Convocat el XXIXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

BASES

1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.

4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2011, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licitant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.

5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

6. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra  de l'Editorial Denes.

7. El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.

8. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi en març de 2012, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XVIII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, 22 d'octubre de 2011 

Sessió de l'Institut d'Estudis Catalans a Alcoi

El proper dijous 20 d'octubre la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra a la Sala de Graus de l'edifici Ferràndiz i Carbonell una històrica sessió. Serà, en efecte, la primera vegada que la ja més que centenària institució visita oficialment la nostra ciutat per fer-hi una jornada de treball. L'excusa –si així es pot anomenar– és precisament el centenari de la Secció Filològica de l'IEC i alguns altres més: dues morts, la de Joan Maragall i la de Teodor Llorente, i dos naixements, el d'Enric Valor i el de Manuel Sanchis Guarner. Les lectures, conferències i estudis que s'oferiran la vesprada del dia 20 s'ocupen també de Joan Valls, de Jordi Valor i d'Ovidi Montllor. Serà una magnífica oportunitat perquè els assistents a aquesta sessió de treball, oberta a tot el públic, tinguen un coneixement de primera mà d'unes reflexions sobre els autors citats que posteriorment seran publicades per l'Institut. I per als representants de la institució normativa més important del català, l'activitat dels quals es complementa amb visites guiades a la nostra ciutat, per prendre el pols a la vitalitat i/o decandiment del català d'Alcoi als diversos àmbits socials. I perquè tots junts treballem per la revitalització d'una llengua i d'una cultura que en el cas del nostre poble està patint des de fa anys una penúria d'idees i projectes i notables retrocessos en les poquetes coses amb què havíem anat avançant (estalviem al lector o lectora d'aquest bloc, de moment, els detalls concrets d'aquest retrocés). Bona ocasió, en fi, per fer bo l'eslògan que l'IEC ha triat inspirant-se en Joan Maragall: l'any de la Paraula Viva.
Acabem comentant que els nostres socis Jordi Botella i Manel Rodríguez-Castelló, i el Premi Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, Eugeni S. Reig, participaran amb comunicacions sobre Ovidi Montllor, Joan Valls i Jordi Valor. I ací el programa complet de la jornada.

 

 [Cliqueu diverses vegades sobre la imatge per millor visualitzar-la]

Homenatge a Mestre

El text censurat del representant de Compromís al Consell de RTVV

CONSIDERACIONS I PROPOSTES AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE RTVV (28/07/2011)

RAFAEL XAMBÓ. REPRESENTANT DE COMPROMÍS.

El grup RTVV es troba en una situació gravíssima de vulneració dels principis fonamentals de la Llei de creació 7/1984 de 4 de juliol tant pel que fa a la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia (art. 2n. a), a la veracitat, imparcialitat i objectivitat en les informacions (art. 2n. b), a la separació entre informació i opinió (art.2n. c), com pel que fa al respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social (art. 2n. e).
En aquest sentit, la presència del valencià en el conjunt de la programació es troba molt per davall del que és exigible per al compliment del mandat legal i arriba a desaparèixer sovint en l’horari de màxima audiència. Tots els estudis indiquen una presència de la llengua pròpia per davall del 50%. El pressupost per a doblatge al valencià s’ha reduït en un 70% i ha portat a la fallida del sector. D’altra banda, en el conjunt de la programació s’ignoren sistemàticament les obres del sector cultural –literatura, teatre i música- que s’expressen en valencià. De la mateixa manera, no es dóna informació de les Trobades d’Escola Valenciana que reuneixen milers i milers de persones per tota la geografia valenciana. La manipulació informativa ha estat documentada en repetides ocasions pels sindicats de RTVV i associacions d’usuaris i ha sigut objecte de queixa davant el Síndic de Greuges. Els fets dels darrers dies en relació a la cobertura informativa del cas judicial en què es troba imputat l’expresident Camps, així com la informació sobre la seua dimissió i l’allau de lloances, a mena de publireportatge, a la seua presidència, són la darrera mostra d’una greu manipulació informativa de l’audiència amb una clara intenció d’ocultar i enganyar. Se li ha arribat a atribuir l’arribada de l’AVE o la consecució del corredor mediterrani.
Convé no oblidar el paper actiu que RTVV va jugar en el cas Gurtel per mitjà dels contractes milionaris per a la visita del Papa l’any 2006 i que van suposar el desviament de sis milions d’euros cap a la trama corrupta i la dimissió de l’anterior Director General, Pedro García, implicat també en el cas.
Igualment, convé assenyalar la manca de diligència de l’actual Director General en el cas d’abusos sexuals de l’exdirector de Recursos Humans Vicente Sanz, un cas en què RTVV haurà de pagar-li indemnització per no haver-li obert un expedient al seu moment, haver-lo mantingut més d’una setmana en el seu lloc, després de denunciats els fets greus, i haver mentit als representants sindicals assegurant que li havien obert expedient.
Quant a la situació econòmica de RTVV, és conegut que arrossega un deute de 1.200 milions d’euros. Una sagnia que es va iniciar l’any 2000 quan la Generalitat va decidir que les ampliacions de capital de RTVV es feren a partir d’aquell any mitjançant endeutament bancari en comptes d’incrementar les aportacions de la Generalitat. Una decisió que ajornava els problemes i que ens ha dut a la situació actual en la qual, segons l’informe del Síndic de Comptes (2009), Canal 9 i Ràdio 9 es troben en un dels supòsits de dissolució prevists en l’article 260 de la Llei de Societats Anònimes. Això, no obstant, no ha sigut obstacle per continuar contractant producció externa que es podria fer amb recursos propis, mantenint els contractes d’alta direcció d’un grapat de càrrecs sense cap control, amb condicions opaques i amb indemnitzacions ben sucoses. Cal destacar que a RTVV no hi ha bossa de treball i les contractacions s’efectuen amb tota l’arbitrarietat que el CA de RTVV ha permès, tot transgredint els principis de competència i qualificació per al lloc i de transparència que és exigible als organismes públics. Des de l’any 1996 fins al 2011, RTVV ha incrementat el nombre de treballadors fins a doblar la plantilla. Una política de contractació orientada a tenir personal fidel i submís bé per afinitat ideològica, bé per temor a ser despatxat, mentre la majoria del personal de plantilla, els treballadors més qualificats i que accediren al lloc per mitjà de proves selectives, han estat arraconats a treballs menors.

Segons la Sindicatura de Comptes (2009), les dotacions previstes per a despeses de personal en els pressuposts del Grup RTVV de l’exercici de 2009 pugen a 54.357.650 euros, mentre que les despeses comptabilitzades s’eleven a 81.268.794 euros. Aquesta derivació pressupostària, igual que en exercicis precedents, està motivada per la inclusió de les despeses de personal contractat per obra o servei per a la producció de programes en el capítol II del pressuposts del Grup.
No obstant això (i tal com es va posar de manifest ja en anteriors informes de fiscalització), una vegada revisats els contractes del personal de programes analitzats s'observa que els dits contractes són de naturalesa laboral i tenen per objecte la realització de les tasques típiques de l’activitat de TVV i RAV. En conseqüència, atenent al que estableixen les normes pressupostàries relatives a la classificació econòmica de la despesa, aquestes despeses, quan es destinen a satisfer qualsevol tipus de retribució pels serveis prestats o treballs realitzats per personal dependent, no poden imputar-se al capítol II.

Crida poderosament l’atenció la ruïnosa gestió en la compra de drets esportius. L’any 2009, últim any en què disposem de dades fiables per mitjà de la Sindicatura de Comptes, TVV va invertir 33 milions d’euros en la compra de drets esportius, principalment del València C.F. (17 milions) i del Vila-real C.F. (13.7 milions). Els va vendre a tercers per 22.2 milions d’euros. El resultat fou que es van perdre 11 milions d’euros en una operació encoberta de subvencionar els dos principals equips de futbol valencià sense haver-ne de donar comptes i augmentant les pèrdues del Grup RTVV. No consta que el CA de RTVV cridara l’atenció dels responsables de TVV, exigira explicacions i prenguera les mesures adients davant un cas tan greu de mala gestió.
Quant a audiència, TVV ha anat perdent l’interès del públic valencià que s’ha reduït a la meitat. Si l’audiència mitjana del 2009 fou del 11.8 per cent, l’any 2010 era del 5.9 per cent i ha continuat baixant.
En suma, el Grup RTVV es troba en una situació gravíssima d’incompliment de la Llei de creació, amb una gestió econòmica i de personal totalment ineficient i amb un perfil de continguts de programació mediocre i allunyat del que ha de ser una televisió pública al servei de la ciutadania.
Per tot això, PROPOSE:
Cessament immediat del Director General de RTVV, José López Jaraba, i que les seues competències siguen assumides interinament pel CA de RTVV fins que es procedisca al nomenament d’un nou Director General.
Cessament immediat dels directors de Canal 9, Luís Redondo, i Ràdio 9, Lluís Motes, i dels respectius caps d’informatius. Aquests càrrecs haurien de ser assumits, interinament i fins als nous nomenaments, pel personal de plantilla més qualificat i antic en cada cas a proposta del CA de RTVV.
Revisió de tots els contractes d’alta direcció i de les indemnitzacions que s’hi inclouen.
Obertura d’una convocatòria pública per a la provisió del lloc de Director General entre professionals amb prestigi i competència reconeguts. El CA elaborarà una terna atenent criteris de qualificació, experiència en el sector, coneixement de la realitat valenciana i compromís de compliment de la Llei de creació de RTVV i la proposarà al Consell de la Generalitat Valenciana.
Prendre les mesures oportunes per a constituir de nou el Comité de Redacció, previst en el Conveni Col·lectiu de RTVV, com a instrument per a avaluar l’adequació dels diferents programes de contingut informatiu al pluralisme polític, la veracitat dels fets i l’absència de manipulació.
Instar la Generalitat Valenciana i les Corts perquè creen i posen en marxa el Consell Audiovisual (Llei 1/2006, de 19 d’abril, de la Generalitat, del Sector Audiovisual), al qual l’Estatut d’Autonomia encomana vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l’àmbit dels mitjans audiovisuals de comunicació social.
Atenent la declaració feta pública pel President de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra, quant a la necessitat de reestructurar el Grup RTVV amb criteris d’eficiència i estalvi, iniciar d’immediat els treballs escaients en aquest Consell d’Administració per contribuir amb totes les nostres forces i capacitats a redreçar RTVV, patrimoni de la ciutadania que ha d’actuar al seu servei en defensa i promoció de la llengua pròpia, la cultura valenciana i universal, els valors democràtics i el dret a la informació de totes i tots.

Monolingüisme per decret

Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l'anglès. L'embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?

L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.

Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.

I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.

I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.

Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!

ALFONS ESTEVE

[Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011]