divendres, de desembre 23, 2016

Bon Nadal de Poesia

 
LLUNA DE PERIGEU (14-XI-2016)
Al poeta Joan Valls, que aviat faria els cent anys

La lluna fou també enorme algun dia
de quan jo era petit
i encara no la sabia estimar.
Després, ja pensava en la lluna,
i la volia sense retallades.
Ara, quan ja tinc sobra d’anys,
ella se’ns ha acostat tant com podia,
rodona i perfecta com sempre,
força esplendent, com mai des d’aleshores.
Quina sort, doncs, la nostra:
conèixer-la de prop!
Anys a venir també serà així d’ufanosa
en algun altre dia afortunat.
I potser jo no hi seré.
Però, per a estimar-la, hi haurà altres ulls,
tan humans i tan àvids com els meus,
tot enyorant paradisos en blanc.
ANTONI PRATS