràtic de Medicina Interna de l'Hospital Clínic d'aquesta ciutat i des de feia uns mesos Catedràtic Emèrit de la Universitat de València, havia nascut a la capital del país en 1942, fill d'una família aragonesa de Linares de Mora. Pioner en moltes de les pràctiques terapèutiques que avui són moneda corrent en motilitat digestiva, al llarg de la seua carrera publicà més de quatre-cents treballs científics. Home afable i compromès amb els ideals de l'esquerra, molt estimat pels seus amics pel seu esperit desprès i generós, formà part d'Amics de Joan Valls des dels seus inicis. Sabent, com a bon metge, que la seua fi es trobava a prop, va evocar Pablo Neruda i el seu famós Confieso que he vivido, per aplicar-lo a manera de síntesi a la seua pròpia vida.
Viatger infatigable, amb la seua mort perdem un dels referents més clars de la medicina entesa des del seu vessant més humanista i un defensor lúcid de la sanitat com a servei públic i dret inqüestionable dels pobles.
[Clicant ací podreu llegir l'entrevista que Levante-EMV publicava fa uns dies.]
Viatger infatigable, amb la seua mort perdem un dels referents més clars de la medicina entesa des del seu vessant més humanista i un defensor lúcid de la sanitat com a servei públic i dret inqüestionable dels pobles.
[Clicant ací podreu llegir l'entrevista que Levante-EMV publicava fa uns dies.]
Que Adolfo descanse en pau i viu en la memòria dels seus amics i dels Amics de Joan Valls.
