i aquest fred d'un desembre amb gust de terra i menta.
Us desitgem salut i molta alegria.
Amics de JV.
Salvador Jàfer
divendres, 23 de desembre del 2005
Entrem a l'era de Capricorn
Uns minarets que s'aixequen entre verds,
i aquest fred d'un desembre amb gust de terra i menta.
Us desitgem salut i molta alegria.
Amics de JV.
Salvador Jàfer
i aquest fred d'un desembre amb gust de terra i menta.
Us desitgem salut i molta alegria.
Amics de JV.
Salvador Jàfer
dimecres, 21 de desembre del 2005
Detesto l'infinit
Detesto l'infinit,
és massa llarg i ample,
però m'agrada perquè el trobo fet
un vuit tombat de panxa enlaire,
com un escarabat vençut injustament
per la física.
Detesto l'infinit, no sona a pluja
ni a cargol de mar ni a vent ni a campana ni a ocell
matiner: sempre m'ha fet por,
la por perfecta,
el clos d'on vaig sortir
vestit de rosa.
Màrius Sampere Passerell
Jerarquies, ed. Proa 2003
dimecres, 7 de desembre del 2005
Joan Antoni Climent
Ha mort l'amic Fullana, estimat per tots i totes els qui el vam conéixer. Us copiem un text que ha escrit Jordi Botella en la seua memòria.
ELEGIA
(A Alcoi, el seu poble i el nostre, se’ns ha mort com el foc Joan Antoni Climent
Fullana amb qui tant estimàvem)
Jo vull ser plorant el braç on et penjaves, company de molts anys. Tan prompte te n’has anat que hui et trobaran a faltar les oliveres de Muro i l’asfalt de l’Alameda; els cronopis de Cortázar i la bicicleta des d’on xerràvem de poesia en qualsevol cantonada; el somriure d’Adela que t’acompanya des del batxillerat al “Pare Vitòria” i els ulls de bellesa asiàtica dels teus fills; el bastó d’home savi i el silenci que havies triat des de feia temps.
Tant dolor se’ns concentra aquest matí d’hivern que per doldre’ns ens dol tot el cos. Un colp fred, com la lenta ganivetada d’un adversari covard, t’ha tombat. Has mantés, però, la mateixa dignitat que aquell heroi de Borges que a l’hora de morir diu : “Tápenme la cara”. I és que per a nosaltres tens la malenconia i el coratge dels herois – i amb tu tota la teua família- que no els val el dolor com a redempció. Per això són herois. I tu ja ho eres, tot un heroi, quan jugaves a futbol al Barranquet amb les teues cames de fil d’aram; o fugíem de la Policia Armada en gener del 76 per la Plaça de Bous de València ; o cremaves totes les naus a canvi d’un amor total.
Tornaràs, Fullana. Els valents com tu sempre tornen. En bicicleta o en bastó. Tornaràs amb el teu rostre esmolat de mosqueter francés i l’esguard clar d’un murer noble. I jo t’esperaré en qualsevol cantonada per a mamprendre la conversa que sempre deixàvem a mitges en els últims trenta anys: la victòria de la poesia contra la mesquinesa.
Tornaràs, Fullana. Els poetes com tu sempre tornen. Sempre a la recerca d’una veritat tant fosca com els plisplais que ens emboiregaren moltes nits de l’adolescència. Penja’t del meu braç, amic, i torna ara recitant a tota veu els teus versos:
m’és tot sagrat i al mateix temps profà,
sense miraments¡ i jo em sent el guerrer,
sense sentiments, pagat per a dur la victòria.
ELEGIA
(A Alcoi, el seu poble i el nostre, se’ns ha mort com el foc Joan Antoni Climent
Fullana amb qui tant estimàvem)
Jo vull ser plorant el braç on et penjaves, company de molts anys. Tan prompte te n’has anat que hui et trobaran a faltar les oliveres de Muro i l’asfalt de l’Alameda; els cronopis de Cortázar i la bicicleta des d’on xerràvem de poesia en qualsevol cantonada; el somriure d’Adela que t’acompanya des del batxillerat al “Pare Vitòria” i els ulls de bellesa asiàtica dels teus fills; el bastó d’home savi i el silenci que havies triat des de feia temps.
Tant dolor se’ns concentra aquest matí d’hivern que per doldre’ns ens dol tot el cos. Un colp fred, com la lenta ganivetada d’un adversari covard, t’ha tombat. Has mantés, però, la mateixa dignitat que aquell heroi de Borges que a l’hora de morir diu : “Tápenme la cara”. I és que per a nosaltres tens la malenconia i el coratge dels herois – i amb tu tota la teua família- que no els val el dolor com a redempció. Per això són herois. I tu ja ho eres, tot un heroi, quan jugaves a futbol al Barranquet amb les teues cames de fil d’aram; o fugíem de la Policia Armada en gener del 76 per la Plaça de Bous de València ; o cremaves totes les naus a canvi d’un amor total.
Tornaràs, Fullana. Els valents com tu sempre tornen. En bicicleta o en bastó. Tornaràs amb el teu rostre esmolat de mosqueter francés i l’esguard clar d’un murer noble. I jo t’esperaré en qualsevol cantonada per a mamprendre la conversa que sempre deixàvem a mitges en els últims trenta anys: la victòria de la poesia contra la mesquinesa.
Tornaràs, Fullana. Els poetes com tu sempre tornen. Sempre a la recerca d’una veritat tant fosca com els plisplais que ens emboiregaren moltes nits de l’adolescència. Penja’t del meu braç, amic, i torna ara recitant a tota veu els teus versos:
m’és tot sagrat i al mateix temps profà,
sense miraments¡ i jo em sent el guerrer,
sense sentiments, pagat per a dur la victòria.
dimarts, 18 d’octubre del 2005
XXIIIè premi de poesia MRM
Com cada any, la nostra associació convoca el premi de poesia "Manuel Rodríguez Martínez". Ací us deixem les bases perquè us animeu:
XXIIIè PREMI DE POESIA
“MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ”
Bases
1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guanyadores en d’altres certàmens.
3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de l’interessat.
4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 10 de febrer de 2006, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros, corresponents als drets d’autor de la primera edició. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6. El treball que en resultés guanyador serà editat dins la col·lecció “Poesia”, de Brosquil Edicions, en el termini màxim d’un any.
El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Jordi Botella, Gustavo Cardenal, Gaspar Jaén i Urban i Manel Rodríguez-Castelló.
7. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el 4 de març de 2006, en el transcurs d’un sopar on serà present el jurat i on es lliuraran també els XII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.
A la ciutat d’Alcoi, quinze d’octubre de 2005
amicsdjoanvalls@ono.com
XXIIIè PREMI DE POESIA
“MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ”
Bases
1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guanyadores en d’altres certàmens.
3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de l’interessat.
4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 10 de febrer de 2006, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros, corresponents als drets d’autor de la primera edició. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6. El treball que en resultés guanyador serà editat dins la col·lecció “Poesia”, de Brosquil Edicions, en el termini màxim d’un any.
El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Jordi Botella, Gustavo Cardenal, Gaspar Jaén i Urban i Manel Rodríguez-Castelló.
7. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el 4 de març de 2006, en el transcurs d’un sopar on serà present el jurat i on es lliuraran també els XII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.
A la ciutat d’Alcoi, quinze d’octubre de 2005
amicsdjoanvalls@ono.com
dijous, 5 de maig del 2005
Gràcies Pere!
CONTRIBUCIÓ A L´HOMENATGE DELS I LES POETES AL MESTRE JOAN VALLS I JORDÀ
Estimada gent que honora la memòria del gran poeta alcoià -i català- Joan Valls, al qual tinguí el benefici de conéixer, tractar i llegir en primera persona, a banda d´haver coincidit com a membre jurat en algun que altre premi de poesia, com ara el València de l´Ajuntament del cap i casal.
Tinguí la sort d´anar a Alcoi amb poetes i amics i coincidir en sa casa amb companys com el Lluis Alpera, just quan jo anava a demanar-li un poemari per a una editorial que de penes tingué vida, però hi traguérem una mostra de Joan Valls i Jordà, "A cavall de la vida" en Jaç de palla (Víctor Orenga ed.)...
He pogut explicar amb delectança durant els anys que era preparador de comentari de textos per a aspirants a agregats/ades i catedràtics/ques de literatura catalana a diversos instituts la capacitat de bastiment d´estructures retòriques que ben pocs poetes, a gosades, han treballat com ell aquest segle: en particular, la precisió d´orfebre de l´alexandrí català.
He hagut d´explicar la riquísima imatgeria abastida tant de la tradició catalana com de la veïna tradició romàntica i simbolista/modernista francesa, sense deixar de costat la literatura millor castellana...
Y, per no allargar-me, no me n´estic de col.laborar amb un poema per a contribuir a retre l´homenatge sense dubte degut a Joan Valls i Jordà, que és d´hora!
LA RODA DEL CONEIXEMENT
No et resta més celebració
que la mida de la teua edat en la pell
que s‚avança
cap a l‚escorça dels arbres
sense noms.
El teu dolor té el sabor de les pomes àcides
i ametles verdes
més agres encara,
si la llengua de la soledat farceix tothora,
cerca lentament les osques de les llavors
tan bon punt com l‚àpex
cerca el solc de la llum cap avall,
quan les germanes s‚acomoden
i recorden el sentit tort de la soledat
i dels desigs.
Mentre, la fulla trifoliada ascendeix
lentament
cap a la roda del coneixement,
la flor del blau,
s‚amaga i reposa al bell centre
de la memòria:
Servirem els rònecs menjars esta nit
i ens prepararem per a les copes buides
de les ruges, dels pètals i dels vestits
I, com àngels falsos custodiant el fals paradís,
cobrirem al llit la filla que no tinguérem,
la victòria de la clepsidra,
el cercle fosc, l‚anell en argent viu,
la rosa blava.
(De "Només per a dones", inèdit, i dormint en la casa d´Amós Belinchón)
Pere Bessó.
Estimada gent que honora la memòria del gran poeta alcoià -i català- Joan Valls, al qual tinguí el benefici de conéixer, tractar i llegir en primera persona, a banda d´haver coincidit com a membre jurat en algun que altre premi de poesia, com ara el València de l´Ajuntament del cap i casal.
Tinguí la sort d´anar a Alcoi amb poetes i amics i coincidir en sa casa amb companys com el Lluis Alpera, just quan jo anava a demanar-li un poemari per a una editorial que de penes tingué vida, però hi traguérem una mostra de Joan Valls i Jordà, "A cavall de la vida" en Jaç de palla (Víctor Orenga ed.)...
He pogut explicar amb delectança durant els anys que era preparador de comentari de textos per a aspirants a agregats/ades i catedràtics/ques de literatura catalana a diversos instituts la capacitat de bastiment d´estructures retòriques que ben pocs poetes, a gosades, han treballat com ell aquest segle: en particular, la precisió d´orfebre de l´alexandrí català.
He hagut d´explicar la riquísima imatgeria abastida tant de la tradició catalana com de la veïna tradició romàntica i simbolista/modernista francesa, sense deixar de costat la literatura millor castellana...
Y, per no allargar-me, no me n´estic de col.laborar amb un poema per a contribuir a retre l´homenatge sense dubte degut a Joan Valls i Jordà, que és d´hora!
LA RODA DEL CONEIXEMENT
No et resta més celebració
que la mida de la teua edat en la pell
que s‚avança
cap a l‚escorça dels arbres
sense noms.
El teu dolor té el sabor de les pomes àcides
i ametles verdes
més agres encara,
si la llengua de la soledat farceix tothora,
cerca lentament les osques de les llavors
tan bon punt com l‚àpex
cerca el solc de la llum cap avall,
quan les germanes s‚acomoden
i recorden el sentit tort de la soledat
i dels desigs.
Mentre, la fulla trifoliada ascendeix
lentament
cap a la roda del coneixement,
la flor del blau,
s‚amaga i reposa al bell centre
de la memòria:
Servirem els rònecs menjars esta nit
i ens prepararem per a les copes buides
de les ruges, dels pètals i dels vestits
I, com àngels falsos custodiant el fals paradís,
cobrirem al llit la filla que no tinguérem,
la victòria de la clepsidra,
el cercle fosc, l‚anell en argent viu,
la rosa blava.
(De "Només per a dones", inèdit, i dormint en la casa d´Amós Belinchón)
Pere Bessó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)