dijous, de febrer 17, 2011

Resistim!

Avui s'ha consumat l'atemptat més gran contra la llibertat d'expressió i informació dels valencians de l'etapa democràtica: l'apagada de les emissions de TV3 al País Valencià. Culmina així –almenys de moment– la dèria dels nostres governants per ofegar qualsevol forma de dissidència democràtica, per tancar qualsevol finestra de llibertat que puga obrir-nos al món, sobretot a un món que parla la nostra llengua i on no arriben els tentacles d'un poder, el del PP i els seus col·laboradors, cada vegada més omnímode, corrupte, autoritari i desgavellat. El govern de Camps, immers en una crisi sense precedents que ja ha situat el país a nivell de república bananera, tira pel dret sense complexos i, amb la seua llei a la mà, imposa multes injustes contra ACPV que amenacen d'enfonsar el vaixell insígnia de la nostra resistència cultural, social i nacional. Els defensors a ultrança de la iniciativa privada (només quan els beneficia a ells, és clar) no han dubtat ni un segon a conculcar un dret que ens hem hagut de pagar de la nostra butxaca durant 26 anys. De nou l'espanyolisme antivalencianista i catalanòfob, amb la connivència del Govern espanyol, demostra la seua arrel profundament antidemocràtica. Des d'avui els valencians estem una mica més apagats. Apagats, però no cecs, ni morts encara. Des d'Amics de Joan Valls fem una crida perquè entre tots aportem la indispensable llum per llançar els sàtrapes que ens malgovernen al forat negre de la vergonya històrica i recuperar els drets conculcats pels corruptes. Llum per a la resistència!

dijous, de febrer 03, 2011

Adéu, amic Mestre

Avui 3 de febrer ens ha deixat l'amic Josep Albert Mestre, a l'edat de 64 anys. Referent de l'esquerra alcoiana des de les darreries del franquisme, aquest historiador especialitzat en art ha simbolitzat el bo i millor del compromís de l'intel·lectual amb el seu poble. Fill d'una il·lustre nissaga alcoiana, des de la seua militància esquerrana (al PCPV, a Esquerra Unida, a Nova Esquerra i en els darrers anys al PSPV) Josep Albert representa també eixe pas de la solidaritat i la fraternitat que porta alguns membres de les classes acomodades a renunciar a cert privilegis de classe per abraçar la causa dels més desfavorits. El llegat que deixa a Alcoi i al País Valencià s'estén, més enllà dels límits estrictes de la pràctica política, al camp de la cultura, l'art i l'ensenyament. Fou regidor durant molts anys a l'Ajuntament d'Alcoi i parlamentari a les Corts Valencianes. Però fou sobretot un home cordial, profundament arrelat a Alcoi, divertit i senzill, dotat d'una capacitat sorprenent per moure's còmodament a través de les fronteres d'estatus o edat i pels més diversos ambients de la societat civil alcoiana.
Josep Albert, soci des de primera hora d'Amics de Joan Valls, no faltava mai a la cita anual del sopar dels nostres premis en companyia de Pilar, la seua dona. No és gens fàcil poder dir d'algú que ha estat alhora amic i mestre, però això fou exactament per a molts de nosaltres l'entranyable Josep Albert, l'home que no defallia mai enmig de les més grans dificultats, l'amic que sempre tenia una frase d'humor i coratge en les circumstàncies més adverses, l'intel·lectual que sempre fou seriós però mai trascendent i que lluità sempre sense renunciar mai a l'alegria i l'optimisme del seu tarannà obert i obsequiós.
Alcoi perd un dels seus veritables homes il·lustres, però nosaltres hi perdem, a més, un gran amic. Tant com el trobarem a faltar en aquests temps de misèries i mediocritats, d'analfabetisme polític i papanatisme rampant. Encara que ben mirat, un home com ell no mor si sabem fer de la seua memòria un nord ben clar per al nostre combat. Fins sempre, amic i mestre.

Lluís Torró, Josep Albert Mestre, Josep Sou i Pilar (esposa de Josep Albert) en el sopar de lliurament del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez a la Filà Abencerratges l'any 1992.