Amics de Joan Valls ens adherim al manifest que diverses entitats alcoianes han preparat per celebrar aquesta data. Des d'ací animem a participar en els actes programats i a defensar amb coratge les nostres reivindicacions com a poble. Visca el País Valencià lliure!
MANIFEST 9 D’OCTUBRE
És obligació civil commemorar un any més el 9 d’octubre. Ha plogut molt des que fa més de 700 anys forjàrem una nova identitat nacional. Però ara la pluja, lluny d’afavorir-nos ofega un poble esculpit per la singularitat dels segles.
Commemorem, sí, però no podem celebrar encara una data tan assenyalada en el calendari valencià:
No, mentre arrosseguem complexos d’inferioritat que ens impedesquen moure’s.
No, mentre ens lliurem a la submissió i ens entestem a conservar la convicció de ser menys que els altres.
No, mentre als nostres dirigents l’olor a vernacle els espante i únicament se’n servesquen per omplir l’expedient de mitja dotzena de fets folklòrics i cautelosos.
No, mentre conreen el buit, el no-res; mentre disfressen i obliden les realitats vives i siguen apàtics respecte al demà.
No, mentre les institucions públiques estiguen en mans dels botxins que tallen de soca-rel l’extensió i normalitat del català al País Valencià fent-ne un conflicte permanent.
No, mentre es limiten a permetre l’escola en valencià i s’autosatisfacen a exposar en l’escaparata estadístiques burlesques mentre deixen la feina dura al professorat i als pares i mares que volem viure en una societat normal.
No, mentre la seua siga una política depredadora del territori i del medi ambient i vagen teixint el malson de l’especulació, i facen traveta a la democràcia tapant-nos les boques amb falses promeses i desatenen les nostres reivindicacions, mentre s’enriqueixen amb camps de golf i construccions desmesurades.
No, mentre els qui creen una radiotelevisió valenciana amb despeses milionàries no la facen íntegrament en valencià i la nostra pantalla local s’entele d’interferències igualment discriminatòries.
No, mentre custodien la informació i ens mutilen el dret de triar lliurement els canals de televisió catalanes, que també són nostres.
No, mentre els verbs “promoure” i “fomentar” siguen edulcorants accions que no constitueixen una decidida política lingüística i siguen només una exaltació simbòlica.
Som nosaltres els qui gestem dia a dia iniciatives fèrtils i procurem un aire més net al nostre poble. Però, encara hui, malgrat molts anys de lluita i reivindicació, el que respirem fa olor a socarrim. Els alcoians i alcoianes, amb la moral que ens caracteritza, ens neguem a fer de ploramiques perquè ens sentim capaços d’articular el País Valencià, de fer autèntics projectes de comarcalització i vertebració del nostre territori, de teixir una societat conscient de la seua identitat que integre els nouvinguts sense exclusions ni suspicàcies.
I ací estem un any més, moguts per un sol ànim: contribuir que Alcoi impulse camins cap a projectes realitzables i imaginar des de la raó senyes d’identitat arrelades a la història i a perspectives de futur. Alcoi pot i ha d’aportar al conjunt del País Valencià tot els seu tresor cultural i lingüístic.
Ja està bé: arrosseguem 300 anys de tardors des que atemptaren contra la nostra sobirania. Ara s’anuncia el tancament d’emissores de TV3 i la multa de 300.000 euros ens pot caure a sobre, s’amenaça la destrucció del territori i l’abandó del valencià. Queda clar que l’abús de poder facilita furtar drets i llibertats i dificulta que ens donen res que no ens guanyem nosaltres amb el nostre esforç. No permetrem que la nostra siga una societat moribunda ni que escriguen en les pàgines de la història la seua acta de defunció.
Fem, anem fent, no deixem de fer. Potser aviat les tardors seran autèntiques primaveres d’hivern i celebrarem amb èxit aquesta commemoració del 9 d’octubre.
Alcoi, 9 d’octubre del 2007
