Adéu a Mena

No seràs mai com l'ombra,
coloma de pau i de tendresa,
àngel que travessa l'aire
eternament ballant
rere el teu orgue de maneta
coronada amb tota la llum que escampa
la tarda amena
pel jardí del temps,
eternament en el serení vacil·lant
dels teus passos.


Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum, 2005.


Sabíem que la mort havia d'arribar, tanmateix, el traspàs de Filomena, ens ha imprimit una pàtina de tristor a la pell difícil de desmaquillar. Tenia 84 anys i en feia més de deu que l'Alzheimer havia esborrat de la memòria les paraules i les estampes d'una llarga vida: l'alegria de ser mare de sis fills i la història d'amor amb aquell metge que vingué de Madrid, Don Manuel, i que les coses de la guerra, aquella que vam perdre, van ser causa de la seua unió. La infantesa a la segona casa de l'Oliveral (o era de Castellar?) des d'on acompanyà la seua germana quan fou abanderada de la República i des d'on perseguia l'home de l'orgue de maneta fins als afores del poble, mentre ballava i ballava al ritme d'algun passodoble. Els estius a la platja del Verger, envoltada de criatures i de cunyats, nebots, amics, dona valenta i treballadora. Quanta gent que l'ha estimada perquè es va fer d'estimar, aquella mirada tan dolça i el seu somriure amable, la valencianeta de l'horta.
Unes notes de piano, el primer moviment de les variacions Goldberg de Bach, les paraules del seu fill Manel, l'enteresa de la resta de la família, i una multitud d'amics la vam acomiadar ahir al poble on va viure durant més de quaranta anys, Alcoi.
Se n'ha anat com era, carinyosa i discreta, l'equipatge carregat d'estima per donar i vendre, ensenyant-nos a viure a qui l'hem coneguda, també des de la inconsciència dels últims anys. Ens queda l'eco de la seua veu repetint versos i lletres antigues, el coratge amb què va dur endavant un projecte de vida feta a la seua mida i la lliçó de fer front al riu cabalós de la vida.

Acció de carrer en defensa de la Font Roja

L'assemblea de la campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" durà a terme una acció de denúncia contra la construcció de l'hotel de la Font Roja, que impulsen el govern municipal d'Alcoi i la Diputació d'Alacant.

La moguda consistirà en la formació d'un text en defensa de la Font Roja amb els cossos de les persones participants (que haurem de ser almenys unes 150; si en som més, molt millor).

Per això necessitem molta gent que vulga participar. Per a fer-ho, simplement hauria d'estar en la plaça d'Espanya, el dijous 16 de juliol, abans de les 8 de la vesprada. Ha de vindre vestida de negre o amb roba fosca (per a destacar sobre el terra de la plaça). Calculem que la moguda no durarà, en total, més de mitja hora. Hi pot participar gent de totes les edats, també xiquets i xiquetes.

Per a garantir que l'acció siga un èxit necessitem que tota la gent que vulga participar ens ho confirme, com més prompte millor, enviant-nos un correu amb el seu nom, un telèfon i una adreça electrònica de contacte.







Campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural"

http://fontrojadetots.blogspot.com/

Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com

Adreça postal: Apartat de correus 252 - 03800 Alcoi

Article d'Emma Rodríguez sobre l'afer Seguí

Des de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà lamentem l'actitud paranoica del fins ara comissari d'exposicions del Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, Josep Lluís Seguí, que seria irrisòria i no mereixeria més comentaris si no fos que, a través d'un escrit enviat a artistes i a la premsa, el susdit excomissari, amb tot de falsedats infundades, intenta desacreditar, acusant-la de censora i d'atemptar contra la llibertat d'expressió, la veterana entitat cultural alcoiana, exemple precisament de compromís cívic i de treball en defensa dels drets humans i molt especialment el d'expressió. Reproduïm ací l'article que la presidenta del Club i sòcia d'Amics de Joan Valls Emma Rodríguez Castelló ha fet en resposta a l'excomissari (hi ha noms que ni fets a posta).




Potser el tedi o potser la calor sufocant, ens fa perdre l’oremus. Potser ambdues coses alhora. El fet és que aquesta setmana Josep Lluís Seguí, comissari d’exposicions a la Unesco, ha patit una mena d’insolació preocupant. Com un déu absolut i omniscient ha llançat una poalada d’aigua freda que, lluny d’apaivagar la xafogor primaveral, ha provocat una cremor inexplicable entre els centenars de socis del Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi. Lluny de sentenciar ningú per actuacions que clamen el cel, provarem de trobar una explicació lògica a les humiliacions del senyor Seguí.
En una llampegada d’ira, J.L. Seguí ha desmuntat l’exposició amb la mateixa rapidesa amb què la va muntar. La raó: dos quadres descansaven sobre una cadira i un d’ells amb el vidre trencat. Degué pensar que la directiva del Club havia censurat els quadres i que per això no penjaven a les parets (res més lluny de la realitat, senyor Seguí!). De vegades els reflexos es poden alentir però, vés per on, l’exposició ja feia dies que s’havia inaugurat i si algú haguera decidit censurar-la, simplement no l’hauria exhibida.
Una persona que treballa en el món de la cultura i l’art i que fa aportacions a premsa, ha de ser suficientment intel·ligent com per trobar una explicació a aquest accident i no precipitar-se a enviar comunicats ofensius als mitjans de comunicació, als partits polítics i als artistes, que tan respectuosament han tingut cabuda en els locals de la Unesco. Potser no cap en una ment tan retorçuda pensar que els quadres han caigut per algun motiu que desconeixem. La qüestió és que l’anècdota li ha valgut per afirmar que ha sigut “un acte de censura i punt”.
Això és tot. Vet ací la lògica de la conclusió. Res més.
Volem acallar les veus d’aquells que el creuen; perquè les nostres no són ni actituds paleolítiques ni dictatorials, ni actes indignes i bruts, fora de lloc i de temps.
Lamentem no donar nom dels responsables de la censura perquè aquest vocable no entra en el nostre diccionari. Lamentem dir-los que, de moment, no hi ha dimissions. Permeta’ns, senyor Seguí, continuar vivint amb la consciència tranquil·la. I sàpiga que, malgrat el mal oratge, malgrat que es torne a atemptar contra la nostra reputació, defensarem la llibertat d’expressió i passarem full als episodis que ens sotmeten a tractes degradants com el que vosté ens ha regalat. Així ho avalen els anys treballant per Alcoi, així ho constata la gent que ens coneix. Només ells i elles tenen la raó, crega’ns.

Emma Rodríguez Castelló

Rebels de l'esperança

Amb aquesta placa commemorativa vam iniciar els actes de celebració del 1r de maig, com cada any. Noranta-dos anys després, la casa que va veure nàixer el poeta Joan Valls i Jordà ha quedat devanida en saber que un tatuatge com aquest quedarà gravat a la seua pell per sempre.





Mentre els homes i les dones d'Alcoi es manifestaven, la senyera cobria les paraules del poeta. L'Octavi Valls, el seu germà, va descobrir la imatge als ulls dels qui ens aplegàvem al carrer Sant Francesc, just davant del número 7. L'octogenari Octavi i els seus familiars estaven devanits, havien portat alguna foto minúscula, en blanc i negre, que mostrava la infantesa dels germans Valls i Jordà, en aquell Alcoi de principis del XX. Hiroshi va interpretar "El cant dels ocells" i, després de les paraules de Manel, de coratge i agraïment, vam baixar fins la placeta del Fossar on l'acte ja és tradició: cançons de la Coral Alcoiana, poemes recitats, flors i llibres. Els Amics de Joan Valls, devanits i devanides, un any més amb el poeta, per qui els anys porten més i més paraules d'agraïment i d'estima.

Homenatge a Joan Valls l'1 de maig

Com cada any, Amics de Joan Valls organitza l'Homenatge a Joan Valls el primer de maig. Enguany, com veureu, tenim doble convocatòria: al carrer de St. Francesc, 7, a la casa on va nàixer el nostre poeta en 1917, per descobrir-hi una placa commemorativa, i a la Placeta del Fossar amb les actuacions que més avall es detallen. A la plaça instal·larem una parada de llibres perquè els socis puguen arreplegar els que els corresponen i el públic en general puga comprar-ne. Després de l'Homenatge hi ha previst un dinar de germanor a la Font de l'Horta per a tots els qui us hi vulgueu apuntar. Ànim i omplim de roig i versos Alcoi.