21 treballs presentats

Un total de 21 poemaris han estat presentats a la vintisisena convocatòria del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez –10 de procedents del País Valencià, 10 de Cataunya i 1 de les Illes Balears– que organitza a Alcoi l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El Jurat, integrat per Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis, Ricard Ripoll i Manel Rodríguez-Castelló, haurà de triar el poemari guanyador, que serà editat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes. El premi està dotat, amb 1.500 euros.
El proper dissabte 14 de març tindrà lloc al Centre Cultural Ovidi Montllor la cerimònia de lliurament del premi, amb la presentació del poemari guardonat i el lliurament dels XV Premis Joan Valls per l'Ús i Promoció del Català que l'entitat convocant atorga a una persona i a un col·lectiu de les comarques de l'Alcoià i del Comtat en reconeixement a la seua tasca en defensa de l'idioma propi. Els guardonats d'aquest premi reben una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró.
La cerimònia de Lliurament dels Premis 2009 s'obrirà amb l'actuació del Trio Eva Dénia, que interpretarà cançons de Georges Brassens, i continuarà després amb la intervenció d'algun membre del Jurat, del poeta guardonat i dels premiats amb els Joan Valls 2009. L'acte acabarà amb un vi d'honor.

Alcoi, 20 de gener de 2009

15 PREMIS JOAN VALLS I JORDÀ

Amics de Joan Valls obrim des d'ara el termini perquè tots aquells amics i simpatitzants que ho vulgueu pugueu fer les vostres propostes per a candidats als 15 Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català 2009. Com deveu saber aquest guardó honorífic, que reconeix la tasca civil d'una persona i una entitat de les comarques de l'Alcoià i el Comtat que s'hagen distingit en el treball de normalització de la nostra llengua, fou instituït per la nostra entitat en 1995 i consisteix en una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró. El premi ha estat lliurat fins ara a les següents persones i entitats:

1-1995: Rafael Sellés i Tormo (Alcoi) / Associació de Veïns Zona Nord (Alcoi)

2-1996: Josep Maria Segura (Alcoi) / Centre Cultural Castallut (Castalla)

3-1997: Vicent Romans (Alcoi) / Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi)

4-1998: Ximo Llorca (Muro) / Centre d’Estudis Contestants (Cocentaina)

5-1999: Adolf Gisbert (Alcoi) / El Romeral (Alcoi) i Sant Joan Bosco (Cocentaina)

6-2000: Alfons Llorenç (Planes) / IES Pare Eduardo Vitoria (Alcoi)

7-2001: Àngels Jordà (Alcoi) / Club d’Amics de la UNESCO (Alcoi)

8-2002: Josep Lluís Peiró (Muro) / Col·lectiu Serrella (Banyeres)

9-2003: Verònica Cantó (Cocentaina) / Llibreria La Lluna (Alcoi)

10-2004: Vicent Micó (Turballos) / Patronat del Tractat d’Almirra (Camp de Mirra)

11-2005: Isabel Carreres i Senabre (Benillup) / Fonèvol (Alcoi)

12-2006: Emili Marín (Alcoi) / Ateneu Cultural El Panical (Alcoi)

13-2007: Josep Tormo i Colomina (Alcoi) / Coral Polifònica Alcoiana (Alcoi)

14-2008: Mila Llorens (Cocentaina) / Grup de Dolçainers La Xafigà (Muro)

Així doncs, ja podeu enviar-nos les vostres propostes a amicsjoanvalls@gmail.com.
El dissabte 14 de març de 2009, al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, farem públic homenatge als distingits en el transcurs d'una vetlada on també atorgarem el XXVIè Premi de Poesia M. Rodríguez Martínez. De tot el programa d'activitats us n'anirem donant notícia puntualment.



Emili Marín, premi 2006, i l'autor de l'escultura Antoni Miró

Deu anys sense Brossa

Fa deu anys que ens va deixar Joan Brossa. Llavors, en el trànsit del 1998 al 1999, vam escriure la columneta que segueix. Avui la rescatem per continuar homenatjant el genial poeta.

BROSSA

El trànsit d’un any a un altre sembla època propícia per a certs adéus silenciosos. Enmig l’algaravia buida d’aquestes dates, el formigueig d’un consumisme forassenyat i la lacrimogènia inodora, incolora i insípida que la sustenta, alguns, tal volta els més clars, decideixen fer les maletes –o plegar el faristol– i fer un mutis que sempre ens agafa per sorpresa. Així ha estat en el cas de Vicent Ventura.
Però l’última acció de Joan Brossa sembla haver estat dissenyada amb precisió milimètrica. El més gran poeta català d’aquesta segona meitat del segle, que va inventar infinites maneres de viure, deu haver-se inspirat en algun vers propi per realitzar el darrer gran salt mortal. Un final adequat per al gran mag il·lusionista, amb la qual cosa ens torna a deixar a tots amb un pam de nas, encara esperant amb un punt d’ingenuïtat que la seua figura menuda torne a aparèixer des dels fons del copalta on s’ha entaforat, al costat de coloms, papallones i conills, o de darrere els cortinatges de vellut on un canó de llum projecta encara un cercle perfecte. Però la vida és un joc finit que et pot sorprendre, pletòric, quan estaves a punt de fer els vuitanta. O tal volta la seua ha estat una manera elegant d’esquivar els homenatges que tanta nosa li feien.
El cert és que a l’estany poètic nostre, on rauquen massa les granotes que confonen la poesia amb l’edició compulsiva de poemes i el treball amb el refregit de bunyols pastats amb farina antiga, el silenci amb què brilla l’estel de Brossa, que ha demostrat que vida i poesia són la mateixa cosa, continuarà rebentant les oïdes dels més sords. Quan, buida la sala, el seu cos incinerat s’enlaire en volutes des de l’escenari (i qui diu foc, diu flames), la funció es perpetuarà en cada paraula, cada lletra, cada signe: “Accepta aquesta elegia d’aplaudiments, / amic Frègoli, amic meu estel·lar, / i guarda’m la butaca dellà el Temps”.

Manel Rodríguez-Castelló, Levante-EMV, 2 gener 1999

Quan ve Nadal

Bonnadal!




Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

Miquel Martí i Pol

Salvem la Valleta d'Agres-Manifest

Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.

L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de quatre carrils, seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un de molt més gran: connectar Madrid amb Benidorm.

La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tindre'n cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.

Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, per la qualitat que oferim. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.

Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com passa el temps i cap administració no fa res per millorar-ne l'estat, per donar-li un rendiment ni per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?

L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.

La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i la seua substitució per una adequació de la carretera actual, i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en aspectes com la sanitat, l'educació i serveis de tot tipus.

Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.


VOLEM SER PUNT D’ARRIBADA, NO UN LLOC DE PAS!!!




Totes aquelles organitzacions, entitats, associacions que ho desitgen ja podem adherir-se al manifest seguint el següent enllaç:

http://f2-preview.runhosting.com/salvemlavalleta.freeconfigbox.com/entitats.php

Gràcies per col·laborar.

http://salvemlavalleta.blogspot.com
http://www.salvemlavalleta.org
e-mail: plataforma.vallagres@gmail.com