amics de joan valls

L'Ovidi fa avui 70 anys

2012-02-04T01:02:00.000-08:00

Crida a la mobilització en el 79è aniversari de les Normes de Castelló

2011-12-12T10:20:00.000-08:00

Benvolguts companys i companyes,
des de la plataforma de defensa de la llengua recentment constituïda Castelló per la llengua us emplacem a mostrar la vostra adhesió -si en compartiu els principis- a la següent crida a la mobilització entorn del 79é aniversari de les Normes de Castelló, per una escola valenciana, pública i de qualitat. Les adhesions, de particulars i d'entitats, s'han de formalitzar a través del formulari del bloc de Castelló per la llengua que teniu enllaçat més amunt.
Així mateix, estarem agraïts si feu circular aquesta crida entre els vostres contactes i us convidem a manifestar-nos en commemoració de la signatura de les Normes de Castelló i per una escola valenciana, pública i de qualitat el dia 17 de desembre del 2011, a les 18h a la Plaça de la Independència (la Farola) de Castelló de la Plana.
Cordialment,
Castelló per la llengua

CRIDA

Per una escola valenciana, pública i de qualitat

-crida a la mobilització entorn del 79é aniversari de les Normes de Castelló-

Al País Valencià, ja fa temps que estem acostumats que el govern no contribuïsca a la causa de l'extensió del valencià com a llengua vehiculadora de la vida social del nostre poble, la llengua que hi acompleix la funció de cohesió social. Ans al contrari, fa massa anys que ens n'hem de defensar, dels qui manen, i de la seua política de constant arraconament de la nostra llengua de tots els àmbits en els quals, amb la tenacitat i el compromís de la societat civil, s'havia aconseguit introduir tot compensant (mínimament) el secular domini que el castellà hi havia mantingut.
Les darreres apostes del govern valencià, com la censura d'un mitjà de comunicació en la nostra llengua com TV3 i l'aposta per un model “trilingüe” en l'educació, que aboca a una reducció d'hores d'ensenyament en català en aquells llocs en què es trobava efectivament implantat i a un domini encara més pronunciat del castellà, ens obliguen novament a eixir al carrer en defensa de la nostra llengua. És per això que des de les entitats que formem part de Castelló per la llengua emplacem la societat castellonenca a manifestar-se per:
· una escola valenciana, pública i de qualitat. L'escola exerceix una funció clau de cohesió social, i en aquest sentit la llengua dels valencians ha de ser-ne llengua vehicular. S'ha demostrat que el model d'ensenyament en valencià ha donat els millors resultats en tots els camps, i que és l'únic que garanteix l'adquisició de les destreses necessàries en la llengua del país. Cal enfrontar globalment la resistència a l'ofensiva contra el català a l'ensenyament, que també pateixen al Principat, amb l'ofensiva judicial contra el model de conjunció, o a les Illes, on el govern popular promou una educació en què el català hi jugue un paper marginal. L'enemic és el mateix: la defensa l'hem de pensar conjuntament.
la reivindicació de la nostra pertinença a la comunitat de llengua catalana, una comunitat lingüística mitjana en el context europeu, ja que la nostra llengua és parlada, dalt i baix del Sénia i a les Illes per vora 9 milions de persones. Reclamem polítiques conjuntes de promoció de la nostra cultura a nivell extern i l'impuls d'estratègies comunes de revitalització i protecció de la nostra llengua i de polítiques culturals que afavorisquen les potencialitats de la nostra comunitat lingüística. Volem un espai comunicatiu conjunt: per la recepció de TV3 i IB3 al País Valencià; i per un Canal 9 digne, sense manipulació, que impulse la normalització del valencià i que es puga veure arreu del nostre domini lingüístic.
· la resolució de la problemàtica entorn dels models normatius de llengua. Cal que l'AVL reconega sense embuts la unitat de la llengua catalana per estroncar els perills d'una deriva isolacionista, de consolidació en el pla legal i de la normativa lingüística de dues llengües diferents per la via del distanciament dels models formals de la llengua. Contra els qui impulsen la divisió i l'afebliment de la comunitat lingüística catalana, ens reivindiquem en la unitat que ens dóna força per tirar endavant el procés normalitzador. El 1932, les Normes de Castelló van marcar en aquest sentit un camí fet de seny i de fe en les possibilitats del nostre poble: cal aprendre la lliçó i saber-ne estar a l'alçada.

És per tot això que ens manifestarem el proper dia 17 de desembre, a les 18h a la Plaça de la Independència (la Farola) de Castelló de la Plana; que emplacem els particulars i les associacions de Castelló de la Plana, del País Valencià i de la resta del domini lingüístic català a mostrar la seua adhesió a aquesta crida; i que convidem les associacions de Castelló de la Plana a donar suport i a participar activament de la plataforma mobilitzadora Castelló per la llengua, per coordinar els esforços de tots plegats de manera cada vegada més efectiva i en més àmbits per la plena normalització de la llengua a la ciutat i el seu entorn.

Castelló per la llengua, desembre de 2011

Convocat el XXIXè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

2011-10-23T08:15:00.000-07:00

BASES

1. Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2. L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3. Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.

4. Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2011, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licitant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.

5. S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

6. El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

7. El jurat serà integrat per Manuel Bellver, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.

8. L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi en març de 2012, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XVIII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, 22 d'octubre de 2011

Sessió de l'Institut d'Estudis Catalans a Alcoi

2011-10-11T10:17:00.000-07:00

El proper dijous 20 d'octubre la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra a la Sala de Graus de l'edifici Ferràndiz i Carbonell una històrica sessió. Serà, en efecte, la primera vegada que la ja més que centenària institució visita oficialment la nostra ciutat per fer-hi una jornada de treball. L'excusa –si així es pot anomenar– és precisament el centenari de la Secció Filològica de l'IEC i alguns altres més: dues morts, la de Joan Maragall i la de Teodor Llorente, i dos naixements, el d'Enric Valor i el de Manuel Sanchis Guarner. Les lectures, conferències i estudis que s'oferiran la vesprada del dia 20 s'ocupen també de Joan Valls, de Jordi Valor i d'Ovidi Montllor. Serà una magnífica oportunitat perquè els assistents a aquesta sessió de treball, oberta a tot el públic, tinguen un coneixement de primera mà d'unes reflexions sobre els autors citats que posteriorment seran publicades per l'Institut. I per als representants de la institució normativa més important del català, l'activitat dels quals es complementa amb visites guiades a la nostra ciutat, per prendre el pols a la vitalitat i/o decandiment del català d'Alcoi als diversos àmbits socials. I perquè tots junts treballem per la revitalització d'una llengua i d'una cultura que en el cas del nostre poble està patint des de fa anys una penúria d'idees i projectes i notables retrocessos en les poquetes coses amb què havíem anat avançant (estalviem al lector o lectora d'aquest bloc, de moment, els detalls concrets d'aquest retrocés). Bona ocasió, en fi, per fer bo l'eslògan que l'IEC ha triat inspirant-se en Joan Maragall: l'any de la Paraula Viva.
Acabem comentant que els nostres socis Jordi Botella i Manel Rodríguez-Castelló, i el Premi Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, Eugeni S. Reig, participaran amb comunicacions sobre Ovidi Montllor, Joan Valls i Jordi Valor. I ací el programa complet de la jornada.

[Cliqueu diverses vegades sobre la imatge per millor visualitzar-la]

Homenatge a Mestre

2011-09-20T07:13:00.000-07:00

El text censurat del representant de Compromís al Consell de RTVV

2011-07-28T11:33:00.000-07:00

CONSIDERACIONS I PROPOSTES AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE RTVV (28/07/2011)

RAFAEL XAMBÓ. REPRESENTANT DE COMPROMÍS.

El grup RTVV es troba en una situació gravíssima de vulneració dels principis fonamentals de la Llei de creació 7/1984 de 4 de juliol tant pel que fa a la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia (art. 2n. a), a la veracitat, imparcialitat i objectivitat en les informacions (art. 2n. b), a la separació entre informació i opinió (art.2n. c), com pel que fa al respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social (art. 2n. e).
En aquest sentit, la presència del valencià en el conjunt de la programació es troba molt per davall del que és exigible per al compliment del mandat legal i arriba a desaparèixer sovint en l’horari de màxima audiència. Tots els estudis indiquen una presència de la llengua pròpia per davall del 50%. El pressupost per a doblatge al valencià s’ha reduït en un 70% i ha portat a la fallida del sector. D’altra banda, en el conjunt de la programació s’ignoren sistemàticament les obres del sector cultural –literatura, teatre i música- que s’expressen en valencià. De la mateixa manera, no es dóna informació de les Trobades d’Escola Valenciana que reuneixen milers i milers de persones per tota la geografia valenciana. La manipulació informativa ha estat documentada en repetides ocasions pels sindicats de RTVV i associacions d’usuaris i ha sigut objecte de queixa davant el Síndic de Greuges. Els fets dels darrers dies en relació a la cobertura informativa del cas judicial en què es troba imputat l’expresident Camps, així com la informació sobre la seua dimissió i l’allau de lloances, a mena de publireportatge, a la seua presidència, són la darrera mostra d’una greu manipulació informativa de l’audiència amb una clara intenció d’ocultar i enganyar. Se li ha arribat a atribuir l’arribada de l’AVE o la consecució del corredor mediterrani.
Convé no oblidar el paper actiu que RTVV va jugar en el cas Gurtel per mitjà dels contractes milionaris per a la visita del Papa l’any 2006 i que van suposar el desviament de sis milions d’euros cap a la trama corrupta i la dimissió de l’anterior Director General, Pedro García, implicat també en el cas.
Igualment, convé assenyalar la manca de diligència de l’actual Director General en el cas d’abusos sexuals de l’exdirector de Recursos Humans Vicente Sanz, un cas en què RTVV haurà de pagar-li indemnització per no haver-li obert un expedient al seu moment, haver-lo mantingut més d’una setmana en el seu lloc, després de denunciats els fets greus, i haver mentit als representants sindicals assegurant que li havien obert expedient.
Quant a la situació econòmica de RTVV, és conegut que arrossega un deute de 1.200 milions d’euros. Una sagnia que es va iniciar l’any 2000 quan la Generalitat va decidir que les ampliacions de capital de RTVV es feren a partir d’aquell any mitjançant endeutament bancari en comptes d’incrementar les aportacions de la Generalitat. Una decisió que ajornava els problemes i que ens ha dut a la situació actual en la qual, segons l’informe del Síndic de Comptes (2009), Canal 9 i Ràdio 9 es troben en un dels supòsits de dissolució prevists en l’article 260 de la Llei de Societats Anònimes. Això, no obstant, no ha sigut obstacle per continuar contractant producció externa que es podria fer amb recursos propis, mantenint els contractes d’alta direcció d’un grapat de càrrecs sense cap control, amb condicions opaques i amb indemnitzacions ben sucoses. Cal destacar que a RTVV no hi ha bossa de treball i les contractacions s’efectuen amb tota l’arbitrarietat que el CA de RTVV ha permès, tot transgredint els principis de competència i qualificació per al lloc i de transparència que és exigible als organismes públics. Des de l’any 1996 fins al 2011, RTVV ha incrementat el nombre de treballadors fins a doblar la plantilla. Una política de contractació orientada a tenir personal fidel i submís bé per afinitat ideològica, bé per temor a ser despatxat, mentre la majoria del personal de plantilla, els treballadors més qualificats i que accediren al lloc per mitjà de proves selectives, han estat arraconats a treballs menors.

Segons la Sindicatura de Comptes (2009), les dotacions previstes per a despeses de personal en els pressuposts del Grup RTVV de l’exercici de 2009 pugen a 54.357.650 euros, mentre que les despeses comptabilitzades s’eleven a 81.268.794 euros. Aquesta derivació pressupostària, igual que en exercicis precedents, està motivada per la inclusió de les despeses de personal contractat per obra o servei per a la producció de programes en el capítol II del pressuposts del Grup.
No obstant això (i tal com es va posar de manifest ja en anteriors informes de fiscalització), una vegada revisats els contractes del personal de programes analitzats s'observa que els dits contractes són de naturalesa laboral i tenen per objecte la realització de les tasques típiques de l’activitat de TVV i RAV. En conseqüència, atenent al que estableixen les normes pressupostàries relatives a la classificació econòmica de la despesa, aquestes despeses, quan es destinen a satisfer qualsevol tipus de retribució pels serveis prestats o treballs realitzats per personal dependent, no poden imputar-se al capítol II.

Crida poderosament l’atenció la ruïnosa gestió en la compra de drets esportius. L’any 2009, últim any en què disposem de dades fiables per mitjà de la Sindicatura de Comptes, TVV va invertir 33 milions d’euros en la compra de drets esportius, principalment del València C.F. (17 milions) i del Vila-real C.F. (13.7 milions). Els va vendre a tercers per 22.2 milions d’euros. El resultat fou que es van perdre 11 milions d’euros en una operació encoberta de subvencionar els dos principals equips de futbol valencià sense haver-ne de donar comptes i augmentant les pèrdues del Grup RTVV. No consta que el CA de RTVV cridara l’atenció dels responsables de TVV, exigira explicacions i prenguera les mesures adients davant un cas tan greu de mala gestió.
Quant a audiència, TVV ha anat perdent l’interès del públic valencià que s’ha reduït a la meitat. Si l’audiència mitjana del 2009 fou del 11.8 per cent, l’any 2010 era del 5.9 per cent i ha continuat baixant.
En suma, el Grup RTVV es troba en una situació gravíssima d’incompliment de la Llei de creació, amb una gestió econòmica i de personal totalment ineficient i amb un perfil de continguts de programació mediocre i allunyat del que ha de ser una televisió pública al servei de la ciutadania.
Per tot això, PROPOSE:
Cessament immediat del Director General de RTVV, José López Jaraba, i que les seues competències siguen assumides interinament pel CA de RTVV fins que es procedisca al nomenament d’un nou Director General.
Cessament immediat dels directors de Canal 9, Luís Redondo, i Ràdio 9, Lluís Motes, i dels respectius caps d’informatius. Aquests càrrecs haurien de ser assumits, interinament i fins als nous nomenaments, pel personal de plantilla més qualificat i antic en cada cas a proposta del CA de RTVV.
Revisió de tots els contractes d’alta direcció i de les indemnitzacions que s’hi inclouen.
Obertura d’una convocatòria pública per a la provisió del lloc de Director General entre professionals amb prestigi i competència reconeguts. El CA elaborarà una terna atenent criteris de qualificació, experiència en el sector, coneixement de la realitat valenciana i compromís de compliment de la Llei de creació de RTVV i la proposarà al Consell de la Generalitat Valenciana.
Prendre les mesures oportunes per a constituir de nou el Comité de Redacció, previst en el Conveni Col·lectiu de RTVV, com a instrument per a avaluar l’adequació dels diferents programes de contingut informatiu al pluralisme polític, la veracitat dels fets i l’absència de manipulació.
Instar la Generalitat Valenciana i les Corts perquè creen i posen en marxa el Consell Audiovisual (Llei 1/2006, de 19 d’abril, de la Generalitat, del Sector Audiovisual), al qual l’Estatut d’Autonomia encomana vetlar pel respecte dels drets, llibertats i valors constitucionals i estatutaris en l’àmbit dels mitjans audiovisuals de comunicació social.
Atenent la declaració feta pública pel President de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra, quant a la necessitat de reestructurar el Grup RTVV amb criteris d’eficiència i estalvi, iniciar d’immediat els treballs escaients en aquest Consell d’Administració per contribuir amb totes les nostres forces i capacitats a redreçar RTVV, patrimoni de la ciutadania que ha d’actuar al seu servei en defensa i promoció de la llengua pròpia, la cultura valenciana i universal, els valors democràtics i el dret a la informació de totes i tots.

Monolingüisme per decret

2011-06-15T11:40:00.000-07:00

Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l'anglès. L'embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?

L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.

Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.

I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.

I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.

Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!

ALFONS ESTEVE

[Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011]

Setge al cercle de Robert Llopis

2011-06-10T12:00:00.000-07:00

Després de sis anys, per fi veu la llum Setge al cercle, el poemari amb què l'alcoià Robert Llopis va guanyar el XXII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. L'edició segueix la línia dissenyada amb Ponts de paraules, l'antologia que vam editar en el 25è aniversari del nostre premi, caracteritzada per la sobrietat, l'elegància i la qualitat dels materials d'impressió. Així, publicat el llibre de Jaume Pomar Llibre de l'Exili, guanyador del XXIIIè, per El Gall Editor de Mallorca –edició a la qual la nostra associació va contribuir amb la compra de llibres– en 2011, queda saldat el deute que l'entitat, per culpa d'uns editors irresponsables, tenia amb aquests magnífics autors.

Aquest és el poema amb què Robert Llopis obre Setge al cercle perquè aneu fent boca:

Ara m'envolta el desfici del capvespre,
la pausada cadència de les ombres.
Sobre elles, un desig felí llisca engrescat
pel fugisser cordill dels somnis.
Em preguntes què és el vent entre els cabells
o la incerta essència de la mar
i no duc sinó tristes morts als llavis,
llunes esmicolades, recreades en silenci,
mentre tu, Sweet Jane, somrius sota un sol
que clou la funció amb un cert deix d'amarguesa.

El llibre l'acompanya un pròleg que vaig escriure per a l'ocasió i que acaba així: "Aquest Setge al cercle que finalment, lector, tens a les mans és un inici fulgurant per a un poeta –la flauta de la bona poesia no sol sonar per casualitat– colrat en molts precedents exercicis. De tant en tant l'esforç que significa convocar i organitzar, des de la més estricta independència, el premi anual de poesia Manuel Rodríguez Martínez, es veu amb escreix compensat per les troballes com la que avui tinc el gust de presentar. La veu poètica de Robert Llopis ja s'ha guanyat un espai propi que no malmetran l'aldarull del bassal on rauquen tants batracis ni la indiferència més gèlida. I li desitgem plena i llarga vida".

Ara només ens cal esperar poder-lo presentar i que arribe als lectors més sensibles i exigents.

La lògica (socio)lingüística del PP i el 15-M

2011-06-08T13:17:00.000-07:00

Cal ser molt ignorant o tindre molt mala fe per dir que el PP valora el valencià i l’escola pública, així com que pretén sincerament implantar el plurilingüisme en el sistema educatiu. Al contrari, no cal treballar a l’ensenyament per saber que pretenen extirpar les línies en valencià, així com eliminar grups dels centres públics (per augmentar-los als de l’Església), retallar hores de reforç, recursos i professorat, apujar el nombre d’alumnes per aula i la jornada laboral, abaixar salaris d’educadors i aportacions als centres, etc. Intenten camuflar tot això sota el rètol “modelo único plurilingüe”, però se’ls veu el llautó i no s’ho creuen ni ells. De sempre les nostres classes dirigents han odiat el valencià, els fa nosa, perquè els posa en evidència, i ara per fi han vist l’ocasió d’eliminar-lo, carregant-se la faena de 30 anys d’ensenyament públic en valencià. També de sempre han temut la instrucció de la gent, des de fa segles, quan cremaven mestres a les fogueres inquisitorials (o els feien retractar-se o exiliar-se) –i fins ben entrat el segle XIX: Gaetà Ripoll, mestre valencià, va ser-hi assassinat pel Sant Ofici, avantpassat de l’Opus que ara ens governa. És lògic: una ciutadania instruïda i il·lustrada no permetria la impunitat de què gaudeixen. I una població educada en valencià els deixaria en ridícul: la seua coentor, la seua barbàrie i la seua defecció lingüística quedarien massa a la vista. No poden consentir-ho, ells ho veuen instintivament, i tenen raó. Aquesta és la seua lògica sociolingüística: la promoció del valencià els deixa en evidència i mina el seu poder, per això els cal eliminar-lo com a llengua culta i vehicle educatiu. Necessiten una educació arcaica, confessional, retrògrada i castellanista per mantindre les seues majories electorals, però ara potser se’ls ha anat la maneta: no compten amb la força del món educatiu valencià ni amb l’emergència del Moviment Quinze de Maig. Si confluïren aquests dos factors els podríem obligar a fer marxa arrere en les últimes agressions –i en les que preparen.
Perquè ara tots ens preguntem: Què farem? Pares i mares, profes, estudiants, societat civil... ¿Tornarem a caure en els mateixos errors de sempre? ¿Tornarem a confiar en els “líders” que al final sempre acaben traïcionant-nos, negociant i desfent les mobilitzacions que tantes energies costen de muntar? ¿Tornarem a protestar perquè uns quants “capos” traguen partit i decidisquen per tots? Doncs no, companys, aquesta volta no. Tenim ben present l’última i no tornarem a espifiar-la. Recordeu? Només fa 2 cursos: era el 2008/09. El 29 de novembre hi hagué a València una macro-manifestació històrica, de desenes de milers de persones, que culminava mesos de mobilitzacions com no s’havien vist ací en dècades: tancaments a moltíssims centres, assemblees massives, tot el món educatiu en lluita... Aquell dia la gent estava eufòrica i se sentia invencible, però poc després, els “líders” de la Plataforma (o la seua majoria), satisfets amb la retirada de la “Citizenship”, claudiquen i desfan el moviment, firmant la pau amb Font de Mora. Quina vergonya! Aquella energia de molts milers de persones mobilitzades durant mesos de lluita només va servir per evitar que una assignatura de 2 hores en 2n d’ESO s’impartira en anglés
Afortunadament ara estem en una altra fase i no ens deixarem segrestar per cap cúpula, sindical, de FAPA o del que siga. Ara tenim, gràcies al Moviment 15-M, una societat civil en ebullició i en connexió creixent, una nova força en la base que no teníem, i per això ara les mobilitzacions no seran tan fàcils de segrestar. Els sindicats, FAPA, Escola Valenciana... i tots els partits, associacions i entitats que vulguen sumar-s’hi són benvinguts, però alerta: res de líders que negocien en nom nostre i que s’atribuïsquen poder de decisió. Necessitem connectar totes les lluites en el món educatiu (això de les línies és la punta de tota una immensa retallada en marxa que pretén pegar-li el colp de gràcia a l’ensenyament públic), i el 15-M pot ser-ne el mitjà, el referent i l’espurna: hem d’aprofitar-lo i aprendre’n. Les seues acampades, assemblees, comissions, grups de treball, interacció en xarxa, rotació dels portantveus, contacte permanent a través d’Internet... són ja una referència i cal adoptar-los. Comencem des de baix: assemblees per centres, per districtes o per estaments, comissions i grups de treball de profes, mares i estudiants, connexió de tots, webs ad hoc i blogs actius, xarxes socials, “moodle”... Preparem ja tancaments i acampades als centres contra aquest atac brutal a l’ensenyament públic. Posem en peu de nou el món educatiu valencià, i ara sense delegar en cap líder, amb representants rotatoris i sense claudicar davant de petites retirades, ni tan sols amb la dimissió de Font de Mora, que és ja un cadàver polític. L’onada mobilitzadora que ara comença només hauria de parar quan tinguem garanties escrites i proves factuals de tota una altra política educativa i quan ho decidisquen les assemblees sobiranes. Com diria aquell: o ara o mai.

[Josep-Lluís Navarro (Cap d’Estudis de l’Institut Lluís Vives)]

Publicat a Levante-EMV, juny 2011

Manifest Sí al Valencià

2011-06-02T12:48:00.000-07:00

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.

El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.

L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.

Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat!

[PER SIGNAR EL PRESENT MANIFEST]

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

2011-05-10T11:22:00.000-07:00

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural del País Valencià : així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Manifest del Moviment Cívic Valencià davant les Eleccions Municipals i Autonòmiques

2011-05-05T11:00:00.000-07:00

Les associacions cíviques que signen aquest document, aprovat a Alacant el 9 d'abril de 2011, davant la pròxima convocatòria d'Eleccions Municipals i Autonòmiques, manifesten:

1. Tot procés electoral és una ocasió magnífica perquè la ciutadania declare públicament la seua opinió, demandes, crítiques, etc. No és un moment polític que haja de ser ser monopolitzat per les forces polítiques participants, sinó que ha de ser un període d'obertura de la política a la societat civil. Els protagonistes de qualsevol elecció no han de ser les candidatures sinó l'electorat. En aquests moments els partits han de ser, més que mai, organitzacions obertes i transparents: la ciutadania interessada i responsable no pot admetre l'existència d'assumptes “interns” que s'utilitzen per a encobrir pràctiques que deterioren la vida democràtica. Per tot això exigim als partits, candidats i candidates, abans de res, que siguen ESTRICTAMENT RESPECTUOSOS AMB LA SOCIETAT CIVIL, QUE CONSIDEREN ELS ELECTORS COM A PERSONES INTEL·LIGENTS MAJORS D'EDAT i que excloguen escrupolosament de les seues pràctiques polítiques l'insult, la manipulació, la personalització excessiva, l'ús fraudulent de recursos públics, l'espectacularització innecessària de la seua activitat, l'ús simple del “i tu més”, etc. En lloc d'això, exigim que centren la seua activitat en l'anàlisi crítica de la realitat i en l'oferta programàtica, que estiguen disposats a propiciar trobades amb la societat civil en les seues diverses expressions, a participar en debats públics i, en altre ordre de coses, que mostren austeritat en l'ocupació de mitjans, evitant el malbaratament injustificat. Apel·lem igualment als mitjans de comunicació perquè siguen respectuosos amb el pluralisme existent en la societat valenciana informant sobre les propostes i accions de totes les forces polítiques.

2. Les pròximes eleccions tenen algunes característiques que les fan peculiars, fonamentalment pel fet d'estar emmarcades per realitats que han alterat per complet algunes de les certeses sobre les quals s'ha desenvolupat la democràcia valenciana. En aquest sentit, almenys, cal referir-se a:

    · La crisi econòmica, amb independència del seu abast mundial o de les especials repercussions a l'Estat espanyol, suposa el final catastròfic del cicle alt de l'economia valenciana, i permet comprovar que la prosperitat valenciana, tan pregonada des de moltes instàncies, tenia els peus de fang. En efecte: al final d'aquest cicle s'aprecia que els nivells d'atur, de pobresa, de desigualtat i d'endeutament públic i privat són molt superiors als existents a l'inici del cicle. El País Valencià ha caigut en quasi tots els estudis comparatius entre Comunitats Autònomes i assistim a una disminució dels índexs de qualitat de vida. Això ens indica que la crisi, ací, no és merament conjuntural sinó que afecta l'estructura mateixa de la generació i repartiment de riquesa. Seguir fiant a una recuperació després de la qual la construcció i els “grans esdeveniments” siguen altra vegada els motors del creixement és una tremenda insensatesa. Per això reclamem als partits que centren la seua campanya a definir alternatives reals per a combatre els efectes més nocius de la crisi –especialment amb polítiques actives d'ocupació– i, sobretot, a desplegar idees creïbles per a un nou model econòmic, sostenible i solidari.
    · La corrupció ha arribat al País Valencià a nivells impropis en una democràcia consolidada i madura. Sense menyscapte de les decisions judicials oportunes, molts fets coneguts han de provocar la més clara repulsa moral de la societat civil, en tant que generen desconfiança en l'economia, desprestigien greument les institucions i promouen la cultura de la sospita entre la població. No es tracta només de condemnar els assumptes més greus, sinó de propugnar models de desenvolupament econòmic i de transparència institucional que impedesquen altres escàndols. I tant més quan els casos especialment greus apareixen al costat de fets que també afecten els valors ètics implícits en el sistema democràtic, conformant una corrupció de baixa intensitat: el balafiament, el transfuguisme o el clientelisme generalitzat són mostres d'això. No és estrany que tot això provoque la inhibició ciutadana. Per això exigim que la corrupció ocupe en la campanya el lloc que li correspon i que, més enllà de ser utilitzada com a instrument d'agressió partidària, s'aprofite la situació per a exposar les seues causes i, sobretot, els compromisos que els partits propugnen per a evitar la seua reiteració, com, per exemple, la renúncia a situar en les llistes els imputats per corrupció, creació de Comissions d'Investigació, mesures més eficaces per a la transparència i la participació social en la vida pública, accions tendents a la pràctica de l'austeritat pels càrrecs públics, pràctiques que eviten la confusió entre partits governants i institucions, etc.
    · En aquest clima de deteriorament institucional hem pogut apreciar que el marge de debat i d'alternatives sobre moltes qüestions també ha patit la caiguda de qualitat democràtica. Sotmesa la política valenciana a determinats prejudicis ideològics ultraliberals i a interessos privats, apreciem, per exemple, un urbanisme salvatge que ha contribuït a perjudicar el medi ambient i el paisatge; un abandó creixent i, de vegades, conscient, dels serveis públics; una falta d'interès pels senyals d'identitat valencians i, especialment, per les polítiques de normalització del valencià; episodis de restricció de la llibertat d'expressió i de manipulació més enllà de tot límit tolerable per RTVV; una crisi dels mecanismes de participació pública; balafiament en accions publicitàries i de difícil justificació que ha ampliat el deute de les administracions valencianes; desinterès a dur a la pràctica normes legals en matèries com dependència, conciliació, violència de gènere, combat del treball irregular, igualtat, etc. En totes aquestes matèries reclamem que les forces polítiques mostren les seues propostes, de manera precisa i quantificable.

    · Com a resum de tot això concloem que EL PAÍS VALENCIÀ ES TROBA EN UN ESTAT D'EMERGÈNCIA DEMOCRÀTICA, i per això exigim dels partits:

    - L'enunciat de mesures precises per recuperar la credibilitat de les institucions valencianes.

    - El compromís d'encoratjar la participació en les eleccions.

    - La renúncia a usar les institucions en les quals es governa per a beneficiar el propi partit durant la contesa electoral.

    - La formulació de propostes concretes per al manteniment de l'Estat del benestar a el País Valencià.
    - L'enunciat de fórmules concretes per a verificar que les persones electes mantindran comportaments ètics en l'exercici del seu càrrec, complint el seu programa electoral, creant tallafocs preventius per a evitar la corrupció, etc.
    - La inclusió de propostes precises per a incrementar la participació ciutadana en tots els àmbits, com una forma imprescindible per a donar un contingut més complet i quotidià a la democràcia que, en cas contrari, pot aparèixer com a incompleta i minvada.

3. Apel·lem a la ciutadania perquè participe activament, amb les seues crítiques i demandes, en el procés electoral. Especialment apel·lem al sentit cívic del poble valencià perquè, siga quina siga la preferència de cada persona, acudesca massivament a votar.

4. Les entitats que signem aquest Manifest ens comprometem a actuar en aquest sentit, a difondre públicament i entre la seua afiliació el present acord i a encoratjar altres associacions a participar en aquesta línia. Igualment ens comprometem a romandre vigilants i actius després de les eleccions, siga quin siga el seu resultat, per a desenvolupar un MOVIMENT CÍVIC VALENCIÀ creixentment fort i coordinat, un autèntic actor social que no tinga por d'intervenir en les qüestions polítiques, amb veus plurals, crítiques i disposades a promoure iniciatives tant com a oposar-se al que considere negatiu per a la societat valenciana des de les seues pròpies conviccions.

Plataforma de Iniciativas Ciudadanas de Alicante
Federació Escola Valenciana
Acció Cultural del País Valencià
Plataforma Salvem el Cabanyal
Abusos urbanísticos ¡No!
Valencians pel Canvi
Plataforma Salvem el Botànic
Ca Revolta
Col·lectiu Contra la Corrupció
Associació "Ciutadania i comunicació"
En Moviment
Plataforma por la Ley de la Dependencia
Plataforma en defensa del Puerto de Alicante
Plataforma contra la pobreza de Alicante
Ciudadanía por la transparencia de Orihuela
Asociación “Rafael Altamira” de El Campello
Plataforma Anticorrupción Defensa de la Huerta (Vega Baja)
Plataforma Feminista de Alicante
La Unió de Llauradors
Intersindical Valenciana
UGT
CCOO

L'homenatge a Valls en fotos

2011-05-02T03:32:00.000-07:00

Repassant el guió (Vicent, Hiroshi i Manel).

Emi Pérez fulleja Ponts de paraules.

Dora, neboda de Valls, recitant. Josep, el seu home, al costat.

Borreta canta un poema de Valls.

Manel recita un poema d'Anys i paranys.

Actuació de la Coral Polifònica Alcoiana.

I el públic escolta.

Hiroshi i Lluís van interpretar El cant dels ocells i La Muixeranga.

Sergi en l'ofrena floral al poeta.

I el públic aplaudeix.

Simbòlicament crucifixats (per la política antivalenciana del PP?).

[FOTOS DE TOMÀS TÀPIA, Placeta del Fossar, Alcoi, 1 de maig de 2011.]

Companys de causa

2011-05-01T00:19:00.000-07:00

Si les fosques ferides fan història
en vosaltres, veïns de cases grises,
sembla que s'aclareixen les senderes
a trenc d'albada.

Hem blasmat dels feréstecs enemics
per l'endeny de fretures perdurables.
Ara obrirem al sol ulls i finestres
complint el pacte,

el pacte amb l'energia que ens arriba
des del llamp que ha vibrat a les artèries.
La suor fa de túnica suprema
per aixecar-se.

Puntes d'estrella punxaran la fosca
en defensa del poble i dels oficis
i ajuntarem cadires als grans rotgles
de la conversa.

Jo també tinc la set esmaperduda
i delere la clara veu de l'aigua.
Si algú no escolta el broll sagrat que és nostre
val més que es muiga.

[D'Anys i paranys, 1985]

Homenatge a Joan Valls

2011-04-23T08:07:00.000-07:00

Des d'Alcoi, una veu per Japó

2011-04-11T14:07:00.000-07:00

Un mes després del terratrèmol i del tsunami que han assolat el nord del Japó, al teatre Salensians d'Alcoi es va celebrar un festival en solidaritat a tant de dolor i tant de desastre. El nostre amic Hiroshi n'era l'organitzador. Hiroshi, especialment agraït i emocionat, va interpretar de nou el seu particular cant dels ocells.

I la veu dels poetes hi era present.

Manifest Contra la Corrupció

2011-03-24T15:09:00.000-07:00

NO A LA CORRUPCIÓ. CAMPS DIMISSIÓ!

Ciutadanes i ciutadans:

Dissabte milers i milers de valencians eixirem de nou al carrer sumant les nostres veus per dir ben alt i clar “No a la corrupció” i exigir la dimissió de Camps. Dissabte ens manifestarem una vegada més en defensa de la democràcia al País Valencià, assetjada pel càncer de la corrupció i l'abús de poder.
Perquè la corrupció, lluny de ser un fet aïllat o esporàdic, s'ha convertit amb els successius governs del PP en una pràctica sistemàtica que vulnera les regles del joc democràtic utilitzant les institucions i els recursos públics per alimentar interessos i negocis privats. La corrupció està íntimament lligada, ara i ací, a una manera d'entendre la política, l'economia i la societat instal·lada en el disc dur de l'ordinador obsolet de la dreta valenciana. La corrupció és la cara més tramposa d'un capitalisme depredador fonamentat en l'explotació de l'home per l'home, causa i efecte d'una degradació democràtica que segresta la voluntat dels ciutadans per transformar les institucions públiques en un mecanisme al servei dels privilegis d'una minoria.
Des d'aquell “estamos en política para forrarnos” de Zaplana, els pagaments multimilionaris a Julio Iglesias en paradisos fiscals i la gran enganyifa de Terra Mítica, a l'“amiguito del alma” de Camps –paraules que delaten la connivència de la Generalitat amb la major trama de corrupció coneguda de l'era democràtica, el tristament famós cas Gürtel–, s'estén la metàstasi d'una misèria política que està col·lapsant la vida pública, els recursos financers i el patrimoni natural i cultural dels valencians i que amenaça greument el nostre futur i la mateixa pervivència dels valencians com a poble diferenciat.
L'antipolítica dels grans fastos i l'urbanisme salvatge amb què pretenien convertir el País Valencià en la terra de xauxa on els diners plourien del cel s'ha revelat com un fracàs estrepitós, un forat negre per on s'escolen els millors recursos i energies del país cap a les butxaques dels taurons del negoci fàcil que prospera a l'ombra del poder.
¿Sabrem mai on han anat a parar els sobrecostos espectaculars de la Ciutat de les Arts i de les Ciències? ¿Quants diners públics, amb el muntatge de la visita del Papa, es van dilapidar en benefici de la trama corrupta? ¿Quins foscos interessos –inclosos els previstos en la destrucció irracional del Cabanyal– amaguen els bolsos Vuitton de l'alcadessa? ¿Quins comptes corrents ha il·luminat l'excés energètic dels fanals de València, on tot continua tan fosc com sempre? ¿Quantes caparres han xuclat de la sagnia permanent, estúpida i insostenible de Canal 9? ¿A quant ascendeix la fortuna que la gran anguila esmunyedissa de la justícia, Carlos Fabra, ha amassat a costa de l'erari públic? ¿Quants diners destinats a l'acció solidària no han caigut en mans privades sota la batuta de Rafael Blasco? ¿Quins són els grans beneficiaris de pallassades de l'envergadura de l'America's Cup o la Fórmula I? ¿Quants mítings, congressos i fastos del PP no han estat sufragats amb els nostres diners i pagats amb la trista moneda de vestits de Milano o Forever Young, rellotges sumptuosos o cotxes d'alta gamma? Del negoci fraudulent de la brossa remenada per Ripoll a les comarques alacantines puja la pudor de tot el fem acumulat de la corrupció.
Perquè la crisi econòmica actual té molt a veure amb la política de la rajola i el campsgolfisme, que ha situat els valencians, no en cap terra de xauxa, sinó a l'avantguarda en xifres de desocupats i treball precari, que castiguen especialment els nostres joves. En comptes d'invertir en la xarxa productiva autòctona, en la petita i mitjana empresa i en els fabulosos recursos de l'agricultura, el PP ha alçat la cortina de fum de l'economia especulativa, el miratge dels grans fastos i el turisme de sol i platja que hipoteca el patrimoni natural dels valencians: el pa inconsistent d'ahir ha portat la fam que roseguem avui. En lloc d'apostar, en coherència amb les aspiracions i necessitats històriques dels valencians, per l'eix mediterrani que ens acosta a Europa i per l'extensió i millora de la xarxes de comunicació internes, el govern ha balafiat diners i esforços per afermar l'Espanya radial i centralista que converteix València en la platja provinciana de Madrid.
Tot això a costa dels serveis públics, del dret a una informació independent i democràtica, a una educació de qualitat i una sanitat eficient. Convertit Canal 9 en màquina de propaganda al servei del PP, RTVV malviu enmig de la il·legalitat i unes pèrdues insostenibles. La degradació de l'escola pública ha arribat, amb Font de Mora, a nivells difícilment suportables mentre augmenten els privilegis de centres privats en un retorn anacrònic a l'Espanya nacionalcatòlica. S'abandona la sanitat pública en la seua agonia per justificar que el negoci privat s'erigesca en alternativa necessària per a qui se la podrà pagar.
Però l'estat actual de coses no hauria estat possible sense l'abús d'un poder cimentat en les majories absolutes del PP. Sota el comandament de Camps, el Parlament valencià ha esdevingut una peça més del gran circ de la dreta, amb una oposició sistemàticament ignorada i menystinguda. Tot això no hauria estat possible sense el foment interessat del descrèdit permanent de la política. El PP ha fet creure que els propis vicis eren consubstancials a tota activitat pública, que la política és en essència corrupció i nepotisme, un mal inevitable. Més que el vot al PP, el que creix gràcies al descrèdit de la política és la indiferència i la impotència. Tot això no hauria estat possible sense el control ferm de l'aparell judicial, assegurant la presència de magistrats “més que amics” de dubtosa independència, àgils en la resolució de casos que han interessat al govern i impassibles davant d'altres de clamorosa injustícia. La balança judicial oscil·la segons la naturalesa del delicte i el nom de l'imputat.
La censura per activa, amb la prohibició de l'exposició al Muvim que forçà la dimissió de Romà de la Calle, l'assetjament econòmic als propietaris dels repetidors de TV3 o les indissimulades traves a l'ensenyament en valencià, o per passiva, amb les generoses subvencions a la premsa i entitats afins, ha adquirit entre nosaltres carta de naturalesa. La prepotència ha donat ales a un comportament autoritari, d'arrel franquista, que ha negat el pa i la sal a les víctimes de l'accident del metro de València, als defensors de la memòria històrica i la reparació a les víctimes del genocidi franquista, als esforços civils d'Escola Valenciana i de tots els qui treballen per la normalització lingüística i cultural dels valencians, als nostres cantants, artistes i escriptors, al bo i millor de la nostra societat civil i a la Universitat Pública.
Quan cal, el PP, amb Camps al capdavant, fa ús del més irresponsable anticatalanisme, agitant el fantasma del “agua para todos” o atemptant contra la llibertat d'expressió i d'informació amb la clausura de les emissions de TV3, defensades per una Iniciativa Legislativa Popular que signaren més de 600.000 ciutadans, quasi la meitat d'ells valencians, en un intent irracional d'aïllar-nos dels nostres germans d'història, cultura i llengua.
El president Camps, enviscat fins a les celles en la trama Gürtel, ha dedicat els últims anys del seu virregnat a intentar salvar la pròpia pell a costa de l'interès públic, fugit quasi permanentment del Parlament en viatges evasius d'autopromoció. El president Camps ha mentit reiteradament en seu parlamentària, amb absolut menyspreu a la dignitat dels ciutadans. El seu comportament ha ratllat sovint la més autèntica patologia quan ha intentat desviar els focus de l'escàndol amb declaracions altisonants molt properes al pur deliri. La Generalitat Valenciana –justament rebatejada per molts com a Barbaritat Valenciana– és avui un vaixell que naufraga enmig d'una crisi moral, econòmica, democràtica i social sense precedents.
Però els milers de valencians i valencianes que dissabte ens manifestarem i omplirem de gom a gom el carrer no ens quedarem amb els braços creuats contemplant com la incompetència i la mala llet, la mentida, el menfotisme i el mal govern acosten cada dia més la democràcia i les llibertats cap a l'abisme. Ho hem dit i ho tornarem a dir mentre calga: “No a la corrupció! Camps dimissió!”.
Perquè la primera responsabilitat d'un president que ha mentit al poble, que està imputat en un cas arxidemostrat de suborn i que permet que al nostre país s'estenga el càncer de la corrupció és dimitir i no buscar la falsa absolució de les urnes quan la història ja redacta el seu veredicte condemnatori. La dimissió del màxim responsable de la deriva democràtica és un primer pas indispensable per a la regeneració efectiva de la vida pública. Perquè nosaltres sí creiem en la força creativa dels homes i dones del País Valencià i sabem que el futur és a les nostres mans.
Quan els polítics viuen d'esquena a la societat i generen frustració i problemes en comptes de solucions i projectes viables, el poble ha de defensar la qualitat de la seua democràcia i el sentit de les seues llibertats. Contra el desastre en què s'enfonsa la societat valenciana, el poble ha de fer valer el seu dret sobirà a la resistència civil, pacífica però enèrgica, radical i estrictament democràtica. La nostra revolta ha d'escampar-se amb el compromís de cada dia, combatent la desinformació i l'escepticisme. Aquesta revolta que diu ja n'hi ha prou, de tanta malvestat, ha de guanyar el carrer però també les urnes. Perquè només des del convenciment que una altra política no només és possible sinó també urgent i necessària començarem a vèncer.

No amb el nostre treball!

No amb els nostres vots!

No amb nosaltres!

NO A LA CORRUPCIÓ! CAMPS DIMISSIÓ!

–Col·lectiu Contra la Corrupció–

País Valencià

març 2011

Fotos dels Premis 2011

2011-03-16T15:09:00.000-07:00

Ací teniu uns fotos del dissabte 12 de març de 2011, dia en què vam lliurar els nostres premis.

Anna Salomé, Josep Joan Conill (poeta premiat) i Manel Rodríguez.

Jordi Botella i Núria Gras.

Sergi Rodríguez llegint el seu text en homenatge a Mestre.

Manel i Tomàs Tàpia, autor de l'audiovisual d'homenatge a Josep Albert.

Núria defensant el premi al CEA.

I son pare, Vicent Gras, agraint el premi en nom del CEA.

Jordi interpretant el monòleg dedicat a Juli Cantó.

Xavi Terol arreplega el premi de Juli...

I els d'Arthur Caravan juntant música a la lletra de la nit.

Premis Amics de Joan Valls 2011

2011-03-14T06:20:00.000-07:00

Els nostres premis d'enguany

2011-03-10T11:08:00.000-08:00

L'escriptor Josep Joan Conill (Castelló de la Plana,1961) ha estat el guanyador de la vintivuitena edició del premi de poesia que organitza l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El seu treball, La nit en blanc, una magnífica reflexió sobre els límits del llenguatge poètic i la naturalesa de la creació literària, ha estat elegit d'entre un total de 24 obres concursants per un jurat format per Eduard Marco, Manel Marí, Josep Mir, Francesc Rodrigo i Manel Rodríguez-Castelló. L'autor premiat és professor de català en un institut de la capital de la Plana i estudiós en l'àmbit de la sociologia del llenguatge. En aquest terreny, el 2004 va editar amb Ângelo Cristóvão el llibre de Lluís V. Aracil Do Latim às Linguas Nacionais (Santiago de Compostel·la: Associaçao de Amizade Galiza-Portugal). És, així mateix, autor de l’obra Del conflicte lingüístic a l’autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat (Barcelona: IEC, 2007), guardonada el 2009 per la Societat Catalana de Sociolingüística amb la Lupa d’Or corresponent al millor llibre sobre la disciplina editat al llarg del curs anterior. La seua faceta literària s’ha expressat fins ara a través del recull de poemes Despossessió (Lleida: Pagès editors, 2002) i del volum d’aforismes Submarins de butxaca: Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus (Lleida: Pagès editors, 2008).
La nit en blanc, el poemari guardonat, ha estat editat per Denes-Edicions de la Guerra i serà presentat el proper dissabte 12 de març, a partir de les 20.00 h., al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi.

L'autor guardonat, Josep Joan Conill.

En la mateixa vetlada s'atorgaran també els XVII Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, que enguany han recaigut en l'actor alcoià Juli Cantó i en el Centre Excursionista d'Alcoi. L'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls comptarà amb l'actuació del grup alcoià Arthur Caravan i homenatjarà Josep Albert Mestre Moltó, històric representant de l'esquerra alcoiana desaparegut recentment, regidor a l'Ajuntament d'Alcoi durant diverses legislatures i diputat al Parlament Valencià, director de l'Escola d'Arts i Oficis i historiador i crític d'art.

Juli Cantó, l'actor guardonat en l'apartat individual del Premis Joan Valls, començà a treballar molt jove en el grup La Cassola d'Alcoi. A Barcelona i més tard a València i Tarragona, de la mà d'Esteve Grasset i Antoni Tordera, donà el pas a la professionalització, on s'ha mantingut des de principis dels anys 80 amb innombrables treballs per a l'escena, el doblatge i el cinema. La potència i qualitat actorals de Juli Cantó, destacades una i altra vegada per la crítica més exigent, tenen en la veu, profunda i ben trempada, el seu principal senyal d'identitat. La seua constant presència damunt dels escenaris i en les produccions més ambicioses que ha donat el teatre contemporani al País Valencià en les darreres dècades han fet de Juli Cantó un actor versàtil i una veu modèlica en l'establiment de pautes de dicció per als professionals de l'espectacle, pautes que arranquen del seu català natural i popular d'Alcoi modelat per la constància, l'estudi i els anys d'ofici. Premiat en diverses ocasions, recordem la prodigiosa actuació que Juli Cantó protagonitzà en el recent muntatge Les cadires de Ionesco sota la direcció de Joaquim Candeias i en companyia de l'actriu Cristina Garcia.

Juli Cantó amb Cristina Garcia en un moment de la representació de Les cadires.

En l'apartat del premi Joan Valls a un col·lectiu de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, Amics de Joan Valls ha reconegut en el veterà Centre Excursionista d'Alcoi un labor, discreta i tenaç, en el foment de la llengua i la cultura autòctones paral·lela a les activitats esportives vinculades a la natura i desplegades en el terreny de l'excursionisme, l'alpinisme i l'espeleologia, entre d'altres disciplines. Creat en 1949, el Centre va organitzar, en els anys més difícils del franquisme, una secció de Cultura Valenciana dirigida per Vicent Gras, Paco Vilaplana i Salvador Tomàs, primer germen del valencianisme alcoià de postguerra. Allà es començaren a donar a primers dels 60 cursos de valencià per a adults o s'organitzaren conferències de Joan Fuster, Miquel Tarradell, Joan Valls, Manuel Sanchis Guarner, Alfons Cucó o Jordi Valor, entre d'altres. El Centre –com és conegut popularment– organitzà també, de la mà sobretot de Rafael Sellés, Vicent Gras i Rafael Climent, concursos de treballs literaris a nivell de País Valencià i col·laborà íntimament amb mestres de la ciutat en diverses iniciatives per a la difusió de la docència del valencià entre els escolars alcoians. El Centre Excursionista d'Alcoi impulsà a primeries dels 60s el II Aplec de la Joventut del País Valencià i ha participat en les diverses edicions dels Aplecs dels Països Catalans. La biblioteca de l'entitat, una de les més completes de la ciutat, donà un servei impagable a la població alcoiana en anys d'escassedat de cultura, llibertat i llibres. Depassat amb escreix el seu seixantè aniversari, el Centre continua albergant i fomentant noves generacions d'amants del nostre patrimoni natural, de l'esport a l'aire lliure i la llengua i cultura dels valencians.

Lliurament Premis 2011

2011-03-09T12:49:00.000-08:00

Resistim!

2011-02-17T23:26:00.000-08:00

Avui s'ha consumat l'atemptat més gran contra la llibertat d'expressió i informació dels valencians de l'etapa democràtica: l'apagada de les emissions de TV3 al País Valencià. Culmina així –almenys de moment– la dèria dels nostres governants per ofegar qualsevol forma de dissidència democràtica, per tancar qualsevol finestra de llibertat que puga obrir-nos al món, sobretot a un món que parla la nostra llengua i on no arriben els tentacles d'un poder, el del PP i els seus col·laboradors, cada vegada més omnímode, corrupte, autoritari i desgavellat. El govern de Camps, immers en una crisi sense precedents que ja ha situat el país a nivell de república bananera, tira pel dret sense complexos i, amb la seua llei a la mà, imposa multes injustes contra ACPV que amenacen d'enfonsar el vaixell insígnia de la nostra resistència cultural, social i nacional. Els defensors a ultrança de la iniciativa privada (només quan els beneficia a ells, és clar) no han dubtat ni un segon a conculcar un dret que ens hem hagut de pagar de la nostra butxaca durant 26 anys. De nou l'espanyolisme antivalencianista i catalanòfob, amb la connivència del Govern espanyol, demostra la seua arrel profundament antidemocràtica. Des d'avui els valencians estem una mica més apagats. Apagats, però no cecs, ni morts encara. Des d'Amics de Joan Valls fem una crida perquè entre tots aportem la indispensable llum per llançar els sàtrapes que ens malgovernen al forat negre de la vergonya històrica i recuperar els drets conculcats pels corruptes. Llum per a la resistència!

Adéu, amic Mestre

2011-02-03T14:06:00.000-08:00

Avui 3 de febrer ens ha deixat l'amic Josep Albert Mestre, a l'edat de 64 anys. Referent de l'esquerra alcoiana des de les darreries del franquisme, aquest historiador especialitzat en art ha simbolitzat el bo i millor del compromís de l'intel·lectual amb el seu poble. Fill d'una il·lustre nissaga alcoiana, des de la seua militància esquerrana (al PCPV, a Esquerra Unida, a Nova Esquerra i en els darrers anys al PSPV) Josep Albert representa també eixe pas de la solidaritat i la fraternitat que porta alguns membres de les classes acomodades a renunciar a cert privilegis de classe per abraçar la causa dels més desfavorits. El llegat que deixa a Alcoi i al País Valencià s'estén, més enllà dels límits estrictes de la pràctica política, al camp de la cultura, l'art i l'ensenyament. Fou regidor durant molts anys a l'Ajuntament d'Alcoi i parlamentari a les Corts Valencianes. Però fou sobretot un home cordial, profundament arrelat a Alcoi, divertit i senzill, dotat d'una capacitat sorprenent per moure's còmodament a través de les fronteres d'estatus o edat i pels més diversos ambients de la societat civil alcoiana.
Josep Albert, soci des de primera hora d'Amics de Joan Valls, no faltava mai a la cita anual del sopar dels nostres premis en companyia de Pilar, la seua dona. No és gens fàcil poder dir d'algú que ha estat alhora amic i mestre, però això fou exactament per a molts de nosaltres l'entranyable Josep Albert, l'home que no defallia mai enmig de les més grans dificultats, l'amic que sempre tenia una frase d'humor i coratge en les circumstàncies més adverses, l'intel·lectual que sempre fou seriós però mai trascendent i que lluità sempre sense renunciar mai a l'alegria i l'optimisme del seu tarannà obert i obsequiós.
Alcoi perd un dels seus veritables homes il·lustres, però nosaltres hi perdem, a més, un gran amic. Tant com el trobarem a faltar en aquests temps de misèries i mediocritats, d'analfabetisme polític i papanatisme rampant. Encara que ben mirat, un home com ell no mor si sabem fer de la seua memòria un nord ben clar per al nostre combat. Fins sempre, amic i mestre.

Lluís Torró, Josep Albert Mestre, Josep Sou i Pilar (esposa de Josep Albert) en el sopar de lliurament del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez a la Filà Abencerratges l'any 1992.

Nit d'Escola Valenciana a Alcoi

2011-01-30T13:36:00.000-08:00

Sopar Estellés a Ca Xoret de Roca: recita Manel Rodríguez-Castelló (28-0...

2011-01-29T03:39:00.000-08:00

Homenatge a Estellés

For sale (o la trista realitat d'un país)

2011-01-25T13:09:00.000-08:00

Amics contra la censura

2011-01-19T11:36:00.000-08:00

Senyora Nácher:

Li escrivim perquè ens preocupa que com a Coordinadora de Cultura i assessora sociocultural de l'Ajuntament d'Alcoi haja vostè censurat part de l'exposició “Medi ambient: incoherències i desequilibris” d'Emili Blanes, que havia estat programada amb antelació.

L'exposició, dedicada a la denúncia d'agressions urbanístiques, incentivava la interacció amb els visitants amb la possibilitat que col·locassen fotografies, retalls de premsa, etc., de denúncia en una paret.

No deu vostè ignorar que amb la seua acció vulnera l'art. 9.2. de la Constitució, segons el qual “correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguen reals i efectives, salvar els obstacles que impedesquen o dificulten la seua plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social". També en l'art. 20.1, apartat a, es diu: "Es reconeixen i protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció". Finalment, l'art. 20.2 deixa ben clar que: "L'exercici d'aquests drets no pot ser restringit mitjançant cap tipus de censura prèvia".
Per tot això li demanem que retire la censura imposada i permeta que l'exposició siga exhibida íntegrament, respectant a la llibertat de l'artista i els valors democràtics de la tolerància i el pluralisme i la incentivació a la participació de la ciutadania en la vida pública.
Ens trobem davant una situació d'evident i arbitrària censura que no afavoreix ni a la ciutadania alcoiana ni a la cultura que és el vostre deure defensar i gestionar. En aquest context resultara paradoxal que com a Coordinadora de Cultura –entenent per tal cosa un conjunt de coneixements que permeten a algú desenvolupar el seu sentit crític– que vostè reprove la citada exposició.

Atentament.
[Enviat per correu electrònic a Carmina Nàcher. Més informació sobre la censura de l'exposició d'Emili Blanes punxant ací]

Oberta la proposta de candidatures del 17è premi Joan Valls per l'ús i promoció del català

2011-01-15T05:14:00.000-08:00

Ja podeu proposar les vostres candidatures. Enguany també al facebook.

Ací podeu veure els premiats a les convocatòries anteriors:

1-1995: Rafael Sellés i Tormo (Alcoi) / Associació de Veïns Zona Nord (Alcoi)

2-1996: Josep Maria Segura (Alcoi) / Centre Cultural Castallut (Castalla)

3-1997: Vicent Romans (Alcoi) / Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi)

4-1998: Ximo Llorca (Muro) / Centre d’Estudis Contestants (Cocentaina)

5-1999: Adolf Gisbert (Alcoi) / El Romeral (Alcoi) i Sant Joan Bosco (Cocentaina)

6-2000: Alfons Llorenç (Planes) / IES Pare Eduardo Vitoria (Alcoi)

7-2001: Àngels Jordà (Alcoi) / Club d’Amics de la UNESCO (Alcoi)

8-2002: Josep Lluís Peiró (Muro) / Col·lectiu Serrella (Banyeres)

9-2003: Verònica Cantó (Cocentaina) / Llibreria La Lluna (Alcoi)

10-2004: Vicent Micó (Turballos) / Patronat del Tractat d’Almirra (Camp de Mirra)

11-2005: Isabel Carreres i Senabre (Benillup) / Fonèvol (Alcoi)

12-2006: Emili Marín (Alcoi) / Ateneu Cultural El Panical (Alcoi)

13-2007: Josep Tormo i Colomina (Alcoi) / Coral Polifònica Alcoiana (Alcoi)

14-2008: Mila Llorens (Alcoi) / La Xafigà (Muro)

15-2009: Eugeni Reig (Alcoi) / Coordinadora Alcoià-Comtat (Alcoi)

16-2010: Xavi Castillo (Alcoi) / Centre Cultural Ovidi Montllor (Alcoi)

Poesia entre Valls

2010-12-19T13:25:00.000-08:00

El Celler de la Muntanya, amb seu a Muro, ha editat conjuntament amb l'associació Elviart un llibre que recull una antologia poètica de 17 escriptors de les comarques de l'Alcoià i el Comtat. L'obra porta per títol El tast de la terra (Poesia entre Valls) i ofereix una mostra de la poesia que s'escriu en aquestes comarques, posant especial èmfasi en la percepció que ofereixen els poetes de la seua relació amb la terra i, alhora, reconeixent la figura de Joan Valls i Jordà, capdavanter, en anys ben difícils, del conreu de la poesia en català.
Els poetes inclosos en aquest llibre són: Joan Valls i Jordà, Àlex Agulló, Vicent Berenguer, Jordi Botella, Delfina Dauder, Francesc Ferrando, Joan Jordà, Robert Llopis, Enric M. Piera, Marcel·la Payà, Emília Pérez, Francesc Pou, Manel Rodríguez-Castelló, Jordi Segura, Josep Sou, Silvestre Vilaplana i Vicent Valls
Prologat per Francisco Álvarez, El tast de la terra naix de la mà del Celler de la Muntanya i el projecte Elviart, impulsat igualment per Joan Cascant, responsable del celler, dins del projecte global Microvinya, que persegueix la vinculació de la viticultura amb el món de la cultura combinant el desenvolupament econòmic i la recuperació de tradicions amb manifestacions culturals autòctones.
El llibre ha estat lliurat als autors i donat a conéixer a la premsa en un acte celebrat recentment a la seu del celler. Serà també presentat en públic en data i lloc que ja us anunciarem.

Joan Jordà

Una instantània del moment de la presentació a Muro.

Coberta del llibre amb el famós dibuix d'Andreu Alfaro que també il·lustra la col·lecció de poesia de Tres i Quatre

Recital d'Hugo Mas a València

2010-11-28T01:02:00.000-08:00

XXVIIIè PREMI DE POESIA MANUEL RODRÍGUEZ MARTÍNEZ - CIUTAT D'ALCOI

2010-10-10T09:20:00.000-07:00

Bases

1.Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2.L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3.Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.

4.Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2010, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licitant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5.S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

6.El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

7.El jurat serà integrat per Eduard Marco i Escamilla, Manel Marí, Francesc Rodrigo, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.

8.L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el dissabte 12 de març de 2011, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XVII Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, 9 d'octubre de 2009. Diada Nacional del País Valencià.

Clara llibertat

2010-05-02T11:30:00.000-07:00

La Llibertat va i diu:
–Jo sóc una altra cosa.
Polida en foc o fred però polida
amb insistència, amb risc, amb clams d'hosanna,
essencial trepig per les senderes
que jo sempre he triat
amb fúria congènita, crit ofegat
contra el bàrbar oripell
que aixeca protocols
en codis de paüra organitzada
a les més pudentes clavegueres,
a les bardisses de la infàmia més corrupta.

Amb el tors flamejant
delerem aclarir les clàusules obscures
i el colpeig de les ones més nefastes que envaeixen
les zones de la vàlida existència,
sense amagar la cara,
sense embrutir les roses,
tot encimbellant al cor la norma substantiva
que ens convida a un futur en què s'arboren
les mesures nadiues.
Cal esbrinar els qui tramen
la maligna consigna, les harpies
que maquinen paranys per implantar
el silenci més fosc contra la crida clara
que ens mena al gran Principi.

Un laberint de dubtes eclipsa les clarícies,
però resta sempre, sempre,
la flama ressurrecta, l'esplendor
de l'Home alliberat que mai no deixa
la gran base profunda i el coratge
de l'alé que travessa les foscúries,
abrandat per un baf immensurable
de suors i martells que matinegen
i s'enlairen al fat d'un món possible.

Joan Valls i Jordà

[Quadern vermell, 1986]

2010-05-01T11:01:00.000-07:00

Un any més, i ja en fa vint, a la placeta del Fossar d'Alcoi, hem reunit amics, paraules, flors, cançons, himne i bandera, per celebrar aquest primer de maig, aniversari del naixement del petit gran poeta que fou Joan Valls i Jordà. Una diada per fer país, per recordar la seua paraula. Alumnes de les Carmelites, amics, familiars, grans i menuts han llegit versos. La Coral Polifònica ha interpretat quatre magnífiques cançons, entre elles l'Homenatge a Teresa de l'Ovidi. Tot i les obres que omplien de tanques la plaça i reduïen l'espai, les veus han arribat a cada racó i a cada finestra, a cada cor i a cada memòria. Per molts anys.

Ací hi ha algunes fotos del matí.

93è aniversari del naixement de Joan Valls

2010-04-28T10:02:00.000-07:00

Com des de fa un bon grapat d'anys, el dissabte 1 de maig ens aplegarem a la Placeta del Fossar alcoiana per homenatjar el nostre poeta Joan Valls en el 93è aniversari del seu naixement. L'escenari on va viure tants anys “el millor poeta del carrer del Carme” (com irònicament li agradava de definir-se) i on va escriure la major part de la seua obra ens sembla idoni per a aquest senzill i emotiu acte de memòria i dignitat civil. No és només la calidesa d'aquell entorn urbà, amb el petit jardí, l'escultura de Valls i la d'Azorín, el domicili familiar de Joan Valls i Roser Colomer, les escales de l'església de Santa Maria (la que es tornà a erigir després de guerra; l'altra perviu en la Piscina Municipal dedicada a activitats més amenes, encara que això va a gustos, és clar), els migdies del primer de maig, que acostumen de regalar-nos la llum tan especial de les primaveres; no és només tot això, sinó, sobretot, la presència cada colp més multitudinària de gent de totes les edats, aquells instants plens d'intensitat de quan s'enlairen els poemes de Valls, les cançons de la Polifònica, el profund gemec del Cant dels Ocells des de la dolçaina prodigiosa d'Iroshi, la continguda solemnitat de La Muixeranga.
Al calendari, doncs, sempre hi ha aquesta cita de l'1 de maig marcat en roig (i no per casualitat), convertida en termòmetre de l'impuls de l'esquerra i de la societat civil alcoiana, sí, però també en una ocasió d'or per reveure amics i amigues, per compartir poemes i flors i músiques: per compartir memòria i propòsits per a un futur més lliure, just i democràtic.
Ens veiem, com sempre, a la Placeta del Fossar.

Joan Valls i Manuel Rodríguez Martínez en una foto dels anys 60s

Hem tastat aquesta vida erigint-se en massa,
coberts de malura però plens de llum,
i així hem assolit salvar la carcassa
que ara ens renovella contra el fem i el fum.

Hem fet d'aquell odi vincle de clarícia
per poder clamar al camí auroral
la justa raó que obre a la injustícia
un tremp de fortalesa germinal.

La proa de la nau solca esperances,
l'escuma signa al nord el rumb millor
ecar que el somni siga escadusser.

Hem suat i podem trencar les llances.
S'albira a l'horitzó la vermellor.
On és la sang feta llum del món sencer?

[Joan Valls i Jordà, “Sonets d'insistència”, VII, Quadern vermell, 1986]

2010-03-07T06:55:00.000-08:00

Ahir a la nit vam celebrar els premis a Alcoi. Abans que arribe la crònica escrita, unes imatges de la vetlada, quasi totes fetes des del mateix angle. N'hi haurà més, supose.

El jurat del XXVIIè premi de poesia MRM i el guanyador Josep Igual, al matí, durant la roda de premsa.

Xavi Castillo, premi JV a l'ús i promoció de la llengua, amb Jordi Botella i Manel Rodríguez. Ens va fer riure una estona amb les seues paraules improvisades i va anunciar el seu pròxim treball "Hamlet, això ho pague jo".

Sandra Obiols, en nom del Centre cultural Ovidi Montllor, rep el premi JV a l'ús i promoció del català. Magnífiques paraules, les de Sandra, en agraïment pel premi.

Actuació d'Hugo Mas.

Josep Igual, poeta guardonat amb el premi de poesia. El seu llibre, publicat per l'editorial Denes, Uomo qualque ja és al carrer.

ací trobareu més informació.

La Carrasca - Comunicat de Premsa

2010-03-02T13:11:00.000-08:00

Crònica d'una mort anunciada

A propòsit de la supressió per part del Govern municipal del PP de la Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi

La confirmació de la desaparició de la Gerència de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alcoi, i en conseqüència de la Mesa Local de Medi Ambient, ocorreguda estos dies per decisió en solitari del PP, és un fet que es veia vindre des de fa algun temps.

Nascuda a l'ombra del pacte de legislatura entre els partits de l'esquerra municipal i aprovada per unanimitat en l'any 1996, fou una iniciativa novedosa i, perquè no dir-ho, engrescadora per a nosaltres i altra gent preocupada per l'ecologia i les qüestions ambientals. S'obria un espai on col·lectius i institucions, de diferents procedències i àmbits (instituts, escoles, Universitat, associacions d'empresaris, de comerciants, de veïns, de dones, de vigilància forestal, contra incendis, radioaficionats, Seprona, guardes forestals, bombers, pescadors, caçadors, excursionistes, ecologistes, etc.), podíem aplegar-nos en un for, la Mesa, per intercanviar opinions, escoltar de primera mà els grups polítics municipals i discutir entre nosaltres sobre les diverses qüestions que es posaven damunt de la taula.

Fou un lloc on conèixer el pensament d'altres, d'activitat conjunta en els diferents grups de treball que es formaren, de conèixer persones i col·lectius, de fer poble, de fer societat civil.

Confrontacions no en faltaren: el projecte d'urbanització del llit del riu Riquer i la privatització del servei d'aigua en són dos bons exemples que es donaren en els primers anys de funcionament.

Amb l'arribada del Partit Popular al govern municipal, la dinàmica va anar deteriorant-se poc a poc, però de manera contínua. Per un costat, per als col·lectius participants se'ns feia massa evident que la nostra opinió només seria considerada si coincidia amb la del concejal de torn, i per altra, la forma d'entendre la democràcia i la participació del PP, no necessitava de cap àmbit com la Mesa, on difícilment seria capaç de justificar determinades decisions que responien a interessos que en res eren compatibles amb el medi ambient, i ni tan sols amb la legalitat vigent, com s'ha demostrat en la Rosaleda i Serelles.

Quina necessitat hi ha de donar explicacions si hem guanyat les eleccions? Quina legitimitat té aquesta gent que són quatre gats? Aquestes dues frases resumeixen, al nostre parer, de manera simplificada el nucli del pensament que ha alimentat la manera d'actuar del Partit Popular respecte la Mesa des que va accedir al Govern municipal. Eliminar-la hauria estat el més honest per la seua part, però el preu polític a pagar era massa alt.

La tàctica ha estat reduir el nombre de reunions a la mínima expressió, no posar a debat els temes importants, esperar que anés morint per manca d'activitat i, a la fi, certificar la seua defunció.

Pel camí es queda un projecte de participació ciutadana capdavanter, que podia haver estat exemplar i fruitós per a la salut ambiental i democràtica d'aquest poble. No ha estat així. A la fi el que importa es perpetuar-se en el poder; la resta són bovades.

Nosaltres, com deia l'Ovidi, "esperem el nostre temps".

Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció
Apartat de Correus 252
03800 Alcoi (l'Alcoià)
Correu-e: alcoi@ecologistesenaccio.org
http://www.xarxaneta.org/~carrasca

Acte de lliurament dels nostre premis

2010-02-28T11:52:00.000-08:00

El proper dissabte 6 de març, a partir de les 19.30 tindrà lloc la vetlada anual del lliurament dels premis de la nostra associació, els Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català, en la seua setzena edició, que enguany rebran l'actor Xavi Castillo i el Centre Cultural Ovidi Montllor, i el XXVIIè Premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi. L'acte de lliurament, en record i homenatge a Mena Castelló, es desenvoluparà com segueix:

Dissabte 6 de març-19.30 h.
Centre Cultural Ovidi Montllor
(Vistabella 8 - Alcoi)

XXVII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez
XVI Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català

Homenatge a Mena Castelló Puchades

amb l'actuació del cantautor alcoià Hugo Mas

Entrada lliure
Al final de l'acte se servirà un refrigeri

Adéu, amic Octavi

2010-02-21T01:18:00.000-08:00

Divendres 19 de febrer, a l'edat de 85 anys, ens deixava a Alcoi l'amic Octavi Valls i Jordà. El germà xicotet del poeta Joan Valls va estar vinculat a la nostra Associació des dels seus inicis i fou sempre puntual a les cites dels sopars de lliurament dels premis i als homenatges de la Placeta del Fossar. Home elegant, sempre abillat amb un vestit de tall impecable, i senzill, amb la humilitat i enteresa dels homes i les dones que sovint ha donat la classe treballadora alcoiana, representava amb tota la naturalitat i sinceritat del món el paper de curador del llegat i la memòria del seu germà, el gran poeta alcoià. I no va dubtar mai, quan se li va requerir, a cedir la seua paraula plena de seny en els actes en homenatge a Joan Valls. Els qui vam tenir la sort de compartir amb ell bells moments de fraternitat al voltant de la poesia i la dignitat civil creiem que la paraula que millor escau a aquest home –per cert, una de les que amb més constància apareixen en els poemes de Joan Valls– és la de bonhomia. Bonhomiós com tal volta només ho han estat certes persones que en els moments més amargs del franquisme van saber sobreposar-se amb enteresa i esforç a les circumstàncies que empenyien a la defecció civil del nostre poble. Se n'ha anat tranquil i en silenci, discretament, en un dia lluminós, amb els primers ametlers en flor despuntant entre el verd dels pins i les oliveres. Se n'ha anat, però queden amb nosaltres l'exemple i el record d'un home bo.

Si el fang inicial és la mesura
del curs que ens bull amb toc amorosit,
en avinença de tardor madura
clourem el pacte a contracor complit.

No sabem el destí de la frontera,
ni l'astrugança del final remot.
¿Serà una ruta en tranç de primavera
o una boira de seguiment ignot?

Mentre les flors amoroseixen l'aire
i l'ocellada fa el revol cantaire,
volem que el comiat siga joiós.

I un eco de la càndida cantúria
potser ens acompanye en la foscúria
de l'evitern silenci cendrellós.

[Joan Valls i Jordà, Sonets de la fita obscura, 1984]

Octavi Valls, segon per l'esquerra, el 1r de maig de 2009, dia en què vam inaugurar la placa commemorativa al carrer St. Francesc d'Alcoi, al domicili dels Valls.

Felicitats!

2010-02-17T11:43:00.000-08:00

Realitzades les votacions, com cada any per aquestes dates, ja tenim el resultat del premi Joan Valls 2010 a l'ús i promoció del català: Xavi Castillo i el Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi.

Dissabte dia 6 de març, tindrem el plaer de celebrar-ho tots junts. Per molts anys!

Originals 27ena edició

2010-01-13T13:40:00.000-08:00

Comença el compte enrere per al lliurament del premi de poesia MRM d'enguany. 23 originals presentats. Ara és el jurat qui té feina...

Manifest pel Requisit Lingüístic

2009-12-02T08:44:00.000-08:00

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L'ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES

Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de l'any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia.

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”.

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”, 26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit un cert coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual.

Durant aquest temps hi ha hagut una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només es demana el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià.

El Govern valencià ha engegat recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d'aquest manifest han participat en totes les iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals que s'han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’és l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans.

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l'ús de la nostra llengua en l'administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

Adhesions confirmades a dia 1 desembre 2009

Acció Cultural del País Valencià – ACPV
Ampa CEIP Bonavista d’Ontinyent
Associació Alacant Rock
Associació Aldarull d’Alacant
Associació Cívica de Guardamar La Gola
Associació Cívica per la Llengua El Tempir d’Elx
Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc – ACV Tirant lo Blanc
Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà
Associació Cultural Cabuts de Sueca
Associació Cultural Falla El Raconet
Associació Cultural La Brúixola
Associació Cultural L’Ocell d’Ondara
Associació Cultural Memòria i Justícia d’Elx i Comarca
Associació Cultural 9 d’Octubre de Vilamarxant
Associació de Dones Nacionalistes Terra – ADONA’T
Associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE-PV)
Associació Per la Llengua El Raig
Associació Universitaris Progressistes de la Universitat d’Alacant
Benimaclet Viu
Bloc d’Estudiants Agermanats – BEA
Bloc Jove
Bloc Nacionalista Valencià – BNV
Cappepv-València
Cappepv-Marina Alta
Ca Bassot
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) d’Elx
Ca Revolta
Centre Cultural Valencià La Nau
Centre Excursionista d’Ontinyent
Centre Ovidi Montllor d’Alcoi
Claustre del CEIP Bonavista d’Ontinyent
Claustre del Col·legi Públic l’Alfàs de Pedreguer
Colla Muntanyenca del Campello
Col·lectiu Autònom de Treballadores i Treballadors del País Valencià – CAT PV
Col·lectiu Mestres de la Safor
Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló de la Plana
Comissions Obreres – CCOO-PV
Consell Local de la Joventut d’Alacant
Consell Local de la Joventut d’Ontinyent
Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera
Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Costera
Coordinadora d’Escoles d’Ensenyament en Valencià de la Marina Baixa
Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià
Coordinadora de la Plana Baixa per l’Ensenyament en Valencià
Coordinadora Safor-Valldigna pel Valencià
Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià
Coordinadora Obrera Sindical – COS
Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria
Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord
Coordinadora Per l’Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre
Els Verds del País Valencià
En Moviment
Escola d’Estiu Marina-Safor
Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua
Espai País Valencià
Esquerra Republicana del País Valencià – ERPV
Esquerra Unida del País Valencià – EUPV
FAPA-València
Falla Via del Materal de Sueca
Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana - FOLC
Fòrum per la Memòria del País Valencià
Fundació Casal Jaume I de la Safor-Valldigna
Guaix-Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud
Grup de Danses Almogàvers de Sueca
Iniciativa del Poble Valencià – IPV
Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó
Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta
Intersindical Valenciana – IV
Intersindical Jove
Joves amb Iniciativa
Joves d’Acció
Joves del Casal Jaume I d’Elx
La Cívica-Associació per la Normalització del Valencià de l’Alacantí
Penya Herculana “Negre Lloma” d’Alacant
Reviscola
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans - SEPC
Societat Coral El Micalet
Unió General de Treballadors – UGT-PV
Unió de Periodistes Valencians
Valencianisme.com
Valencians pel Canvi

Comunicat de l'Assemblea en defensa de la Font Roja

2009-10-29T09:08:00.000-07:00

La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural manté la seua oposició al projecte d'hotel al paratge de La Font Roja.
L'assemblea rebutja completament les afirmacions, intencions i veritats a mitges emprades pels promotors en la presentació del projecte d'hotel i anuncien que continuaran en la seua campanya de denúncia pública i d'oposició a la construcció d'un hotel en el cor del Parc Natural.

Davant de l'acte de presentació del projecte d'hotel al paratge de la Font Roja, per part de la Diputació d'Alacant, que va tindre lloc el passat dijous 22 d'octubre, l'assemblea "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" vol fer les següents manifestacions a l'opinió pública:

En primer lloc hem d'indicar que l'esmentat acte va estar ple de propaganda i de veritats a mitges, per a tractar de justificar un projecte inassumible, amb un pla de participació pública enganyós i manipulat, que va partir d'una posició inicial predeterminada.

Hem de denunciar novament que el projecte presentat és insostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental. El president de la Diputació, José Joaquín Ripoll, va afirmar clarament en la presentació que s'opta per un hotel de 35 habitacions perquè un hotel de dimensions més reduïdes no seria rendible econòmicament; queda clar, així, que les dimensions de l'hotel no responen a cap criteri ambiental, ni l'hotel es projecta per a servir a les necessitats del paratge -si és que les té en este sentit-, sinó per a privatitzar-lo i explotar-lo.

Pel que fa a la sostenibilitat ecològica, en la presentació no es va fer cap menció a les necessitats d'aigua que tindria l'hotel, ni a la manera com es pretén obtindre este recurs tan essencial. Continuem advertint que no hi ha cap informe que puga garantir que l'extracció de l'aigua del xicotet aqüífer del Menejador no posaria en perill la continuïtat de les fonts que de forma natural brollen en aquell espai natural, inclosa la pròpia font Roja.

Hem de recordar també que l'hotel projectat suposa la construcció de tres plantes (dos en altura i una subterrània), circumstància que incrementa molt notablement el volum ocupat pels antics xalets. A més, l'excavació per al soterrani projectat i per als fonaments se situa sobre l'alcavó que dóna lloc a la font Roja.

Pel que fa a la nova zona d'aparcaments prevista, hem de denunciar que es farà a costa de destruir i ocupar completament l'actual zona d'acampada gratuïta existent en el paratge. De fet van ser molt lamentables els qualificatius que els promotors del projecte van dedicar a estes zones d'autèntic ús social i excursionista, qualificant-les amb menyspreu, com a "àrees recreatives de poc ús" o bé, "espacios no operativos".

La pèrdua d'estos espais, per a ús públic, i també l'eliminació dels antics paellers, suposen clarament una disminució de l'atractiu recreatiu, social i d'ús públic, gratuït, en el cor del paratge de la Font Roja, per a deixar pas a la privatització dels espais amb un clar objectiu de rendibilitat econòmica.

Sembla cada volta més evident que l'aposta dels promotors passa per eliminar qualsevol possibilitat d'ús social, recreatiu i d'acampada en el paratge de la Font Roja, de carácter públic i gratuït, per a substituir-lo per un negoci privat en forma d'hotel, que també hipoteca per a sempre el poc espai disponible per a necessitats futures de gestió del Parc Natural.

A més a més, la necessària ubicació de la brigada de manteniment del parc natural en dependències noves, que caldrà construir "ex-profeso", ocupant part del poc sòl disponible i tabicant la pèrgola existent baix de l'edifici "Font Roja Natura", amb un cost econòmic superior a 226.000 euros, demostra clarament que als promotors del projecte d'hotel (el Govern Municipal d'Alcoi i la Diputació d'Alacant), els importen ben poc les necessitats de conservació del Parc Natural i la seua vocació de bé d'ús públic.

Per acabar-ho d'adobar, pel que es va sentir en la presentació sembla que Ramón Rizo, director territorial de Medi Ambient a Alacant, no està molt per la faena d'estudiar amb objectivitat les gravísimes conseqüències que pot tindre la execució d'este projecte, sinó més bé al contrari, pareix que ja té una clara i vergonyosa intenció inicial de promoure la seua aprovació.

De fet, ja no ens sorprenen estes declaracions per part dels teòricament responsables de la conservació de l'espai natural que, com Juan Luis Albors, director-conservador del Parc Natural, han estat absents en tot este procés, o mirant cap a un altre costat, quan es necessitava el seu criteri, o fins i tot han donat suport de forma clara a este lamentable projecte.

Davant d'esta nova realitat, l'Assemblea "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural", manté la seua oposició al projecte, que considera que no és prioritari per a la Font Roja, no beneficia l'ús públic i social del paratge i tan sols busca la seua privatització i l'explotació econòmica que pot posar en perill la continuitat d'un bé natural de valor incalculable.

És per això que continuarem lluitant contra este projecte, fent un seguiment exhaustiu de la seua tramitació, informant l'opinió pública dels nostres arguments, realitzant tot tipus d'actes divulgatius, informatius i de denúncia, recabant els informes necessaris, presentant les al·legacions oportunes i, en el seu cas, amb la possibilitat de presentar els recursos judicials que pertoquen.

Alcoi, 27/octubre/2009

Assemblea de la Campanya
"La Font Roja també és nostra.
Hotel fora del Parc Natural"

http://fontrojadetots.blogspot.com/
Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com
Adreça postal: Apartat de Correus 252 - 03800 Alcoi

Bases del XXVII Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

2009-10-12T11:03:00.000-07:00

Bases

1.Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.
2.L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.
3.Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.
4.Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 31 de desembre de 2009, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.
5.S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.
6.El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.
7.El jurat serà integrat per Maria Fullana, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló.
8.L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el dissabte 6 de març de 2010, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XVI Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, País Valencià, 9 d'octubre de 2009, Diada Nacional del País Valencià.

Adéu a Mena

2009-08-01T12:33:00.000-07:00

No seràs mai com l'ombra,
coloma de pau i de tendresa,
àngel que travessa l'aire
eternament ballant
rere el teu orgue de maneta
coronada amb tota la llum que escampa
la tarda amena
pel jardí del temps,
eternament en el serení vacil·lant
dels teus passos.

Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum, 2005.

Sabíem que la mort havia d'arribar, tanmateix, el traspàs de Filomena, ens ha imprimit una pàtina de tristor a la pell difícil de desmaquillar. Tenia 84 anys i en feia més de deu que l'Alzheimer havia esborrat de la memòria les paraules i les estampes d'una llarga vida: l'alegria de ser mare de sis fills i la història d'amor amb aquell metge que vingué de Madrid, Don Manuel, i que les coses de la guerra, aquella que vam perdre, van ser causa de la seua unió. La infantesa a la segona casa de l'Oliveral (o era de Castellar?) des d'on acompanyà la seua germana quan fou abanderada de la República i des d'on perseguia l'home de l'orgue de maneta fins als afores del poble, mentre ballava i ballava al ritme d'algun passodoble. Els estius a la platja del Verger, envoltada de criatures i de cunyats, nebots, amics, dona valenta i treballadora. Quanta gent que l'ha estimada perquè es va fer d'estimar, aquella mirada tan dolça i el seu somriure amable, la valencianeta de l'horta.
Unes notes de piano, el primer moviment de les variacions Goldberg de Bach, les paraules del seu fill Manel, l'enteresa de la resta de la família, i una multitud d'amics la vam acomiadar ahir al poble on va viure durant més de quaranta anys, Alcoi.
Se n'ha anat com era, carinyosa i discreta, l'equipatge carregat d'estima per donar i vendre, ensenyant-nos a viure a qui l'hem coneguda, també des de la inconsciència dels últims anys. Ens queda l'eco de la seua veu repetint versos i lletres antigues, el coratge amb què va dur endavant un projecte de vida feta a la seua mida i la lliçó de fer front al riu cabalós de la vida.

Acció de carrer en defensa de la Font Roja

2009-07-06T09:15:00.000-07:00

L'assemblea de la campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural" durà a terme una acció de denúncia contra la construcció de l'hotel de la Font Roja, que impulsen el govern municipal d'Alcoi i la Diputació d'Alacant.

La moguda consistirà en la formació d'un text en defensa de la Font Roja amb els cossos de les persones participants (que haurem de ser almenys unes 150; si en som més, molt millor).

Per això necessitem molta gent que vulga participar. Per a fer-ho, simplement hauria d'estar en la plaça d'Espanya, el dijous 16 de juliol, abans de les 8 de la vesprada. Ha de vindre vestida de negre o amb roba fosca (per a destacar sobre el terra de la plaça). Calculem que la moguda no durarà, en total, més de mitja hora. Hi pot participar gent de totes les edats, també xiquets i xiquetes.

Per a garantir que l'acció siga un èxit necessitem que tota la gent que vulga participar ens ho confirme, com més prompte millor, enviant-nos un correu amb el seu nom, un telèfon i una adreça electrònica de contacte.

Campanya "La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural"

http://fontrojadetots.blogspot.com/

Correu electrònic: fontrojadetots@gmail.com

Adreça postal: Apartat de correus 252 - 03800 Alcoi

Article d'Emma Rodríguez sobre l'afer Seguí

2009-06-19T11:45:00.000-07:00

Des de l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà lamentem l'actitud paranoica del fins ara comissari d'exposicions del Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, Josep Lluís Seguí, que seria irrisòria i no mereixeria més comentaris si no fos que, a través d'un escrit enviat a artistes i a la premsa, el susdit excomissari, amb tot de falsedats infundades, intenta desacreditar, acusant-la de censora i d'atemptar contra la llibertat d'expressió, la veterana entitat cultural alcoiana, exemple precisament de compromís cívic i de treball en defensa dels drets humans i molt especialment el d'expressió. Reproduïm ací l'article que la presidenta del Club i sòcia d'Amics de Joan Valls Emma Rodríguez Castelló ha fet en resposta a l'excomissari (hi ha noms que ni fets a posta).

Potser el tedi o potser la calor sufocant, ens fa perdre l’oremus. Potser ambdues coses alhora. El fet és que aquesta setmana Josep Lluís Seguí, comissari d’exposicions a la Unesco, ha patit una mena d’insolació preocupant. Com un déu absolut i omniscient ha llançat una poalada d’aigua freda que, lluny d’apaivagar la xafogor primaveral, ha provocat una cremor inexplicable entre els centenars de socis del Club d’Amics de la Unesco d’Alcoi. Lluny de sentenciar ningú per actuacions que clamen el cel, provarem de trobar una explicació lògica a les humiliacions del senyor Seguí.
En una llampegada d’ira, J.L. Seguí ha desmuntat l’exposició amb la mateixa rapidesa amb què la va muntar. La raó: dos quadres descansaven sobre una cadira i un d’ells amb el vidre trencat. Degué pensar que la directiva del Club havia censurat els quadres i que per això no penjaven a les parets (res més lluny de la realitat, senyor Seguí!). De vegades els reflexos es poden alentir però, vés per on, l’exposició ja feia dies que s’havia inaugurat i si algú haguera decidit censurar-la, simplement no l’hauria exhibida.
Una persona que treballa en el món de la cultura i l’art i que fa aportacions a premsa, ha de ser suficientment intel·ligent com per trobar una explicació a aquest accident i no precipitar-se a enviar comunicats ofensius als mitjans de comunicació, als partits polítics i als artistes, que tan respectuosament han tingut cabuda en els locals de la Unesco. Potser no cap en una ment tan retorçuda pensar que els quadres han caigut per algun motiu que desconeixem. La qüestió és que l’anècdota li ha valgut per afirmar que ha sigut “un acte de censura i punt”.
Això és tot. Vet ací la lògica de la conclusió. Res més.
Volem acallar les veus d’aquells que el creuen; perquè les nostres no són ni actituds paleolítiques ni dictatorials, ni actes indignes i bruts, fora de lloc i de temps.
Lamentem no donar nom dels responsables de la censura perquè aquest vocable no entra en el nostre diccionari. Lamentem dir-los que, de moment, no hi ha dimissions. Permeta’ns, senyor Seguí, continuar vivint amb la consciència tranquil·la. I sàpiga que, malgrat el mal oratge, malgrat que es torne a atemptar contra la nostra reputació, defensarem la llibertat d’expressió i passarem full als episodis que ens sotmeten a tractes degradants com el que vosté ens ha regalat. Així ho avalen els anys treballant per Alcoi, així ho constata la gent que ens coneix. Només ells i elles tenen la raó, crega’ns.

Emma Rodríguez Castelló

Rebels de l'esperança

2009-05-03T03:49:00.000-07:00

Amb aquesta placa commemorativa vam iniciar els actes de celebració del 1r de maig, com cada any. Noranta-dos anys després, la casa que va veure nàixer el poeta Joan Valls i Jordà ha quedat devanida en saber que un tatuatge com aquest quedarà gravat a la seua pell per sempre.

Mentre els homes i les dones d'Alcoi es manifestaven, la senyera cobria les paraules del poeta. L'Octavi Valls, el seu germà, va descobrir la imatge als ulls dels qui ens aplegàvem al carrer Sant Francesc, just davant del número 7. L'octogenari Octavi i els seus familiars estaven devanits, havien portat alguna foto minúscula, en blanc i negre, que mostrava la infantesa dels germans Valls i Jordà, en aquell Alcoi de principis del XX. Hiroshi va interpretar "El cant dels ocells" i, després de les paraules de Manel, de coratge i agraïment, vam baixar fins la placeta del Fossar on l'acte ja és tradició: cançons de la Coral Alcoiana, poemes recitats, flors i llibres. Els Amics de Joan Valls, devanits i devanides, un any més amb el poeta, per qui els anys porten més i més paraules d'agraïment i d'estima.

Homenatge a Joan Valls l'1 de maig

2009-04-27T09:38:00.000-07:00

Com cada any, Amics de Joan Valls organitza l'Homenatge a Joan Valls el primer de maig. Enguany, com veureu, tenim doble convocatòria: al carrer de St. Francesc, 7, a la casa on va nàixer el nostre poeta en 1917, per descobrir-hi una placa commemorativa, i a la Placeta del Fossar amb les actuacions que més avall es detallen. A la plaça instal·larem una parada de llibres perquè els socis puguen arreplegar els que els corresponen i el públic en general puga comprar-ne. Després de l'Homenatge hi ha previst un dinar de germanor a la Font de l'Horta per a tots els qui us hi vulgueu apuntar. Ànim i omplim de roig i versos Alcoi.

Vídeo dels nostres Premis 2009

2009-04-02T11:47:00.000-07:00

Ací teniu el vídeo realitzat per Andrea Rodríguez Lluch amb imatges de la nit del 14 de març de 2009 en què vam celebrar el XXVI Premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi i els XV Premis Joan Valls i Jordà al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi.

Cinc anys de poesia a Oliva. Poefesta.

2009-03-22T10:18:00.000-07:00

Poesia a Oliva. No us ho podeu perdre!

Albert Garcia Hernàndez guanya el XXVIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi

2009-03-15T12:33:00.000-07:00

Magatzem de perfils, d'Albert Garcia Hernàndez (València, 1949) ha estat l'obra guardonada del Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi en la seua vintisisena convocatòria. El premi, que convoca la nostra associació, està dotat amb 1.500 euros. El llibre editat per Denes, en la seua col·lecció de poesia Edicions de la Guerra, fou presentat ahir al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi en el transcurs d'una vetlada que s'inicià amb l'actuació d'Eva Dénia Trio, que cantà cançons de Georges Brassens, continuà amb el lliurament dels XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català al lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià, i acabà amb la lectura per part d'Albert Garcia d'uns poemes del seu llibre.
Empar Granell, presidenta de la Coodinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i Ús del Valencià, i Verònica Cantó, sòcia de l'entitat organitzadora i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, van ser les encarregades de glossar les trajectòries dels premiats amb el Joan Valls, que van ser obsequiats amb sengles escultures de l'artista alcoià Antoni Miró creades per a l'ocasió. Per la seua banda, Manel Rodríguez-Castelló, en nom del jurat de poesia que integraven també els escriptors Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis i Ricard Ripoll, presentà el premiat i l'obra guanyadora, elegida d'entre un total de 21 treballs que havien optat al premi. Magatzem de perfils, segons el portaveu del jurat i president d'Amics de Joan Valls, destaca pel rigor i la senzillesa. Dividit en diverses seccions, el llibre d'Albert Garcia és un intent reeixit per, a través dels perfils d'una realitat en molts aspectes inquietant i aspra, indagar en les profunditats de les seues causes i erigir alternatives vitals des de la dignitat personal i la rebel·lia. Al caos de la despersonalització de les societats modernes, Albert Garcia hi oposa la serenitat de la paraula poètica i la reivindicació d'uns valors culturals que l'autor identifica amb les formes de vida ancestrals de la Mediterrània.
Albert Garcia Hernàndez és també musicòleg i lletrista habitual de Maria del Mar Bonet, psicoanalista i col·laborador de les pàgines culturals Quadern d'El País. En 2001 va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia amb El viatge d'allò que és dit. Ha publicat, a més, els llibres de poesia Significants (1997), Les places (1998), Talaies (2001) i Esperons nocturns (2002). El seu poemari La importància del violoncel, Premi Ciutat de Sagunt de Poesia, serà publicat prompte per Onada Edicions.
A l'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls hi va acudir un centenar de persones. L'entitat organitzadora va dedicar la vetlada a l'alcoiana Emma Peidro Blanquer, desapareguda recentment. Sòcia d'Amics de Joan Valls des de la seua fundació, la veterana militant comunista, filla del fundador del Partit Comunista a Alcoi Enric Peidro i infermera durant molts anys del neuropsiquiatre i escriptor Manuel Rodríguez Martínez, que dóna nom al premi de poesia, Emma Peidro fou detinguda per la policia franquista en 1959, arran de la vaga que aquell any va convocar l'oposició democràtica.
Ací teniu unes fotos de la vetlada.

Eva Dénia, Carles Carrasco, guitarra, i José Luis Porras, contrabaix, interpretant Brassens

Àngels Jordà i Vicent Romans arreplegant el premi Joan Valls en nom de la Coodinadora

El lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig

Manel Rodríguez-Castelló i Albert Garcia Hernàndez, l'autor de Magatzem de perfils.

Homenatge a Emma Peidro Blanquer

2009-03-06T10:23:00.000-08:00

Dissabte 14 de març-19.30 h.
Centre Cultural Ovidi Montllor
(Vistabella 8 - Alcoi)

XXVI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez
XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català

Homenatge a Emma Peidro Blanquer

amb l'actuació d'Eva Dénia Trio
que interpretarà cançons de Georges Brassens

Entrada lliure
Al final de l'acte se servirà un refrigeri

EUGENI S. REIG I LA COORDINADORA ALCOIÀ-COMTAT PEL VALENCIÀ PREMIS JOAN VALLS 2009

2009-02-28T10:28:00.000-08:00

El lexicòleg alcoià Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià han estat premiats per Amics de Joan Valls, en l'apartat individual i en el d'entitats, per la seua contribució a la normalització ligüística del valencià. Els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català van ser instituïts per l'associació alcoiana l'any 1995, són de caràcter honorífic i s'atoguen a persones i grups de l'Alcoià i el Comtat. Recordem que en l'edició de 2008 van ser premiats la mestra contestana Mila Llorens i el grup de dolçainers La Xafigà de Muro.
L'estudiós de la llengua Eugeni S. Reig (Alcoi, 1942) va començar a difondre els seus treballs lexicogràfics d'ençà de l'aparició del seu llibre Valencià en perill d'extinció en 1999. Amb un tiratge de 1.500 exemplars, l'obra quedà exhaurida en 2003 en un cas bastant insòlit en el mercat valencià. En 2005 se n'ha fet una reedició augmentada i revisada de 2.000 exemplars. La seua tasca d'arreplega i estudi lexicogràfic s'inicià quan l'autor era molt jove i consta d'un repertori d'unes 7.000 paraules, locucions i frases fetes genuïnament valencianes. Arran de l'edició d'aquella obra, Eugeni S. Reig s'ha prodigat en articles, ponències, comunicacions i conferències sobre els seus temes d'investigació com “Valencià en perill d'extinció: les raons d'un llibre” (2000), “Lèxic tradicional valencià” (2000) o “El lèxic de Jordi Valor i Serra” (2005) entre d'altres. Nombrosos mitjans de comunicació valencians s'han fet ressò de les seues recerques: des de 2001 Levante-EMV publica a la pàgina “Panorama” una secció diària amb material de Valencià en perill d'extinció; a Ràdio 9 es lligen entrades del llibre en la secció “En una paraula” del programa “De nou cap de setmana” que dirigeix la periodista Amàlia Garrigós des de 2005; d'ençà 2006 publica a El Punt la seua secció “Clar i en valencià” amb comentaris sobre llengua, i al periòdic Ciudad de Alcoy “Les nostres paraules” sobre la mateixa temàtica des de 2008.
Eugeni S. Reig ha estat cofundador de la llista Migjorn a Internet, que compta a hores d'ara amb 240 col·laboradors i ha produït més de 37.000 missatges sobre diversos temes relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Migjorn distribueix quatre dies a la setmana el seu Butelletí i compta ja amb més de 9.000 subscriptors.
En 2007 presenta a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua el treball Les nostres paraules, amb 300 paraules i locucions no recollides al seu primer llibre, que editarà aquesta entitat en 2008 amb un pròleg del lingüista alcoià Jordi Colomina.

Per la seua banda, la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià, que rep el premi Joan Valls 2009 en l'apartat d'entitats, fou constituïda en 1987 arran d'unes jornades d'escoles valencianes celebrades al Centre Cultural d'Alcoi per impulsar l'ús del valencià a tots els àmbits i en especial el de l'escola. Passats uns anys, la Coordinadora, juntament amb altres set entitats, conformarà el nucli inicial d'Escola Valencia-Federació d'Associacions per la Llengua, creada en 1990. L'actual presidenta de la Coordinadora, Àngels Jordà, en fou una de les signatàries. La Coordinadora compta avui amb un centenar de socis estables de les principals localitats de l'Alcoià i el Comtat i convoca des de 1988 (Beniarrés) les Trobades d'Escoles Valencianes, que en 2009 celebraran la seua vintidosena edició a Cocentaina. Així mateix l'entitat ha dut endavant campanyes per la matriculació d'alumnes en valencià, perquè els diversos ajuntaments es dotassen de reglaments de normalització lingüística i ha denunciat incompliments en matèria de drets lingüístics, organitzat xarrades i presentacions de llibres i ha actuat com a agent de difusió, promoció i participació de tots els projectes de la FEV en aquestes comarques.
La Coordinadora ha estat la responsable, a més, de l'organització de quatre congressos i de les onze edicions amb què compten els Premis Sambori de literatura en valencià en què només el darrer curs hi van participar 3.500 escolars, i ha promogut la projecció de pel·lícules en la nostra llengua i la realització del programa Voluntariat pel Valencià. Fruit de la seua col·laboració amb altres associacions i entitats com la Universitat Politècnica de València, la Universitat d'Alacant, el Club d'Amics de la UNESCO d'Alcoi, el Centre Cultural Ovidi Montllor o la Colla Ecologista la Carrasca ha estat, entre d'altres, el rellançament de les Jornades de Sociolingüística d'Alcoi amb un nou format i la programació de concerts de música en valencià a les nostres comarques. Des de fa un parell d'anys la Coordinadora té signats convenis de col·laboració amb els ajuntaments de Muro i Cocentaina.
Aquests XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català seran atorgats públicament en un acte que tindrà lloc el proper dissabte 14 de març al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi. En la mateixa vetlada es donarà a conèixer l'obra guanyadora del XXVIè Premi Manuel Rodríguez Martínez de Poesia-Ciutat d'Alcoi, elegida per un jurat integrat pels poetes Jordi Botella, Tono Fornes, Ricard Ripoll, Robert Llopis i Manel Rodríguez-Castelló i publicada per l'editorial Denes en la col·lecció que dirigeix Vicent Berenguer Edicions de la Guerra. L'acte donarà començ, a partir de les 19.30 h., amb un concert d'Eva Dénia Trio, que interpretarà cançons de Georges Brassens, i on Amics de Joan Valls retrà homenatge a la seua sòcia Emma Peidro Blanquer, traspassada recentment. L'entrada és lliure i al final se servirà un vi d'honor.

IN MEMORIAM EMMA PEIDRO BLANQUER

2009-02-02T10:38:00.000-08:00

Emma, et farem l'adéu
amb tres paraules,
senzilles veritats
del puny que es tanca
en el lloc dels pares,
amb remor de mar i barques,
el millor racó del poble.
(Pugen cançons
del vell Molinar
que en l'aire deixen fragors
de timonet i d'herba-sana; un ocell petit
desplega les seues ales
entre l'horitzó i l'abisme.)
Ja no sents el fred que arrapa els ponts
ni la por violant els llits
amb el ferro dolent de l'odi
d'aquelles matinades fosques.
Ja no et cal estendre el braç
per lliurar el teu bocí a la fam dels presos,
i vetlar tota la nit dempeus
espentant la roda,
ni alimentar el forn que és pa
en el combat de llum i d'esperança.
Ja el teu nom
s'arrela en la dura terra
en un sil·labari de roses
vermelles.
Te les devem a tu,
fermes com una pedra,
tèbies com la mà que es dóna:
fidelitat, rebel·lia i tendresa
són principi, camí i cloenda
i alè de vida.

I així seràs, en la tremolor
de fràgils roselles,
lluny de l'hivern que crema,
l'altiva serenor dels arbres
i arreu on l'aigua corre i feineja.
Així viuràs entre nosaltres,
vigia i estrela,
memòria i alba de dies més lliures.

Manel Rodríguez-Castelló
2 de febrer de 2009

Emma en un sopar dels Premis de l'any 1994

21 treballs presentats

2009-01-21T09:26:00.000-08:00

Un total de 21 poemaris han estat presentats a la vintisisena convocatòria del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez –10 de procedents del País Valencià, 10 de Cataunya i 1 de les Illes Balears– que organitza a Alcoi l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà. El Jurat, integrat per Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis, Ricard Ripoll i Manel Rodríguez-Castelló, haurà de triar el poemari guanyador, que serà editat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes. El premi està dotat, amb 1.500 euros.
El proper dissabte 14 de març tindrà lloc al Centre Cultural Ovidi Montllor la cerimònia de lliurament del premi, amb la presentació del poemari guardonat i el lliurament dels XV Premis Joan Valls per l'Ús i Promoció del Català que l'entitat convocant atorga a una persona i a un col·lectiu de les comarques de l'Alcoià i del Comtat en reconeixement a la seua tasca en defensa de l'idioma propi. Els guardonats d'aquest premi reben una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró.
La cerimònia de Lliurament dels Premis 2009 s'obrirà amb l'actuació del Trio Eva Dénia, que interpretarà cançons de Georges Brassens, i continuarà després amb la intervenció d'algun membre del Jurat, del poeta guardonat i dels premiats amb els Joan Valls 2009. L'acte acabarà amb un vi d'honor.

Alcoi, 20 de gener de 2009

15 PREMIS JOAN VALLS I JORDÀ

2009-01-07T09:47:00.000-08:00

Amics de Joan Valls obrim des d'ara el termini perquè tots aquells amics i simpatitzants que ho vulgueu pugueu fer les vostres propostes per a candidats als 15 Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català 2009. Com deveu saber aquest guardó honorífic, que reconeix la tasca civil d'una persona i una entitat de les comarques de l'Alcoià i el Comtat que s'hagen distingit en el treball de normalització de la nostra llengua, fou instituït per la nostra entitat en 1995 i consisteix en una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró. El premi ha estat lliurat fins ara a les següents persones i entitats:

1-1995: Rafael Sellés i Tormo (Alcoi) / Associació de Veïns Zona Nord (Alcoi)

2-1996: Josep Maria Segura (Alcoi) / Centre Cultural Castallut (Castalla)

3-1997: Vicent Romans (Alcoi) / Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi)

4-1998: Ximo Llorca (Muro) / Centre d’Estudis Contestants (Cocentaina)

5-1999: Adolf Gisbert (Alcoi) / El Romeral (Alcoi) i Sant Joan Bosco (Cocentaina)

6-2000: Alfons Llorenç (Planes) / IES Pare Eduardo Vitoria (Alcoi)

7-2001: Àngels Jordà (Alcoi) / Club d’Amics de la UNESCO (Alcoi)

8-2002: Josep Lluís Peiró (Muro) / Col·lectiu Serrella (Banyeres)

9-2003: Verònica Cantó (Cocentaina) / Llibreria La Lluna (Alcoi)

10-2004: Vicent Micó (Turballos) / Patronat del Tractat d’Almirra (Camp de Mirra)

11-2005: Isabel Carreres i Senabre (Benillup) / Fonèvol (Alcoi)

12-2006: Emili Marín (Alcoi) / Ateneu Cultural El Panical (Alcoi)

13-2007: Josep Tormo i Colomina (Alcoi) / Coral Polifònica Alcoiana (Alcoi)

14-2008: Mila Llorens (Cocentaina) / Grup de Dolçainers La Xafigà (Muro)

Així doncs, ja podeu enviar-nos les vostres propostes a amicsjoanvalls@gmail.com.
El dissabte 14 de març de 2009, al Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, farem públic homenatge als distingits en el transcurs d'una vetlada on també atorgarem el XXVIè Premi de Poesia M. Rodríguez Martínez. De tot el programa d'activitats us n'anirem donant notícia puntualment.

Emili Marín, premi 2006, i l'autor de l'escultura Antoni Miró

DEU ANYS SENSE BROSSA

2009-01-04T11:08:00.000-08:00

Fa deu anys que ens va deixar Joan Brossa. Llavors, en el trànsit del 1998 al 1999, vam escriure la columneta que segueix. Avui la rescatem per continuar homenatjant el genial poeta.

BROSSA

El trànsit d’un any a un altre sembla època propícia per a certs adéus silenciosos. Enmig l’algaravia buida d’aquestes dates, el formigueig d’un consumisme forassenyat i la lacrimogènia inodora, incolora i insípida que la sustenta, alguns, tal volta els més clars, decideixen fer les maletes –o plegar el faristol– i fer un mutis que sempre ens agafa per sorpresa. Així ha estat en el cas de Vicent Ventura.
Però l’última acció de Joan Brossa sembla haver estat dissenyada amb precisió milimètrica. El més gran poeta català d’aquesta segona meitat del segle, que va inventar infinites maneres de viure, deu haver-se inspirat en algun vers propi per realitzar el darrer gran salt mortal. Un final adequat per al gran mag il·lusionista, amb la qual cosa ens torna a deixar a tots amb un pam de nas, encara esperant amb un punt d’ingenuïtat que la seua figura menuda torne a aparèixer des dels fons del copalta on s’ha entaforat, al costat de coloms, papallones i conills, o de darrere els cortinatges de vellut on un canó de llum projecta encara un cercle perfecte. Però la vida és un joc finit que et pot sorprendre, pletòric, quan estaves a punt de fer els vuitanta. O tal volta la seua ha estat una manera elegant d’esquivar els homenatges que tanta nosa li feien.
El cert és que a l’estany poètic nostre, on rauquen massa les granotes que confonen la poesia amb l’edició compulsiva de poemes i el treball amb el refregit de bunyols pastats amb farina antiga, el silenci amb què brilla l’estel de Brossa, que ha demostrat que vida i poesia són la mateixa cosa, continuarà rebentant les oïdes dels més sords. Quan, buida la sala, el seu cos incinerat s’enlaire en volutes des de l’escenari (i qui diu foc, diu flames), la funció es perpetuarà en cada paraula, cada lletra, cada signe: “Accepta aquesta elegia d’aplaudiments, / amic Frègoli, amic meu estel·lar, / i guarda’m la butaca dellà el Temps”.

Manel Rodríguez-Castelló, Levante-EMV, 2 gener 1999

Quan ve Nadal

2008-12-25T11:09:00.000-08:00

Bonnadal!

Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

Miquel Martí i Pol

Salvem la Valleta d'Agres-Manifest

2008-12-08T03:50:00.000-08:00

Les grans obres públiques, com les autovies, tenen un impacte enorme i fan de barreres ecològiques entre ecosistemes. El Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, i aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Les nostres terres són muntanyoses, amb rius transparents i boscos mediterranis autèntics. L'agricultura minifundista és la nostra identitat. Aquesta ha sigut, i encara és, el motor econòmic i vertebrador de la Valleta.

L'autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de quatre carrils, seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d'un de molt més gran: connectar Madrid amb Benidorm.

La Valleta d'Agres i els pobles que la conformen són rics per naturalesa, rics en patrimoni natural i cultural, i la prova la tenim amb el santuari de la Mare de Déu d'Agres, les Caves, les Covetes dels Moros, la via del Xitxarra, la torre d'Agres, l'Estret, la penya del Frare i un considerable etcètera. Aquests són monuments d'importància històrica, arquitectònica i natural, monuments que els nostres avantpassats ens han deixat i que nosaltres estem obligats a tindre'n cura i mimar perquè les nostres futures generacions puguen gaudir-los com els hem gaudit nosaltres.

Els fruits que ixen de les nostres terres són sans, bons i justos. Som unes terres reconegudes pels nostres productes, per la qualitat que oferim. Si deixem que ens lleven això, estem deixant que ens lleven la nostra identitat. Volem mirar cap al futur, sí, però de manera sostenible.

Aquests pobles que conformen la Valleta tenen un tren que dia a dia veu com passa el temps i cap administració no fa res per millorar-ne l'estat, per donar-li un rendiment ni per fer-lo fort i efectiu, per què? Pensem que el tren Xàtiva-Alcoi pot ser molt més beneficiós si es fan les millores que tants anys fa que es demanen. Autovia i tren formen les dues cares d'una mateixa moneda: quin model de desenvolupament i de relació amb el medi volem? Quines són les inversions que les nostres comarques i els nostres pobles necessiten?

L’agricultura amb una autovia com aquesta tendirà cap a la desaparició, l’ocupació de les millors terres de cultiu per l’autovia provocarà la fracturació del paisatge, la tendència cap al no-localisme i perdrà part de la identitat de la nostra cultura minifundista.

La plataforma SALVEM LA VALLETA: NO A L’AUTOVIA VILLENA-MURO vol mostrar amb aquest manifest la indignació cap a les administracions que volen construir el nostre futur sense comptar amb les persones que viuen i treballen en aquestes comarques. Demanem informació correcta i suficient sobre el projecte, el seu replantejament, la retirada i la seua substitució per una adequació de la carretera actual, i la inversió de recursos, no en actuacions com aquesta, sinó en millorar la qualitat de vida dels nostres pobles en aspectes com la sanitat, l'educació i serveis de tot tipus.

Volem prosperar, però des de la realitat de les nostres comarques. Volem estar comunicats però no de qualsevol manera. Volem mirar cap al futur, ser punt d’arribada.

VOLEM SER PUNT D’ARRIBADA, NO UN LLOC DE PAS!!!

Totes aquelles organitzacions, entitats, associacions que ho desitgen ja podem adherir-se al manifest seguint el següent enllaç:

http://f2-preview.runhosting.com/salvemlavalleta.freeconfigbox.com/entitats.php

Gràcies per col·laborar.

http://salvemlavalleta.blogspot.com
http://www.salvemlavalleta.org
e-mail: plataforma.vallagres@gmail.com

10 poetes per l'Ovidi

2008-11-23T12:14:00.000-08:00

Ahir, al Casal Ovidi Montllor, vam presentar el llibre "62 poemes per l'Ovidi" que, finalment, ha vist la llum. N'érem 10, dels poetes que hi han col·laborat, i un grapat d'amics i amigues d'Alcoi i de la comarca, que vam gaudir de l'audiovisual que l'amic Gilberto Dobón ha creat sobre l'home de negre que cantava, que recitava, que somniava. Després, lectura, poemes, paraules per l'Ovidi, una vegada més.

Alcoi es mobilitza per l'escola pública

2008-11-12T09:51:00.000-08:00

Romance del negro muerto

2008-11-07T11:52:00.000-08:00

Quaranta anys després de l'assassinat de Martin Luther King un altre negre, Barack Hussein Obama, contra tot pronòstic, és el nou president dels Estats Units. Alguna cosa del somni dels lluitadors negres pels drets civils s'està fent realitat aquests increïbles dies. Ens agradaria poder dir d'aquí a uns mesos que el del dimarts 4 de novembre fou un gran pas per al poble americà i també un gran pas per a tota la humanitat. Aquests dies hem recordat el poema que el Dr. Manuel Rodríguez Martínez, que dóna nom al nostre premi de poesia, va escriure a la mort de Luther King i que llavors fou publicat en la premsa (probablement el Ciudad). Aquell romance de ressons lorquians ens sembla avui més carregat de sentit i amb tota la seua força premonitòria (tard o d'hora l'esperança i la poesia solen ser-ho). Ací té el lector, doncs, aquell poema per celebrar la victòria de la negritud i la dignitat democràtica:

En las callejas de Harlem
se han callado las guitarras,
el vendaval de los miedos
desplegó sus negras alas
y un repique de presagios
tamborilea en el alba,
mientras el negro vigila
y el blanco vela las armas.

En esquinas de sigilo
la muerte está agazapada
y la pupila del negro
es una flecha clavada
en el hueco de una puerta
y en la luz de una ventada
(el negro junto a la negra,
el blanco junto a la blanca).

El bosque de rascacielos
se cubre de negra escarcha
y una venganza de siglos
afila viejas navajas
con el agua del rencor
y la piedra de la rabia.

Por los alcores del susto
la muerte ya se encarama
y un coro de plañideras
con sus voces enlutadas
están velando a un silencio
sin latines ni campanas.
(Negro: ¡dispón el cuchillo!
Blanco: ¡despierta a la blanca!)

El tan-tan de los horrores
galopa en la madrugada
y mientras el negro rumia
sueños de selva cercana
el blanco mira que mira
con azoro en las mirada.
(Negro: tú tienes el odio.
Blanco: tú tienes la tralla.)

En las callejas de Harlem
enmudecen las guitarras,
pero el silbido del viento
y el susurro de las ramas
le está diciendo a los negros:
“¡Esperad que llegue el alba!”.
(Negro: ¡qué larga la espera!
Blanco: ¡qué noche tan larga!)

Tan sólo Lutero King
no monta ninguna guardia.
Dejad que duerma. Su sueño
no tiene color ni raza.

Manuel Rodríguez Martínez, 1968

LA GUILLOTINA

2008-10-26T09:36:00.000-07:00

Per telèfon el meu amic semblava molt abatut, de manera que vaig acceptar sense miraments la seua proposta de trobar-nos al cap d'una hora. A la terrassa del Lisboa, després del primer, generós, glop de cervesa, va etzibar-me una frase certament inquietant: “A la guillotina, me'ls envien a la guillotina!”. Esvaïda la perplexitat inicial, va aclarir-me que es tractava dels 427 exemplars que quedaven del seu penúltim poemari, publicat primorosament per l'editorial més important del país feia cinc anys. La condemna a mort havia arribat al meu amic a través d'una carta escrita en l'estil glacial propi del gènere. L'editorial al·legava la manca d'espai als magatzems per justificar la reducció dràstica d'estocs. “I al meu nadó han decidit donar-li l'estocada”, va reblar el joc de paraules com si de sobte hagués recuperat el bon humor. M'explicà que el llibre havia obtingut un premi important, que l'edició l'havia sufragada la institució patrocinadora, raó per la qual l'editorial, amb tot el peix venut, se n'havia completament desentès (una miserable ressenya, una presentació protocolària, algun exemplar perdut en alguna remota llibreria). Feia quasi trenta anys que el meu amic publicava llibres amb una certa regularitat d'amateur, de manera que era fàcil de comprendre la decepció provocada per l'estocada. “No m'han volgut rebaixar ni un cèntim el preu d'autor! N'hauria comprat un bon grapat i l'hauria regalat en una parada del mercat, al costat del peix, o als estudiants de Filologia. Però s'estimen més destruir-los. Els editors convertits en guillotinaires, quina cosa! I el pitjor de tot: amb els meus poemes faran pasta de paper per a alguna d'aquelles infectes novel·letes amb què diuen que promocionen la lectura. Visca l'ecologia!”. Vaig pensar que la guillotina conservava una aura especial, no era el foc infame de la Inquisició, i que els llibres trobarien al remat una mort digna. Però no vaig badar boca. La cosa no estava per a bromes.

Manel Rodríguez-Castelló, article publicat a Levante-EMV 25 octubre 2008

MEMÒRIA I DESIG

2008-10-19T13:12:00.000-07:00

X Edició Cabanyal Portes Obertes

Quan la memòria no és camí franc, travessat de llum i d'ombres, pot quedar sepultada sota munts de terra, una ferida en carn viva que supura des de l'abisme d'una fossa. A temperatures extremes, adopta sovint la invisible textura de l'aire, i es vaporitza per condensar-se al cap d'un temps i tornar a la seua forma primordial, que és la de l'aigua obstinada que cau, inunda els llits secs, es filtra per les escletxes. Federico García Lorca jeu des de fa 72 anys amb dos banderillers, Francisco Galadí i Joaquín Arcollas, i el mestre roig de Pulianas Dióscoro Galindo, a la vora d'una olivera del camí d'Alfacar a Víznar, on un escamot de falangistes va alçar un monument a l'estultícia amb el plom de les bales. Més de 30 són els anys que ha esperat Ian Gibson perquè la veritat dels llibres guanye la dignitat de la reparació històrica. Amb Federico vindran milers de morts abandonats en carreteres o enmig de la soledat dels camps, i l'aigua que es va evaporar per efecte de la crueltat, la por i el silenci, caurà en forma de pluja tenaç i fertilitzarà la terra. El passat és un geni tancat en una llàntia meravellosa; si l'alliberes, podrà concedir-te tres desigs, però si t'obstines a negar-lo, un dia eixirà brandant l'espasa i et reclamarà el seu tribut de sang. Només la memòria pot suturar algunes ferides. Pelar la ceba fa plorar, però duu al cor del bulb i assacia la gana, com li va passar a Günter Grass. La memòria no és un culte a la història, individual i col·lectiva, sinó una exaltació del present i un projecte de futur. Tota la poesia de Manuel Vázquez Montalbán es concentra en aquestes dues paraules. Avui fa cinc anys que aquest immens forjador de memòria va acudir a la cita que havia anotat en un dels seus versos i va trobar la mort a Bangkok. Li hauria agradat veure com plou avui sobre les fosses, li hauria agradat trobar-se les Portes Obertes al Cabanyal, on la gent encara riu i defensa memòria i desig, passat en present i en futur.

Manel Rodríguez-Castelló, Levante-EMV, 18 octubre 2008

Manuel Vázquez Montalbán

COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA EN DEFENSA DE LA FONT ROJA

2008-10-08T12:22:00.000-07:00

La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural” considera que la Diputació no hauria de malgastar diners públics en un projecte perjudicial i innecessari.

Els assistents a l’assemblea es mostren orgullosos de la campanya que han dut a terme i anuncien noves mobilitzacions si el suport de la Diputació es concreta en un nou projecte

El passat 25 de setembre es va escenificar la firma d’un protocol d’intencions entre l’Ajuntament d’Alcoi i la Diputació d’Alacant, amb l’objectiu de promoure la construcció d’un hotel en l’àrea del Santuari de la Font Roja.

Era un nou episodi d’aquest sainet, després que el primer acte acabara amb la renúncia de l’única empresa que s’havia presentat a la licitació per a construir i explotar l’hotel. Aquesta es va retirar quan vam fer públics i vam acreditar documentalment els escandalosos antecedents professionals del seu administrador únic, que incloïen una estafa i la comissió d’il·legalitats urbanístiques molt greus. En tot cas, encara queda per aclarir si l’empresa va retirar l'oferta per iniciativa pròpia o si va ser el Govern Municipal qui demanà la seua retirada a la vista d’aquests antecedents, de les nombroses irregularitats de l’expedient i de les dificultats per a obtenir els necessaris informes tècnics favorables.

A hores d’ara encara estem esperant una disculpa pública per part dels senyors Sedano, Peralta i Pastor, que es van atrevir a dir que mentíem quan vam traure a la llum les pèssimes referències de l’administrador de l’empresa. Per cert, a què venia tanta indignació davant d’uns fets provats? Què els va molestar més, que demostràrem la seua incapacitat per a conéixer el perfil real de l’administrador de l’empresa o que la gent comprovara que haurien sigut capaços de posar la Font Roja en mans d’una persona amb eixos antecedents? És simplement vergonyós que Sedano diga que l’Ajuntament no ha d’investigar l’empreses, quan la seua obligació —perquè així ho estableix la llei— és comprovar que els contractes s’adjudiquen a empreses solvents, més encara en aquest cas en què el contracte era per a tant temps (40 anys, ampliables a 60) i en un lloc tan sensible com la Font Roja.

Tornant a l’operació d’auxili de la Diputació al Govern Municipal d’Alcoi, si alguna cosa es desprén clarament de les declaracions públiques i del text del protocol firmat és que es descarten les principals característiques de l’hotel que tant va defensar el govern municipal, evidenciant un suport més que sospitós a l’empresa que s’haviat presentat. Així, ja de partida es parla d’abandonar l’aparcament subterrani, de reduir les dimensions i rebaixar les altures previstes, de respectar els antics xalets (en compte d’enderrocar-los), de primar l’aspecte mediambiental per damunt de l’econòmic, etc.

Encara que es tracta d’unes declaracions propagandístiques, cal dir que suposen un reconeixement del rigor de les nostres denúncies sobre l’impacte ambiental i social del projecte d’hotel, eixe mateix projecte que el tàndem Sedano-Peralta havia defensat amb ungles i dents (però sense arguments).

En aquest sentit, estem ben orgullosos de la campanya que hem dut a terme, que s’ha basat en la difusió d’informació seriosa i contrastada, i en la participació i el suport d’amplis sectors de la societat. Aquesta transparència ha contrastat amb l’actitud del Govern Municipal, centrada en la propaganda demagògica, l’ocultació del projecte, els insults i les amenaces; el fet és que ni tan sols han aconseguit el suport dels seus companys de partit d’Ibi —població amb la qual Alcoi comparteix el Parc Natural—, ni han despertat cap simpatia en la Conselleria de Medi Ambient.

Pel que fa al procés encetat amb la Diputació d’Alacant, s’haurà de veure si finalment es concreta en un nou projecte, ja que a hores d’ara només s’ha firmat una declaració d’intencions. De tota manera, el principal motiu per a oposar-nos persisteix: la instal·lació d’un hotel en el cor del Parc Natural provocaria un impacte ambiental i paisatgístic molt greu; cal denunciar també que el protocol firmat ja obri la porta a la privatització de la gestió de l’hotel. Per aquests motius, si el projecte avança organitzarem una nova campanya popular en defensa de la Font Roja.

De moment estem comprovant com continuen manipulant amb afirmacions falses, com per exemple, que l’ús hoteler encaixa perfectament en la normativa del Parc Natural. La realitat és que el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural estableix clarament que un hotel en aquest punt no es considera un equipament prioritari del Parc, mentre que el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals considera que la millor ubicació per als serveis d’hostaleria i d’allotjament és l’àrea d’amortiment d’impactes, fora del Parc Natural (que és on a hores d’ara ja hi ha una important oferta d’allotjaments rurals, que inclou més de 220 places en diverses modalitats d’allotjament rurals).

És també lamentable el cinisme dels responsables municipals, que aparenten estar preocupats per l’estat de degradació en què es troben els antics xalets, quan la realitat és que duen anys sense adoptar cap mesura de consolidació i conservació dels edificis; fins i tot el Síndic de Greuges va haver de recordar a l’Ajuntament d’Alcoi que tenia l’obligació de protegir i rehabilitar els antics xalets, i que en cap cas podia tombar-los (com era la seua intenció).

Considerem, per acabar, que la construcció d’un hotel en la Font Roja no es correspon de cap manera amb les competències legalment atribuïdes a les diputacions provincials, que són l’assistència als municipis, especialment als de menor capacitat econòmica i de gestió, i la cooperació per a l’efectivitat dels serveis municipals, preferentment dels obligatoris. És inadmissible que la Diputació d’Alacant, només per salvar la cara al Govern Municipal alcoià, es plantege malgastar diners públics en un projecte que no és prioritari per al Parc Natural, que es troba àmpliament qüestionat pel seu impacte ambiental i social, i que ni tan sols ha interessat a cap empresa solvent.

Assemblea de la campanya
La Font Roja també és nostra. Hotel fora del Parc Natural
7 d'octubre de 2008

Presentació d'un llibre sobre Jordi Valor i Serra

2008-09-30T09:58:00.001-07:00

Traeix la mala consciència al PP?

2008-09-29T13:33:00.000-07:00

Al ple del divendres es va considerar una proposta conjunta dels grups de l’oposició per tal que l’Ajuntament començara a preparar la commemoració del 75 aniversari dels bombardejos d’Alcoi per al 2013. No va resultar cap sorpresa el rebuig del PP, entestat com es troba en la seua particular oposició a la recuperació de la memòria històrica. Tot i això, no deixa de ser remarcable l’escassa perspicàcia que demostra aquest posicionament. El que guanyen per la dreta amb la crida de “¡prietas las filas!”, ho perden abastament pel centre i l’esquerra erosionant la seua imatge de partit demòcrata en presentar-se com els hereus de la rebel·lió militar.
El principal argument del PP per rebutjar la proposta va ser que entenien que era “revanxista”. Ja hem assistit aquesta setmana a un intent deliberat per part del govern municipal de treure rellevància pública a les activitats organitzades amb el mateix propòsit per les escoles UNESCO de la ciutat. Cal dir que la proposta, a més de deixar les portes molt obertes per a decidir els termes i els continguts de la commemoració, tan sols pretenia recordar els fets i homenatjar les víctimes. No es pretenia condemnar els bombardejos perquè havien estat duts a terme per un determinat bàndol, sinó pel mateix fet de l’ús de la violència indiscriminada contra la població civil. Els bombardejos contra nuclis de població és una de les manifestacions més execrables de la mostra de barbàrie i primitivisme que representa la guerra. Si el 1938 Alcoi va sofrir aquesta desgràcia, per quina raó no s’han de recordar els fets i retre homenatge als alcoians i les alcoianes que hi van perdre la seua vida?
Per què els dirigents del PP s’ofenen per una proposta com aquesta? Per què no l’accepten i, encara més, es posen al front d’aquesta reivindicació? Per què actuen com si s’identificaren amb els responsables d’aquells luctuosos esdeveniments? Sedano i la seua gent faria bé de reflexionar sobre aquestes qüestions més enllà de qualsevol consideració partidista.
Un apunt per acabar. L’escultura d’Antoni (no Antonio) Miró que hi ha al rebedor de l’Ajuntament, homenatja els lluitadors caiguts durant la guerra (independentment de la seua ideologia) i no a tots els que la van patir. No cal dir que els primers, equivocats o encertats, rojos o blaus, eren responsables dels seus actes. Els 64 alcoians i alcoianes morts al llarg dels 7 bombardejos en van ser víctimes innocents.

Lluís Torró i Gil, soci d'Amics de Joan Valls, diputat al Parlament Valencià d'EUPV.

EL FORENSE

2008-09-20T11:12:00.000-07:00

El joc de prestidigitació del trilingüisme és en mans de Font de Mora (ja rebatejat per algú com Blackberry's Fountain) una burda maniobra que no pot enganyar ni els més il·lusos. Ni que només siga perquè, gràcies a Darwin i a les matemàtiques, tots sabem que no pot haver-hi tres sense dos. De no ser que es pretenga convèncer el personal que la universalització efectiva del castellà entre valencians i la reducció de l'idioma propi a pura anècdota és un exemple de bilingüisme, la qual cosa contradiria no solament la matemàtica i fins i tot Darwin sinó la més palmària evidència. De moment ni la teoria de l'evolució de les espècies ni les ciències exactes han estat anatemitzades per les nostres autoritats educatives, encara que tal i com està el peix potser és només qüestió de temps. En una cosa sí l'encerta l'anàlisi del forense: la immensa majoria dels nostres alumnes són bilingües (parlen castellà però porten samarretes escrites en anglès, encara que no l'entenguen), si bé d'una manera tan original que hauria de concitar l'atenció dels nostres sociolingüistes. Si l'observació no és errònia, doncs, l'única llengua que l'ensenyament hauria de potenciar, per arribar a l'estat ideal del trilingüisme, fóra el valencià. Clar, això només en el cas que el que realment es pretengués fos que els nostres pupils dominassen tres llengües i no, com sospitem, una exhibició maldestra d'il·lusionisme amb la carta del tripijoc polític mal dissimulada a la mànega i a la vista d'un públic estupefacte però no estúpid. O encara pitjor. Això de governar sense complexos, sant i senya de la casa, havia d'acabar en la fatxenderia d'apostar a veure qui la té més llarga, cosa molt lletja per a un forense presumpte catòlic. Si no volies brou, ací tens onze miserables convertits en herois i Ciències del Món en anglès. A poc que s'ho propose, el forense farà prompte de l'escola un cadàver ideal per practicar l'autòpsia. El mal és que ja tots sabrem de quanta incompetència i mala llet va morir la pobra.

Manel Rodríguez-Castelló, 20 setembre 2008

PRESENTACIO DEL DARRER LLIBRE DE JOSEP LLUIS SANTONJA

2008-09-11T12:00:00.000-07:00

Ací teniu la convocatòria de l'acte de presentació del llibre La desfeta d'Alcoi, de l'historiador i amic Josep Lluís Santonja, director també de la Xarxa de Biblioteques i de l'Arxiu Municipal d'Alcoi.

BASES DEL XXVI PREMI DE POESIA MANUEL RODRIGUEZ MARTINEZ

2008-09-10T09:07:00.000-07:00

Després del parèntesi estival, tornem al bloc i a la feina amb la publicació de les bases del nostre Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez, que en 2009 complirà 26 anys.

BASES

1.Hi podran concórrer treballs poètics, en qualssevol modalitats, escrits en llengua catalana.

2.L’extensió de les obres, que hauran de ser originals i inèdites, no serà menor de 400 versos ni inferior, en d’altres casos, a la d’un volum normal de poesia. No hi podran concursar obres guardonades en d’altres certàmens.

3.Els originals, per quintuplicat i en òptimes condicions de lectura, faran constar nom, adreça postal, correu electrònic i telèfon de l’autor/a. L’ús de pseudònims es regirà per l’habitual sistema de plica, a l’interior de la qual hom consignarà les dades completes de la persona interessada.

4.Els treballs hauran de ser tramesos, abans del 15 de desembre de 2008, a AMICS DE JOAN VALLS, Pintor Salvador Abril 11, 11ª, 46005 València. Els manuscrits de les obres no guardonades podran ser recuperats dins el termini de dos mesos a comptar des del lliurament del premi sol·licant-ne la devolució contra reemborsament. Passat aquest termini els originals seran destruïts per a la seua conversió en paper reciclat.

5.S’hi estableix un únic premi, indivisible, de 1.500 euros. El premi, tanmateix, podrà ser declarat desert si les obres presentades no reuneixen, a parer del jurat, mèrits suficients o no s’ajusten a les condicions de la convocatòria. El jurat podrà fer mencions honorífiques de l’obra o obres finalistes.

6.El treball que en resultés guanyador serà publicat dins la col·lecció Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

7.El jurat serà integrat per Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis, Ricard Ripoll i Manel Rodríguez-Castelló.

8.L’acte públic d’adjudicació del premi tindrà lloc a la ciutat d’Alcoi el dissabte 14 de març de 2009, en el transcurs d’un acte públic on es lliuraran també els XV Premis Joan Valls i Jordà Per l’Ús i Promoció del Català.

A la ciutat d’Alcoi, País Valencià, 11 de setembre de 2008, Diada Nacional de Catalunya

Joan Valls i el Dr. Manuel Rodríguez Martínez en una foto presa a Alcoi als anys 60

A PEP BENET, EL DEL LISBOA

2008-07-12T11:31:00.000-07:00

Fa anys, inclòs en el llibre Erosions (Amós Belinchón Ed., València, 1994), vaig dedicar aquest poema a l'amic Pep Benet, que ens va deixar fa uns dies. No tinc imatges digitals del Pep, només un parell d'instantànies de les d'abans, preses en alguna d'aquelles nits araneses del Lisboa o en la final del gol de Koeman, que la penya vam celebrar penjant una senyera en la capelleta dedicada a Sant Jordi de la Seu de València. En comptes d'això, i per acompanyar les paraules i homenatjar l'amic, ací teniu una bella panoràmica d'Alfama. Sense el taverner (com m'agradava anomenar-lo) dels poetes no hauria estat possible aquell esclat de les Nits d'Arana. Durant molts anys el Pep hi exercí d'amfitrió, amb la seua discreció, la seua estima pel país, la seua generositat i la seua bonhomia. Junt a l'absència irreparable, que potser anirà creixent amb els anys, els seus amics tenim també un fum de bons records i l'exemple d'algú que ens féu la vida més amable, algú que creié de veritat en el valor de les paraules i de l'amistat. En l'alegria, però també en la sotsobra, sempre hi vaig tenir el Pep, la seua atenció, les seues paraules, que sempre tindré presents.

La nit ens obre les venes de ciutat
sota una pluja persistent,
llums canviants damunt els arbres nus d'hivern.
En la cervesa o la pols cerquem
un riure que es deixata, una cançó
que ens arranca el cor de quall
i amara com la pluja la carn flonja
de l'espera, del trànsit insondable.
Travessem ponts en la boira,
ens endinsem per places lluentes
sota fanals solitaris
entre els vianants esmaperduts de les nits aquàtiques,
i som rebels d'iridiscències,
somnàmbuls de la fosca,
hereus de tants silencis
repicant l'ànima augusta.
Per les avingudes trontolla
un cavallet de cartró
i l'encalç d'una fuita repetint-se
en les nits d'alcohol i pluja
i pulsacions d'un Waltz for Debby.

I en l'esclat que ens solca la mirada
hi ha deliri de lliris i aures noves.

A Pep Benet

LA FONT ROJA

2008-07-07T10:45:00.000-07:00

Hi ha pressa. Molts governs, conscients de la seua interinitat, sucumbeixen a la miopia política, malaltia ocular que consisteix a veure els objectes propers amb una certa nitidesa i els més o menys allunyats com a confuses nebuloses. El PP arribà al govern d'Alcoi gràcies al transfuguisme instigat per l'anterior alcalde socialista i sap que el seu poder, fruit d'aquell accident, s'assenta damunt una falla geològica, i que tard o d'hora les aigües del Serpis l'arrossegaran cap als albellons de la història. Algunes iniciatives dels actuals gestors haurien fet caure la cara de vergonya a més d'un alcalde franquista. La transformació d'un jardí públic en aparcament privat, saltant-se a la torera les més de sis mil signatures presentades contra el projecte i una sentència judicial que va cremar com foc d'encenalls, les maniobres especulatives que alçaran pisos de luxe sobre l'antiga Estambrera amb vistes al no-res a què estan reduint la ciutat o la mutació d'una zona verda en establiment per a la venda de gasofa de McDonalds, són algunes de les perles d'una dreta que governa amb el manual d'instruccions dels neocons, olfacte de tauró i sense complexos. La miopia política, en gran part heretada dels temps de Sanus, invalida per a la creació d'un projecte de ciutat que vetle pels interessos comuns alhora que proporciona als esquals una sagacitat extraordinària per al negoci i els favors a la parentela o classe pròpia, com va passar amb el Teatre Calderon, ja gestionada per mans amigues. Ara volen fer un hotel de 50 habitacions, amb suites i tota la pesca, no apte per a motxillers, Peralta dixit, en el cor de la Font Roja. L'única empresa concessionària pagarà menys de 6.000 euros l'any (ni 10 cèntims per habitant) i explotarà el negoci, sense estudis d'impacte ambiental ni consideració d'altres alternatives sostenibles, durant 40 o 60 anys, una bicoca. Calen molts pebrots per atacar el pulmó i paratge més emblemàtic d'una ciutat d'amants de la motxilla. Eperem que aquesta vegada els taurons no se n'eixiran de rosetes.

Manel Rodríguez-Castelló
Levante-EMV, 5 juliol 2008

LES MARGARIDES DE MARQUÉS

2008-06-09T11:44:00.000-07:00

De fet feia anys que el trobàvem a faltar, en els seus articles, en la plaça on s’airegen els debats creatius i volen les propostes engrescadores, i no perquè mai hagués desistit dels somnis, de la voluntat d’arrimar el muscle, del compromís, sinó per les putades del temps, pels estralls de la malaltia. De manera que sempre preguntàvem per Marqués en veu baixa, com qui tem despertar un nadó, agafant-nos a la necessitat de pensar que potser la Dama havia fet una excepció i ens concediria la treva del retorn de la lúdica lucidesa del mestre. Perquè l’heterodox de l’heterodòxia, com algú va arribar a definir-lo, fou essencialment un mestre, capaç d’elaborar les preguntes que ens posaven davant l’espill de la nostra perplexitat. I ho féu sense ajornar el goig de viure el present en nom de cap paradís futur, renúncia que tant justifica els mansos de moltes confessions, sabedor que l’autèntic compromís comença amb el que és té més a mà, que no és altra cosa que la pròpia vida. Un ram de margarides posà color al festí d’estovalles arnades del comunisme canònic, i aquelles flors eren verdes, i violetes, i concentraven tota la gamma dels vermells. La construcció del país que anàvem fent s’impregnava, gràcies a homes com Josep Vicent, d’aromes llibertàries, i l’horitzó, sostret de les urpes de les simplificacions fàcils, s’obria a vivificadores complexitats. Però ara se n’ha anat per sempre i ens deixa ací, una mica més orfes, amb els nostres amors impossibles. Molts amics el van acomiadar al cementeri de València mentre sonava una cançó de l’Ovidi. L’eslògan que quasi el va fer senador deia: “L’única cadena, la del vàter; l’únic vàter, el vàter”. I per això continuarem, dones i homes d’un país que potser no el va merèixer.

Manel Rodríguez-Castelló
Levante-EMV, 8 de juny de 2008

VALLS ENDINS, RECITAL A MURO

2008-06-09T09:31:00.000-07:00

El passat dimarts 3 de juny, Amics de Joan Valls vam ser a Muro en un recital col·lectiu de poemes en homenatge a Joan Valls i Jordà. En aquesta vila del Comtat se celebrava la setzena edició de la seua Setmana del Llibre i fou en aquest marc de lletres i cultura que vam ser-hi convidats en compliment d'un acord de col·laboració amb l'Ajuntament murer amb motiu del I Encontre de Poetes a Alcoi del març passat. Una digna representació de la nostra entitat, integrada pels amics-poetes Jordi Botella, Maria Fullana, Joan Jordà, Robert Llopis, Eduard Marco, Begonya Mezquita, Francesc Pou i qui açò signa va ser l'encarregada d'escenificar aquest “Valls endins. Recital de poetes valencians en homenatge a Joan Valls i Jordà (1917-1989)”. El títol que vam triar per a la lectura era un cluc d'ull al temps: en 1989, uns mesos després de la mort del poeta alcoià, presentàvem al Music Hall del Rialto de València l'espectacle “Valls endins” amb poemes de l'autor recitats per Begonya Mezquita, Rosanna Espinós, Pepa Miralles i Manel Rodríguez-Castelló i acompanyats per la música del piano de Marisa Blanes, el clarinet d'Eduard Terol i el violoncel de Rafael Terol. Per a l'anecdotari direm que aquell mateix dia, una mica més tard, l'Ovidi tornava després de molts anys a cantar a València, en companyia de Toti Soler, al teatre del mateix Rialto, motiu pel qual no va poder assistir al nostre recital –si bé ens va visitar uns moments abans per disculpar-se'n molt amablement. Però tornem a la nostra crònica murera.
Uns dies abans, i gràcies a l'abnegat esforç –una vegada més– de l'amic Tomàs Tàpia i de la maneta de Salvador Sellés (Siva), es muntava al Centre Social de Muro l'exposició “25 anys de poesia. 25 anys units per la paraula”, que ja vam presentar a Alcoi el març i que es podrà veure durant aquesta Setmana del Llibre en aquella vila. (Si us la vau perdre llavors, aprofiteu ara l'ocasió per visitar-la: no us defraudarà.)
I ara el recital. Hora de començament, 20.30 h. Lloc: Biblioteca Municipal, amb la sala plena de gom a gom, amb predomini de públic femení (of course). Amb la projecció d'un audiovisual preparat per a l'ocasió per Tomàs Tàpia amb instantànies del poeta d'Alcoi i llocs emblemàtics de la vila del Comtat, van obrir l'acte Rafa Calbo, regidor de cultura de Muro, i l'amic Joan Jordà, el nostre amfitrió. La primera part de l'espectacle consistí en la lectura de quatre fragments autobiogràfics de Valls que Joan Jordà havia espigolat en números de la Revista de Festes corresponents a la dècada dels 80: estius de jovenesa a Muro, on el poeta va descobrir-hi els atractius del camp murer amb la gent treballadora dedicada a les diverses feines; records del seu pas per la presó d'El Sueco d'Alcoi, acabada la guerra; el contacte amb un poeta de Muro en els inicis de la seua activitat literària… La segona part del recital consistí en la lectura de poemes de Joan Valls per part dels poetes presents. S'hi van sentir poemes de Grumet a soles, L'home pot ésser àngel, Tast d'eternitat, Hereu de solituds, Versos a Sara, Breviari d'un eremita urbà, Les hores vives i Anys i paranys. Acabada aquesta part, els poetes van llegir-hi poemes de collita pròpia, amb la peculiaritat que cada poeta llegia un poema propi i un de l'autor que el seguia en l'ordre de la recitació, fins a completar la roda de vuit poetes i setze poemes.
Una hora i poc més després de començat l'acte acabava el recital, que, segons l'opinió de molts dels presents, havia aconseguit el difícil equilibri entre lleugeresa i profunditat i un ritme molt viu. Dotze exemplars del nostre llibre Ponts de paraules, que es van vendre allà, van poder ser signats pels autors presents. I després de la feina, un sopar a l'hotel Vila de Muro, amb magnífiques picadetes i bon vi negre del país, que tan estupendament i amb tant de trellat s'està elaborant avui dia a la comarca. La vetlada, entre els comensals, no va poder dissimular la satisfacció del deure ben complit i l'alegria de retrobar-nos, valls endins, per raó de la poesia.

A la fotografia, d'esquerra a dreta, Joan Jordà, Rafa Calbo, Manel Rodríguez-Castelló, Robert Llopis, Jordi Botella, Begonya Mezquita, Tomàs Tàpia, Pep Mir, Eduard Marco, Francesc Pou i Maria Fullana, després del recital.

MuLTIPLICA: POEMA X DIA (6)

2008-05-28T14:31:00.000-07:00

Ara que l'estiu s'acosta, aquests poemes del castellonenc Josep Porcar (1973) del seu recent Els estius, poemari que ja veié fa uns mesos la llum en edició digital i que ara publica Brosquil fora de col·lecció, ens poden protegir d'excessos i d'ardències inútils. La platja, les platges, són l'espai idoni de l'embadaliment, l'oblit i la complicitat amb l'actual estat de coses planetari. Que ens ho diguen als valencians, que hem sofert en la pròpia pell del paisatge la conversió d'aquests espais en paradigmes del simulacre. Amb una ploma que renuncia a la coartada universal, com volia Leonard Cohen, Josep Porcar despulla les mentides –en primer lloc les del llenguatge– i ens restitueix la crua veritat de la nuesa. Gràcies a la verticalitat del seu horitzó hem trobat bellament expressades en paraules més raons per a la dissidència, sobrats motius per enfortir la resistència.

Josep Porcar

Els estius, Brosquil Edicions, València 2008

XI. Benicàssim

Havies d'anar a parar a l'única platja
de l'univers on pots sentir-te plenament
turista i estranger a casa.
Pots, per exemple, empassar-te pizza
en sis idiomes llevat
del teu.

XV. Cucs

Tants turistes, tantes hores,
tirats per terra, tan despullats i abellidors,
ben adobats en el seu punt de cocció i de sal,
i resulta incomprensible que els cucs
no s'organitzen per fer la seua feina.
Mira com el sol rosteix, en la duna,
un alemany en tanga.

Clepsidra

Tinc temps
marcat pel conveni
de mirar: ones
de la mar, cels
tan blaus, els castells
d'arena en l'arena,
infants d'arena.
Acabarà l'estiu, desapareixerà
el poema.
Tot tornarà a ser
pura nòmina
i despesa.

Arena.

Perspectiva

Aquesta terra corria per la teua sang.
Ara és la teua sang la que corre per aquesta terra.
És la mateixa terra i és la mateixa sang.
Idèntiques.
Moriràs si oblides
que l'objectiu primer de l'ocupant és
capgirar la perspectiva.

MULTIPLICA: POEMA X DIA (5)

2008-05-19T13:48:00.000-07:00

Un parell de cites multiplicadores avui sobre el passat, la identitat i la pèrdua. La primera és del narrador hongarès Sándor Márai, de la seua novel·la L'estranya, que hem llegit en la traducció catalana de Sabina Galí (Empúries-Salamandra, Barcelona 2008). La segona del nostre premi de poesia d'enguany, el barceloní Daniel Nomen i Recio, del seu llibre Instruccions per usar la realitat (Denes-Edicions de la Guerra, Paiporta 2008). No cal dir que la bona narrativa (la bona literatura fet i fet) conté molta poesia, un aspecte que sovint es tendeix a negligir. Ací teniu, doncs, dos llamps il·luminant durant un instant la nit.

La imperfecció de l'ésser estimat no mitiga el dolor de la pèrdua.

Som el que hem estat i ens assassina.

MULTIPLICA: POEMA X DIA (4)

2008-05-17T11:43:00.000-07:00

De l'últim llibre de Juan Gelman, Mundar, que per fi ens ha caigut a les mans, aquests botons de mostra d'una poesia enlluernadora en la seua senzillesa, profunda com el pes de la memòria. No en direm més, deixem que volen les paraules de l'argentí. Aquest llibre, que inaugura una col·lecció de factura impecable a la veterana Visor (“Paraula d'honor”, un títol que no ens acaba de convèncer) fa encara més alt el cim de la poesia de Gelman. Us penge també un articlet que vaig publicar amb motiu de la recent Fira del Llibre de València on conte entre altres coses el meu encontre amb la seua poesia, fa uns anys, a Buenos Aires. Bon profit.

Juan Gelman
Mundar, Col·lecció Palabra de Honor, Visor Poesía, Madrid 2008

LA ALONDRA
El que vuelve a sí mismo pasa
por la calle agarrado a
lo que no ocupa.
Se fue el saber a su ignorancia en
la tarde sin parientes
de la desolación. Hay un recuerdo
mordido por la alondra
que no voló por mi garganta.
Sube entre el espejo y el ojo
un día claro del fondo desierto.

AHÍ
No verse es mirar un árbol
que olvidó. ¿Quién dijo
que en el olvido nada
puede crecer? Brotan ahí
las desesperaciones de
un mundo murmurado, inquilino
de abismos donde
el más allá del sol es un
piano que nadie toca.

LEJANÍAS
La mecánica del alma no
significa estar
adentro. Caminar, respirar, ver,
escuchar, los demás,
no significa estar afuera.
El dentrofuera es un temblor tardío
y está ahí:
en una lejanía
que mece con
palabras que vencieron al fuego.

¿QUÉ SE SABE?
Del poema, nada. Llega, tiembla
y raspa un fósforo apagado.
¿Se le ve algo? Nada. Tiende una
mano para aferrar
las olitas de tiempo que pasan
por la voz de un jilguero. ¿Qué
agarró? Nada. La
ave se fue a lo no sonado
en un cuarto que gira sin
recordación ni espérames.
Hay muchos nombres en la lluvia.
¿Qué sabe el poema? Nada.

ANDREA
Danza, danza y encuentra
verdad en el error, ansias que
huelen a leche madre.
El soplo de los astros
la viste de
la blanca luz en el recinto
donde la vida crece
en las manitas de su vez.
Está llena de bienes
que en lo más hondo de su pie
pisan desastres y desgracias.
Nadie conoce el nombre
del páis que existe
entre su corazón y las
ramas del humo.

VOLVER
El pasado vuelve cuando
desaparece. Vacíos que lloran
en sus países
y en arrabales interiores gritan.
¿Qué vale la cerviz golpeada mucho?
Oh cuerpos que navegan
la sangre todavía y en
el viejo amor se juntan.
El miedo en rostros ya tocados
es piedra que repite su piedra.
Se hinchan los ojos con
las cobardías de este tiempo,
sentadas
en sillas de su olvido.

LLIBRES (Levante-EMV, 26 abril 2008)

Amb la primavera també s’obrin les flors dels llibres. Al peculiar mercadeig de la Fira dels Vivers s’escenifica més bé que enlloc aquesta eclosió botànica de la lletra impresa. Fora d’aquest recinte, però, la ciutat viu massa embadalida en l’estridència com perquè hi arriben els ecos del centenari de Mercè Rodoreda, autora d’una narrativa de dens gramatge que tan bé va expressar les íntimes relacions entre les flors i les paraules. En un altre abril de fa cinc anys vaig comprar en una llibreria del carrer Corrientes de Buenos Aires un poemari de Juan Gelman. L’abril allà és tardor i aquells dies va voler regalar-nos cels límpids i una brisa tèbia i salabrosa que es barrejava a cada cantonada de les grans avingudes amb l’olor d’ametles garapinyades. En un raconet de la immensa llibreria que sens dubte havia conegut temps més bons, entre altres flors de delicada bellesa m’esperava el llibre de Gelman. Als lectors incorregibles ens agrada convertir en llegenda certes troballes, creure efecte de la màgia el que sabem mera coincidència, sobretot quan el fulgor que ens produeix una obra perdura en la memòria amb la intensitat d’un llamp. He anat espigolant sense pressa (res d’obres completes!) els llibres d’aquest gegant de l’estranyament, la lluita i la memòria que acaba de fer bo el premi Cervantes. El fulgor de Rojas, el fred de Gamoneda, la dignitat guanyada a pols, tenaç contra l’oblit, de Juan Gelman. Als qui sempre vivim entre llibres ens fa una mica de mandra l’espectacle cridaner de les fires, però no faltarem a la cita amb els arbres i les flors dels llibres. Hi buscarem un jardí vora el mar, un llampec, un fred insondable, la medecina de la memòria de Mundar, l’últim de Gelman.

MULTIPLICA: POEMA X DIA (3)

2008-05-15T13:47:00.000-07:00

La multiplicació ens porta avui quatre aforismes de Kafka, escrits entre el setembre de 1917 i l'abril de 1918. L'últim d'ells no podria ser El procés per molt que a Joseph K. mai no l'havíem imaginat amb ales?

Franz Kafka
Aforismes de Zürau, Arcàdia, Barcelona, 2005. Traducció de Feliu Formosa

Diversitat de les perspectives que es poden tenir, per exemple, d'una poma: la perspectiva del noiet que ha d'estirar el coll per arribar amb prou feines a veure la poma damunt la taula i la perspectiva de l'amo de la casa, que agafa la poma i l'allarga lliurement als comensals.
...
Si anessis caminant per una planura, si tinguessis la ferma voluntat d'anar avançant i, per contra, fessis passos enrere, la situació seria aleshores desesperada; però com que estàs escalant un pendís abrupte, tan abrupte com et veus tu mateix des de baix, els passos enrere també poden ser causats simplement per la naturalesa del terreny i no cal que t'hi desesperis.
...
Com un camí a la tardor: així que l'acabem d'escombrar, es torna a cobrir de fulles seques.
...
Una gàbia va anar a buscar un ocell.

MULTIPLICA: POEMA X DIA (2)

2008-05-14T11:54:00.000-07:00

Horaci traduït per aquest poeta anglès del XVII ens porta la multiplicació d'aquest catorze de maig. El pont que l'uneix al de Brassens d'ahir és subtil però ferm. A veure si algun amable lector o lectora s'anima a fer-ne, al seu torn, la traducció catalana.

John Dryden (1631-1700)

Happy the man, and happy he alone,
He who can call today his own:
He who, secure within, can say,
Tomorrow do thy worst, for I have lived today.
Be fair or foul or rain or shine
The joys I have possessed, in spite of fate, are mine.
Not heaven itself upon the past has power,
But what has beenm has beenm and I have had my hour.

MULTIPLICA: POEMA X DIA

2008-05-13T11:13:00.000-07:00

George Brassens

Heureux qui comme Ulysse (1969)

Hereux qui comme Ulysse
A fait un beau voyage
Heureux qui comme Ulysse
A vu cent paysages
Et puis a retrouvé après
Maintes traversées
Le pays des vertes allées

Par un petit matin d'été
Quand le soleil vous chante au cœur
Qu'elle est belle la liberté
La liberté

Quand on est mieux ici qu'ailleurs
Quand un ami fait le bonheur
Qu'elle est belle la liberté
La liberté

Avec le soleil et le vent
Avec la pluie et le beau temps
On vivait bien contents
Mon cheval, ma Provence et moi
Mon cheval, ma Provence et moi

Heureux qui comme Ulysse
A fait un beau voyage
Heureux qui comme Ulysse
A vu cent paysages
Et puis a retrouvé après
Maintes traversées
Le pays des vertes allées

Par un joli matin d'été
Quand le soleil vous chante au cœur
Qu'elle est belle la liberté
La liberté

Quand c'en est fini des malheurs
Quand un ami sèche vos pleurs
Qu'elle est belle la liberté
La liberté

Battus de soleil et de vent
Perdus au milieu des étangs
On vivra bien contents
Mon cheval, ma Camargue et moi
Mon cheval, ma Camargue et moi

Maig

2008-04-30T06:59:00.000-07:00

HOMENATGE al poeta
JOAN VALLS I JORDÀ (1917-1989)
en el 91è aniversari del seu naixement.

1 de maig 2008, 13.00 h. Placeta del Fossar d'Alcoi.

· Música per a dolçaina interpretada per Iroshi
· Actuació de la Coral Polifònica Alcoiana
· Recitació de poemes
· Parlaments i ofrena oral

Organitza:
Amics de Joan Valls

Convoquen:
Amics de Joan Valls
Centre Cultural Ovidi Montllor
Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi
Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià
Comissions Obreres del País Valencià
Confederació General del Treball
Intersidincal Valenciana-STEPV
Unió General de Treballadors
Bloc Nacionalista Valencià
Esquerra Republicana del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià
Partit Socialista del País Valencià.

Juny, poema contra la intolerància

2008-04-12T03:22:00.000-07:00

Des del passat dia 25 de març el PEN Internacional va posar en marxa la campanya "Relleu del poema", per tal de protestar contra la falta de llibertat a la Xina de cara a la celebració dels propers Jocs Olímpics a Pequin. Prenent com a exemple la tradicional travessa de la flama olímpica, un poema ha anat viatjant virtualment, de país en país, podent-se llegir i escoltar, en la llengua de cada lloc per on passava.
Si voleu podeu escoltar el poema recitat per David Figueres. Punxeu ací.

Juny

Mai de la vida
aconseguiré esquivar el "juny".
Juny: se m'hi va morir el cor
i se m'hi va morir el poema,
també l'estimada
hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m'esqueixa la pell
i revela l'abast veritable de la ferida.
Juny: el peix se'n va del mar de sang,
neda cap a un altre lloc on hivernar.
Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci,
munts de cartes ja no troben per manera
d'arribar a mans dels morts.

El poema de Shi Tao, que rememora els tràgics fets de la matança de Tiananmen ha estat traduït a més de 60 llengües. Als Països Catalans el poema arribarà el proper dia 12 d'abril, a partir d'aquell dia, el poema de Shi Tao també podrà escoltar-se i llegir-se en català. Aprofitant l'estada a la ciutat de Barcelona de l'escriptor argelí Salem Zenia, acollit dins el programa de l'ICORN, també podrà llegir-se i sentir en la llengua amazig.

Ens afegim així a la iniciativa del PEN Internacional

16 de març a La Glorieta. Homenatge a l'Ovidi

2008-03-23T12:13:00.000-07:00

Homenatge dels poetes a l'Ovidi Montllor.
Francesc Rodrigo
Jaume Pomar
Maria Fullana
Salvador Jàfer
Manuel Bellver, Antoni Ferrer i Antoni Defez
Els poetes i el públic
Daniel Nomen, in fraganti

Bogeria

2008-03-18T05:29:00.000-07:00

Si és d'això que es tracta tornem-nos bojos, doncs,
i que bullin el dies mentre s'esfulla el sol
com una flor de foc
-maleirem el temps
de la vulgaritat i ens caldran cataclismes
per retrobar el senderi. A aquest preu, qui el voldria?

Tornem-nos bojos, doncs,
i que no calgui entendre
perquè ja la pregunta
contingui la resposta:

-que no hàgim de patir pel futur
sinó per l'aigua freda del càntir
que s'endú la suor del poble devastat

-que no hàgim de pensar en el futur
perquè les danses i els somriures
siguin cavalls a l'era, embravits i pacients

-que no hàgim d'explicar-nos miracles,
que les dents siguin armes per al plaer o el plany,
que les venes deixin fluir la sang com un misteri gran

-que no calguis ni calgui ni calguem
sinó en l'instant d'acaronar-nos
i el sexe sigui l'antiga ciutadella
on els rius vessen de vi, de llet, de mel calenta

-que l'oportunitat de l'esperança
sigui una barricada de la ciutat en flames
amb totes les banderes volant com els voltors
i els himnes convertits en històries de fades

Sí, sí, tornem-nos bojos:
dolorosos, altius,
malalts però envejables,
sagrats a la manera
de la respiració
nocturna de la llum,
obscurs i fets d'esclat:
bojos i lúcids.

La poesia és ací per recordar-nos
que podem viure.

Daniel Nomen i Recio, guanyador del 25è premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez amb els poemari Instruccions per usar la realitat, Editorial Denes.

Les primeres fotos del sopar

2008-03-17T12:24:00.000-07:00

Un slide amb fotos d'Amadeu Sanz. És una mostra d'alguns del personatges de la nit, els premiats i premiada, poetes, amics, presentadors, músics, perquè us feu una idea de la nit que vam passar o perquè us hi reconegueu. Més paraules a La paraula nostra, valga la redundància.

Au!

2008-03-16T12:59:00.000-07:00

Au. Balanç positiu. Stop. Demà resum, imatges i paraules. Stop. Ara no. Stop. Coixinet, coixinet. Stop. MacBook, tanca les pestanyes. Stop.
De moment, la visió d'Enric Balaguer ací

Menú

2008-03-10T07:34:00.000-07:00

L'art d'un bon àpat també té una bona dosi de poesia. Mentre païm els resultats electorals d'ahir, heus ací el que soparem dissabte 15 de març a les 21.30. Restaurant La Llum. Alcoi.

ASSORTIT D´IBÈRICS

BACALLLÀ MARINAT AMB OLIVES NEGRES

PIMIENTOS DEL PIQUILLO FARCITS DE CARN

BROTXETA DE SÍPIA I VERDURA EN TEMPURA

MILFULLES DE GAMBES GRATINADES A L’ALL

CUIXETA D´ÀNEC AMB SALSA DE SOJA

PROFITEROLS FARCITS DE NATA AMB SALSA DE XOCOLATA

AIGÜES MINERALS, REFRESCOS, CERVESA

VI NEGRE LES ALCUSSES

BLANC ALBIR

CAVA ROIG OLLÉ BRUT DE BRUT

CAFÉ

PREU FINAL .- 40.00 €. La forma de pagament és a través de l'ingrés bancari al compte que us hem facilitat per ací baix. Per qualsevol dubte, deixeu el vostre comentari. Dimecres 12 tanquem la llista de comensals.

Quadres d'una exposició

2008-03-08T07:19:00.000-08:00

Una mostra d'imatges de la inauguració d'ahir a la Unesco d'Alcoi. Esperem que Imma ens n'envie més. De moment, això és el que hi ha.

Arranquem!

2008-03-06T08:46:00.000-08:00

Demà és el dia que donarem el tret de sortida. Inauguració a la Unesco de l'exposició que Tomàs Tàpia ha coordinat amb tota la professionalitat i la paciència del món i part de l'estranger. Una exposició que dóna fe dels anys que portem celebrant el premi de poesia amb fotografies, textos, poemes manuscrits dels guanyadors de totes les edicions, retalls de premsa, i més, senyora, i més. Gairebé tot a punt. Han estat setmanes, mesos de preparatius, hores de cadira i ordinador, trucades de telèfon, projecte i pressupostos, converses, visites, plantejaments, nusos... i ara el desenllaç. Manel ha anat ara a buscar els catàlegs. Tot a corre-cuita, tot ha d'estar al lloc que li correspon en aquesta cursa que fem per amor a l'art. Esperem que tot vaja com ha d'anar. Per la paraula, per l'art, pel plaer de les coses que omplin de satisfacció i de plaer. I el cap de setmana que ve, a Alcoi, la poesia omplirà els carrers. Us esperem!

Mila Llorens i La Xafigà premis Joan Valls 2008

2008-02-24T13:45:00.001-08:00

La mestra Mila Llorens (Cocentaina 1955) i el grup de dolçainers de Muro La Xafigà han estat premiats per Amics de Joan Valls, en l'apartat individual i en el d'entitats, per la seua contribució a la normalització ligüística del valencià. Els Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català van ser instituïts per l'associació alcoiana l'any 1995, són de caràcter honorífic i s'atorguen a persones i grups de l'Alcoià i el Comtat. Recordem que en l'edició de 2007 van ser premiats el filòleg alcoià Josep Tormo i Colomina i la Coral Polifònica Alcoiana.
Mila Llorens és una mestra vinculada als moviments de renovació pedagògica i sindical des de fa més de trenta anys. Va crear una coordinadora d'escoles infantils d'Alcoi que organitzà cursos i seminaris per a l'ensenyament en valencià. Va dirigir en els seus inicis el Centre de Professors (antecedent de l'actual CEFIRE), on va deixar la seua llavor oberta i progressista. Militant del STEPV des de la fundació d'aquest sindicat, n'ha sigut representant comarcal i ha estat molt present en debats, articles i intervencions públiques i en mitjans de comunicació. En l'actualitat treballa en una escola de l'Alqueria d'Asnar, on continua la seua tasca pedagògica en favor de la llengua i la cultura dels valencians i un ensenyament públic i de qualitat. Pel que fa a La Xafigà, el popular grup de dolçainers va iniciar la seua trajectòria fa vint-i-cinc anys. A hores d'ara la formació murera és un referent molt important de la música interpretada dolçaina, instrument que ha gràcies en bona part al treball de La Xafigà ha conegut un gran impuls en els darrers anys. Al Tall adaptà una de les seues creacions, Xavier el Coixo, i Xarxa Teatre ha fet servir la seua música en diversos espectacles. La Xafigà ha participat en el festival Tradicionarius, de Barcelona, i algun dels seus membres acompanya assíduament l'intèrpret basc Kepa Junquera. El grup ha instituït un certamen de composició per a dolçaina i percussió i ha actuat en diversos festivals internacionals. El seu repertoti es pot trobar en els 3 CDs que tenen enregistrats i en altres 12 en els quals han col·laborat. Avui són un grup de 23 membres que ha celebrat els seus 25 anys amb una gran varietat d'actes i l'edició d'una revista commemorativa. Els guardonats rebran sengles escultures que l'artista alcoià Antoni Miró va crear per a l'ocasió durant la celebració del Sopar de Lliuraments que Amics de Joan Valls organitza per al dissabte 15 de març. En aquesta mateixa vetlada es farà pública l'obra guanyadora del XXVè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez, dotada amb 1.500 euros i publicada per l'editorial Denes-Edicions de la Guerra. Un jurat integrat per Manuel Bellver, Vicent Berenguer, Gaspar Jaén i Urban, Josep Mir i Manel Rodríguez-Castelló determinarà el llibre premiat d'entre els tretze que enguany hi han concursat.
Els actes de celebració dels 25 anys del premi de poesia, sota l'epígraf “25 anys de poesia, 25 anys units per la paraula”, arrancaran el divendres 7 de març a les 20.00 h. amb la inauguració d'una exposició de Tomás Tapia on es repassa la trajectòria d'Amics de Joan Valls, els seus premis i el treball desplegat durant aquests anys, a la galeria del Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi. Continuarà amb l'exposició coordinada pel director de l'Arxiu i la Xarxa de Biblioteques Municipals d'Alcoi Josep Lluís Santonja anomenada “Joan Valls i Jordà. Vida i obra d'un poeta”, amb una variada mostra de material fotgràfic i bibliogràfic del poeta d'Alcoi, i que tindrà lloc al Centre Cultural el dijous 13 de març a les 11.00 h.
El plat fort de la celebració dels 25 anys el constitueix el I Encontre de Poetes a Alcoi, que comptarà amb la presència de 32 autors del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Podem dir, doncs, que durant aquests dies Alcoi esdevindrà capital de la poesia. El divendres 14 de març, a les 19.30 tindrà lloc la recepció oficial dels participants a l'Ajuntament. A les 23.00 del mateix dia, al Centre Cultural, hi ha organitzat un recital col·lectiu en homenatge a Joan Valls. Un altre recital, a la Glorieta, a les 12.00 del diumenge 16, en homenatge a Ovidi Montllor servirà de cloenda a l'Encontre de Poetes. Hi serà presentada també l'antologia poètica Ponts de paraules, que arreplega textos de quaranta poetes i que ha estat editada per Amics de Joan Valls per commemorar el seu vinticinquè aniversari.

25 anys sopant junts

2008-02-22T10:01:00.000-08:00

INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ 25 ANYS

2008-02-21T09:45:00.000-08:00

Memòria gràfica dels 25 Anys del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez i de l'activitat desplegada per Amics de Joan Valls en aquest temps, amb panells de fotografies i textos i mostra de documents originals i llibres.
Els noms, Els poetes, Els Jurats, Els homenatges, Els premis Joan Valls, Els amics i Retalls de premsa són els temes en què s'organitza l'exposició preparada per Tomás Tapia a partir dels arxius de l'Associació i altres fonts documentals.
Ací dalt teniu un botó de mostra, una coneguda foto de Joan Brossa, poeta que vam homenatjar, en lúdica vetlada, durant el sopar de lliurament de 1999.

INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ de Tomás Tapia

Divendres 7 de març, 20.00 h., al Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi (Cid, 12)

Des dels orígens

2008-02-06T06:29:00.000-08:00

L'associació Amics de Joan Valls, va nàixer l'any 1990 amb la finalitat de preservar el llegat i la memòria del poeta alcoià i per treballar per la cultura, la llengua i la literatura del país. Aquesta entitat, formada per una vuitantena de socis, atorga un premi per l'ús del català en la modalitat individual i també col·lectiva per a gent de les comarques de l'Alcoià i el Comtat dins el marc de la celebració del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez, que com ja sabeu enguany celebra el seu quart de segle d'existència amb un cap de setmana de trobada de poetes, recitals, exposicions, etc. Aquest premi té com a guardó l'escultura de Toni Miró que ja heu vist alguna vegada en aquest bloc.
En un altre ordre de coses, l'associació rep una quota anual dels socis d'uns 40 euros que serveixen per pagar els 1500 al poeta guanyador del premi MRM. Enguany, el 25è premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez serà lliurat durant la nit del 15 de març amb la novetat que el poemari guanyador serà presentat aquella mateixa nit.

La il·lustració que encapçala l'escrit és l'obra Quatre barres, de Toni Miró

UNA BONA INICIATIVA

2008-02-05T13:25:00.000-08:00

De la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià i el Centre Cultural Ovidi Montllor ens arriba aquesta interessant iniciativa, a la qual ens sumem els Amics de Joan Valls per fer visible, a través de la fotografia, l'evident: la conculcació sistemàtica dels drets lingüístics dels valencians, la completa marginació en què, malgrat el triomfalisme de cartó pedra dels nostres governants i tot l'autobombo de què són capaços, ens sumeixen i consumeixen. Endavant amb la iniciativa, fotografiem el lingüicidi, i que no decaiga.

PROGRAMA D'ACTIVITATS DELS 25 ANYS

2008-01-31T12:57:00.000-08:00

Ací teniu el programa dels actes commemoratius dels 25 Anys.

I ENCONTRE DE POETES A ALCOI 14, 15 I 16 DE MARÇ 2008

· lluís alpera · enric balaguer · josep maria balbastre · manuel bellver ·
· vicent berenguer · jordi botella · antoni defez · josep manuel esteve ·
· antoni ferrer · tono fornes · maria fullana · gaspar jaén i urban ·
· salvador jàfer · joan jordà i sanchis · sergi jover i rejsek ·
· robert llopis · eduard marco · isidre martínez marzo ·
· begonya mezquita · josep mir · joan navarro · daniel nomen i recio ·
· emi pérez · jaume pomar · francesc pou · josep ribera · francesc rodrigo ·
· manel rodríguez-castelló · alexandre ros i ros · jordi segura ·
· josep sou · josep maria uyà ·

Divendres 14
· Benvinguda: Ajuntament, 19.30 h.
· Homenatge a Joan Valls i Jordà: Centre Cultural, 23.00 h.

Dissabte 15
· Sopar de Lliuraments: Restaurant La Llum, 21.00 h.
Preu: 40 euros.
Pagaments en el compte 2100-3980-29-0200064167,
especificant nom i motiu de l'ingrés (Sopar 25 Anys), abans del 8 de març de 2008

Diumenge 16
· Homenatge a l'Ovidi: Glorieta, 12.00 h.

Exposicions
“25 anys de poesia, 25 anys units per la paraula”: Club d'Amics de la UNESCO
“Joan Valls i Jordà (1917-1989). Vida i obra d'un poeta”: Centre Cultural

ELS 25 ANYS JA TENEN LOGO

2008-01-25T12:31:00.000-08:00

Ja tenim logo (luego existim). Sobre una idea de Mavi Mezquita que vol simbolitzar l'escriptura, el traç de la poesia, i les quatre barres, la fidelitat a una llengua i a un país, el negre dels llibertaris i el vermell, que també és color de passió i de lluita, l'amic Amadeu Sanz hi ha posat la lletra, triada amb cura de la seua caixa de tipògraf. El missatge essencial, el qui i el com, emmarcats en una austera asimetria (una figura reflectida en l'espill de l'aigua) ja són visibles en aquest bloc, com una primícia. Ara només cal que la criatura continue volant.
I tenim també el compromís dels participants en el I Encontre de Poetes a Alcoi dels dies 14, 15 i 16 de març:

· Lluís Alpera · Enric Balaguer · Josep Maria Balbastre · Manuel Bellver ·
· Vicent Berenguer · Jordi Botella · Antoni Defez · Josep Manuel Esteve ·
· Antoni Ferrer · Tono Fornes · Maria Fullana · Gaspar Jaén i Urban ·
· Salvador Jàfer · Joan Jordà i Sanchis · Sergi Jover i Rejsek · Robert Llopis ·
· Eduard Marco · Isidre Martínez Marzo · Begonya Mezquita · Josep Mir ·
· Joan Navarro · Daniel Nomen i Recio · Jaume Pomar · Francesc Pou ·
· Josep Ribera · Francesc Rodrigo · Manel Rodríguez-Castelló · Alexandre Ros i Ros ·
· Jordi Segura · Josep Sou · Josep Maria Uyà ·

I en uns dies ja tindrem també el programa d'activitats. Atents a la pantalla.

PROPOSEU CANDIDATURES

2008-01-21T07:51:00.000-08:00

Amics de Joan Valls obrim des d'ara el termini perquè tots aquells amics i simpatitzants que ho vulgueu pugueu fer les vostres propostes per a candidats als Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català 2008. Com deveu saber aquest guardó honorífic, que reconeix la tasca civil d'una persona i una entitat de les comarques de l'Alcoià i el Comtat que s'hagen distingit en el treball de normalització de la nostra llengua, fou instituït per la nostra entitat en 1995 i consisteix en una escultura de l'artista alcoià Antoni Miró. El premi ha estat lliurat fins ara a les següents persones i entitats:

1-1995: Rafael Sellés i Tormo (Alcoi) / Associació de Veïns Zona Nord (Alcoi)

2-1996: Josep Maria Segura (Alcoi) / Centre Cultural Castallut (Castalla)

3-1997: Vicent Romans (Alcoi) / Colla Ecologista La Carrasca (Alcoi)

4-1998: Ximo Llorca (Muro) / Centre d’Estudis Contestants (Cocentaina)

5-1999: Adolf Gisbert (Alcoi) / El Romeral (Alcoi) i Sant Joan Bosco (Cocentaina)

6-2000: Alfons Llorenç (Planes) / IES Pare Eduardo Vitoria (Alcoi)

7-2001: Àngels Jordà (Alcoi) / Club d’Amics de la UNESCO (Alcoi)

8-2002: Josep Lluís Peiró (Muro) / Col·lectiu Serrella (Banyeres)

9-2003: Verònica Cantó (Cocentaina) / Llibreria La Lluna (Alcoi)

10-2004: Vicent Micó (Turballos) / Patronat del Tractat d’Almirra (Camp de Mirra)

11-2005: Isabel Carreres i Senabre (Benillup) / Fonèvol (Alcoi)

12-2006: Emili Marín (Alcoi) / Ateneu Cultural El Panical (Alcoi)

13-2007: Josep Tormo i Colomina (Alcoi) / Coral Polifònica Alcoiana (Alcoi)

Així doncs, ja podeu enviar-nos les vostres propostes a amicsdjoanvalls@ono.com.
El dissabte 15 de març, al restaurant La Llum d'Alcoi, farem públic homenatge als distingits en el transcurs d'un Sopar on també atorgarem el XXVè Premi de Poesia M. Rodríguez Martínez. Tot això en el marc de la celebració dels 25 anys del premi de poesia i del I Encontre de Poetes a Alcoi. De tot el programa d'activitats us en donarem complert detall en els propers dies.

VOLEM TV3

2008-01-12T04:38:00.000-08:00

Amics de Joan Valls ens sumem a la concentració convocada a Alcoi per Acció Cultural del País Valencià en favor de TV3 i de la llibertat d'expressió. No hi hauria de faltar cap ciutadà o ciutadana amant de la llibertat, ningú que no estiga disposat a defensar la dignitat d'aquest poble, tantes voltes trepitjada i menystinguda.

Feliç Any 2008

2008-01-01T11:28:00.000-08:00

Amb aquest poema de Joan Valls d'Hereu de solituds (1972), els seus Amics et desitgem un feliç any nou.

Preferència grisa

La meua veu no podrà fer llarga afirmació
del temps que visc i poble d’edat i ombra nocturna,
ni d’aquestes presències confuses que volten
en espessa caterva el meu niu d’home atònit.

Per no viure en la bonança d’un cel que atorga a l’ànima
la claredat d’un sol ja massa col·lectiu,
la meua veu d’obscura franja
cerca el recés ombrívol, la llunyania aguda.
Ulls i orelles prepare amb un esforç tibant
i amb matiner rostre de soldat novell
que ha de fer maniobra entre ruïnes,
i ha de véncer la por,
encara que el fàstic de les armes pose
un estigma roent a la seua fermesa.

Per viure traspassat de llamps, raons i normes,
la criatura malgasta el seu cabal paradisíac,
la seua tendra flama cardinal,
la seua argila verge en principi.

Per què anar sobre línies de designis a complir?

Per què sumar-se al cor dels qui deleren
la delícia del gran guinyol que ens aporta l’espectacle
de les falses dolceses idolàtriques?

Potser aplegue el dia
en què les mans s’unifiquen en un vèrtex
d’encesa afirmació. Aleshores
veurem sortir fum dels cranis: un encens
de tenebrosa conformitat. Els peus, els caps, els braços
s’arrelaran a l’aparença del feliç auguri,
podrint-se en el xarop inexplicable
del no-res, substitut de l’esperança,
succedani innocent de la quera i l’ortiga.

Fórem posseïdors de vastes prades
on la terra es fa rialla d’espigues i ocells càndids.
L’arbre, l’aigua i els fruits ens els donaren
per amar sota parres i estels.

L’amor fou signe
central de foc suau en la grandesa dels orígens.
A les veremes
la cançó primigènia arborà piament,
estrenant l’alegria
com si fos una llei de saba infusa,
una indesterrable consanguinitat.

Ens donaren la dona, tan plena de nua gràcia,
tan vasta de clares primícies,
i en ella xifràrem atzar, fites, cultes
i vincles que afermen la sang i la història
per la llet inicial consagrades.
Ens donaren la coloma i la serp
per identificar la fe i la sapiència,
i l’estímul dels símbols en animals tan gràfics
només fou lliçó de pueril delícia.

Quina amargor de lliris en derrota
a la llinda humaníssima de l’os i la cadència!
Persisteix el verí, la negra gosadia,
i en bells espais nocturns els estels ens destil·len
llur trist goterol de desgràcia.

Quin benaurat terrestre té lluïssor guanyada
i pot permutar l’esmolada cautela
per un somrís de gràcies despullat de presagis?

El crit seria poc,
car dormen els ínclits afanys per despertar-se
amb un grat desdejuni de mantega selecta
i de càlculs i carrils rectes. I açò és el que es diu vida.
No cap, doncs, altra cosa ni altra tendresa
que dormir-se sobre un núvol de baf dòcil.

Mireu el meu curt límit
i els meus punts corporals junyits a l’ànima
–ai feble papallona esmaperduda!–
que viu l’oblit gris, preferentment gris,
de l’escut mal·leable que corona
l’home i ses paraules heretades
a deshora de Déu i en un nevat silenci.

L'antisemitisme espanyol

2007-12-12T13:42:00.000-08:00

La plaça de l'Òpera de Berlín és el cim de la Carrasqueta. Si el 10 de maig de 1933 es va fer tristament famós per la crema, per part dels nazis, de 20.000 llibres antialemanys (amb obres de Freud, Proust, Wells, Mann, London...), el 9 de desembre de 2007 passarà a la història com el dia que el PP va tallar les emissions de TVC al sud valencià. Com en el cas alemany, la censura, la injustícia i l´opressió es disfressen de legalitat, mentre els mitjans del règim amplifiquen la versió oficial i silencien les veus discordants.
Si la comparació us sembla desproporcionada, recordeu la broma de Sigmund Freud a un periodista de l´època: que tal fenomen era un avanç en la història humana, ja que «en l´Edat Mitjana m´haurien cremat a mi». No es devia imaginar que les seues paraules eren premonitòries. Els qui van començar botant foc a les idees dels jueus van acabar incinerant els jueus mateixos. Què precintaran en el futur els qui ara tanquen els repetidors?
Diguem-ho clar: l´Espanya contemporània està assignant als catalans el mateix rol de boc emissari que tenien els jueus a l´Alemanya dels anys 30. Com que els reis catòlics ja es van encarregar d´expulsar els jueus fa cinc-cents anys, han de ser Catalunya i la llengua catalana els dimonis contra els quals es construeix i es cohesiona la nació espanyola. El nacionalisme espanyol menysprea (i, en secret, admira) la catalanitat, tal com el nazisme feia amb la intel·lectualitat jueva. L´anticatalanisme és, ni més ni menys, l´antisemitisme espanyol.
Algú dirà que aquestes afirmacions són exagerades, que no tots els espanyols són anticatalanistes, i que ningú no ha reclòs els catalans -de moment- en camps de concentració. Certament. Però el fet és que el PP ha pogut dur a terme impunement la seua crema de llibres particular, amb la passivitat còmplice del PSOE. L´esquerra espanyola -el nacionalisme espanyol d´esquerres-es cuidarà molt que l´acusen de sionista/catalanista i, en el millor dels casos, es mirarà el linxament de reüll, amb indiferència.
L´anticatalanisme s´ha normalitzat també entre la població valenciana. En massa converses de bar o de gimnàs, els catalans o el català son culpables de tants o més mals que els immigrants magribins, sud-americans o romanesos. En alguns cercles, fer comentaris anticatalans esdevé una marca de valencianitat genuïna. I com ens ha d´estranyar? Aquestes actituds han estat alimentades durant dècades, amb total impunitat, des d´alguns mitjans de comunicació, instrumentalitzades pels partits polítics de la dreta, tolerades pels de l´esquerra i aplicades programàticament des de l´administració pública.
Perquè aquesta variant espanyola de l´antisemitisme ja fa temps que ha passat del discurs polític a la praxi administrativa. Es concreta, en el cas valencià, en el boicot del Consell als títols de llengua de les altres administracions (inclosa la llicenciatura en Filologia Catalana!), en l´obsessió per expurgar els pocs textos que es publiquen en valencià de qualsevol forma lingüística considerada catalana, en les campanyes milionàries (amb diners públics!) que apel·len a l´anticatalanisme per reclamar el lucratiu (i irracional) transvasament de l´Ebre, i, ara, en el tancament de les emissions de TVC al País Valencià.
Els valencianistes som gent de bé i només volem que la nostra cultura visca dignament. Pensem que
l´Administració té l´obligació de posar tots els mitjans tècnics i legals per assegurar la recepció plena i lliure, pel 100% de la població, de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua. Això vol dir que els valencians hem de poder veure els canals catalans i balears, i viceversa. No demanem massa, atés que fins i tot així la majoria de canals disponibles estarien en castellà. Qualsevol demòcrata pot entendre que això no perjudica ningú i beneficia tothom.
Els fets del 9 de desembre de 2007 constitueixen una victòria de l´espanyolisme goebbelsià del PP i bona part del PSOE. Però, per als valencianistes i per als demòcrates en general, és un dia trist. El dia en què la policia del règim ha impedit, per la força, que els valencians del sud vegem els quatre canals d´una televisió digna en la nostra llengua. A la crema de llibres de la plaça de l´Òpera de Berlín van seguir altres fets que tots coneixem. No permetem que la nit dels vidres trencats arribe a València.

Rafael Ramos, Secretari de Política Lingüística del Bloc Nacionalista Valencià